TEMA 2 (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Activitat de les administracions públiques
Año del apunte 2015
Páginas 14
Fecha de subida 22/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2: L’activitat de foment Legislació  Articles 107 a 109 del Tractat de funcionament de la Unió Europea (antics articles 87 a 89 del Tractat de la comunitat europea). Regulen les anomenades “Ajudes d’Estat”.
 Llei espanyola 38/2003, general de subvencions, que és parcialment bàsica.
 Articles 87 i següents del Text Refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovada pel Decret legislatiu 3/2002.
 Articles 118 a 135 del ROAS, aprovat pel Decret 179/1995 (activitat de foment i promoció d’activitats socials i econòmiques) Les lleis de pressupostos de l’Estat i la Generalitat i els pressupostos dels diversos ens locals (amb vigència anual) solen contenir disposicions concretes sobre les mesures de foment, especialment subvencions, de les respectives administracions.
1. ACTIVITAT DE FOMENT: CONCEPTE I PRINCIPIS SUBSTANCIALS L’activitat de foment és l’activitat de l’administració que té per objecte orientar les activitats privades a modalitats o finalitats considerades d’interès general, és a dir, són estímuls que atorga la llei. Implica la gestió de recursos públics (normalment recursos econòmics) des del sector públic cap als particulars.
No suposa limitació per als drets o les llibertats privades, sinó avantatge o benefici per als interessos privats afectats.
Es manifesta a diversos ordres d’activitat social: economia (beneficis per a l’establiment d’empreses o per a la contractació de joves, p.e.), serveis socials (desgravacions i ajuts per a entitats socials), educació i cultura (ajuts públics al mecenatge, o a la recerca, o a l’educació, etc.).
1.1. Reflexió sobre l’abast d’aquesta activitat L’activitat administrativa de foment té una gran importància en la societat contemporània, i es manifesta en àmbits diversos: • Àmbit econòmic: per promoure o desincentivar determinats productes o pràctiques econòmiques: ajuts a l’exportació, ajuts per a la renovació dels cotxes, beneficis per a la contractació de persones aturades, ajuts per a la concentració agrària, ajuts per a la renovació de la flota pesquera, etc.
• Equitat social: mesures per promoure el treball de persones amb disminució o de dones víctimes de la violència domèstica; beques d’estudi per tal de promoure l’educació i l’equitat en l’accés a l’educació; ajuts de menjador a les escoles; ajuts per a famílies monoparentals o nombroses, etc.
• Foment per promoure la innovació i el progrés: ajuts a la recerca, ajuts a la formació permanent, ajuts per aprendre idiomes, ...
• Cultura: suport a determinades manifestacions culturals, ajut a les llengües minoritàries, a la creació artística, ...
• Promoció de determinats comportaments personals o socials: ajuts a la maternitat, ajuts per millorar l’eficiència energètica dels habitatges, ajuts per col·laborar amb la recollida selectiva dels residus ...
El gran risc d’aquesta activitat és la realització de pràctiques corruptes.
1.2 Principis aplicables a l’activitat de foment: 1.2.1 PRINCIPI DE LEGALITAT Les mesures de foment, en la mida que impacten en els recursos públics (subvencions, beneficis fiscals) estan sotmeses al principi de legalitat pressupostària, de manera que requereixen com a mínim la cobertura de la llei de pressupostos.
En l’àmbit de les administracions locals, aquesta cobertura normativa té rang merament reglamentari, però igualment fa efectiu aquest principi de legalitat.
Article 34.1 de la Llei 38/2003, general de subvencions: amb caràcter previ a la convocatòria de la subvenció o a la seva concessió directa, caldrà aprovar la despesa en els termes previstos per la Llei general pressupostària o per les normes pressupostàries de la resta d’administracions públiques.
Article 46 de la Llei 47/2003, general pressupostària: els crèdits per a despeses són limitatius.
No es podran adquirir compromisos de despesa ni obligacions per quantia superior a l’import dels crèdits autoritzats, sent nuls de ple dret els actes administratius i les disposicions generals amb rang inferior a la llei que incompleixin aquesta limitació, sense perjudici de les responsabilitats regulades en el títol VII d’aquesta Llei.
La vigència del principi de legalitat és obligada.
  Àmbit local: ordenances i pressupostos.
Fora de l’àmbit local: no poden disposar de diners públics si no estan previstes les activitats a la llei de pressupostos.
