Tema 7 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introducción a la Contabilidad Financiera
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 16/01/2015
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Apunts Tema 7: El Resultat Periòdic La Corrent Monetària i la Real Sabem que, a l'hora de fer el compte de pèrdues i guanys o el resultat de l'exercici, allò important és la corrent real i no pas la monetària. En altres paraules, els ingressos o les despeses es comptabilitzen quan t'entreguen el bé o et realitzen el servei ; NO quan el pagues.
Com a mostra, si l'empresa A contracta una consultoria per tal de saber quina és la millor estratègia per internacionalitzar-se o obrir-se a nous mercats; i decideix pagar d'aquí a 3 mesos; l'assentament seria el següent: Import Deure (Data) Haver Import 1000 Serveis de Professionals independents (SPI) a Creditors 1000 Import Deure (3 mesos després) Haver Import 1000 Creditors a Caixa 1000 Cal observar que comptabilitzem els SPI com a despesa en el moment en que ens assessoren, és a dir, quan es produeix la corrent real. Per contra, la corrent monetària es produeix quan paguem el deute.
Les Periodificacions: Drets de Cobrament Anomenem periodificacions als assentaments comptables on la corrent monetària es produeix abans que la real. Dit d'un altre forma, als fets comptables on es paga -o et paguen- abans de rebre -o entregar- el bé o servei.
El primer exemple de periodificació que veurem és l'acompte de proveïdors, partida que fem servir quan anticipem diners a un proveïdor abans que ens doni les mercaderies o existències. L'assentament seria d'aquest tipus: Import Deure (Data) Haver Import x Acompte de proveïdors a Caixa x Import Deure (Quan ens entreguen el bé) Haver Import x Existències a Acompte de proveïdors x Observem que acompte de proveïdors és un actiu perquè és un dret. En altres termes, tenim el dret a que els proveïdors ens entreguin les mercaderies. Posteriorment, quan rebem les mercaderies, cancel·lem el dret.
Un compte similar a l'anterior és la despesa anticipada, que emprem quan anticipem diners per quelcom diferent a mercaderies. Per exemple, l'usem per pagar SPI o subministres -llum, gas...-. El comptabilitzaríem així: Import Deure (Data) Haver Import 1000 Despesa Anticipada a Caixa 1000 Import Deure (Quan paguem) Haver Import 1000 Subministres a Despesa Anticipada 1000 L'explicació és la mateixa que abans, però cal fer èmfasi en que despesa anticipada és un actiu, ja que és un dret de cobrament.
L'últim compte d'actiu que usem a les periodificacions és interessos pagats per anticipats. Com el seu nom indica, quan anticipem interessos fem servir aquesta partida: Import Deure (Data) Haver Import 1000 Interessos Pag. Ant.
a Caixa 1000 Import Deure (Quan paguem) Haver Import 1000 Interessos Bancaris a Interessos Pag. Ant.
1000 Les Periodificacions: Passius De forma similar a acompte de proveïdors, quan un client ens anticipa diners tenim un deute amb ell. És a dir, hem d'entregar-li unes mercaderies o existències concretes. Per tant, l'assentament és: Import Deure (Data) Haver Import 1000 Caixa a Acompte de Clients 1000 Import Deure (Quan paguem) Haver Import 1000 Acompte de Clients a Existències 1000 Quan un client ens paga per anticipat, el nostre saldo a caixa o bancs és major; però com a contrapartida tenim una obligació amb el client. La partida que la reflecteix és acompte de clients. Aquesta obligació la cancel·lem en el moment d'entregar les mercaderies -quan hi ha corrent real-.
Un compte similar a l'anterior és l'ingrés anticipada, que emprem quan ens anticipen diners per quelcom diferent a mercaderies. Per exemple, quan prestem SPI. El comptabilitzaríem així: Import Deure (Data) Haver Import 1000 Caixa a Ingressos Anticipats 1000 Import Deure (Quan paguem) Haver Import 1000 Ingressos Anticipats a Altres Ingressos d'Explotació 1000 Novament, cal insistir en que els ingressos anticipats són passius al tractar-se d'obligacions.
