Tema 5 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 3º curso
Asignatura Sistema de Penes i Sancions
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Sistema de penes i sancions TEMA 5. La pena de presó Les primeres reformes de les presons comencen a Anglaterra i es generalitzen a l’Europa continental durant els segles XVII i XVIII. Consisteix en un moviment de reforma de les presons perquè es converteixin en centres de treball.
Prison experiment. Al segle XIX es busquen nous models de presó a EEUU, on no havia arribat l’experiència europea, per poder fer un nou sistema. És un tema de tradició judeocristiana, és a dir, la pena basada en el penediment. A finals dels segle XIX la criminologia, que ha nascut a Europa, salta directament als EEUU.
Això significa que a Europa, fins que no sorgeix l’escola de Chicago, la situació no millora.
A Europa, sorgeixen moviments en què s’abandona la idea judeocristiana de penediment per models més científics. En el segle XIX, s’intenta, a partir de la investigació científica, que es comenci a pensar en la presó com a lloc on la persona pugui ser reeducada, com a mínim, i es busca millorar les condicions de vida dels penats.
A principis del segle XX, EEUU pren molta preeminència respecte a les presons europees. Es produeix un moviment progressista en el qual ja es comencen a veure presons com les d’avui dia. Es persegueix la rehabilitació, ja no a partir de la presó, sinó a partir de programes basats en el “pico” de delinqüència que la persona ha comès.
Els metanàlisis demostren que els programes de presons no milloren res. Llavors es produeix un salt qualitatiu a la presó de EEUU i es veu directament que cal aplicar la incapacitació. Sorgeixen les presons de màxima seguretat gestionades directament per empreses privades. Es porta a terme el model panòptic de BENTHAM.
Estadística Font: International Centre for Prison Studies Top 3 en taxa d’empresonament (per 100.000 habitants): 1. EEUU (698) 2. Rússia (447) 3. Xina (119) EEUU Per què Amèrica no té un excessiu problema amb la immigració a la presó? Concepte de melting pot : barreja de cultures on tothom és tolerant, es pot arribar on es vulgui sense importar l’origen.
Amèrica sempre ha estat un país receptor d’immigrants. Generalment, les persones no s’arriscaven a fer tot el viatge i acabar delinquint. Tradicionalment, països amb una major tolerància a la immigració solen tenir números més baixos d’immigrants a la presó. Però això anirà pujant perquè les segones generacions delinqueixen molt més que les primeres, que mostraven un major respecte per l’status quo legal de la nació.
1 Sistema de penes i sancions Prison crowling  sobreocupació a les presons de EEUU. Problemes de salut mental i física, de seguretat i de tractaments.
Dues maneres de mesurar les persones que hi ha a presó:  Stock: quanta gent hi ha a presó en un moment determinat (foto fixa)  Flow: quantes persones entren i surten de presó Sobremassificació de presons  Com determinar que un país té sobrepoblació? Ho podem saber mirant: o Official capacity of prison system + Prison population o Occupancy level (%)  Causes o Socials. Com per exemple la immigració: a determinats estats on la immigració es un fenomen relativament recent, es genera pànic social (Racial profiling / Otherification).
o Polítiques. Determinats canvis legislatius de política criminal.
o Històriques. Com per exemple l’Alemanya nazi: ús de camps de concentració i d’internament. En un determinat moment històric, una determinada població es veu perjudicada.
Es produeix un canvi en les estructures penals: es tipifiquen més delictes i es condemnen més persones a presó.
Poden haver raons de guerra, de transició política (presos polítics), etc.
Altres causes poden ser: o Canvis en tendències de sentencing. Les pràctiques de sentencing generen un col·lapse en el sistema de justícia.
o Estancament del sistema. Un sistema penitenciari, per sí, es queda estancat i no avança: presons antigues, instal·lacions deficients, etc. El sistema no va al dia amb el tipus de delinqüència que es dóna.
o Corrupció del sistema. Un determinat sistema de justícia és corrupte, no és democràtic o no és competent. Quan el sistema no és net, hi ha una correlació positiva amb la quantitat de persones a presó.
o Un país té un problema amb un tipus de conducta delictiva específica i fa servir penes de presó per intimidar a la població. Un determinat estat té una obsessió amb un determinat tipus de delicte. A causa d’aquesta preocupació envia tots els culpables d’aquests delictes a presó.
