Pràctica 3. PMK (2017)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia de la Psicología
Profesor M.B.
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 07/03/2018
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Història de la Psicologia Ghizlane Lafghani PRÀCTICA 3. EL PSICODIAGNÒSTIC MIOKINÈTIC EMILIO MIRA LÓPEZ (1896-1964) - - Natural de Cuba.
Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en psiquiatria.
Deixeble directe d'August Pi i Sunyer i representant de la tradició metge-fisiològica de l'Escola de Barcelona.
El 1919 comença la seva tasca a l'Institut d'Orientació Professional de Barcelona, del qual serà nomenat director el 1927 amb prestigi i reconeixement internacional.
El 1923 es va doctorar a la Universitat de Madrid i en 1931 va ser nomenat catedràtic de Psicologia Experimental a la Universitat de Barcelona.
Obra caracteritzada pel positivisme metodològic (el coneixement autèntic és el coneixement científic), orientació genetista i evolutiva, així com per una concepció unitària i funcional de l'organisme humà.
Múltiples interessos i àrees de dedicació entre la Psiquiatria i la Psicologia.
Psicodiagnòsitic miokinètic - També conegut com Test PMK o Test de Mira. 1939  Presentat davant la secció de psiquiatria de la Royal Academy of Medicine de Londres sota el títol The M.P.D a new device for Detecting the conative trends of personality.
- A partir de 1940 es divulga per Amèrica del Sud.
- Als anys 50 és traduït i publicat en altres idiomes.
- Emilio Mira dissenya el PMK amb la intenció de crear un test de personalitat que no pogués ser objecte de frau o simulació per part de l'individu examinat: “Precisaba asociar o combinar las ventajas de las pruebas proyectivas y las pruebas de expresión activa e involuntaria para hallar una base más sólida desde la que pudiésemos lanzarnos con cierta seguridad a la investigación de los rasgos típicos de cualquier personalidad humana” - Prova (o reactiu mental) d'expressió gràfica per detectar la "fórmula actitudinal" de l'individu a través de certs moviments musculars.
- L'individu no pot percebre la seva finalitat, ni el control voluntari de la resposta, permetent-se que apareguin únicament les tendències naturals ancorades en les zones profundes del psiquisme o miopsique.
- Tendències de reacció dominants per determinar el caràcter de la persona tenint en compte 3 coordenades de la personalitat: 1. Introversió – extraversió 2. Autoagressió – heteroagressió 3. Depressió – elació.
Parteix de la següent premissa: Tota intenció o propòsit de reacció s'acompanya d'una modificació en el to postural, facilitant moviments destinats a obtenir l'objectiu i inhibint els contraris. INTENSIONS = IN – TENSIONS (musculars).
- 1 Història de la Psicologia Ghizlane Lafghani Material - Quadern de treball amb: 1. Lineogrames 2. Zig-zags 1ª sessió 3. Escales i cercles 4. Cadenes 5. Paral·leles egocígugues i “U” verticals 6. Paral·leles egocípetes i “U” sagitals 2ª sessió - Els 28 exercicis.
- Interrogatori final amb comentaris i observacions.
- Taula, cadira, llapis, taula de fusta a manera de pantalla, cartrons, xinxetes, cronòmetre i regla.
Administració - Cal mantenir un ambient de tranquil·litat.
Consigna inicial: “Farem una prova per veure la precisió i seguretat dels teus moviments”.
Examinador: Durant la prova estarà assegut a la dreta de l'examinat. En alguns traçats, es mantindrà dempeus enfront d'aquest.
L'examinat: 1. Posició: assegut davant d'una taula prou baixa com perquè els colzes quedin més alts que ell.
El cos ha d'estar a la distància comuna per a l'escriptura de la taula. Posició erecta, no encorbada, cames no creuades. La mà inactiva sempre recolzada sobre la cuixa corresponent.
2. Subjecció del llapis: per la part mitjana i sempre perpendicular al paper durant l'execució de tots els traçats.
3. Execució dels moviments: mantenint el braç en l'aire, paral·lelament a la taula, formant amb l'avantbraç un angle variable de 45-80 graus. La inclinació de l'eix del braç sobre el del tòrax serà també aproximadament entre 45-60 graus. En els seus moviments, l'examinat utilitzarà el colze a la manera de frontissa.
Interpretació - - Les diferències entre les mesures de les dues mans serveixen per avaluar el grau de cohesió o de coherència intrapsíquica, correspondència entre:  Actituds reaccionals profundes, permanents, constitucionals  temperament (mà no dominant).
 Actituds adquirides, transitòries, aparents  caràcter (mà dominant).
Hi ha un conjunt de dades mesurables per cada un dels traços dels subtest, així com una conseqüent interpretació.
En tot cas els resultats s'han de comparar amb la mitjana corresponent al grup de referència del subjecte.
2 Història de la Psicologia Ghizlane Lafghani Longitud de les línies (L) Desviació primària (DP) Desviació secundària (DS) S’obté la longitud lineal de l’última línia realitzada. La comparació d’aquesta línia amb la línia model indicarà si el subjecte avaluat ha augmentat o disminuït la longitud lineal dels seus moviments quan se li ha privat de la vista.
S’obté del traçant una perpendicular des del centre de l’ultima línia fins la línia model. Es mesura la distancia entre les dues línies. La DP pot ser positiva o negativa en funció de la direcció del desviï i la mà que fa el traç.
S’obté mesurant la distància que existeix entre el centre de l’ultima línia traçada i la projecció d’aquest centre sobre la línia model.
Expressa el desplaçament involuntari de la mà en sentit perpendicular al eix del moviment Disminució de la L = inhibició La DP dels lineogrames principal del traç.
Augment de la L = excitació horitzontals (LH) avalua S’ha de calcular en els 6 Fluctuacions = personalitat extraversió i introversió.
lineogrames i fer la mitjana inestable La DP dels lineogrames sagitals aritmètica corresponent a cada (LS) avalua l’heteroagresivitat i mà.
l’auto agressivitat.
S’obté una mesura del grau La DP dels lineogrames verticals d’emotivitat del subjecte (LV) avalua el to psicomotor fort i lleu.
3 ...