TEMA 9. Segona meitat del segle XX (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Historia del periodisme a Catalunya i Espanya
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 16/05/2016
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9. SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX El periodisme a partir de la II Guerra Mundial en el context de la Guerra Freda.
II GUERRA MUNDIAL L’any 1945, el front pacífic encara mostrava una certa resistència al Japó, que intentava allargar la Guerra per negociar unes condicions de rendició que li fossin menys desfavorables. En aquest context, es produeix la decisió de bombardejar Hiroshima i Nagasaki.
Al departament d’Estat Nord-americà hi ha un debat sobre dur a terme una prova real de l’efecte que podia tenir una bomba atòmica (prèviament s’havien portat a terme proves al desert). Durant la II Guerra Mundial, atacar la població civil des de l’aire es va convertir en una estratègia militar recorrent, però en aquest cas, es tractava d’un bombardeig diferent: un sol avió amb una sola bomba que s’apropa a una ciutat mitjana i la destrueix completament. El bombardeig va consistir en el llançament de dues bombes atòmiques sobre població civil. Això va produir un impacte emocional molt gran, començant per Japó. La idea que l’Apocalipsi s’havia fet real era generalitzada. El Japó signa aleshores la rendició incondicional.
Aquest fet no respon a una lògica militar estricta, ja que EUA ja tenia la guerra guanyada. La lògica d’aquest acte és una lògica comunicativa, una manera de parlar al món i transmetre la idea que aleshores naixia un nou ordre mundial, una nova hegemonia.
La idea de la radiació connecta amb la idea de la comunicació i de les ones hertzianes (que no es veuen). Uns anys més tard, se sap que la URSS té capacitat industrial per fabricar la bomba atòmica i es fa públic que ja s’havia provat en zones despoblades.
L’equilibri del terror Un cop dos països tenen poder per a fabricar milers de bombes, generen una capacitat destructiva que pot acabar amb la vida humana habitada a la Terra. En un enfrontament directe que tingui com a recurs l’energia atòmica, el resultat serà la destrucció mútua garantida.
La bomba atòmica deixa de ser una arma i es converteix en l’amenaça de la mútua destrucció. EUA i la URSS es discuteixen aleshores l’hegemonia mundial.
GUERRA FREDA Enfrontament NO convencional entre EUA i la URSS, sinó que serà en guerres perifèriques, com per exemple al Tercer Món, i on existirà una forta contenció per a no fer servir armament nuclear.
− − Això coincideix als EUA amb una onada de conservadorisme (MACCARTHISME).
A la URSS, en aquest context es consolida l’STALINISME (control de Stalin sobre l’aparell soviètic).
Massificació de la televisió La massificació de la televisió durant el final de la II Guerra Mundial marcarà la història del periodisme. La televisió, no obstant, ja havia començat a països com el Regne Unit (any 1936 amb la BBC). En els països més desenvolupats, entre el 1936-1950, La II Guerra Mundial marca un impàs. L’escenari principal estarà als Estats Units. Els escenaris principals de la Guerra havia estat Europa, el Nord d’Àfrica i el Pacífic, que van quedar molt desconstruïts.
De fet, a Amèrica del Nord, a partir de l’any 1946 es comencen a normalitzar les emissions televisives.
La indústria radiofònica s’havia desenvolupat de manera ràpida i perenne. EUA va aprofitar la inèrcia de la implantació de la radiodifusió per a agafar impuls en la implantació de la televisió. Una de les coses que va a ajudar a que funcionés el negoci televisiu és el fet que a EUA ja s’havia creat una Comissió Federal Reguladora per a concedir llicències i fixar les condicions que havien de complir les empreses radiofòniques per a poder operar.
Aquesta comissió reguladora és la FCC, que va assumir les competències per a regular la televisió. El període d’implantació de la TV va ser molt ràpid, de forma que entre el 47 el 60, es va passar d’uns pocs milers de receptors a més de 33 milions. En 10 anys, la televisió es va convertir en un mitjà de comunicació perfectament normalitzat a EUS i va competir amb la ràdio per a ocupar la centralitat de la comunicació audiovisual a les llars. El model de televisió americà va ser un model fonamentat en un negoci privat regulat i finançat per la publicitat (model purament comercial).
A l’inici dels anys 60, la televisió era un fet cultural perfectament normalitzat. La cultura de masses pivota sobre l’audiovisual. Es dóna una continuïtat en la transformació del periodisme. A grans trets, es consolida la cultura de la imatge periodística: − − Època daurada de les revistes il·lustrades. Ex: Life.
Es perden capçaleres i la premsa escrita s’especialitza en funcions més interpretatives. No obstant, guanya pes la imatge.