Exemple: Espanya (dècada 2000-2010):  Drogues. Per un mínim ja entraven 9 anys a presó  Violència de gènere. Havent passat tota la vida, hi ha un repunt estadístic i es realitzen moltes campanyes de conscienciació. A més, es produeixen canvis legislatius i les faltes passen a ser delicte en cas de relació familiar o sentimental.
 Delictes contra la seguretat vial. Es realitzen moltes campanyes (Exemple: “Si bebes no conduzcas”). Més presó i penes més llargues.
La causa que té més impacte en la massificació de les presons és la dels canvis polítics: els canvis de legislació tenen un major pes.
2 Sistema de penes i sancions  Amnistia de presos: o Raons econòmiques. Es destinen massa recursos a les presons.
o Col·lapse. S’ha estat massa dur (=punitiu) i el sistema es col·lapsa.
 Efectes o Problemes de salut física i mental dels interns. Risc de contraure malalties portades per noves onades migratòries que ja estaven eradicades i també risc de malalties sexuals (sífilis, VIH, etc.).
o Problemes de seguretat. És molt més fàcil que es produeixin motins en presons massificades.
o Problemes en el tractament. El personal que administra programes i tractament als penats ha de treballar per a un major nombre de presos, el que provoca que puguin dedicar-ne menys temps al tractament de cadascun.
Les Nacions Unides té una sèrie de guidelines sobre com haurien de ser les presons.
 Solucions: o Falta de criminalització (Labeling approach). Una determinada conducta criminal deixa de ser conducta penal i passa a ser administrativa o una conducta penada amb presó passa a rebre uns altres càstigs (Exemple: TBC) o Major us de la probation o llibertat condicional o Amnisties per als delinqüents de menor perillositat social. Exemple: Califòrnia o Reducció de sentències. Exemple: de 9 a 5 anys.
o Polítiques liberals adoptades pels països del nord d’Europa que tenen com a objectiu aconseguir a través de penes alternatives que les presons no quedin massificades, i així es pugui dedicar més temps als presoner i hagi majors índexs de rehabilitació.
o Polítiques adoptades pels EEUU basades en la construcció de presons gestionades com a centres privats. Les presons com a idea de negoci: Si hi ha sobrepoblació es construeixen més presons.
Presons a Espanya  Regulació legal: o Codi Penal de 1995 o Llei Orgànica General Penitenciària (LOGP) de 1979. Recull els tipus de tractament, drets i obligacions de l’intern, etc.
o Reial Decret que desenvolupa la LOGP  Principis rectors o Principi de resocialització (art. 25.2 CE).
Finalitat resocialitzadora de la presó a partir de pautes útils per a la vida futura.
o Principi d’humanitat (art. 25.2 CE) La pena ha de ser humana. No s’ha de donar lloc a la sobrepoblació. Respecte cap als drets fonamentals de l’individu no lesionats per la sentència. El treball desenvolupat a la presó és remunerat i està emparat per la Seguretat Social. Necessitat de consentiment del penat per al tractament.
o Principi de legalitat. Tot ha d’estar escrit, cap delicte ni cap sanció sense llei que els contempli (Nullum crimen, nulla poena sine lege).
o Principi d’intervenció judicial El jutge de vigilància penitenciaria és el que concedeix tercers graus, permisos, etc.
3 Sistema de penes i sancions  Graus, règims i criteris o 1r grau: règim tancat. Persones que compleixen dos criteris: a) perillositat extrema b) no s’adapten bé al règim ordinari (2n) ni a l’obert (3r).
o 2n grau: règim ordinari. És on es concentren la majoria dels penats, que sí donen els requisits per a la convivència normal en la presó, menys el que l’habilitaria per començar a sortir en llibertat.
o 3r grau: règim obert o de semi-llibertat. Grau en què la majoria del temps el passen fora de la presó i pernocten a presó o en pisos de l’Administració penitenciària.
o 4t grau: llibertat condicional Requisits (art. 90 CP): 1) Penats classificats en 3r grau 2) Que hagin extingit ¾ de la condemna 3) I hagin mostrat bona conducta (informes favorables) En aquest grau el penat no pernocta a presó i es troba en absolut contacte amb la societat. Tot i això, se li imposen uns criteris que, en cas d’incomplir, torna a presó.
Art. 72 LOGP 1. Las penas privativas de libertad se ejecutarán según el sistema de individualización científica, separado en grados, el último de los cuales será el de libertad condicional, conforme determina el Código Penal.
2. Los grados segundo y tercero se cumplirán respectivamente en establecimientos de régimen ordinario y de régimen abierto. Los clasificados en primer grado serán destinados a los establecimientos de régimen cerrado, de acuerdo con lo previsto en el número 1 del artículo 10 de esta Ley.
3. Siempre que de la observación y clasificación correspondiente de un interno resulte estar en condiciones para ello, podrá ser situado inicialmente en grado superior, salvo el de libertad condicional, sin tener que pasar necesariamente por los que le preceden.
4. En ningún caso se mantendrá a un interno en un grado inferior cuando por la evolución de su tratamiento se haga merecedor a su progresión.
5. La clasificación o progresión al tercer grado de tratamiento requerirá, además de los requisitos previstos por el Código Penal, que el penado haya satisfecho la responsabilidad civil derivada del delito, considerando a tales efectos la conducta efectivamente observada en orden a restituir lo sustraído, reparar el daño e indemnizar los perjuicios materiales y morales; las condiciones personales y patrimoniales del culpable, a efectos de valorar su capacidad real, presente y futura para satisfacer la responsabilidad civil que le correspondiera; las garantías que permitan asegurar la satisfacción futura; la estimación del enriquecimiento que el culpable hubiera obtenido por la comisión del delito y, en su caso, el daño o entorpecimiento producido al servicio público, así como la naturaleza de los daños y perjuicios causados por el delito, el número de perjudicados y su condición.
Singularmente, se aplicará esta norma cuando el interno hubiera sido condenado por la comisión de alguno de los siguientes delitos: a) Delitos contra el patrimonio y contra el orden socioeconómico que hubieran revestido notoria gravedad y hubieran perjudicado a una generalidad de personas.
b) Delitos contra los derechos de los trabajadores.
c) Delitos contra la Hacienda Pública y contra la Seguridad Social.
d) Delitos contra la Administración pública comprendidos en los capítulos V al IX del título XIX del libro II del Código Penal.
6. Del mismo modo, la clasificación o progresión al tercer grado de tratamiento penitenciario de personas condenadas por delitos de terrorismo de la sección segunda del capítulo V del título XXII del libro II del Código Penal o cometidos en el seno de organizaciones criminales, requerirá, además de los requisitos previstos por el Código Penal y la satisfacción de la responsabilidad civil con sus rentas y patrimonio presentes y futuros en los términos del apartado anterior, que muestren signos inequívocos de haber abandonado los fines y los medios terroristas, y además hayan colaborado activamente con las autoridades, bien para impedir la producción de otros delitos por parte de la banda armada, organización o grupo terrorista, bien para atenuar los efectos de su delito, bien para la identificación, captura y procesamiento de 4 Sistema de penes i sancions responsables de delitos terroristas, para obtener pruebas o para impedir la actuación o el desarrollo de las organizaciones o asociaciones a las que haya pertenecido o con las que haya colaborado, lo que podrá acreditarse mediante una declaración expresa de repudio de sus actividades delictivas y de abandono de la violencia y una petición expresa de perdón a las víctimas de su delito, así como por los informes técnicos que acrediten que el preso está realmente desvinculado de la organización terrorista y del entorno y actividades de asociaciones y colectivos ilegales que la rodean y su colaboración con las autoridades.
Teories feministes de la delinqüència: a) Les dones delinqueixen menys b) Les dones delinqueixen menys greu que els homes Establiments penitenciaris a Espanya Els establiments penitenciaris són entitats arquitectòniques, administratives i funcionals amb organització pròpia. Estan formats per unitats, mòduls i departaments que faciliten la separació interior i possibiliten el desenvolupament de la vida dels interns i internes, les seves relacions amb l'exterior i les diverses activitats de tractament orientades a la seva reinserció social.
