A_Parells_cranials_1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Neurobiologia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PARELLS CRANIALS Els nervis dels PP.CC es divideixen en tres tipus, depenent del seu origen embriològic: - Somàtics. Són aquells nervis que innerven la musculatura de les somites i es caracteritzen per tenir només una arrel motora. Són, per tant, nuclis motors per excel·lència. Inclouen: III, IV, VI i XII - Viscerals o branquials. Són els que deriven dels arcs branquials, i són encarregats   d’innervar   les   tres   capes   (les   estructures   que   en   deriven):   endoblast (sistema digestiu), mesoblast (músculs) i ectoblast (pell). Són mixtes; és a dir, tenen una arrel sensitiva i una de motora (tindran per tant nuclis sensitius i nuclis motors). Inclouen: V, VII, IX, X i XI.
- Especialitzats o sensorials.  Només  s’inclou en aquest grup el VIII.
NERVIS MOTORS OCULARS Fora del seu origen real i aparent, segueixen un trajecte comú, destinat a innervar la musculatura  de  l’ull.  Per  aquesta  raó  s’estudien  conjuntament.
III PP.CC. o MOC - Origen real: mesencèfal,   a   l’alçada del col·lícul superior. Recordar que presenta en l’origen  una  forma  de  V  invertida,  i  inclou  dos  nuclis:   - MSG en la part més externa de la V invertida i que innerven la musculatura extrínseca  de  l’ull.
- MVG (Nucli Edwinger-Westfall) en la part més interna de la V invertida i que innerven  el  gangli  ciliar,  el  qual  va  a  l’iris  (múscul  esfinterià)  i  el  múscul  ciliar.
- Origen aparent: espai perforat posterior o fossa intercrural. Té fibres procedents de les  MSG  (s’observen  puntejades  en  la  imatge)  i  de les MVG.
IV PP.CC. o TROCLEAR o PATÈTIC - Origen real: mesencèfal,  a  l’alçada  del  col·∙lícul  inferior.  Rodeja  l’aqüeducte  de  Silvio   per la part posterior i es fa contra-lateral. Un cop ha sortit pel seu origen aparent, rodeja tot el mesencèfal per la part externa.
- Origen aparent: a nivell de la làmina quadrigèmina, just per sota dels col·lículs inferiors. És el límit morfològic entre el mesencèfal i el quart ventricle.
VI PP.CC. o MOE o ABDUCENS - Origen real : protuberància. Cal esmentar que el nervi mímic rodeja el MOE a nivell del genoll del nervi facial (trajecte intra-encefàlic).
- Origen aparent: entre la protuberància i el bulb, en el solc bulbo-protuberencial.
TRAJECTE COMÚ Un cop han sortit per cadascun dels seus orígens aparents, els tres PP.CC. segueixen recolzant-se   sobre   l’occipital,   i   a   l’arribar   sobre   l’ala   major   de   l’esfenoide   es   troben   amb la primera relació important: la tenda de la hipòfisi o si carotidi o cavernós. Per dins de la tenda de la hipòfisi hi passa sang venosa que banya la caròtida interna, així com el VI PP.CC. o MOE.
Relacions amb la tenda de la hipòfisi.
En les cel·les adjacents (derivades de la paret externa de la tenda de la hipòfisi) hi circulen el III PP.CC. o MOC, el IV PP.CC. o TROCLEAR i el nervi oftàlmic (pertanyent al V PP.CC. o TRIGEMIN).
Origen aparent i relacions amb la tenda de la hipòfisi (cel·la adjacent) del III PP.CC.
Un  cop  passada  la  tenda  de  la  hipòfisi,  arriben  al  vèrtex  de  l’òrbita,  on  s’hi  troben  el   forat òptic i la fenedura esfenoïdal. Tots dos estan rodejats per un conjunt múscultendinós compost pel tendó de Zinn, del qual en surten les formacions musculars en forma de creu (músculs rectes: recte superior, recte inferior, recte intern i recte extern). El tendó engloba tant el forat òptic com una part de la fenedura esfenoïdal, concretament la part circular de la fenedura (que té forma de coma en conjunt).
Aquesta part circular rep el nom d’anell   de   Zinn.   Per   cadascun   d’aquests   forats   hi   passa: - Per dins del forat òptic i per dins de tendó de Zinn: artèria oftàlmica i el fascicle òptic.
- Per dins de la fenedura esfenoïdal i per dins de l’anell  de  Zinn:  MOC,  MOE  i  el   nervi nasal.
- Per dins de la fenedura esfenoïdal però per fora del tendó de Zinn (de fora cap endins): el nervi lacrimal, el nervi frontal, el nervi troclear (IV PP.CC.) i la vena oftàlmica. Nota. el nasal, el frontal i el lacrimal són branques del nervi oftàlmic.
Origen aparent i trajecte perifèric del III PP.CC.
Trajecte perifèric del IV PP.CC.
