Tema 3. Síndromes geriàtrics part 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria clínica del vell
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3:SÍNDROMES GERIÀTRICS PART 2 INCONTINÈNCIA FECAL Incapacitat per controlar la sortida de l’aire i les deposicions. L’individu experimenta un canvi en els hàbits normals d’eliminació caracteritzat per l’evacuació involuntària de deposicions.
Qualsevol trastorn que alteri la funció de control de l’esfínter anal pot produir incontinència fecal. Les afeccions que provoquen una excreció freqüent de deposicions toves, aquoses i voluminoses predisposen també a la incontinència.
Per exemple: Intolerància a la lactosa, malalties inflamatòries intestinals.
Hi ha diferents tipus d’incontinència fecal: - - Incontinència per vessament: La causa més freqüent és per impactació fecal o estasis, altres son el consum de medicaments i la presència de diverticles o tumor rectal.
Incontinència per funció rectal alterada: Les causes habituals són el prolapse rectal, les malalties de l'esfínter anal, alguns tipus de cirurgia obstètrica o anorrectal i la presència de traumatismes o fractura de pelvis.
Incontinència per sobrecàrrega de l'esfínter: Processos diarreics, malaltia inflamatòria intestinal o alguns medicaments.
Incontinència neurògena: alteracions del sistema nerviós central, com AVC, traumatismes, tumors, diabetis, etc.
Incontinència funcional: demències, barreres...
Tractament va encaminat a pal·liar els símptomes, prevenir les complicacions i millorar la qualitat de vida.
CURES INFERMERES: INCONTINÈNCIA Les cures infermers de la incontinència aniran dirigides a les complicacions potencials: - - - ITU (Infecció del tracte urinari). Risc d’infecció relacionat amb humitat i/o contingut residual d’orina. Valoració focalitzada:  Característiques de l’orina, la freqüència i les sensacions  Higiene  Hidratació  Fàrmacs (diürètics) NIC: Protecció contra infeccions  Incloure a la dieta aliments amb residus àcids (acidificar l’orina). Sucs de fruita (nabius, “aràndanos”)  Mantenir una higiene correcta Retenció urinària RAO (pot haver micció col·lateral per vessament en pacients sondats).
Valoració del globus vesical Sondatge vesical de descàrrega o definitiu Control de diüresis i quantitat d’orina Cures del dispositiu Si la bufeta està molt plena pot provocar dolor. Es detecta per palpació per sobre de símfisis de pubis. Buidatge lent per no provocar reacció vagal. Retirar uns 300 cc, pinçar i continuar al cap d’uns segons. Repetir fins a buidar completament.
1 1. Incontinència urinària d’esforç - FACTORS RELACIONATS:  Debilitat de la musculatura pèlvica  Canvis degeneratius  Pressió intraabdominals alta  Deficiència de l’esfínter uretral infern - CARACTERÍSTIQUES DEFINITÒRIES:  Pèrdua voluntària de petites quantitats d’orina (fer exercici, esternudar, riure, tossir) 2. Incontinència urinària d’urgència - FACTORS RELACIONATS:  Ingesta d’alcohol o cafeïna  Impactació fecal - CARACTERÍSTIQUES DEFINITÒRIES:  Incapacitat per arribar al WC *INCONTINÈNCIA URINÀRIA: VALORACIÓ FOCALITZADA - Anàlisi dels factors o situacions que contribueixen Capacitat motora i sensorial Capacitat per arribar al WC Antecedents de Sondatge Vesical Estat de la pell perineal Medicació Repercussions de la incontinència en al vida diària Recursos personals, familiars i socials 3. Incontinència urinària funcional - FACTORS RELACIONATS:  Barreres ambientals  Factors psicològics  Deteriorament de la visió  Limitacions neuromusculars  Deteriorament de la cognició  Debilitat de les estructures pèlviques - CARACTERÍSTIQUES DEFINITÒRIES:  Pèrdua d’orina abans d’arribar al WC - NOC: La persona experimentarà una desaparició o disminució dels episodis de pèrdues d’orina.
- NIC: Cures de la incontinència urinària (entrenament urinari, d’hàbit o micció estimulada). Les activitats són:  Registre horari durant 3 dies de la ingesta de líquids i miccions i determinar si existeix una relació  Confeccionar conjuntament un horari d’ingesta de líquids i miccions (no inferior a 2 hores)  Si hi ha més de dos episodis d’incontinència en 24h, reduir en 30 minuts l' interval entre miccions 2       Si durant 48 h no es produeix cap episodi augmentar en 30 minuts l' interval fins arribar a les 4h Evitar xocolata, el té, el cafè, la tònica, les begudes de cola i l’alcohol Facilitar l'ús del WC En cas d'immobilitat proporcionar un sistema d’avís Educació per la salut sobre els signes i símptomes de l’ITU i tècniques d’enfortiment del sol pèlvic (fisioterapeuta, exercicis de Kegel) Objectiu: pal·liar els símptomes i evitar complicacions (Confort i Benestar) 4. Incontinència fecal relacionat amb problema causant.
- NOC: La persona presentarà disminució/desaparició dels episodis d’incontinència.
  - - - Continència intestinal Eliminació intestinal NIC:  Cura de la incontinència intestinal  Maneig intestinal FACTORS RELACIONATS:  Barreres de l’entorn  Buidatge incomplert de l’intestí  Impactació fecal  Estrès  Pèrdua del to muscular  Abús de laxants  Incapacitat per utilitzar WC CARACTERÍSTIQUES DEFINITÒRIES:  Deposicions constants  Olor fecal  Taques fecals a roba o llit  Incapacitat per retardar la defecació  Falta de resposta a la urgència per defecar 3 *VALORACIÓ FOCALITZADA: ELIMINACIÓ INTESTINAL - Patró d’eliminació previ Freqüència, consistència, color Freqüència dels episodis d’incontinència Moments del dia en què es produeix i temps que fa què li passa Presència de signes d’alerta previs a l’expulsió de femta Ingesta habitual d’aliments i líquids en 24 hores Estat mental i autoestima Possibilitat d’accedir al WC Recursos personals, familiars i socials CURA DE LA INCONTINÈNCIA INTESTINAL - Confeccionar un registre de les ingestes (horari, quantitat i qualitat) i les deposicions per determinar la relació Programar la utilització del WC Detecció d’algun factor concret/signe d’alarma Assegurar una nutrició i hidratació adequades Recordar a la persona sovint la necessitat d’utilitzar el WC i/o col·locar la gibrelleta després dels àpats. Defecació estimulada Si hi ha abús de laxants, reduir-los i intentar regular el ritme deposicional amb dieta rica en fibra i residus, ingesta hídrica i activitat física Detectar fecalomes Control de la integritat de al pell DERMATITIS ASSOCIADA A LA INCONTINÈNCIA ANSIETAT Relacionat amb canvi en l’estat de salut.
- NOC: Afrontament dels problemes - NIC:  Recolzament emocional  Augmentar l’afrontament 4  Facilitar l’expressió de sentiments RISC DE DETERIORAMENT DE LA INTEGRITAT CUTÀNIA Relacionat amb deteriorament de la mobilitat, incontinència, alteració de l’estat nutricional, alteració de l’estat de consciència i/o sensibilitat.
- NOC: -  Integritat tissular: Pell i membranes mucoses  Control del risc NIC: Prevenció de les úlceres per pressió L’escala que s’utilitza per la valoració del risc d’UPP és l’escala e Braden.
5 COMENTARIS ESCALES - Braden i Norton a major puntuació menys risc Braden risc baix a 16 o més, Norton a 14 o més Emina: major puntuació més risc. Risc baix 3 o menys Braden 6 ítems, resta 5 Norton estat físic, resta estat nutricional Braden afegeix forces de fricció que també s’han de valorar VALORACIÓ DEL RISC D’UPP - - Primer contacte sanitari, hospitals, centres geriàtrics o domicili Al ingrés i cada vegada que hi hagi un canvi significatiu Identificar zones de risc, prominències òssies, zones isquèmiques, mala circulació, moviments repetitius, zones humides (plecs, engonals, sacre), pressió de dispositius (SV, catèter), edemes, etc.
Dietes desequilibrades (sobretot amb quantitat de proteïnes insuficients) Veure ítems de les escales INTERVENCIONS - - Reduir o eliminar forces de pressió amb dispositius dinàmics o estàtics i CCPP Utilitzar àcids grassos hiperoxigenats en zones isquèmiques no en pell irritada per humitat. Aplicar amb un massatge molt suau.
En pell irritada utilitzar pomades anticongestives amb òxid de zinc (pasta lassar, mustela, etc.). Capa fina ben estesa. Rehidraten i fan pel·lícula hidròfuga. Si no millora valorar fongs. També nous productes tipus Cavilon Mobilitzar  Animar a mobilitzar-se encara que sigui al llit  Limitar el període d’enllitament. Si pot sedastar que sedesti (encara que sigui poca estona=  CCPP: 6       Evitar moviments de fregament Mantenir alineació corporal Protegir el contacte entre prominències òssies Adequar la freqüència a cada individu i a dispositius de cada centre Si apareixen zones isquèmiques valorar la causa i, si cal, disminuir l’interval Els CCPP també es fan a la cadira. Els dispositius per alleugerir la pressió no són només pel llit DISPOSITIUS D’ALLEUGERIMENT DE PRESSIÓ - Estàtics: Augmenten l’àrea de contacte. Pressió igual a F/superfície. Espumes de poliuretà, silicones, viscoelàstics, etc. coixins. Flotadors no! Adients per risc baix i mig.
Dinàmics: Varien la zona de recolzament. Matalàs antiescares. Per alt risc.