L'últim compte d'actiu que usem a les periodificacions és interessos cobrats per anticipats. Com el seu nom indica, quan ens anticipen interessos fem servir aquesta partida: Import Deure (Data) Haver Import 1000 Caixa a Interessos Cob. Ant.
1000 Import Deure (Quan paguem) Haver Import 1000 Interessos Cob. Ant.
a Ingressos Financers 1000 Resumint, existeixen dos tipus de periodificacions: Concepte Actiu Corrent -Dret- Passiu Corrent -Obligació- Existències Acompte de Proveïdors Quan paguem per anticipat.
Acompte de Clients Quan cobrem per anticipat.
Altres coses Despeses Anticipades Quan paguem per anticipat.
Ingressos Anticipats Quan cobrem per anticipat.
Interessos Int. Pagats per Anticipat Quan paguem per anticipat.
Int. Cobrats per Anticipat Quan cobrem per anticipat.
El Compte de Pèrdues i Guanys L'estructura legal adequada per realitzar el compte de pèrdues i guanys és la següent: Compte de Pèrdues i Guanys. Exercici n Nota Any n Any n-1 1. Import net de la xifra de negocis [Ingrés] Vendes – Dev. de Vendes – Rappels s/v – Descompte P.I. s/v 2. Variació d'existències de productes acabats i en curs Variació d'Existències o, al permanent, Diferències d'Inventari.
4. Aprovisionaments [Despesa] Compres – Dev. de Compres – Rappels s/c – Descompte P.I. s/c 5. Altres ingressos d'explotació [Ingrés] Ingressos típics i habituals que NO formen part de l'activitat de l'empresa, com lloguers.
6. Despeses de personal [Despesa] Sous i salaris, i la seguretat social a càrrec de l'empresa.
7. Altres despeses d'explotació [Despesa] Despeses típiques i habituals que NO formen part de l'activitat de l'empresa, com lloguers.
8. Amortització de l'immobilitzat [Despesa] Despesa per desgast de l'actiu no corrent. És irrecuperable.
10. Excessos de provisions [Actua com un Ingrés] És una menys despesa i absorbeix la recuperació del valor de l'epígraf 11.
11. Deteriorament i alienacions d'immobilitzat Benefici o pèrdua derivada d'una venda d'immobilitzat material o intangible -alienació-. Pel que fa al deteriorament és per causes alienes al desgast i és recuperable, per això existeix l'epígraf 10.
Resultat d'Explotació Tots els ingressos menys totes les despeses. Alguns epígrafs poden ser ingressos o despeses, per tant, cal veure el seu saldo.
12. Ingressos financers [Ingrés] Interessos i dividends a favor.
13. Despeses financeres [Despesa] Interessos en contra.
16. Deteriorament, baixa i alienacions d'instruments financers El mateix que l'epígraf 11 però amb immobilitzat financer.
Resultat Financer 12 – 13 ± 16 -depenent del seu saldo-.
Resultat Abans d'Impostos Resultat d'Explotació + Resultat Financer Impost sobre beneficis Si no ens diuen l'import exacte, NO el calculem.
Resultat de l'Exercici Resultat Abans d'Impostos – Impost sobre Beneficis Distribució del Resultat Si una empresa té benefici, pot optar entre repartir dividends o deixar-los a l'empresa com a reserves. Si encara no saps què fer, el trasllades al remanent, un compte de patrimoni net, a l'espera de decidir-te: Import Deure (Data) Haver Import x PiG a Remanent x Haver Import a Reserves x (Data) Haver Import Si ho deixem com a reserves, traspassem: Import Deure (Data) x Remanent Si paguem dividends: Import Deure x Remanent a Dividend a pagar -Passiu- x x Dividend a pagar -Passiu- a Bancs x (Data) Haver Import a PiG x En cas de tenir pèrdues: Import Deure x Resultat Negatiu d'Exercicis Anteriors (Pèrdues acumulades) El compte resultat negatiu d'exercicis anteriors és un actiu, ja que els socis tenen una obligació amb l'empresa. És a dir, deuen diners a la societat. Tot i ser un actiu, al balanç es posa al Patrimoni Net -en signe negatiu- per tal de reflectir millor la realitat de l'empresa.
...