Civil II Tema 2 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Obligaciones y Contratos
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 26/11/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2. Les classes d’ obligacions 1. Les obligacions de donar, fer o no fer (1088) 1.2. L'obligació de donar cosa certa i determinada Obligació de cosa específica (sobre cosa certa i determinada): el deutor té l’obligació d’entregar la cosa deguda però a més, l’obligació d’actuar amb diligència pel que fa al seu manteniment i conservació. L’obligació d’entregar una cosa certa i determinada incorpora tots els seus accessoris, és a dir, aquells que tenen una connexió objectiva sobre la cosa principal(1097). Es pot complir mitjançant l’execució forçosa, per la qual, el creditor pot compel·lir la cosa determinada (1096).
1.3. L'obligació de donar cosa genèrica (1096, 2n paràgraf; 1167) Obligació en que l’objecte de la prestació s’identifica per la seva pertinença a un gènere, entenent per gènere qualsevol categoria de coses que integra una pluralitat d’elements més o menys ampla. En cas que la cosa del deutor sigui genèrica i no la pugui entregar per alguna raó, diem que Genus numquan perit, de forma que al ser una pluralitat de coses d’un mateix gènere, aquestes encara es poden entregar. En canvi, si la obligació genérica s’especifica, aquesta cosa ja no es pot entregar ja que la cosa especificada ja no es pot entregar.
1.4. L’obligació pecuniària Es tracta d’una obligació de donar, però no una cosa sinó diners. Els dienrs es poden contemplar desde diferents perspectives: Com a bé fungible Com a bé infungible Aquestes obligacions generen l’obligació accessòria d’interessos (1108) o fruits dels diners. Hem de distingir entre interessos moratoris (generats al retràs del compliment de l’obligació per tal d’indemnitzar pels danys i perjudicis derivats del retràs i interessos onerosos (contraprestació oer l’ús en benefici propi dels diners aliens). Podem parlar de l’interès legal (1108), que és l’interès marcat per la pròpia legislació, actualment en el 4%.
Deute de diners:s’ha de tornar la mateixa espècie i quantitat.
Deute de valor: s’incorpora una sèrie d’elements que corregeixen la depreciació dels diners en préstec, sempre i quan estiguin pactats (1755).
Parlem doncs d’una perspectiva estrictament econòmica. També podem parlar de deutes restitutoris i indemnitzatoris.
1.5. L'obligació de fer El seu objecte neix a partir de l’activitat del deutor. Per tant, l’objecte no té una existència prèvia indepent.
En ocasions es pot confondre una obligació de donar amb una obligació de fer.
S’ha d’entendre que la cosa és el resultat d’una activitat o com a independent d’ella (1587, 1590). Existeixen 3 casos en el que es pot reclamar el compliment de fer una cosa: quan no es fa, quan es fa malament o quan no s’ha fet el pactat, sent responsable el deutor. Tot i això, pot existir l’acte d’aprovació del creditor.
1.6. L'obligació de no fer Es tracta del fet de prohibir un subjecte que, de no existir el supòsit de fet, podria fer-la.
2. L'obligació alternativa Aquella obligació en que l’objecte recau sobre una pluralitat de coses tot i que l’obligació tan sols recaurà en realitat en una d’elles. Parlem de període d’alternativitat durant el temps en el qual el deutor pot escollir quina d’elles esdevindrà com objecte d’obligació. En el moment que es defineix quin serà l’objecte, estem en un període de concentració. En tot cas, la decisió es del deutor, a no ser que s’hagi preestablert que sigui decisió del creditor (1131), a raó del favor debitoris.
Un cop s’ha concentrat la prestació en una de les conductes, la resta queden eliminades, sent la escollida la única prestació possible la restant(1136). Per altra banda, en cas de pèrdua d’alguna de les possibles prestacions, el deutor haurà de complir el deute amb alguna de les restants, sense la possibilitat d’al·legar la voluntat de voler-la complir amb alguna de les perdudes (1134). En cas de pèrdua de totes les possibles prestacions, el creditor podrà demanar una indemnització per l’última de les prestacions perdudes (1135).
També parlem d’obligació conjunta com aquell supòsit en que la prestació descriu com jurídicament degudes dues o més conductes diferents 3. L'obligació facultativa Es tracta de l’obligació per la qual l’obligat deu una prestació però pot complir-la; no només executant aquesta, sinó també executant una altra. Es distingeix de les alternatives perquè aquestes són una prestació entre varies, i en la facultativa es pot pagar amb la prestació requerida (la única) o bé amb una altra. D’aquestes obligacions també es diu que tenen una clàusula facultativa (1153). Aquesta clàusula facultativa s’estableix en el moment de creació del contracte, ja que de no ser així, en realitat estaríem parlant de condonació del deute.
