2. Metodologia experimental (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Mètodes d'investigació en Logopèdia
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 10/10/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Metodologia experimental 1. CONCEPTES BÀSICS Per tenir una bona validesa interna ens hem d’assegurar que es la variable independent la que causa la depenent.
Tècnica de control: Constància. Consisteix en convertir una variable estranya en una constant. És a dir, fixar valors de aquesta variable iguals per tots els participants.
Un problema associat aquest tipus de recerca es trobar una mostra de participants que s’adapti aquests controls.
Per controlar totes els variables estranyes s’han de conèixer totes, ens hem d’assegurar que els participants compleixin totes aquestes variables controlades.
La solució per tots aquests problemes es l’assignació aleatòria (tècnica de control).
El que es proposa és utilitzar un procediment aleatori per repartir els participants de la mostra en diferents grups. Si partim d’una mostra prou gran obtindrem grups equilibrats tan pel que fa de les variables estranyes conegudes com les desconegudes. La mostra ha de ser prou gran perquè l’assignació aleatòria es pugui fer.
A vegades s’han de fer modificacions sobre això per fer grups equilibrats, ja que a vegades no tenim mostres suficientment grans.
Dels grups d’assignació aleatòria han de tenir la mateixa mitjana per cada una de les variables estranyes.
L’assignació aleatòria té una bona validesa interna i externa (externa molta més que la constància).
Característiques dels experiments - Relacions causals - Control de variables estranyes (tècniques de control) per fer grups comprables.
- Manipulació de la variable independent (característica que defineix un experiment – no es considera que una investigació es un experiment sinó hi ha una manipulació).
- Aleatorització (característica indispensable dins un experiment).
Importància de l’assignació aleatòria Aleatorització: no és seleccionar una mostra d’una població. Això és selecció aleatòria. La aleatorització és l’assignació en grups de la mostra.
Selecció aleatòria NO ÉS assignació aleatòria o aleatorització Quan parlem de dissenys unifactorials és el mateix grup experimental que condició experimental (és igual dir el grup experimental EAO que la condició experimental EAO).
Propietats que s’ha d’exigir als experiments: - Validesa - Fiabilitat - Sensibilitat: instruments per mesurar les variables, en especial la dependent. Aquests instruments haurien de ser capaços de detectar canvis com a conseqüència de la VI. Si l’instrument es capaç de detectar aquests canvis és diu que l’instrument és sensible.
Recordar que...
Per considerar que un disseny és experimental cal: - Manipulació de la/es VI/s - Aleatorització: ▪ Disseny experimental intersubjecte: equilibrat ▪ Disseny experimental intrasubjecte: Contrabalanç o reequilibrat 2. DISSENYS INTERSUBJECTE UNIFACTORIALS Dissenys experimentals caracteritzats per una única variable independent (unifactorials) (variable independent = factor) i per assignar a l’atzar els subjectes a una de les condicions experimentals (intersubjecte).
En un disseny intersubjecte el que fem és, un cop tenim una mostra, la repartim aleatòriament en els diferents grups o condicions experimentals. De tal forma que cada participant estarà en una condició o una altra. Un cop tenim tots els participants assignats a un valor o un altre acabem tenint dos grups de participants diferents. Un grup de participants que rep la condició experimental A i l’altre la condició B. Fem una comparació entre subjectes.
Dissenys de grups aleatoris - Assignació aleatòria sense restriccions. Quan apliquem aquesta assignació aleatòria sense restriccions obtenim els dissenys de grups aleatoris.
- El disseny de grup aleatori: és un disseny intersubjecte unifactorials de assignació aleatòria sense restriccions.
Dissenys de grups aleatoris amb blocs - Assignació aleatòria amb restriccions: el bloqueig. Consisteix en mesurar la variable estranya que volem bloquejar; classificar i agrupar els participants d’acord amb les seves puntuacions amb la variable estranya.
Cadascun dels grups que surten es diuen blocs. L’últim pas és assignar aleatòriament dins de cada bloc.
Dissenys especials - Placebo - Doble cec (fitxa 2.3) RESUM: 3. DISSENYS INTRASUBJECTE UNIFACTORIALS Contraposició de dues estratègies de comparació - Intersubjecte: Grups de subjectes equivalents - Intrasubjecte: períodes de presentació equivalents Avantatges i inconvenients de l’estratègia intrasubjecte Avantatges: - Subjecte com a control propi - Economia (subjectes i procediment) Inconvenients: - Efecte de persistència - Efecte de període (pràctica, cansament, motivació, etc.) Quan l’efecte que té un tractament, un experiment... no és pot oblidar o desfer vol dir que no podràs realitzar un experiment d’aquest tipus.
