Tema 2.3 Assaigs clínics. Aspecte ètics dels assaigs clínics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Legislació i Deontologia Farmacèutiques
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 25/03/2016 (Actualizado: 26/03/2016)
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Unybook: jmartiarques75 Farmacia UB 2015-2016 Tema 2.3: Assaigs clínics. Aspecte ètics dels assaigs clínics Els assaigs clínics amb medicaments són eines clau en tot el que suposa la investigació de medicaments. La immensa majoria de companyies farmacèutiques son les que promouen la realització d’estudis clínics, ja que els interessa per a poder dur un medicament al mercat. Per a dur un nou medicament al mercat s'avaluen tots els assaig clínics ja que aporten informació creïble i valida. També serveixen per a generar nou coneixement científic, fàcilment reproduïble i extrapolable. El pacients que participen en els assajos clínics es poden beneficiar ja sigui per a poder utilitzar algun medicament innovador per primer cop o be perquè es l’única alternativa que tenen.
Què és un assaig clínic amb medicaments?    Investigació destinada a persones que té per principal objectiu comprovar efectes clínics, farmacològics o farmacodinamics de un o més medicaments en investigació.
Determinar el perfil de seguretat del medicament en investigació (efectes secundaris, etc.) Establir el perfil farmacocinètic del medicament en investigació.
Els estudis observacionals amb medicaments també s'inclouen en aquesta definició.
Un assaig clínic ha de complir unes condicions:    El subjecte és assignat per endavant a un tractament que no forma part de la practica clínica habitual o bé un medicament que s’utilitza d’una forma diferent a la indicada.
La inclusió del medicament va lligada a la participació del pacient (van lligats, en paral·lel, no es pot donar el medicament sense participar en l’assaig clínic).
S'apliquen procediments de diagnòstic o seguiment que no es duen a terme en la practica clínica diària.
Hi ha una modificació de la part clínica diària a nivell de intervenció o bé de la pròpia assignació a la intervenció.
 A nivell d’intervenció: o o  medicament no autoritzat (experimental) medicament autoritzat (condicions d'us diferents a les incloses a la fitxa tècnica).
A nivell de l’assignació a la intervenció: o o aleatorització o randomització (a l'atzar) assignació independent de la practica clínica (per protocol d’investigació).
Unybook: jmartiarques75 Farmacia UB 2015-2016 Els assaig clínics es poden classificar en funció de diferents factors (RD561/1993): o Segons els objectius i de la informacio disponible en aquell moment.
o Segons la seva metodologia.
o Nombre de centre que participen en l'AC.
o Segons el grau d'emmascarament o de sec.
Segons els objectius Son les famoses fase I, II, III, IV i fase pre-clinica o zero. Per a investigar en humans l'AMPS ens ha de atorgar una denominació PEI (producte en fase d’investigació clínica).
Fase I: primera administració del PEI en subjectes humans. Es quan tenim menys informació i volem obtenir dades preliminars del fàrmac. És important per a determinar la dosi màxima tolerada (sobretot en oncologia). Els voluntaris sans poden participar amb medicaments amb poca toxicitat associada. No es sol fer amb pacients d'oncologia ni en SIDA. Inclouen nombre reduït de pacients (15-30) Fase II: obtenir dades addicionals de eficàcia y seguretat, més consistents y amb més pacients (que han de tenir una patologia en concret).Hi participen un nombre superior a 100 pacients.
En ajuda a seleccionar el rang de dosis.
Fase III: deixar tancat tot el perfil de seguretat i obtenir dades d’eficàcia bastant establertes.
Es compara el nostre medicament amb futurs competidors. Poden haver de 100 fins a milers de pacients.
Fase IV: post-autorització. Aquí ja tenim l’autorització i la comercialització. Es detecten reaccions prèvies, valorar efectivitat (en condicions reals d'us) en població polimedicada amb més patologies de base. S'utilitza per fer estudis en poblacions especials on no tenim dades, renals, geriatria, etc.
Segons el nombre i l'origen dels centres participant Assaig clínic unicèntric: un únic centre a nivell nacional, mundial, etc, tant hospitalari o extrahospitalari (independent) AC multicentrics: realitzat en dos o més centres hospitalaris o extrahospitalaris.
Segons la seva metodologia Assaig clínic controlat: comparem el grup tractat amb el medicament en investigació en un altre grup de referència o de control (control actiu o placebo).
Assaig clínic no controlat: no es tan adequat, un assaig clínic sense grup control. Sols hi ha un únic grup de tractament. Pot passar en una malaltia rara on disposem de pocs pacients.
-Placebo: medicament sense principi actiu, per tant desproveït d’acció farmacològica especifica. S'ha vist que es efectiu amb el dolor, amb base fisiològica dopaminergica.
Unybook: jmartiarques75 Farmacia UB 2015-2016 El assaig clínic randomitzat constitueix el gold standard i dona gran evidència i fiabilitat de resultats. Aquest disseny distribueix de igual forma els factors de confusió (factors o variables que poden emmascarar o alterar la nostra intervenció en la resposta). L'atzar fa que els factors es distribueixin igualment en els dos grups (grup de tractament i grup control), de forma que l'efecte que provoquem siguin igual en els dos grups i podrem analitzar els resultats de la nostra intervenció.