4. Les classes d'obligacions segons el seu nivell d'efectivitat. L'anomenada "obligació natural” (Secció II, obligacions a termini) Les obligacions no tenen una efectivitat uniforme. S’han arribat a distingir 4 nivells d’efectivitat: 1. Nivell Preliminar: obligacions originades per possibles circumstàncies futures.
2. Nivell de vinculació entre el subjectes: es tracta d’una possible obligació que ja ha estat dissenyada però que no és segur el seu perfeccionament.
3. Nivell d’obligació que tindrà una segura existència: obligació en la qual s’estableix el termini per al compliment, encara que no sigui un moment concret i conegut, com el naixement o la mort d’ algú (1125).
4. Nivell d’obligacions pures: quan l’exigibilitat, i per tant l’eficàcia, són immediates per la simple creació de l’obligació.
Condició suspensiva: naixerà l’obligació si succeeix alguna cosa.
Condició resolutòria: no s’extingirà l’obligació fins que succeeixi alguna cosa.
Parlem de període de pendència del temps transcorregut fins al compliment de la condició pactada.
Quan la condició depengui de la exclusiva voluntat del deutor, l’obligació condicional serà nul·la.
També ho serà quan aquesta condició sigui d’impossible compliment (1115). Es tindrà per complerta la condició quan l’implicat evités el seu compliment (1119).
L’obligació natural és aquella que no són exigibles jurídicament, però que en cas de complir-se, el deutor no podrà reclamar una reconstitució del deute oposant un pagament d’allò indengut.
5. L’obligació mancomunada i l’obligació solidària Quan en una relació obligatòria intervenen varis creditors o deutors, s’han de distingir dues hipòtesis: 5.1. La cotitularitat mancomunada. El concepte de "part" en el crèdit o en el deute Parlem de mancomunitat quan cada deutor deu una part i cada creditor té dret a una part de la prestació total. Per tant, hi ha en realitat diferents obligacions i cadascuna recau sobre una prestació consistent en una fracció d’aquesta prestació. D’aquesta forma, qualsevol dels mateixos pot separadament exigir (o ser-li exigida) la seva part amb independència dels demés. Per altra banda, la legislació estableix que sempre existeixi una obligació a diferents subjectes, estarem parlant en realitat d’una mancomunitat (1137), no necessàriament solidaria. Aquesta solidaritat, que veurem en l’apartat següent, s’ha d’establir amb la voluntat dels particulars que creïn l’obligació.
La mancomunitat pot ser activa (quan es tracta de crèdits) o bé passiva(quan es tracta de deutes). Tant en un cas com l’altre, el crèdit o el deute totals es presumiran dividits en tantes parts iguals com creditors i deutors existeixin (1138). En el cas de que la prestació sigui indivisible (el que s’hagi per tots els deutors o davant de tots els creditors), aquesta obligació pot passar a ser pecuniària (passa a ser divisible), de forma que cada creditor pot exigir o a cada deutor li pot ser exigit tan sols la part proporcional que li correspongui (1139, indivisible per acord dels subjectes, i 1150, indivisible per la naturalesa de la prestació).
5.2. La cotitularitat solidària 5.2.1. La integritat de la titularitat sobre el crèdit o el deute Parlem de solidaritat en el tipus d’obligació en que el conjunt de creditors o deutors que poden reclamar o ser reclamats per la prestació de l’obligació.
Hem de veure com operen tant els deutors com els creditors solidaris.
Si tenim un deutor i una pluralitat de creditors solidaris, el deutor té plena potestat per a decidir a qui se li efectua el pagament, excepte en el cas que aquesta persona a qui s’ha de pagar s’hagi establert per interposició judicial.
5.2.2. L'existència de "parts" en la solidaritat Existeix un deure implícit de comunicació en la solidaritat 5.2.3. La connexió entre els titulars 1147: 6. Obligacions divisibles i indivisibles Les obligacions divisible i indivisibles queden regulades en els articles 1149-1151 1149: la divisibilitat o indivisibilitat no altera ni modifica els preceptes de les normes generals de compliment del contracte.
1150 la mancomunitat indivisible: una pluralitat de subjecte amb un objecte indivisible, l’incompliment per part d’una de les parts significa l’incompliment total de l’obligació i la conseqüent compensació per danys i perjudicis.
1151: són indivisibles aquelles obligacions que no són susceptibles de compliment parcial.
...

Tags: