TEMA 8 - LES NOVES INVASIONS (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Medieval
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 03/12/2014
Descargas 4
Subido por

Descripción

Prim Bertran

Vista previa del texto

TEMA 8. Les noves invasions: Escandinaus, sarraïns, hongaresos, eslaus - Segona vegada en l’Alta Edat Mitjana que ens trobem amb aquest problema a Europa. Context: Europa dividida i amb una autoritat dèbil i qüestionada.
- Entre el s. IX-X, coincidint amb la desintegració carolíngia, Europa fou atravessada de dalt a baix per una sèrie d’invasions.
- Són grups de saquejadors atrets per la fama de la riquesa i del comerç, per la fama dels mercats, de les esglésies. Més atrets pel botí que per la conquesta.
- Dificultats per trobar explicacions a aquestes expansions (ja no s’accepten motius climàtics o demogràfics).
- Pobles escandinaus (suecs i sobretot danesos), hongaresos (Europa central), sarraïns pel sud (sense cap por d’atacar Roma), grups de sarraïns del nord d’Àfrica que aprofiten la debilitat de l’estat carolingi.
- Tenen algunes armes a les que els carolingis no poden fer front, com la tot poderosa cavalleria hongaresa. No té recursos per aturar aquestes noves onades que acaben desestabilitzant el continent de cap a peus.
- Roben en les grans ciutats comercials, situades a la costa o als grans rius, on saben que hi ha riquesa i botí.
També als grans monestirs, plens d’objectes valuosos (Europa plena de monestirs). I de sagrestar gent o relíquies de sant. Obtenen diners o els venen com esclaus.
 més que una conquesta és la intenció de capturar botí i saqueig, la conquesta vindrà com a conseqüència d’això, després.
- Els eslaus són els més pacífics, no incluits en aquests pobles violents. Ocupen espais buits, sobretot als Balcans.
Els escandinaus - De la mateixa arrel dels germànics. Parents d’aquests, d’origen pràcticament comú. Fins al s. IX en calma i aïllament.
- Es comuniquen mitjançant els mercaders de Frísia. Comerciaven amb pells, fusta i objectes rars. Intercanvis comercials sobretot amb mercaders de Frísia = desperta l’interès en l’Europa continental, on hi ha botí.
- Les cròniques carolíngies els defineixen de moltes maneres: “normands” (‘’gent del nord’’). També “vik ing” (‘’gent del mar’’).
- Comercien amb l’Orient, i els denominen “varengos” o mercaders. També “boiards” o guerrers. Tradició absolutament aliena a la romana.
- Comencen al 739 (Lindisfarne) i acaben 930. La història els ha maltractat, pero són guerrers-mercaders.
- No gaire escritura = no en sabem gran cosa. Només sabem la versió dels monestirs: sempre són considerats gent del mal, la seva encarnació. Visió negativa de les institucions monàstiques, els principals objectius dels escandinaus = Satanàs. Lletania especial per demanar l’ajuda de Déu davant el ‘’furor dels normands’’.
- Altre tipus de fonts són els cantars de gesta, que feciten de memòria també tots aquests pobles per guardar la seva història, per recordar i memòria del seu passat.
- Origen de les migracions: cap al s. IX factors climàtics? Superpoblació ? Més probable:  Cobdícia: Pillatge i botí de guerra.
 Una part de poderosos vinculats a la propietat de la terra, fan fora els que destorben.
 Tallat el camí de Rússia = es va cap a l’oest (pot ser aquí si qüestions climàtiques).
 Represàlia pels atacs de Carlemany a l’est, sobretot a la veïna Saxònia. Expulsats els saxons: efecte indirecte en els escandinaus.
Varengs o suecs - O també ‘’russoi’’ dits pels eslaus (‘’els que remen’’ pels rius).
- No s’interessen per les terres de conreu. No es dediquen a la agricultura. Cerquen diner i la manera d’aconseguir-lo (comerç, llogant-se com a mercenaris, pillatge).
- Comerciar, negociar, intercambiar… - Desembarquen a la riba oriental del Bàltic (del Vístula al golf de Finlàndia) – trafiquen seguint els cursos dels rius.
 1er itinerari van pel N. i E. (Dvina-Voljov – Volga fins Mar Caspi)  2on itinerari Voljov – Dvina – Vístula – Dnieper – Mar Negre (el 860 arriben al Bòsfor).
 Imposen la seva força als russos eslaus.
- Tensions entre ells, juguen amb aliances. Desunits, enfrontats entre sí.
- Aglutinen tribus eslaves. Acantonaments militars en ciutats.
- Es presenten en companyies armades de 300-3.000 homes (boiards). Aconsegueixen fàcilment la sotmissió de pobles finesos i eslaus.
- Funden Kiev (al mig de comunicacions), per tenir un lloc de referència. Lloc molt ben comunicat. Tres rius que evoquen al Mar Negre.
- Tot obra de mercaders interessats, que no tenen cap problema en enfrontar-se als eslaus. Al final els conquereixen i, a petició seva, s’unifiquen.
- El cap, Riurik, funda Nevgorod (=ciutat nova) i altres ciutats fortificaf (gorods), factories. Novgorod, segona ciutat de referència dels eslaus de l’est.
- El seu germà Oleg, completà la tasca i s’establí com a príncep a Kiev (881). Agrupa al seu voltant tots els eslaus del Dnièper. Assetja Constantinoble (907).
- Pactes amb Bizanci en temps d’Igor (912-9459. Plena influència bizantina en temps d’Olga, vídua d’Igor (975), convidada per Constantí VII Porfirogènit. Viatja acompanyada de 22 ambaixadors, 44 comerciants i 2 intèrprets.
- Kiev és la ciutat eslava més vinculada i influenciada per Bizanci.
Es veu molt bé a través de les cròniques bizantines l’organització del nou estat i dels anomenats ducats.
- La Zaregrad (Constantinoble, ciutat del césar) és ja tota una referència pels eslaus. Vladimir, nét d’Olga, ajudà Basili II amb 6.000 homes contra els búlgars.
PRESENCIA DE LOS ESCANDINAVOS EN RUSIA.
"Los varengos de más allá de los mares e impusieron tributos a las poblaciones finesas y eslavas. Fueron rechazados, pero, con el tiempo, entre aquellos pueblos estallaron fuertes disputas y enfrentamientos, hasta el punto que se dijeron: "Busquemos un príncipe que nos gobierne a todos, lealmente y con justicia". Así pues, atravesaron los mares hasta llegar a tierras de los varengos, de los Rus, y dijeron a los Rus: "Nuestro país es grande y rico, pero no hay orden ni justicia; venid a gobernarnos".
Fueron escogidos tres hermanos para dirigir a los eslavos y a los fineses, y estos tres hombres aceptaron la oferta, llevándose consigo sus mujeres, su familia y todo el pueblo del Rus. Se cuenta también, que el hermano mayor, Rurik, fue a la zona del Ladoga y allí construyó la ciudad de Aldeigjuborg (la antigua Ladoga); el segundo, Sineo, se estableció en los alrededores del Mar Blanco (en Belozersk), y el tercero, Truvor, en Isborsk, en la Estonia meridional. Transcurridos dos años, los hermanos menores murieron y el mayor, Rurik asumió el gobierno de todo el territorio. Más tarde, se dirigió hacia el sur, junto al lago Volkhov, y allí construyó la ciudad de Novgorod. Desde esta ciudad, el pueblo del Rus se expandió por otros territorios meridionales, en Smolensko y otras ciudades". Crónica de Néstor (1100).
Noruegs - El poble que ens queda més distant. Molt poca informació. Escassa incidència a Europa.
- Actuen en petits grups. Dedicats a pillatge. Recerca de terres noves per colonitzar.
- Es dirigeixen al N. d’Irlanda, Islàndia i Groenlàndia. Colonitzacions estables allà on van.
Danesos - Un dels pobles escandinaus que té més incidència a Europa. Treballen en bandes mòbils. Governats per prínceps.
- Els més ben organitzats. Estan organitzats amb una nació bien cohesionada amb la figura d’un príncep al capdavant i que crearan estructures estatals molt sòlides.
- Segueixen costes d’Europa. Instal.lats a Normandia (els carolingis els hi deixen a canvi de la pau). D’allà salten i conquereixen Anglaterra al 1066 (vinculació històrica Normandia-Anglaterra), i Sicília + Calàbria i Puglia.
CARLEMANY DEFENSA EL SEU IMPERI DE LES AMENACES DELS NORMANDS “...Preparà també una flota per a la guerra contra els normands. Per a això feu construir naus prop dels rius que, des de la Gàl•lia i des de Germània desembocaven a l’oceà septentrional”. (Crònica d’Eginard).
 flota carolíngia: fet extraordinari, no és comú, poble d’endins. Segur que flota no molt gran.
- En temps de Carles el Calb, net de Carlemany, els normands comencen a envair l’imperi. Aquest és absolutament ineficaç i negocien amb ells.