Quan es fa un experiment d’aquest tipus es realitza un contrabalanç: tècnica de control dels efectes de període i de persistència que consisteix en la variació sistemàtica de l’ordre de presentació dels nivells de la variable independent.
Procediment: - Generar les permutacions possibles de tractaments (o nivells de la variable independent).
▪ ▪ Exemple: si tenim A i B el que fem són dos grups: ▪ AB ▪ BA Quan tenim més de dos nivells de la variable independent (pel qual es necessitaria una mostra molt gran per repartir-los en les diferents permutacions) s’utilitza el quadrat llatí. Ja que si tenim tres nivells per poder fer totes les permutacions possibles ens sortirien 6 (3x2x1). Si tenim A, B, C en el quadrat llatí quedaria així: - ▪ A B C ▪ C A B ▪ B C A • Cap nivell es repeteix en el mateix ordre. També té limitacions.
• Contrabalanç: assignació aleatòria en diferents ordres.
Assignar a l’atzar els subjectes a les seqüències de tractament (ordre de presentació) seleccionades.
4. DISSENYS FACTORIALS Característiques Factor = variable independent Dissenys factorials: dissenys amb més d’una variable independent.
Dues variables independents: - Tasca distractora (Sí/No) - Gènere del investigador (home/dona) La forma de mesurar el dolor era com més segons aguantava a l’aigua congelada (constructe).
De manera unifactorial hauríem d’estudiar cadascuna de les variables de manera independent amb l’altre com a variable estranya a controlar.
La manera d’estudiar-ho de manera factorial seria de la següent manera: L’ordre en el que posem els factors no altera el producte.
El primer que em de mirar a l’hora de denominar un disseny factorial: - Hi ha manipulació i aleatorització (al menys un factor ha d’estar manipulat i aleatoritzat).
- Es possible fer un disseny unifactorial on la variable independent sigui la intel·ligència? La intel·ligència no és manipulable, per tant no és pot fer. Per tal que un disseny unifactorial sigui un experiment ha de poderse manipular i aleatoritzar.
DENOMINACIÓ: Factorial + (estratègia comparació) + (nivells variable independent) Ex. Factorial intersubjecte 2 x 2 Diferència entre un disseny factorial i un disseny amb blocs? En un disseny factorial totes les variables són objecte d’estudi. En un disseny unifactorial o amb blocs s’estudia la variable independent i les altres variables només es controlen, no s’estudien.
El disseny factorial més simple és aquest: Disseny factorial 2 x 2 (2 factors amb 2 nivells cadascú). Això es pot ampliar afegint nivells, afegint factors...
Efecte conjunt de les VI En un disseny factorial el que més ens interessa és l’efecte conjunt de les variables independents. Hi ha una interacció quan l’efecte que té una VI sobre la VD es modifica quan canvien els valors d’una altre VI inclosa en el disseny factorial. Quan analitzem el efecte conjunt veiem si hi ha interacció entre les variables independents o que no ho hagi. Hi ha interacció quan l’efecte que té una variable independent sobre la dependent es modifica quan canvien els valors de l’altre VI.
Detecció de la presència d’interacció: - Comparació dels valors efectes simples - Representació gràfica a. Quina informació es pot extreure d’un disseny factorial? ▪ Efecte principals: efecte que té una VI sobre la depenent sense tenir en compte la informació d’altres VI. Podem tenir tants efectes principals com VI.
▪ Efectes simples: és l’efecte que té una VI sobre la depenent dins de cadascú dels nivells de l’altre VI. Podem estudiar tants efectes simples com nivells tingui l’altre VI.
Quan no hi ha interacció només ens fixem en els efectes principals. Si hi ha interacció, en els efectes simples.
b. Quina d’aquesta informació ens serà útil per formular conclusions? Casos especials d’interacció - Efecte sostre - Efecte terra Tipus de dissenys factorials - Disseny factorial intersubjecte - Disseny factorial intrasubjecte - Disseny mixt RESUM: Interrogant un disseny factorial: 1. Quants factors (VI) intervenen? 2. Quants nivells té cada factor? 3. Quantes condicions experimentals hi ha? 4. Quina estratègia de comparació s’utilitza per estudiar cada factor? 5. Quants grups de subjectes diferents intervenen? 6. Quines tècniques de control intervenen? En quines assignacions intervé l’atzar? ...

Tags:
Comprar Previsualizar