Aquelles activitats de foment que vulnerin aquest principi, bé perquè s’hagin atorgat en quantitat superior a la establerta en les bases o bé perquè hagin sigut atorgades amb insuficiència pressupostaria, estaran viciats de nul·litat de ple dret.
1.2.2 PRINCIPI D’IGUALTAT En la mesura que les activitats de foment consisteixen a donar ajuts o beneficis a persones determinades, i que els recursos públics són limitats, és imprescindible sotmetre la seva aplicació a principis, regles i procediments que garanteixin un tracte no discriminatori, igual per a totes les persones afectades i interessades. Altrament, a part d’injustes, les mesures de foment podrien derivar fàcilment en pràctiques ineficients i corruptes. D’aquí la necessitat de sotmetre l’activitat de foment a: - Respectar els principis de transparència (regles clares i conegudes), publicitat (convocatòria i resolucions públiques) i lliure concurrència.
- Procediments administratius formalitzats, de caràcter competitiu (bases de selecció, aspectes reglats, control de l’efectivitat de l’activitat fomentada).
- Respectar i no falsejar les regles de la competència en l’exercici de les activitats productives.
1.2.3 PRINCIPI D’EFICIÈNCIA En la mesura que comporten disposar de recursos públics, les activitats de foment han de respectar el principi d’eficiència en la gestió dels mateixos.
Eficiència vol dir treure el major profit econòmic que sigui possible.
Així ho requereixen, entre altres, els principis següents: - Art. 31.2 CE: la despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics i la seva programació i execució respondran als criteris d’eficiència i economia.
- Art. 19.3 Llei 38/2003, general de subvencions: l’import de les subvencions en cap cas pot ser de tal quantia que, aïlladament o en concurrència amb altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada.
A més de ser eficients en la gestió dels recursos públics, les mesures de foment també han de ser eficients per a l’activitat subvencionada i per al funcionament del sistema en el seu conjunt, cosa més difícil de complir, i sovint infringida a la pràctica (p.e., els beneficis fiscals a la compra de l’habitatge, que varen contribuir decisivament a la bombolla immobiliària, i moltes de les mesures directament absurdes de la política agrària comú).
1.2.4 ELS PRINCIPIS GENERALS CITATS A LA LEGISLACIÓ DE SUBVENCIONS La Llei 38/2003, general de subvencions, incorpora expressament els principis citats anteriorment al seu article 8.3, segons el qual la gestió de les subvencions s’ha de fer d’acord amb els principis següents: - Publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació. En general, es tracta de principis generals fàcilment aplicables als casos concrets, de manera que en ocasions han servit per anular subvencions que els infringeixen.
Els principis de publicitat i transparència intervenen en varis moments del procediment per a la concessió de subvencions: a través de la publicació de les bases reguladores abans de la convocatòria, de la publicació de la convocatòria mateixa en cas d’inici d’ofici, de la publicació de les resolucions de concessió.
- Eficàcia en el compliment dels objectius fixats per l’Administració atorgant, és a dir, les subvencions s’han de justificar en objectius determinats d’interès general, i han de servir efectivament per a què l’activitat subvencionada els compleixi. Es tracta de principis també fàcilment contrastables.
- Eficiència en l’assignació i utilització dels recursos públics: l’administració ha de rendibilitzar al màxim els recursos invertits en subvencions, i les activitats subvencionades també han de fer un ús eficient dels mateixos. És gairebé impossible d’acreditar el seu compliment.
1.2.5 ELS PRINCIPIS RECOLLITS PER LA LEGISLACIÓ DE RÈGIM LOCAL El ROAS, anterior a la Llei general de subvencions, ja requeria l’aplicació de part dels principis vigents en matèria de subvencions; així ho podem deduir del seu article 5: l’activitat de foment dels ens locals regulada al títol 3 d’aquest Reglament s’exerceix en l’àmbit de les seves competències i de conformitat amb els principis de publicitat, objectivitat, lliure concurrència i igualtat, i amb adequació a la legalitat pressupostària.
La vigència d’aquest precepte s’ha d’interpretar complementada amb la resta de principis estudiats de la Llei general de subvencions, que és d’aplicació directa a totes les administracions públiques, incloses també les administracions locals.
Amb l’article 5 ROAS podem comprovar com la preocupació tradicional del legislador en matèria de foment ha estat el respecte dels drets individuals de les persones, pràcticament tots ells vinculats al d’igualtat, mentre que la llei general de subvencions, més coherent amb l’estat social, es preocupa també amb els principis més relacionats amb els interessos socials o col·lectius, com és la gestió eficaç i eficient dels recursos públics esmerçats en les mesures de foment.