- Esforç enorme pels carolingis que no tenen la forá ni els recursos per defensar-se dels seus atacs.
- Els normands desestabilitzen un territori en què és evident que la autoritat reial i pública és inexistent.
ANNALS DE SAINT BERTIN 843. Els pirates normands assaltaren la ciutat de nantes, mataren el seu bisbe, molts clergues i laics d’ambdós sexes, i després atacaren la regió d’Aquitània inferior per saquejar-la.
845. El mes de març, 120 naus normandes pujaren pel Sena fins arribar a París, devastaren tot allò que trobaren al seu pas, sense que ningú els oferís cap resistència. Carles [el Calb] va fer per manera de resistir, però va adonar-se que no tenia cap possibilitat de véncer-los Aleshores decidí arribar a un acord amb ells [els normands] i pagar-los un tribut de 7.000 lliures de plata, d’aquesta manera impedí que avancessin i el convencé de tornar enrere.
848. Carles atacà els normands que estaven assetjaven Bordeus, i amb molt coratge els obligà a fugir.
855. Els normands atacaren Bordeus, una ciutat d’Aquitània, i travessaren tranquil·lament toa la regió, sense que ningú els oferís cap resistència.
859. Alguns homes del poble, que vivien entre el Sena i el Loira, formaren una associació jurada i combateren coratjosament contra els danesos a la vall del Sena. Però com que la seva associació s’havia fet i organitzat de forma molt incauta, els nostres els mataren fàcilment, perquè eren més forts.
 859: ha de ser el poble qui fagi la feina que el rei no fa, ocupat en lluites internes.
ANNALS DEL MONESTIR DE FULDA 880. Després va guiar el seu exèrcit per expulsar els normands que des de molt de temps s’havien instal·lat al costat del riu Escalda. Els va assaltar i en va matar més de 5.000.
A Saxònia hi va haver una batalla molt desafortunada. Els normands hi varen matar dos bisbes [...] i dotze comtes [...] amb tots aquells que els acompanyaven.
A la Gàl·lia els normands depredaren i incendiaren [...] i després se’n tornaren a Nimega, l’envoltaren amb un gran fossat i murs i posaren el seu quarter general en el palau reial. El rei Lluís va anar contra ells amb un gran exèrcit, però se’n tornà sense haver aconseguit res de bo degut a la duresa de l’hivern i a la solidesa de les fortificacions.
881. El seu nét combaté els normands i triomfà de forma noble; hom diu que matà més de 9.000 danesos. Però malgrat això, referen els seus exèrcits i desferen molts llocs de les terres del nostre rei: Cambrai, Utrech [...] i fins el palau d’Aquisgrà, i convertiren la capella reial en una quadra per als seus cavalls.
RICHER DE SAINT-REMY (885-895): Historiarum quatuor libri.
«Els prínceps, impulsats per la força de la imfàmia que els bàrbars [normands] els havíen inflingit, es bescanviaren entre ells ambaixadors per pactar una pau. I ben aviat es van entendre i van pactar vincles de fidelitat i a comprometre’s per retrobar-se i pactar junts. Al llarg de les reunions, escoltaren les opinions dels més ancians i més savis, i acordaren la pau, per tal de restablir la concòrdia…» «I en primer lloc s’afanyaren per organitzar-se i venjar els insults que els havien fet els bàrbars [normands]. I com que Carles el Simple només tenia tres anys, acordaren escollir un rei [Eudes, Odó, 888-898], cercan una persona no legítima però si eficaç per lluitar contra els enemics».
 ‘’vincles de fidelitat’’: anuncia uns temps nous, realitat nova, a partir d’ara aquesta fidelitat dels súbdits al rei ja no hi és.
 L’únic que funciona serà la relació d’home a home (senyor a cavaller, vassall a senyor…). Relació no pública sinó personal.
Vincles de fidelitat. Arriben a acords de tu a tu.
 davant tants caps ha sortit una espècie d’anarquia absoluta a l’imperi, s’ha de pactar necessàriament.
 rei de només tres anys ho té molt complicat per governar i la seva mare també, perquè la funció bàsica és fer la guerra i assegurar la pau i l’estabilitat. Rei dèbil.
 rei no legítim, un desconegut, que des de la perifèria no reconeixen. A les marques diran ‘’jo no tinc rei’’ = independència.
 Es diu ja ‘’comte per la Gràcia de Déu’’, no per la de l’emperador, perquè la seva autoritat no hi és.
 els mana un impostor. Comte de Flandes, de Borgonya, Barcelona… s’aniran desvinculant.
Els normans del sud - Els normans conquereixen Sicília. Islam té un peu a Itàlia, malgrat ser part de Bizanci.
- Al segle X els normands ja havien arribat a Anglaterra i a Còrdova, grans expedicions. Es passegen per on volen.
- Temps de pegrins: van en peregrinatge a Jerusalem. Època d’integració a la cristiandat, a occident i al Mediterrani, un món que acaben de descobrir.
- Temps de mercenaris: al Mediterrani realitzen la funció de la guerra.
Sovint primer en mans de grans senyors que els reclamen. Cridats pels comtes llombards = posen els peus per primer cop a Itàlia.
- S’assenten sobretot a la Puglia. Procés imperable d’identificació d’Itàlia amb una Normandia del sud.
- Entre 1053-1059 període nou: els papes ja no conten amb l’ajuda d’un dèbil rei franc, sinó que en apurs haurà de demanar l’ajuda dels normands.
- Moment més extraordinari al segle XII, quan es fan reis de Sicília i traslladen la cort ja no a Nàpols sinó a Palerm, gran referent dels normands, fins i tot més que Anglaterra o Normandia.
Eslaus - Eslaus de l’Oest, l’expansió dels quals és gran. Grans masses d’eslaus es desplacen cap al sud (Croacia, Sèrbia…). També Txèquia (Bohèmia i Moràvia). Arriben fins a Berlin (berlo = bastó, pal).
- No hi ha cap dubte de que arriben al cor d’Europa. Leipzig (= ciutats dels til·lers). Al segle XVIII Berlín és ple d’eslaus: pastors luterans tenen clar que sinó fan els sermons en eslau no valdran per res.
- Expansió no violenta a diferència dels altres. En contra: no estan units. Fragmentació inclòs en la llengua, que no es fixa fins els temps de Ciril i Metodi (860). Marcats pel seu profund ruralisme, no són urbans.
- Buit dels germàncis? BALCANS - Aprofiten el buit deixat pels exèrcits de Justinià (s. VI).
Penetren saltant-se el “limes”, sobretot en temps de Maurici (582-602) i Heracli.
- Mancats d’organització política. Ruralisme. Posats sota el control de Bizanci. Bizanci prefereix fer-los tributaris.
CROATES. Apareixen als Balcans al s. IX. Són la darerra onada.
- En temps dels carolingis, i molt concretament de Lluís el Pietós, comencen a organitzar-se i a cohesionar-se, buscant un cap comú.
- En aquest primer terç del IX, els carolingis, aprofitant la debilitat de l’imperi bizantí, procedeixen a aculturitzar-los.
- La part alemanya de l’imperi carolingi s’encarrega d’això.
- Controlats per Lluís el Pietós. Cristianitzats sota influència franca.
Roma els fa cristians i reconeix un rei únic: Tomislau, primer rei coronat per Joan X (910-928). Independència.
Sèrbia - La zona més interior, menys oberta al mar i al comerç, segueix fidel a Bizanci. Vinculats estretament a Bizanci, especialment a partir de l’imperi de Basili I (867-869). Indepenència amb la caiguda dels búlgars (Simeó al s. X).
Bohèmia - Eslaus del centre. Organitzats i cohesionats pel mític Samo, mercader franc (s. VII). Cristianitzats des de Baviera (princ. S. IX). El 833, primera església a Eslovàquia, creada des de Salzburg.
- Ratislau, príncep de Gran Moravia (846-869), desconfia d’Alemanya i pacta amb Bizanci.
Arribada de Ciril i Metodi, enviats per Miquel III de Bizanci.
- El príncep Wenceslau (915-929), primer rei de Bohèmia, es cristianitzà des d’Alemanya (per l’àvia Ludmila i Metodi). Organitzà l’estat nacional. S’enfrontà a Enric I de Saxònia, l’Ocellairei li comprà la pau al preu de 129 vaques i 500 talents de plata. Dulcificació del dret penal.
- Morí màrtir = mite → reforça l’estat nacional. Boleslau I, el seu germà i assassí (929-967), difongué la cultura llatina entre els txecs, des de Praga (primer bisbat) amb S. Adalbert.
Pactà amb Otó I, i l’ajuda contra els hongaresos (batalla de Lechfeld, 955).
EVANGELITZACIÓ DELS ESLAUS. "Crònica de Néstor".
“Els eslaus de Moravia s'havien batejat feia temps, com també els seus prínceps, quan Rotislau, Sviatopolk i Kotsel s'adreçaren a l'emperador de Bizanci, Miquel, i li digueren: "El nostre país està batejat, però no tenim mestres que ens instrueixin i ens expliquin els llibres sagrats. Nosaltres no entenem la llengua grega ni la llatina. Els uns ens instruïren d'una manera i els altres ens instruïren d'una altra, de manera que no poder entendre ni el sentit ni la lletra de les Escriptures. Envieu-nos mestres que siguin capaços d'expressar-nos les paraules del Llibre i el seu sentit".
Entès això, l'emperador Miquel convocà tots els filòsofs i els repetí les paraules dels prínceps eslaus. Els filòsofs digueren aleshores: "Hi ha a Salònica un home denominat Lleó. Té fills que coneixen la llengua eslava; dos fills que són filòsofs molt erudits". Després de conèixer aquesta informació, l'emperador ordenà cercar-los a Salònica, i digué a Lleó: "Envieu-me ben aviat els vostres fills Ciril i Metodi.” “Lleó entengué el que volia l'emperador, i els hi envià sens tardança. Els dos germans arribaren davant l'emperador, que els digué: "Els eslaus m'han enviat una delegació per demanar-me un mestre que els pogués fer entendre els llibres sagrats". Accediren als precs imperials i el basileus els envià a les terres dels eslaus, junt amb Rotislau, Sviatopolk i Ketsel”.
“D'ençà de la seva arribada fixaren les lletres de l'alfabet eslau i traduïren els "Fets dels apòstols" i els "Evangelis". Els eslaus s'alegraren de poder entendre en la seva llengua, la grandesa de Déu. Traduïren tot seguit els Salms de David, el Pentateuc i molts altres llibres”.
«Alguns s'aixecaren contra ells tot murmurant: "No convé que cap poble tingui un altre alfabet que no sigui el llatí, el grec o l'hebreu, d'acord amb allò que s'escrigué a la creu de Crist, per manament de Ponç Pilat". El papa de Roma [Joan VIII] reprengué severament a aquells que murmuraven contra els llibres i la llengua eslava, tot dient: "Que es compleixi el que diuen les Escriptures: que totes les llengües lloïn Déu". I afegí encara: "Totes les llengües proclamaran la grandesa de Déu, segons ho va manifestar l'Esperit Sant. I si algú censurés l'escriptura eslava sigui apartat de l'església fins que se'n penedeixi, car aquest seria un llop i no pas un corder. Pel que fa a vosaltres, fills, escolteu la doctrina divina, i no rebutgeu l'ensenyament de l'església tal i com us l'ha ensenyada el vostre germà Metodi".» Polònia - Fins al IX dividida en grups tribals: Cracòvia i Gniezno.Reunits sota l’autoritat dels prínceps de Gniezno, a finals del s. X, per Miezko I (960-992), primer duc de la dinastia Piast.
- Es bateja el 966 i inicia la cristianitza el país. La continuarà sant Adalbert, creador de Danzing i del bisbat de Gniezno. S’apodera de la part de Silèsia i Pomerània (990). El territori va de l’Oder al Vístula.
- Amb Boleslau I (992): Reconeixement de l’emperador otònida.
- Miezko II (990-1034), primer rei de Polònia, amb el suport d’Otó III.
«Un cop il·luminada [batejada], va serbre la formació cristiana per part del patriarca, i li digué: “Tu ets beneïda entre totes les dones russes, perquè has estimat la llum i has abandonat l’obscuritat. Els fills de Rus et beneiran fins a la darrera generació”. I la instruí sobre els dogmes de l’església, sobre les pregàries, els dejunis, la caritat, la castedat. /.../ Després del bateig, l’emperador la va fer cridar i li digué: “Et vull com a esposa”. I ella respongué: “Com em vols prendre com a dona si tu m’has batejat i m’has cridat filla? Entre cristians això va contra la llei, i tu ho saps”/.../ Aleshores l’emperador, penedit, li oferí molts dons, or i argent, teixits preciosos i vaixelles, i l’acomiadà denominant-la “filla”.» «I Olga retornà a Kiev i l’emperador grec envià ambaixadors dient-li: “T’he omplert de molts dons, i tu em vas dir: “Quan retornaré a terres del Rus t’enviaré també molts dons: esclaus, cera, pells i soldats auxiliars” [boiardos]. Olga respongué als enviats: “Digueu-li a l’emperador. Si tu vens a la meva terra, prop de Kiev, com jo he anat al Corn d’Or [Constantinoble], te’ls donaré”. I amb aquestes paraules acomiadà els nuncis».
«Ara, Olga vivia amb el seu fill, Sviatoslav, i la mare l’adoctrinava per a convertir-lo al cristianisme, però ni tan sols l’escoltava. I quan algú volia ser batejat, ell no ho impedia, però se’n burlava de forma ostentosa, dient que la paraula de la creu és una bajanada i que seguint-la anaven cap a la perdició” /..../ Però Olga estimava el seu fill Svjatoslav i deia: “Que es faci la voluntat de Déu”, i pregava pel seu fill, per la seva gent, per tota la terra del Rus, nit i dia, fins aconseguir que el fill arribés a la majoria d’edat».
«Retornats al seu país el príncep Vladimir convocà els ancians i els boiards i digué: “heus aquí que han arribat els nostres enviats. Escoltem-los”. I a ells: “Expliqueu-vos”. Respongueren: “ Vàrem visitar en primer lloc els búlgars, i vàrem veure com entraven a la seva església, o sigui, a la mesquita, sense calçat, i després no paraven de pujar i baixar el cap, i fer inclinacions sense parar, com si fossin bojos, i no vàrem veure cap alegria en els seus rostres, sinó tristesa i un pudor insuportable. La seva llei no és bonica. ... Després, finalment, vàrem anar als grecs, i no sabérem si estàvem al cel o a la terra, perquè realment no hi ha enlloc un espectacle tan bonic ni amb tanta bellesa. Tanta que ni es pot explicar. Només podem dir que allà Déu hi habita entre els homes, i que els seus oficis són molt superiors als dels altres països. Mai oblidarem tanta bellesa, perquè ningú que hagi provat el dolç no pot acceptar després l’amarg” /.../ Aleshores els boiards prengueren la paraula i digueren: “Si la religió grega fos dolenta, la teva àvia Olga, que era la dona més sàvia entre tots els homes, mai l’hauria acceptada”. Respongué Vladimir: “On hem d’anar per rebre el baptisme”? Ells respongueren: “Allà on vulguis”. » Sarrains - ‘’Sarraí’’: paraula aramea o àrab, es discuteix, però que vol dir ‘’home del desert’’.
- L’expansió sarraïna del nord d’Àfrica cap a Europa s’ha d’entendre en el context del procés d’indepèndència de l’emirat aglabita de Kairuán (Tunis), en temps del califa abàssida Harum al-Rashid.
- Zona de fortes insurreccions de la població autòctona contra la minoria àrab dominant. Els aglabites es revolten amb el suport de tropes formades per esclaus negres. Emirat independent, a canvi de pagar tribut a Bagdad.
- Hagueren de fer front a dissidències i revoltes de grups berèbers descontents.
- Objectiu principal: Sicília, abandonada i allunyada de Bizanci, i amb revoltes internes. Viu temps d’anarquia, que la debiliten davant de qualsevol enemic extern.
Terra cobdiciada.
- Hi ha precedents d’atacs des d’Ifriqiya (Argèlia), al llarg del segle IX. Afecten Sicília (827), conquerida des de Tunis.
- Conquesta molt lenta i cruel. No és pressa fàcil. L’assetjament i assalt de Siracusa, que durà anys, es convertí en un mite (878). Siracussa aguantà fins a l’extrem (les cròniques ens parlen de que mai en la història de l’islam s’havia conqeurit tan cruelment una ciutat). És la ciutat més grega.
- Conquesta de les Balears (902). Desembarquen a Creta (827).
- La Camarga (Provença)es converteix en una base sarraïna (869).
- A principis del IX ataquen Itàlia (Nàpols, Roma) i Niça (813). Interès sobretot per l’Adriàtic, zona d’una gran activitat comercial.
- Entre 834 i 839, el duc de Nàpols els crida per lluitar contra el duc de Benevento. Ataquen Bríndisi.
- Desestabilitzen fins i tot el sud de França. Marsella és assaltada i destruïda (838) i els habitants capturats i esclavitzats.
- Tot és vist des de Roma, capital de la cristiandad, amb preocupació, ja que té els infidels als nassos. Roma és fins i tot assetjada i saquejada, excepte els llocs sagrats. Defensada pel papa Lleó IV.
- Després de refusar l’atac sarraí, el papa reforça Roma, sobretot la zona sagrada, la que envolta Sant Pere.
- El castell de Sant Angelo és utilitzat com a gran fortalesa dels papes. Ja en Gregori I.