Segons el grau d’emmascarament o sec: Emmascarar l’assaig clínic significa camuflar el tractament que estem investigant per a que, tan l'investigador o el pacient, no sàpiguen quin tractament estem administrant. Es útil sobretot per variables subjectives. Els pacients poden tenir tendència a acontentar metges/investigadors, o investigadors que intenten valorar els probes amb "uns altres ulls".
  Assaig clínic obert o no emmascarat: tan el subjecte, l’investigador i l’analista de dades coneixen la intervenció assignada.
Assaig clínic cec o emmascarat: el subjecte, l’investigador i l’analista de dades no coneixen la intervenció assignada.
o Simple cec: el pacient no coneix la intervenció assignada, l’investigador i l’analista de dades sí.
o Doble cec: el pacient i l’investigador no coneixen la intervenció assignada, l’analista de dades si.
o Triple cec: ni el pacient, ni l’investigador, ni l’analista de dades coneixen la intervenció assignada.
Doble simulació o Double dummy: s'utilitza quan el medicament experimental i el control s’administren per vies diferents. S'aleatoritzen els pacients i a un es donen el tractament A i el tractament (B) i se’ls hi dona el placebo contrari al seu tractament. Exemples: Tractament A (càpsules) amb placebo B (parenteral); Tractament B (parenteral) amb placebo A (càpsules).
Son vies d’administració diferents.
Agents implicats en un assaig clínic Les persones implicades en un assaig clínic estàn establertes en les Normes de Bona Practica Clínica (BPC).
Promotor: persona física o jurídica que té l’interès per la realització del assaig clínic i es responsabilitza de la organització, posada en marxa, finançament, etc. Tria el equips investigadors i centres participants. Tria també el comitè ètic d’investigació que avaluarà els assaigs clínics. Ha de contractar assegurança especifica de responsabilitat civil. Obligatorietat del promotor de la publicació i difusió dels resultats. El promotor pot ser de caràcter privats (industria farmacèutica), públic o independents. També reportar informació de seguretat a les autoritats sanitàries.
Investigador: responsable d'executar a la practica del AC. Formació sanitària i experiència en BPC. Registra i notifica les dades de forma correcta. Ha de respectar el dret a la intimitat dels pacients que participen en l'assaig. Obtenció del consentiment informat.
Unybook: jmartiarques75 Farmacia UB 2015-2016 Monitor: enllaç entre promotor i investigador, pot ser una persona o organització. Professional capacitat i independent de l'equip investigador. El sol triar el promotor. Organització d’investigació clínica per contracte (CRO), porten a terme la monitorització per part del promotor.
-Normalitva legal del assaig clínics amb medicaments Normativa legal Llei Orgànica de protecció de Dades de caràcter personal (LOPD 15/1999) i Real Decret 1720/2007 que la desenvolupa.
o Dades sensibles relacionades amb la salut (han de tenir un alt nivell de seguretat, pot haver-hi aprofitament per part de tercers).
o Dades codificades (codi numèric i alfanumèric).
o Transferència consentida pel pacient de dades internacionals i cessió a tercers.
o Consentiment informat del subjecte font pel tractament de les dades.
o Garantia de l'exercici del drets ARCO (accés, rectificació, cancel·lació i oposició) del subjecte font en relació a les seves dades clinico-personals.
Llei bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i dels drets i obligacions en materia d'informacio i documentació clínica (Ley 41/2002).
o o o Respecte a l'autonomia del pacient: capacitat per decidir lliurement en base a un coneixement previ o del investigador, si vol o no participar el l'assaig clínic i ser conseqüent en les implicacions que això pugi ocasionar.
Majoria d’edat sanitària 16 anys (ja es podrien fer determinades intervencions en l’àmbit assistencial) front a majoria d’edat per participar en un assaig clínic amb medicaments (18 anys).
Consentiment informat del subjecte participant com a màxima expressió del principi d'autonomia.
Consentiment informat (Llei 41/2002): conformitat presa lliurement, sense coacció o amenaça, voltaria i conscient (plenes facultats) i després de rebre una informació adequada dels aspectes rellevants que poden condicionar la presa d’informació. El consentiment s'ha d'entregar per escrit i signat pel pacient i la persona que explica la informació i amb la data de la signatura (que ha de ser anterior a l'assaig clínic). Es documenta mitjançant un formulari signat i datat.
Unybook: jmartiarques75 Farmacia UB 2015-2016 Modalitats de CI:  Per escrit del subjecte: autònom i major d'edat. És el més habitual.
 Per representació: subjecte no autònom i/o edat menor de 18 anys. Ho fa en el seu nom una tercera persona. Sobretot es fa en pacients pediàtrics.