2. FOMENT ADMINISTRATIU I DRET COMUNITARI La regulació de les activitats públiques de foment ocupen un lloc destacat en el dret comunitari, ja que sovint els ajuts públics dels estats membres a les seves empreses o als seus sectors econòmics ha entrat en conflicte amb la lliure circulació de mercaderies i amb el dret de la competència a nivell de la Unió.
Des de l’Administració es donen estímuls o es promouen activitats privades. A vegades les activitats de foment incideixen en altres àmbits. Algunes polítiques de foment de la Generalitat han estat qüestionades per el Tribunal de Brussel·les.
Nombrosos exemples: ajuts a aeroports o/i a línies de baix cost determinats (Girona/Ryanair), ajuts a la reconversió de determinats sectors econòmics, ajuts genèrics a peatges, etc.
Les activitats públiques de foment també estan regulades en el dret comunitari.
El règim general del dret comunitari en relació a les accions públiques de foment s’ha centrat en establir prohibicions i limitacions per garantir la lliure competència, i que en conseqüència han prohibit o limitat ajuts econòmics (en un sentit ampli del concepte) provinents de fons públics, que amenacin o puguin falsejar la competència. Tanmateix, i com podem veure tot seguit amb una lectura de les normes comunitàries, aquestes prohibicions i limitacions també tenen importants excepcions, i marge per a que se’n puguin establir moltes més.
CONFLICTE: ajuts públics als Estats Membre a les seves empreses per promoure els seus sectors econòmics locals, en la mesura que posen en privilegi els seus sectors vers altres pot entrar en contradicció amb la Unió Europea.
2.1 Normativa comunitària Des del dret de la UE s’estableixen regles per limitar o prohibir les activitats de foment. És a dir, el dret de la UE preveu mesures per limitar el conflicte abans explicat entre les regles de la competència (UE) i les regles estatals o subestatals dels estats membres vers l’activitat de foment.
Aquestes regles comunitàries de limitació de l’activitat de foment es troben en els articles 107 i 108 del TFUE.
Article 107: 1. Salvo que los Tratados dispongan otra cosa, serán incompatibles con el mercado interior, en la medida en que afecten a los intercambios comerciales entre Estados miembros, las ayudas otorgadas por los Estados o mediante fondos estatales, bajo cualquier forma, que falseen o amenacen falsear la competencia, favoreciendo a determinadas empresas o producciones.
2. Serán compatibles con el mercado interior: a) las ayudas de carácter social concedidas a los consumidores individuales, siempre que se otorguen sin discriminaciones basadas en el origen de los productos; b) las ayudas destinadas a reparar los perjuicios causados por desastres naturales o por otros acontecimientos de carácter excepcional 3. Podrán considerarse compatibles con el mercado interior: a) las ayudas destinadas a favorecer el desarrollo económico de regiones en las que el nivel de vida sea anormalmente bajo o en las que exista una grave situación de subempleo, así como el de las regiones contempladas en el artículo 349, habida cuenta de su situación estructural, económica y social; b) las ayudas para fomentar la realización de un proyecto importante de interés común europeo o destinadas a poner remedio a una grave perturbación en la economía de un Estado miembro; ES 30.3.2010 Diario Oficial de la Unión Europea C 83/91 c) las ayudas destinadas a facilitar el desarrollo de determinadas actividades o de determinadas regiones económicas, siempre que no alteren las condiciones de los intercambios en forma contraria al interés común; d) las ayudas destinadas a promover la cultura y la conservación del patrimonio, cuando no alteren las condiciones de los intercambios y de la competencia en la Unión en contra del interés común; e) las demás categorías de ayudas que determine el Consejo por decisión, tomada a propuesta de la Comisión.
(L’actual situació de crisi econòmica posa de manifest com les autoritats comunitàries han fet ús d’algunes d’aquestes possibilitats d’excepció de les prohibicions generals dels ajuts públics a l’activitat econòmica.) Article 108 1. La Comisión examinará permanentemente, junto con los Estados miembros, los regímenes de ayudas existentes en dichos Estados. Propondrá a éstos las medidas apropiadas que exija el desarrollo progresivo o el funcionamiento del mercado interior.