- Dintre de les muralles lleonines sorgeixen burgs.
Rafael: Batalla d’Òstia (846). Papa Lleó IV TEODOSI DE SIRACUSA, monjo: « Els recursos domèstics s’han acabat; s’ha de menjar el que es pot, sigui gras o magre; s’han acabat les cebes, els alls, hortalisses, l’oli; no tenim ni peix perquè no hi ha accès al mar des de que els sarraïns s’han apoderat dels ports. Ara, un modi de blat, si es pot trobar, costa 150 besants d’or; un modi de farina, 200; dues unces de pa, un besant; un cap de cavall o d’ase, de 15 a 20. Un cavall sencer 300. Els pobres, com que no tenien alternativa, menjaven les herbes que creixien a les parets de les muralles...» «...masteguen pells seques d’animals morts; recullen i roseguen els ossos pelats, i els fan bollir per si en poden treure alguna cosa; roseguen qualsevol cosa de cuiro; fins i tot es pren el menjar que duien a la boca els infants; mengen els cadàvers dels morts en batalla, que és l’únic aliment que no manca...; tot plegat fa que les epidèmies s’escampin i la gent es mori enmig d’horribles convulsions, amb els cossos paralitzats i plens de nafres purulentes....» - 840-850: època dels grans assalts: Taranto, Ostia (846), Roma, Bari, Otranto. → S’aixeca la Città Leonina.
- S’adrecen a Provença i penetren pel Roine. Negoci d’esclaus. Assassinat de tots els monjos de Montecassino (846).
- Greu escàndol a Occident. Lluís II, rei dels francs, acut a Itàlia i els expulsa de Benevento (847).
- Intent de crear un emirat a Bari, com el de Palerm (841-871).
- L’emirat d’Ibrahim II (875-902) és clau, com a bon gestor, gran constructor d’obra pública, reformador i reconductor de l’economia. Però embogí i la segona meitat del regnat fou de gran crueltat, que es canalitzà amb la jihad contra l’Europa mediterrània.
- Projecte de conquesta d’Itàlia, sobretot Roma. Es crida Basili I, advertit pel papa de la pèrdua de la Sicilia bizantina i de moltes ciutats dàlmates. Gràcies a Bizanci es recupera Bari i Tàranto.
- No es produeixen grans canvis. L’amenaça segueix viva. A més, compten amb la complicitat del duc de Nàpols i de la ciutat d’Amalfi.
- El Lazio, la Campània i els Abruzzos foren saquejats de forma continuada.
- Ràzzies sovintejades a tot el Tirré, l’Adriàtic i la vall del Po. El 932 arriben a saquejar Gènova.
- No hi ha retorn a la seguretat fins a la darrera dècada del s. X.Mentrestat militarització i fortificació de les ciutats costaneres d’Itàlia, Dalmàcia i Provença.
- Pèrdua d’importància d’Itàlia i de Provença com a centres comercials. Còrsega i Sardenya seran focus de desestabilització tot el segle IX-X.
"...El devot poble de Déu és objecte de continuada carnisseria. Aquells que poden escapar-se del foc o de l’espasa [dels sarraïns] sofreixen la depredació i el saqueig, i es converteixen en esclaus i estan condemnats a l’exili perpetu. Les ciutats, les fortaleses, les poblacions, tots han quedat abandonats pels seus habitants, han caigut en la ruïna total, i els seus bisbes, desesperats, només troben refugi en el santuari de Roma".
“Estimat emperador, l’espasa [sarraïna] ens ha colpejat en el més profund de les nostres ànimes”, escrivia Joan VIII (876) per cridar l’ajut de Carles el Calb. I el 877, descrivia els sarraïns com a filii fornicationis a la vegada que els seus aliats italians [prínceps longobards] solo sunt nomine christiani.
 Carta a Carles el Calb del papa, a qui li demana ajuda davant l’amaneça sarraïna.
 sense resposta. Prou problemes té el rei franc.
 desqualifica molt als llombards, que s’han aliat amb els sarraïns, ‘’només són cristians de nom’’.
Hongaresos - Procedents de la zona del Volga (afluent Kama).
Ètnicament parents dels finesos.
- Entre el s. VII-VIII s’ubiquen a l’Ucraïna oriental, entre el Volga i el Donetz. Elegeixen rei Arpad.
S’adrecen a la Panònia.
- Aliats de Lleó VI de Bizanci contra els búlgars.
- Carlemany els frenà, però el nét de Lluís el Germànic, Arnulf de Caríntia (887?) els cridà de forma imprudent contra els eslaus de la Gran Moràvia.