IMMOBILITAT Estat caracteritzat per una sèrie de signes i símptomes que resulten d’estar immobilitzat per algun quadre patològic. Presenta manifestacions físiques, psíquiques i socials.
Les causes poden ser degut a: - Malalties cardiovasculars Malalties cerebrovasculars Malalties osteoarticular Patologies pulmonars Demències Etc.
Provoca certes complicacions l’estar immobilitat: - Afectació de la funció respiratòria: Infeccions respiratòries Afectació cardiovascular: Trombosi venosa profunda (TVP) i tromboembolisme pulmonar Afectació muscular: Atrofia muscular Afectació de la regulació del buidament vesical: Incontinència Afectació de la pell: Erupcions i ferides Impactació fecal Síndrome confusional agut (SCA) Dependència per les AVD Aïllament social CURES INFERMERES: IMMOBILITAT Les necessitats amb manifestacions de dependència són: - Respiració 7 - Alimentació/hidratació Eliminació Temperatura Mobilització Repòs/son Vestir-se Higiene de la pell Seguretat Comunicació Creences Realitzar-se Activitats lúdiques Aprendre MOBILITAT Podem trobar tres tipus de diagnòstics relacionats amb la mobilitat: - Mobilitat, deteriorament al llit Mobilitat, deteriorament físic Mobilitat en cadira de rodes, deteriorament Relacionat amb el problema causant - - NOC: Evitar complicacions  Millorar:  Mobilitat  Realització de transferència  Rendiment dels mecanismes corporals NIC: Canvi de posició  Cures al pacient enllitat  Foment de l’exercici (entrenament d’extensió, control muscular, mobilitat articular)  Ajuda en els cures: transferència  Canvi de posició: cadira de rodes  Fomentar els mecanismes corporals (fisioteràpia respiratòria, bona hidratació, higiene del son, etc.) PATRÓ RESPIRATORI INEFICAÇ Relacionat amb la immobilitat.
- - NOC:    Estat respiratori: Permeabilitat de les vies respiratòries Estat respiratori: ventilació Constants vitals  Aspiració de la via aèria NIC: 8     Maneig de la via aèria Monitorització respiratòria Monitorització de les constants vitals Fisioteràpia respiratòria RISC DE RESTRENYIMENT Relacionat amb immobilitat (manifestat per X dies sense deposició).
- - NOC:    Control dels símptomes Eliminació intestinal Hidratació    Maneig del restrenyiment/impactació Maneig intestinal (control deposicional) Maneig de líquids NIC: 9 INTOLERÀNCIA A L’ACTIVITAT Relacionat amb el repòs al llit i immobilitat, desequilibri entre l’aport i la demanda d’oxigen, debilitat generalitzada, sedentarisme, desús o mala forma física.
- - NOC:    Mobilitat Conservació de l’energia Prevenir les conseqüències de la immobilitat      Maneig de l’energia Prevenció de caigudes Teràpia d’exercicis: mobilitat articular Ensenyament: activitat/exercici prescrit Maneig del restrenyiment/impactació NIC: SOBRECÀRREGA DEL CUIDADOR Tenir cura d’un adult gran dependent provoca estrès. La tensió que suport el cuidador al tenir cura de la persona depenent. És una resposta multidimensional i subjectiva. Hi ha diversos factors que influeixen: - Relatius a la persona que es cuida Relatius a l’entorn sociofamiliar Hi ha una prevalença del 50%. Provoca ansietat, depressió, insomni i somatitzacions. L’objectiu és el d’evitar la claudicació.
CURES INFERMERES: SOBRECÀRREGA DEL CUIDADOR 1. Cansament en el desenvolupament del rol del cuidador relacionat amb la quantitat, complexitat i responsabilitat de les cures, falta de suport i recolzament, afrontament inefectiu individual o familiar.
- NOC: Benestar del cuidador principal.
- NIC:  Recolzament al cuidador principal  Recolzament emocional  Determinar el nivell de coneixements sobre la malaltia  Proporcionar la informació necessària  Ensenyar estratègies per mantenir la pròpia salut física i mental  Informar sobre els recursos sociosanitaris  Identificar la capacitat dels membres de la família per implicar-se en les cures  Ajudar a reconèixer i expressar els seus sentiments  Proporcionar ajuda a la presa de decisions 10 2. Interrupció dels processos familiars relacionat amb els canvis en l’estat de salut d’un membre de la família, situacions de transició o crisi, desorganització familiar i canvi temporal de rols.
- NOC:  Afrontament dels problemes de la família  Adaptació de la persona cuidadora principal a l’ingrés del pacient en un centre sociosanitari  Normalització de la família - NIC:  Recolzament a la família: Respectar els mecanismes d’adaptació de la família per resoldre problemes  Recolzament en la presa de decisions  Estimulació de la integritat familiar  Potenciació de rols: identificació dels canvis de rols 11 ...