El sistema penitenciari espanyol compta amb 68 Centres Penitenciaris per al compliment de penes, mesures de seguretat i per a presó preventiva, conformant un mapa penitenciari modern i funcional, en el qual la presó constitueix un espai autosuficient.
Els Centres Psiquiàtrics Penitenciaris, establiments dedicats a la custòdia i tractament dels interns que pateixen trastorns greus de conducta i que han estat internats en ells per decisió dels Tribunals de Justícia.
Tenen més un caràcter hospitalari que penitenciari. Existeixen 2 d'aquests establiments al nostre país, dependents de la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries.
Els Centres d'Inserció Social són establiments penitenciaris destinats al compliment de les penes privatives de llibertat en Règim Obert (presó atenuada, amb possibilitat de treballar en l'exterior). També al seguiment de penes no privatives de llibertat (control telemàtic mitjançant polseres o altres dispositius) que s'estableix en la legislació penal i l'execució de la qual s'atribueix als serveis penitenciaris. Actualment existeixen 13 Centres d'Inserció Social amb plena autonomia organitzativa i funcional i 19 dependents.
Les Seccions Obertes, tenen unes funcions similars als CIS dependents, però se situen en locals dels centres penitenciaris. Actualment funcionen 21 Seccions Obertes.
Les Unitats de Mares són instal·lacions, la finalitat de les quals és que els nens fins a una edat de tres anys, que han de ser cuidats per les seves mares que compleixen condemna, visquin en unes condicions favorables per a la seva educació, en un ambient diferent al que suposa una presó tradicional. Fins al moment s'han creat 3 d'aquests establiments.
Les Unitats de Custòdia Hospitalària són espais reservats en centres hospitalaris de referència per albergar a interns que requereixin assistència hospitalària. El sistema disposa de 43 UCH.
Els Serveis de Gestió de Penes i Mesures Alternatives són les Unitats Administratives que tenen encomanada l'execució de les penes i mesures alternatives. Depenen orgànica i funcionalment d'un Establiment Penitenciari. Formen part d'aquestes Unitats diferents professionals penitenciaris: psicòlegs, 5 Sistema de penes i sancions pedagogs, altres tècnics, administratius i treballadors socials. Es configuren, per tant, com a equips multidisciplinaris, al capdavant dels quals hi ha un Cap/Responsable del Servei. Se situen en locals externs als establiments penitenciaris. Al moment actual comptem amb 55 Serveis.
Font: Secretaria General d’Institucions Penitenciàries. Ministeri d’Interior. Govern d’Espanya.
Presons a Catalunya El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, és l’encarregada de definir l’orientació de l’execució penal a Catalunya i d’implantar les propostes, plans i programes per a la seva execució. Catalunya és l’única comunitat autònoma espanyola que té transferides –des de l’1 de gener de 1984- les competències en matèria de serveis penitenciaris i, per tant, coordina i supervisa la implantació de polítiques en aquest àmbit.
D’acord amb les dades de 2015, la població penitenciària és de 8.810 interns, dels quals 8.201 són homes i 609, dones (gran diferència). Segons l’origen, 4.982 són espanyols i 3.828, estrangers (la majoria de fora de la UE). L’edat mitjana és de 38,3 anys.
Els delictes més comuns són delictes contra el patrimoni, que van a l’alça, mentre que els delictes violents van a la baixa.
Del total d’interns, 12.501 han participat en programes de rehabilitació.
La taxa d’interns per cada 100.000 habitants és de 117’2 a Catalunya, mentre que a l’Estat espanyol és de 135.
EXAMEN (Part Marc) 40 preguntes tipus test El bloc fort i important és el 2.
- Tema 1: per sobre - Tema 4: no dedicar massa temps a les penes privatives de drets / TBC important - Tema 5: pena de multa - Tema 6: el procés de determinació de la pena - Tema 7: suspensió / substitució - Tema 9: mesures de seguretat 6 ...