Trajecte perifèric del VI PP.CC.
Un cop superat el conjunt múscul-tendinós, aprofitant cadascun dels forats, passen a innervar les estructures pertinents: - III:  resta  de  músculs  extrínsecs  de  l’ull;  és  a  dir,  recte  superior, recte inferior, recte intern i oblic menor (o oblic inferior). També innerva el múscul elevador de la parpella.
- IV: múscul oblic major (o oblic superior).
- VI: múscul recte extern.
NERVIS VISCERALS O BRANQUIALS Els nervis viscerals són mixtes, de manera que tenen en el seu origen real nuclis motors i nuclis sensitius: - Nuclis motors. Poden ser: - Generals. Són els que innerven sempre la musculatura llisa i les glàndules. (Generals, Glàndules).
- Especials. Són els que innerven la musculatura estriada. (ESpecials, EStriada).
- Nuclis sensitius. Poden ser: - Generals. Donen la sensibilitat general.
- Especials. Donen la sensibilitat especialitzada, concretament el gust.
V PP.CC. o TRIGÈMIN - Origen real : es troba al  llarg  de  tot  el  tronc  de  l’encèfal,  ja  que  té: - Nucli motor: és el nucli mastegador, situat en la protuberància.
- Nucli sensitiu: és el nucli en maça del trigemin, el qual forma una columna sensitiva  al  llarg  de  tot  el  tronc  de  l’encèfal: - Nucli en maça del mesencèfal.
- Nucli en maça de la protuberància.
- Bulb. Es divideix en: nucli esponjós (intern) i nucli gelatinós (extern).
- Origen aparent: surten a través de la cara lateral i basal de la protuberància. Ho fan a través de dues arrels: - Sensitiva. És més gruixuda (ja que ha de recollir tots els axons que provenen de la columna sensitiva dels nuclis en maça).
- Motora. És més prima (només recull fibres o axons del nucli mastegador).
Un cop acaba de formar aquests dos grans axons, les dues   arrels   s’ajunten   i   van   a   formar el gangli del trigemin o gangli de Gasser, el qual puja per la cara anterosuperior (cerebral) del penyal del temporal. El gangli reposa sobre la fossa de Gasser, situada  en  el  penyal  del  temporal;  d’aquí  en  surten  tres branques: - Nervi oftàlmic - Nervi maxil·lar - Nervi mandibular Al  gangli  de  Gasser  també  se  l’anomena  gangli  plexiforme,  ja  que  en  el  seu  interior,  a   banda  d’haver-hi neurones, hi ha fibres que creuen en totes direccions.
A  partir  d’aquí  es  defineixen dues vies: - Via mastegadora. Al posar un aliment en la boca, es decideix la potència mastegadora  que  s’utilitzarà,  en  funció  del  tipus  d’aliment.  Si  no  es  fes  això,  es   trencarien les dents. Així doncs, la via mastegadora és un arc reflex que regula la potència motora mastegadora en funció de la sensibilitat percebuda a nivell de les dents (calen uns receptors sensitius que es troben ubicats en les genives).
Els  receptors  s’ubiquen  tant  a  les  genives  de  les  dents  superiors  (nervi  maxil·∙lar)   com a les genives de les dents inferiors (nervi mandibular). Aquests axons sensitius arriben a la primera neurona, ubicada en el gangli de Gasser, i aprofiten   l’arrel   sensitiva   per   arribar   fins   al   nucli   mesencefàlic   del   trigemin   (segona neurona). El nucli processa la sensibilitat de les dents i passa la informació al nucli motor mastegador (tercera neurona), ja que aquest nucli és el   que   donarà   la   informació   als   nervis   motors.   D’aquí   la   informació   sortirà   aprofitant   l’arrel   motora   fins   a   la   branca   mandibular,   ja  que aquesta és la qui innerva els músculs mastegadors.
- Via sensitiva. El nervi dóna la sensibilitat superficial i profunda de tot el cap (pell de la cara, glàndules, etc.). Així doncs, la via surt a través del nervi oftàlmic, maxil·lar i mandibular.
A partir   dels   receptors   sensitius   que   es   troben   en   tot   el   cap,   s’arriba   a   la   primera neurona ubicada en el gangli de Gasser, aprofitant els tres nervis esmentats.  A  continuació,  la  informació  entra  a  l’arrel  sensitiva  per  arribar  als   nuclis (segona estació neuronal): en maça protuberencial i en maça bulbar (esponjós  i  gelatinós),  ja  que  el  nucli  en  maça  mesencefàlic  està  ocupat  per  l’arc   reflex   explicat   més   amunt.   Del   tronc   de   l’encèfal   s’ascendeix   cap   al   tàlem   (3a   estació neuronal), concretament al nucli ventral postero-medial;   d’aquí,   la   informació  passarà  cap  a  l’àrea  3,1,2  de  l’escorça  parietal.
...

Comprar Previsualizar