 Oral davant testimoni: autònom i major d'edat però que no poden llegir el full d’informació al pacient (invident o analfabets). Requereix testimoni.
o o Contemplat a la declaració de Hèlsinki de la Associació Mèdica Mundial (WMA) de 1964.
Necessari quan el subjecte (pacient o voluntari) és incapaç d’atorgar el consentiment informat degut a:  Manca de maduresa per edat: consentiment informat del representant legal (pares) per a nens menors de 12 anys. Consentiment informant del representant legal (pares) més assentiment del menor per nens entre 12 i 18 anys.
 Pèrdua d’autonomia transitòria o permanent (incapacitació jurídica o de “facto”) per malaltia.
Contingut dels fulls de consentiment informat:           Invitació a la participació a un AC amb medicaments (que no formem part de la practica clínica habitual) Voluntarietat Objectiu de l'AC i assignació als grups de tractament Procediments (visites, analitiques, altres probes) Possibles riscos i beneficis.
Alternatives a la participació (tractament habitual que se li farà) Indemnització dels possibles danys i perjudicis (pòlissa) Possibilitat de retirada Protecció de la confidencialitat Punt de contacte amb l'investigador (telèfon per notificar coses urgents).
Unybook: jmartiarques75 Farmacia UB 2015-2016 Normativa legal d’àmbit específic: RD1090/2015, reglament europeu de obligat compliment a tota Europa. Estimular la realització d’assaigs clínics) RD223/2004: va introduir el procediment d’avaluació conegut com a dictamen únic. Amb l’aprovació d'un únic comitè ètic es pot es poden autoritzar l'assaig clínic sense l’aprovació de tots els comitès.
El RD1090/2015 diu que el promotor designa un únic comitè a nivell nacional (CEIm, comitè ètic investigació en medicaments, comitè de referencia nacional) que avalua l'assaig conjuntament amb l'AEMPS, es reparteixen els aspectes a avaluar amb dues parts: Part 1: avaluen CEIm i AEMPS: pertinença de l'AC, requisits de fabricació i etiquetat, avaluació del manual d’investigació.
Part 2: avaluada exclusivament pel comitè, procediment de consentiment informat, compensacions a participants i investigacions, indemnització per possibles danys, procediments de selecció, etc.
Assaig clínic de baix nivell d’intervenció: assaig clínic que compleix les condicions següents:  Medicaments en investigació estan autoritzats  Els procediments complementaris de diagnòstic i seguiment suposen un risc equivalent al de la pràctica clínica habitual.
    Els medicaments que s'utilitzen d'acord amb la fitxa tècnica (termes d’autorització de comercialització) o bé l’ús d’aquests medicaments es recolza per suficients dades de seguretat i eficàcia publicades No hi han procediments de seguiment molt diferents de la practica clínica.
No caldrà que siguin avaluats per l'AEMPS, sol cal CEI.
No requereixen pòlissa de assegurança especifica (perquè no hi han riscos afegits) -Aspectes ètics del AC amb medicaments Bioètica: analitza com l’home ha de actuar en relació als seus congèneres en el terreny de la biomedicina en aquelles decisions que afecten al naixement, mort, naturaleza humana i qualitat de vida. Aborda els dilemes ètics que poden sorgir en les relacions entre la biologia, bioquímica, medicina, dret, filosofia, psicologia, sociologia, antropologia, teologia, etc.
Resolució de conflictes en bioètica  Ètica de mínims: on hi hagi justícia i no maleficència.
 Ètica de màxims: inclou l’autonomia i la beneficència.
El diàleg es la forma legítima de resoldre conflictes. Aquest diàleg té lloc en els comitès de bioètica.
Unybook: jmartiarques75 Farmacia UB 2015-2016 Comitès Ètics d’Investigació (CEI/CEIm): comitè de bioètica independent i multidisciplinari, encarregat de vetllar per la protecció dels drets, la seguretat i el benestar dels subjectes que participen a un assaig clínic, oferint-ne garantia pública mitjançant un dictamen d’aprovació.
Declaració de Hèlsinki: Principis Ètics per investigacions mèdiques amb éssers humans (Tokio 1975): “El disseny i l’execució de tot projecte que impliqui la participació de subjectes humans s’hauria de formular clarament en un protocol d’investigació, que s’hauria (que s’ha de remetre) de remetre a un comitè independent especialment designat per la seva consideració, observacions i consells...” Composició dels Comitès Ètics d’Investigació (CEI/CEIm):  1 Farmacèutic/a d’hospital  1 Farmacèutic/a d’atenció primària  3 Metges (1 especialista en farmacologia clínica)  1 Infermer/a  1 Persona aliena a professions sanitàries (1 jurista)  1 Representant d’atenció a l’usuari  1 persona aliena a la institució, 1 membre del Comitè d’Ètica Assistencial, 1 membre del comitè de recerca  1 membre que acrediti coneixements en bioètica Característiques a complir en la composició dels CEI/CEIm:  Mínim 10 membres.
 Paritat homes/dones.
 Quòrum: meitat més un.
 Assessorament extern.
 Consulta investigador.
...