2. Si, después de haber emplazado a los interesados para que presenten sus observaciones, la Comisión comprobare que una ayuda otorgada por un Estado o mediante fondos estatales no es compatible con el mercado interior en virtud del artículo 107, o que dicha ayuda se aplica de manera abusiva, decidirá que el Estado interesado la suprima o modifique en el plazo que ella misma determine. … 3. La Comisión será informada de los proyectos dirigidos a conceder o modificar ayudas con la suficiente antelación para poder presentar sus observaciones. Si considerare que un proyecto no es compatible con el mercado interior con arreglo al artículo 107, la Comisión iniciará sin demora el procedimiento previsto en el apartado anterior. El Estado miembro interesado no podrá ejecutar las medidas proyectadas antes que en dicho procedimiento haya recaído decisión definitiva. ES C 83/92 Diario Oficial de la Unión Europea 30.3.2010 4. La Comisión podrá adoptar reglamentos relativos a las categorías de ayudas públicas sobre las que el Consejo haya determinado, con arreglo al artículo 109, que pueden quedar exentas del procedimiento establecido en el apartado 3 del presente artículo.
Ara bé, per diferenciar entre ajudes compatibles i incompatibles la jurisprudència i la doctrina comunitària han desenvolupat el principi del bon inversor privat. De conformitat amb aquest principi, s’analitza si el comportament de l’Estat a l’atorgar una ajuda pública s’assimila al que faria un inversor privat que operi en condicions normals d’una economia de mercat, és a dir, que busca obtenir beneficis. Si no és així (l’inversor privat en situació similar no actuaria de la mateixa manera), les ajudes seran incompatibles amb la normativa comunitària. En aquest cas, ha d’ordenar-se la supressió o modificació de l’ajuda i, en cas d’incompliment reiterat per part de l’Estat Membre, la Comissió està facultada per interposar el recurs corresponent davant el TJUE.
2.2 Potestats d’intervenció de les autoritats comunitàries De la normativa anterior en podem deduir, en síntesi, les següents principals possibilitats i potestats d’intervenció de les autoritats comunitàries en relació amb les mesures de foment dels estats membres: - Potestats comunitàries de coneixement, examen, prevenció i, si s’escau, correcció de mesures estatals de foment.
- La Comissió fa una tasca d’anàlisi permanent de les activitats de foment dels estats, que han d’informar-la dels seus ajuts.
- L’obertura de procediments de control de la Comissió sobre els estats comporta la suspensió automàtica dels ajuts estatals afectats.
- Si un Estat s’oposa a complir els requeriments de la Comissió, es pot acudir al Tribunal de justícia, que té una àmplia jurisprudència en aquesta matèria.
- El Consell té potestats per adoptar reglaments i per aprovar excepcions a les restriccions generals.
2.3 Les mesures de foment de les institucions comunitàries A més de les seves responsabilitats i atribucions per incidir en les mesures de foment dels estats membres, la Unió Europea també té capacitat per adoptar mesures comunitàries de foment, i aquestes venen tenint una importància considerable a molts sectors d’activitat econòmica.
Igual que les mesures de foment de les administracions estatals, les comunitàries tenen per objecte promoure comportaments privats coherents amb els objectius d’interès general definits per les autoritats europees. Alguns exemples: - Ajuts a la innovació i a la recerca.
Ajuts per frenar o promoure determinats sectors productius (la política agrària comú es basa en gran part en subvencions).
Ajuts per a regions o per a estats en situació econòmica crítica.
3. FOMENT ADMINISTRATIU I AUTONOMIA TERRITORIAL Les mesures de foment sovint han estat el centre de conflictes de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes. Les coordenades d’aquests conflictes solen ser:   La competència sectorial autonòmica (sobre agricultura, habitatge o cultura, p.e.), per una banda, i la capacitat estatal de despesa (que li permet incloure en els seus pressupostos dotacions per a ajuts en les mateixes matèries), per l’altra.
La competència sectorial autonòmica, per una banda, i les condicions d’igualtat entre tota la ciutadania, per l’altra (cas de les beques escolars i universitàries).
L’Estat posa els diners però la competència per decidir és autonòmica. Ens podem preguntar fins quin punt pot l’Estat decidir sobre un assumpte quan no té competència.
- L’Estat decideix a què destina els diners i com s’hauran de gastar. En el fons el que fa és exercir la competència.