Durant els anys 1940-1950, l’hegemonia de la informació corresponia a la ràdio que ja no es dedicava a l’entreteniment, sinó al periodisme. Era més fàcil fer periodisme immediat i de proximitat, amb la ràdio que amb la televisió. No serà fins els 60-70 que la televisió agafi el relleu.
Europa El període de implementació de consolidació de la indústria televisiva a Europa comença a Gran Bretanya, que reprèn les emissions l’any 1945, però evoluciona molt més lentament respecte d’EUA. No és fins l’any 1955, que la televisió guanya en pes i importància i es creen les grans corporacions públiques.
El model europeu hi tindrà una major presència l’administració pública. Les grans corporacions públiques tindran una presència encara més important als països amb dictadures feixistes i comunistes. Els mitjans es convertiran en una eina més del poder.
En qualsevol cas, a partir dels 60, el periodisme arreu del món ja està profundament marcat pel fet televisiu. Dos fets marquen la ràpida transició fins periodisme que coneixem avui: − − Implementació i creixement de la televisió.
Incorporació dels recursos informàtics a les empreses periodístiques, tant en el camp de la televisió, la ràdio i la premsa.
Els anys 60 marquen també un punt d’inflexió molt important que acabarà afectant el periodisme. Factor concurrents: − − − Procés de descolonització (en el context de la Guerra Freda). Els grans imperis europeus perden les colònies d’Àsia i Àfrica. En aquest context es produeixen dos conflictes: o Guerra de Corea. Episodi de la Guerra Freda.
o Conflicte entre EUA, Xina i la URSS a Vietnam.
El Maccarthisme cau en desgràcia i arriba Kennedy al poder (EUA - 1960).
Signes de canvi a Europa. Un dels més clars és l’arribada de Joan XXIII al Vaticà. Busca posar al dia l’Església amb moviments d’equilibri social i moviment de modernitat eclesiàstica. Això s’acabarà amb l’arribada del papa Karol Wojtyla.
Canvi de la forma de veure el món Després dels moviments conservadors dels 50, els 60 comencen amb moviments juvenils que trenquen una certa dinàmica històrica (moviment hippies, feminista, ecologista...).
En aquest context de moviment, la píndola anticonceptiva va permetre democratitzar el control de la dona sobre el seu cos i va donar sentit a la sexualitat, més enllà de la reproducció. Va desaparèixer la idea que la família no havia de ser nombrosa a la força. Desapareix també el tabú de l’homosexualitat i es crea una nova forma d’entendre la identitat sexual i la sexualitat. Això trenca amb una tradició secular.
Només unes minories cultes havien trencat amb aquella moral.
− − − Primavera de Praga.
Grans protestes d’EUA pels drets civils. Ex. Martin Luther King i els seus discursos.
Grans manifestacions contra la Guerra de Vietnam.
El periodisme i la Guerra de Vietnam L’any 1968 la imatge té una funció informativa estratègica. La Guerra de Vietnam va marcar la història d’EUA, que mai abans havia perdut una guerra. A la pràctica, com que no es podia fer servir armament militar, Vietnam comptava amb el suport de Xina i la URSS, però la Guerra es va enquistar i es va convertir en una guerra crònica, malgrat l’aplicació de bombes incendiàries de Napalm.
Als inicis de la Guerra, hi havia una visió optimista. Però quan la guerra s’enquista i els soldats americans comencen a sortir perjudicats, l’opinió pública americana veu que aquella guerra era una més bruta de la que s’explicava i que els costos humans eren majors del que semblava.
Els grans moments de la història del periodisme coincideixen amb conflictes bèl·lics.
Ara bé, la paradoxa és que en moments de conflicte bèl·lic, el periodisme esdevé menys lliure que mai, ja que el poder tendeix a instrumentalitzar els periodistes, per tal que no hi hagi visions crítiques que facin perdre el suport públic.
Fins la Guerra de Vietnam, els mecanismes de control del periodisme havien funcionat d’una forma molt satisfactòria (acord amb editors amb qui es pactaven les línies editorials properes a la visió pròpia del govern). Els mecanismes de censura directa i indirecta estaven estudiats i es van aplicar amb molta eficàcia també a la Guerra de Vietnam.
El problema és que aquets mecanismes només estaven previstos per al periodisme escrit i no es va preveure el control de les imatges visuals. Mitjançant les imatges es desmunta la visió de racionalitat de la Guerra (es demostra que la guerra implicava terror contra la població). Apareix un qüestionament sobre el paper d’EUA a la Guerra.
Per primera vegada, el periodisme no va complir la funció inicial de funcionar com a eina propagandística. De manera que, a començaments dels 70, el president Nixon, es va veure obligat a signar un acord de pau, que a la pràctica era proper a una derrota, ja que no havien pogut conquerir Vietnam del Nord (era l’objectiu). Per tant, des del punt de vista de la història del periodisme, la guerra de Vietnam va tenir una importància molt gran.
...