Destrossen la Gran Moràvia. S’instal·len a la Panònia.
- Ataquen per sorpresa les nacions veïnes.
- Els “Annals de Saint-Bertin” diuen que el 862 el regne de Lluís el Germànic “fou atacat per enemics fins aleshores desconeguts pel seu poble, i que es denominaven hongaresos”.
- El 899 ataquen el nord d’Itàlia i Pavia.
- El 911 es fan presents a Borgonya. El 915 robaren i cremaren diverses ciutats de Germània, com Fulda i Bremen.
- El 917 arriben i saquegen la Lorena. El 919 arribaren a Orleans.
- Provaren d’atacar l’Imperi Bizantí, però els búlgars actuaren de coixí. Però sobretot s’adreçaren contra Baviera (11 grans campanyes) (Ratisbona, Salzburg) i contra la Lombardia (13 vegades) a través del pas del Brenta (Pàdua), l’Emília-Romagna i Mòdena i fins amenaçaren Venècia.
- Les grans damnificades foren les zones rurals i els monestirs aïllats. No s’atreveixen tant contra ciutats = fortificades, sobretot al sud d’Alemanya (Turíngia, Saxònia, Baviera) amb fortificació d’Austria com a Marca per protegir el pas del Danubi, i nord d’Itàlia.
- Cercaven botí fàcil i esclaus. Mai tingueren l’interès pel comerç, com fou el cas dels escandinaus. Deixen un record de terror.
- L’únic fre fou el dels otònides, i la derrota del 955 per Otó I a Lechfeld. Ho perderen tot, i foren capturats els seus caps, executats a Ratisbona (Regensburg). S’acaben les incursions hongareses per sempre més.
- Procés ràpid de sedentarització a la Panònia. Activitat missional des d’Alemanya i des de Bizanci. Finalment el nou cap,Vajk (futur Esteve), crida missioners romans. Silvestre II, d’acord amb Otó III, coronà el nou monarca.
- Apareix una xarxa de bisbats i monestirs. Apareixen ciutats. Territori dividit en comtats, segons el model carolingi. Els eslaus del nord queden separats dels del sud.
- Sempre foren un element distorsionant, per la seva llengua i la seva civilització.
Conseqüències de les invasions - Tenim informació sobretot eclesiàstica: absolutament condemnatòria de les invasions. Interpretacions molt negatives com a resultat de les fonts eclesiàstiques.
- Entre les conseqüències: reuina i destrucció de moltes ciutats. Ciutats que es refaran d’una manera nova, de forma més gran que la tradicional romana.
- Hi ha un procés evolotiu, sobretot per part dels normands: - Saqueig i raptes → exigències de tributs en moneda (a partir del 819) → els caps tracten directament amb l’autoritat pública (entre 846-926) el regne de la França occidental sotmés a conribucions abusives per comprar la pau.
- D’ençà del 841 fins i tot trobem substitució de l’aristocràcia local (especialment Països Baixos) per caps vikings que exigeixen i senyoregen els pagesos. Fugida massiva de mon jos i abandonament de monestirs a la banda atlàntica.
- Algunes ciutats són totalment saquejades i arruïnades, però sobrevisqueren i es referen. Apareixen nous suburbia que acullen gent del camp, i s’emmuralla i fortifica de nou → la ciutat es converteix en un centre d’atracció de fugitius del camp i de concentració de riquesa.
- Espai nou: fortificació de la ciutat, ampliant molt la muralla romana, incluint els nous suburbis.
- Aparició de fortificacions al camp (castra de fusta). Al camp hi ha també fugida de pagesos amb els seus ramats. Sobretot s’escapen els antics esclaus o pagesos sotmesos a servituds i abusos, que troben altres refugis i sobretot llibertat o disminució de prestacions. Colonització de terres noves, dins de boscos (valls del Mossa i Mossela).
- El saqueig dels tresors monàstics posa en circulació molt or convertit en objectes litúrgics = recuperació de l’or com a element de valoració i d’intercanvis.
- Molts caps vikings, incontestats, acaben assentant-se definitivament sobre els nous espais. El monarca francès els autoritza a tenir mercats a la Vall del Loira (873) → trafiquen amb esclaus i hostatges. Finalment el rei de França Carles III el Simple els cedeix Normandia (911).
- S’incorporen a la dinàmica comercial, sobretot amb la Gran Bretanya. Molts dels portus del nord estan controlats o dinamitzats per normands, d’ençà del 900.
...