Hi ha conflictes entre la competència sectorial autonòmica que faculta a l’activitat de foment de les CCAA i la capacitat estatal de despesa que faculta a l’activitat de foment de l’Estat. Llavors, tenint en compte això, fins a quin punt l’estat, en virtut de la seva capacitat de despesa pot prendre decisions sectorials que són competència de la CCAA? Això ha estat solucionat per la jurisprudència del TC aplicant uns certs criteris.
Els conflictes citats entre la competència sectorial autonòmica i la capacitat de despesa de l’estat han estat resolts pel Tribunal Constitucional aplicant bàsicament els criteris següents (STC 13/1992, i moltes més en el mateix sentit): 1. El poder de despesa de l’Estat no és en sí mateix un títol competencial, i no pot desconèixer les competències sectorials atribuïdes a les comunitats autònomes.
2. L’Estat pot preveure accions de foment, amb càrrec a la seva capacitat de despesa i concretar-les en els seus pressupostos, però l’establiment del règim normatiu i la gestió administrativa d’aquests ajuts correspondrà a l’administració que tingui atribuïdes les competències executives corresponents.
3. La gestió directa i centralitzada de subvencions només és admissible si resulta imprescindible per assegurar la plena efectivitat de la mesura de foment dins de l’ordenament bàsic del sector i per garantir iguals possibilitats d’obtenció i gaudiment per part dels potencials destinataris en tot el territori de l’Estat (és l’argument que se sol donar per no transferir la gestió de les beques a les CCAA).
Estat  ha de transferir a la CCAA els diners que hagi previst en els seus pressupostos; per exemple, en agricultura, sobre la qual té la competència la CCAA CCAA  regularan com s’apliquen els recursos i faran les transferències finals als destinataris.
En tot cas, malgrat la llarga vigència i la reiteració d’aquesta jurisprudència, no deixen de sovintejar casos de regulació i gestió centralitzada de mesures de foment en àmbits sectorials d’activitat que són competència de les comunitats autònomes.
4. MODALITATS I CONTROL DE L’ACCIÓ DE FOMENT Les activitats de foment poden comprendre diversos tipus de modalitats, sempre que serveixin efectivament als objectius i finalitats que les justifiquen. En funció de la naturalesa de l’incitiu, podem distingir entre les modalitats següents:  Mesures honorífiques: condecoracions, títols nobiliaris, premis, marques o reconeixements de qualitat per a determinats productes, qualificacions acadèmiques.
L’objectiu directe d’aquestes mesures és el reconeixement honorífic, però indirectament sovint incorporen també estímuls materials (publicitat, currículum). Es podria definir com les distincions i recompenses, en les quals el contingut principal no és l‘econòmic, sinó el reconeixement públic que comporten. La seva concessió sol ser discrecional i el beneficiari adquireix determinats drets (tractaments especials, us de determinades insignes, etc.)  Mesures jurídiques (accés a determinades concessions o a la possibilitat de ser beneficiari d’expropiacions). Són l'establiment de determinats privilegis a favor dels particulars , o de dispenses enfront de lleis i reglamentacions administratives de caràcter prohibitiu .
 Mesures econòmiques: són les més habituals i importants: subvencions, primes, desgravacions o exempcions fiscals, activitats de mecenatge.
4.1 El control de l’acció de foment En la mesura que les accions de foment se solen concretar en actuacions administratives, poden ser objecte dels procediments generals de control de l’activitat administrativa.
Més específicament, els controls més idonis i habituals de l’acció de foment són els següents: - La intervenció (control intern).
La Sindicatura o el Tribunal de Comptes.
El control parlamentari i polític en general.
Els recursos administratius i contenciós administratius.
També cal tenir en compte que un vessant del control essencial en l’activitat de foment és el control públic (inspeccions, normalment) sobre les activitats privades fomentades, a l’objecte d’assegurar que s’adequaran efectivament a allò que ha justificat la mesura de foment adoptada.
5. LA SUBVENCIÓ ADMINISTRATIVA: CONCEPTE, RÈGIM JURÍDIC I PROCEDIMENT 5.1 Concepte de subvenció L’art. 2.1 LGS (L38/2003) ens proporciona el següent concepte legal de subvenció: Se entiende por subvención, a los efectos de esta Ley, toda disposición dineraria realizada por cualesquiera de los sujetos contemplados en el artículo 3 de esta Ley, a favor de personas públicas o privadas, y que cumpla los siguientes requisitos: a) Que la entrega se realice sin contraprestación directa de los beneficiarios.
b) Que la entrega esté sujeta al cumplimiento de un determinado objetivo, la ejecución de un proyecto, la realización de una actividad, la adopción de un comportamiento singular, ya realizados o por desarrollar, o la concurrencia de una situación, debiendo el beneficiario cumplir las obligaciones materiales y formales que se hubieran establecido.
c) Que el proyecto, la acción, conducta o situación financiada tenga por objeto el fomento de una actividad de utilidad pública o interés social o de promoción de una finalidad pública.
En relació a la naturalesa jurídica de la subvenció, la subvenció és un acte administratiu d’atorgament requerit d’acceptació.
5.2 Règim jurídic L’atorgament d’una subvenció és un acte administratiu (és unilateral per l’administració), que requereix l’acceptació formal per part del beneficiari.
Un cop vigent, la subvenció comporta una relació jurídica entre l’administració i la persona beneficiada, amb les principals característiques següents:      Obligació del beneficiari a realitzar l’activitat o adoptar el comportament que justifica la subvenció.
Obligació del beneficiari a realitzar les altres actuacions accessòries a la subvenció (contractar personal amb minusvalies, retre comptes, facilitar actuacions administratives d’inspecció, complir requeriments de transparència, donar visibilitat al fet de ser beneficiari, ...) Potestats de l’administració per controlar el compliment efectiu de les obligacions per part dels beneficiaris.
Dret del beneficiari de renunciar a la subvenció.
Potestat de l’administració per modificar o revocar la subvenció i per reclamar el reintegrament de les quantitats abonades, si acredita l’incompliment d’obligacions del beneficiari, sense perjudici de possibles mesures sancionadores addicionals. El reintegrament en dos casos (art. 37 LGS):  Obtenció de la subvenció falsejant les condicions requerides per a fer-ho o contravenint els límits de DUE.
 Incompliment total o parcial 5.3 Elements de les subvencions      Caràcter gratuït: el beneficiari de la subvenció assumeix el compromís de realitzar la activitat subvencionada, però això no vol dir que aquesta càrrega converteixi a la subvenció en un contracte onerós.
Caràcter finalista: la subvenció ha d’estar lligada a un fi: el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social o de promoció d’una finalitat pública.
Caràcter de subsidi: La subvenció és una ajuda per finançar determinades activitats, però en cap cas pot consistir en un benefici, lucre o premi per al particular Caràcter unilateral: Caràcter reglat: no és un acte discrecional 5.4 Subjectes de l’actuació subvencional 1) L’Administració concedent La competència per regular i concedir subvencions concretes està condicionada al repartiment constitucional de competències vigent en cada matèria. (remissió al conflicte entre estat i CCAA – punt 3 del tema-) 2) Els beneficiaris Art. 11.1 LGS: tindrà la condició de beneficiari de la subvenció el destinatari dels fons públics que hagi de realitzar l’activitat que fonamentà el seu atorgament o es trobi en la situació que legitima la seva concessió. Requisits per accedir a les subvencions:   Estar al corrent de les obligacions fiscals i de Seguretat Social No haver estat declarat insolvent   No haver sigut sancionat o condemnat amb la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques No incórrer en algun supòsit d’incompatibilitat (art. 13 LGS) 3) Entitats col·laboradores La dificultat que poden revestir les operacions d’assignació i control de l’activitat subvencionada fa que la LSG obri la possibilitat d’una gestió indirecta de l’activitat administrativa de foment, permetent que les bases reguladores de les subvencions o ajudes estableixin que l’entrega i distribució dels fons públics als beneficiaris s’efectuï a través d’una entitat col·laboradora.
Art. 12.1 LGS: Serà entitat col·laboradora aquella que, actuant en nom i per compte de l’òrgan concedent de la subvenció, entregui i distribueixi els fons públics als beneficiaris quan així s’estableixi en les bases reguladores, o col·labori en la gestió de la subvenció sense que es produeixi la prèvia entrega i distribució dels fons rebuts.
Art. 12.2 LGS: qui podrà ser entitat col·laboradora?     Organismes i demés ens públics Societats mercantils participades íntegre o majoritàriament per les Administracions Públiques Organismes o ens de dret públic i les associacions que constitueixin les Entitats Locals per a la protecció i promoció dels seus interessos comuns Altres persones jurídiques públiques o privades que reuneixen les condicions de solvència i eficàcia que s’estableixen.
Art. 12.3 LGS: Las comunidades autónomas y las corporaciones locales podrán actuar como entidades colaboradoras de las subvenciones concedidas por la Administración General del Estado, sus organismos públicos y demás entes que tengan que ajustar su actividad al derecho público. De igual forma, y en los mismos términos, la Administración General del Estado y sus organismos públicos podrán actuar como entidades colaboradoras respecto de las subvenciones concedidas por las comunidades autónomas y corporaciones locales.
5.5 Objecte de la subvenció La subvenció tindrà per objecte fomentar una activitat d’utilitat pública o interès social, o promoure la consecució d’un fi públic. És a dir, la subvenció ha de tenir per objecte el foment o promoció d’activitats privades d’interès públic.
5.6 Procediment Els articles 22 i següents de la Llei 38/2003, general de subvencions, regulen les fases i els principis més importants de l’atorgament de subvencions. En un sentit similar, els articles 92 i següents de la Llei de finances públiques de Catalunya. Els elements més destacats d’aquest procediment són els següents: 1. El procediment sol iniciar-se d’ofici, amb la convocatòria pública de les subvencions.
Entre altres aspectes, la convocatòria ha de concretar la quantia de les subvencions, els requisits dels aspirants, la documentació que cal presentar, els criteris de prioritat, els òrgans responsables i el calendari, o fer referència a les bases reguladores que contenen la normativa d’aquestes qüestions.
2. Bases reguladores. Poden ser incloses a la convocatòria o en una normativa a part, d’aplicació possible per a diverses convocatòries.
3. Presentació de les sol·licituds i fase de subsanació de les mateixes.
4. Avaluació de les sol·licituds presentades i proposta de resolució.
Resolució de l’atorgament i notificació i publicació.
5.6.1 Regulació del procediment per la Llei general de subvencions Article 22 LGS: 1. El procedimiento ordinario de concesión de subvenciones se tramitará en régimen de concurrencia competitiva. A efectos de esta Ley, tendrá la consideración de concurrencia competitiva el procedimiento mediante el cual la concesión de las subvenciones se realiza mediante la comparación de las solicitudes presentadas, a fin de establecer una prelación entre las mismas de acuerdo con los criterios de valoración previamente fijados en las bases reguladoras y en la convocatoria, y adjudicar, con el límite fijado en la convocatoria dentro del crédito disponible, aquellas que hayan obtenido mayor valoración en aplicación de los citados criterios.
En este supuesto, y sin perjuicio de las especialidades que pudieran derivarse de la capacidad de autoorganización de las Administraciones públicas, la propuesta de concesión se formulará al órgano concedente por un órgano colegiado a través del órgano instructor. La composición del órgano colegiado será la que establezcan las correspondientes bases reguladoras.
2. Podrán concederse de forma directa las siguientes subvenciones: (concessió directa) a) Las previstas nominativamente en los Presupuestos Generales del Estado, de las Comunidades Autónomas o de las entidades locales, en los términos recogidos en los convenios y en la normativa reguladora de estas subvenciones.
b) Aquellas cuyo otorgamiento o cuantía venga impuesto a la Administración por una norma de rango legal, que seguirán el procedimiento de concesión que les resulte de aplicación de acuerdo con su propia normativa.
c) Con carácter excepcional, aquellas otras subvenciones en que se acrediten razones de interés público, social, económico o humanitario, u otras debidamente justificadas que dificulten su convocatoria pública.
5.6.2 Regulació del procediment per la Llei de finances públiques de Catalunya Article 92 1. L'ens concedent, amb caràcter previ a l'acord de concessió, ha d'aprovar les bases reguladores de la subvenció, llevat que l'objecte d'aquesta justifiqués la impossibilitat de la concurrència.
2. Les bases reguladores han de concretar com a mínim: a) L'objecte de la subvenció i el període en què s'ha d'executar l'activitat.
b) Els requisits dels beneficiaris i la manera d'acreditar-los.
c) La possibilitat d'intervenció d'entitats col·laboradores i les condicions de solvència i eficàcia que hagin de reunir.
d) La forma en què el beneficiari o l'entitat col·laboradora han de justificar el compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de l'aplicació dels fons percebuts, i el termini per efectuar-la.
e) Els límits i els requisits per a autoritzar bestretes o pagaments a compte sobre la subvenció concedida.
f) La forma i l'import de les garanties que, si escau, s'han de prestar en cas de bestretes o de pagaments a compte de la subvenció.
g) Els criteris de valoració de la sol·licitud de la subvenció en el cas de concurrència competitiva, i la possibilitat de revisar les ja concedides, en especial la possibilitat de modificar la resolució de concessió en el cas d'alteració de les condicions o de l'obtenció concurrent d'altres ajuts.
h) L'obligació del beneficiari de facilitar tota la informació que li sigui requerida per la Intervenció General de la Generalitat, la Sindicatura de Comptes o altres òrgans competents, d'acord amb aquesta Llei i altres normes aplicables.
3. Les bases reguladores s'han de sotmetre, prèviament a la seva aprovació, a informe del servei jurídic i de la intervenció delegada de l'ens concedent. Aquesta aprovació s'ha de fer per ordre del conseller o de la consellera corresponent, o de l'òrgan competent, en els supòsits especificats per les lletres b), c) i d) de l'article 93 d'aquesta Llei, i s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
4. Les convocatòries de subvencions han de concretar com a mínim: a) b) c) d) Les bases reguladores de la subvenció o indicació de la disposició on es contenen.
L'aplicació pressupostària a la qual s'han d'imputar i la quantitat màxima destinada.
El termini per a presentar la documentació.
Els òrgans competents per a la tramitació i la resolució del procediment i el termini per a la seva conclusió.
e) El mitjà de notificació de la resolució i, si aquesta exhaureix o no la via administrativa, amb indicació dels recursos i els òrgans davant els quals es poden interposar.
f) En el supòsit d'ajust d'estat o subvencions a empreses susceptibles de tenir aquesta consideració i per donar compliment a la normativa de la Unió Europea, s'han d'especificar, en la convocatòria, les diverses finalitats a les quals va adreçada d'acord amb la tipologia que es fixi mitjançant una ordre del conseller o de la consellera d'Economia i Finances.
5. Totes les convocatòries públiques de subvencions han d'incloure, entre els requisits exigits a les empreses, la justificació que el sol·licitant compleix la quota de reserva per a la integració social dels minusvàlids, establerta per la legislació vigent.
6. Amb caràcter previ a la publicació de la convocatòria s'ha d'autoritzar la despesa derivada de la línia d'ajuts convocada.
5.7 Control Són diversos els instruments i les institucions de control previstes per la legislació de subvencions, en la línia del que ja s’ha dit sobre el control de les mesures de foment: - - Les afectades per la normativa comunitària han de ser comunicades a la Comissió Europea, que les pot fer objecte d’un procediment de control amb efectes suspensius i, si l’Estat no s’avé a atendre als seus requeriments, impugnar-les davant del TJUE.
Han de ser fetes públiques, en qualsevol cas.
L’activitat subvencionada ha de ser objecte de control pels corresponents òrgans gestors de la subvenció de què es tracti (el mateix que l’ha atorgat, normalment).
La intervenció, el Tribunal de Comptes i altres òrgans anàlegs i, si s’escau, les auditories han de controlar tant l’activitat subvencionadora, com la subvencionada.
Règim sancionador previst per la mateixa legislació de subvencions (sancions administratives), sense perjudici del penal, si s’acrediten il·lícits d’aquesta naturalesa (prevaricació, falsedat, suborn, ..).
5.7.1 Justificació de les subvencions públiques És l’activitat que té per objecte el seguiment i valoració de l’activitat subvencionada, controlant el grau de compliment de l’objecte, condicions i finalitat de la subvenció: resultats obtinguts, utilitat pública o social ... Aquest control es realitza per l’òrgan gestor de l’Administració concedent, o mitjançant Entitats col·laboradores.
L’art. 30.2 LGS imposa la rendició del compte justificatiu com un acte obligatori del beneficiari o de l’entitat col·laboradora, en el que s’han d’incloure, sota responsabilitat del declarant, els justificants de despesa o qualsevol altre document amb validesa jurídica que permetin acreditar el compliment de l’objecte de la subvenció.
5.7.2 Control Existeixen 3 vies de control de les subvencions: a) La comprovació que realitza l’òrgan gestor de l’Administració b) El control financer per part de la Intervenció General (front la qual ha de justificar-se el correcte ús dels fons rebuts) c) El control per part del Tribunal de Comptes.
La jurisprudència entén que aquestes tres vies de control són perfectament compatibles entre sí, i que el beneficiari no pot negar-se al control financer (i al reintegrament que resulti del mateix) encara que hagi superat prèviament el control de conformitat per part de l’òrgan gestor.
...

Comprar Previsualizar