Apunts de curs (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Informatius en ràdio i televisió
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 15/12/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Informatius   Primer  informatiu  a  TVE,  amb  Jesús  Martínez  (1956):  en  directe.   Primer  informatiu  de  TV3  amb  Jaume  Barberà:  abans  de  les  emissions  oficials.   Informatiu  electrònic:  sense  presentador.   Informatiu  d’autor:  8TV  amb  Josep  Cuní   Definició  de  programació  segons  Gómez-­‐Escarolilla,  2002:     “És  la  proposta  organitzada  dels  productes  televisius  que  són  oferts  a  l’audiència  en  un   determinat  moment”   El   contracte   del   presentador   està   fora   del   conveni,   els   salaris   no   són   públics.   Entenem   per   programació  de  TV  i  radiofònica,  el  conjunt  de  programes  que  emet  cada  emissora  de  forma   cronològica   i   lineal   des   de   l’inici   fins   el   tancament   de   l’emissió.   Els   continguts   a   la   carta   no   són   programació.     Programació  TV  i  ràdio  segons  Barroso,  1999:   “Activitat  professional  encaminada  a  la  determinació  del  programa,  espais  d’emissió  i   la   seva   distribució   en   el   temps   en   funció   de   l’estil   de   l’emissora,   les   expectatives   d’audiència  i  la  demanda  dels  publicitaris”.   Estudi  de  la  programació:   Classificar  en  funció  de:     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Continguts  (Generalista  o  Especialitzada)   Canal  de  distribució   Modalitat  de  recepció   Cobertura   Accés  de  l’audiència   *Noves  formes  de  programació   *Autoprogramació   Graella   de   programació:   Conjunt   de   programes   que   emet   cada   emissora   en   un   ordre   cronològic  determinat.   -­‐ -­‐   Flux   de   continuum   programàtic:   Programa   precedent   +   Programa   +   Programa   Consecutiu.   L’informatiu   diari,   pilar   de   la   programació   (Contreras,   Palacios,   2001).   Entre   els   10   programes  més  vistos  de  l’Estat  espanyol.  A  Catalunya,  l’informatiu  més  vist  és  el  TN   vespre  (major  audiència).     Definició  de  Programa:   “Conjunt  de  continguts  sotmesos  a  una  unitat  de  tractament,  estructura  i  temps  per  a   se   difosos   a   ràdio   i   televisió   com   a   element   independent   i   diferent   dins   la   graella   de   programació”     Macrogènere       Respon  al  criteri  definidor  del  gènere,  fa  referència  al  contingut   o  a  la  funció  del  programa   Gènere     Format   És  la  concreció  formal  dels  continguts  –  la  realització  –  el  nom   que   reben   de   manera   genèrica.   És   la   forma   de   transmissió   dels   continguts.     Programa   És  el  format  concretat  en  una  estructura  definida  i  única  que  és   programada  en  una  graella  i  que  té  un  nom  que  el  defineix  dins   de  la  seva  emissora.   Macrogènere:  Forma  narrativa  amb  unitat  pròpia.   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Informatiu   Entreteniment   Publicitari:  Publicitar  un  determinat  producte  (Autopromoció,  per  exemple)   Divulgatiu:  Frontera  difusa  entre  el  divulgatiu  i  l’informatiu.  Documental  informatiu  o   de  documentació  històrica.     Format:  Concreció  formal  dels  continguts.   Avanç  informatiu  –  Característiques  específiques  que  coneixen  els  receptors.   Telenovel·∙la   Telecomèdia   Un  programa  és  la  singularització  dels  formats   • • • Macrogènere:  informatiu   Formal  /  Gènere:  informatiu  diari  d’actualitat   Programa:  Telediari  1   No  hi  ha  una  única  classificació   Programes  radiofònics:  musicals,  magazines,  informatius,  de  ficció,  monogràfics,  documentals,   publicitaris,  realització  de  transmissions  des  de  l’exterior.  (Ortiz  y  Marchamado).     Macrogènere  de  contingut:  Informatiu,  musical,  ficció,  esports,  religió.   Actualització  de  la  Informació     Actualització  televisiva     ü Nous  ítems   ü Evolució     ü Última  hora         Actualització  radiofònica   Informació  constant   Immediatesa   Accessibilitat   L’emissor  és  qui  té  la  funció  comunicativa.   Competència  dels  nous  mitjans  –  internet  i  les  xarxes  socials.   Estructura  empresa  audiovisual:   Consell  d’administració  =  decideix  com  es  gasten  els  diners   Direcció  general     Departaments       Programes       Seccions             Direcció  General  d’Informatius   Directors         Informatius  diaris   Subdirectors        Director  informatius  diaris   Director  informatius  no  diaris         Treballa  en  una  redacció   Director  informatius  especials         § § § § § §   §     Cap  de  seccions   Subcap  de  secció   Editor   Realitzadors   Corresponsals   Ajudants  d’edició   i  de  realització   Redactors     Criteris  de  classificació  dels  programes  informatius:   Prosper  i  López  (1998)   -­‐ -­‐ -­‐     Criteri  temporal  (Matí,  Tarda,  Nit...)   Contingut  (actualitat,  especialitzat)   Producció  (pròpia,  aliena,  mixta)   Informatius                Programes  no  diaris   Jaime  Barroso  (1992,1996)   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Periodicitat   Contingut   Presentació  (format,  número  de  presentadors)   Producció   Mariano  Cebrián  (1994,1998)   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Periodicitat  (diari,  setmanal,  especial,  anual)   Format   Continguts   Destinataris  (adults,  infantils...)   Producció   Classificació  pròpia:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Contingut   Periodicitat:  diaris  o  no  diaris   Producció:  pròpia,  aliena  o  mixta   Format:  Tipologies  de  programes   Audiència:  Distingir  els  informatius  per  la  seva  audiència   Els  programes  d’actualitat  sempre  són  en  directe.  Els  no  diaris  solen  ser  en  diferit,  tenen  una   rutina  de  producció  més  elaborada.   Criteris   Producció:   -­‐ -­‐ Modalitat  de  producció   o Pròpia     o Aliena   o Mixta   Tècnica  de  producció   o Estudi/Exterior   o Directe/Diferit   Audiència  en  funció  del  públic  al  qual  s’adreça:   o o Edat   Gènere   Tipologia  de  programes  informatius:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Avanç  informatiu/  Butlletí   Informatiu  diari  i  no  diari  d’actualitat   Informatiu  diari  i  no  diari  especialitzat   Monogràfic   Col·∙loquials   -­‐ -­‐ Magazines   Híbrids     o Infoshow:  entreteniment  amb  informació.  Ex:  El  Intermedio.   o Infotainment:  Informació  amb  entreteniment,  per  captar  audiència.   Classificació  (diaris  i  no  diaris):   -­‐ -­‐ Classificació  per  inclusió  a  la  graella:   o Matinal   o Migdia   o Tarda   o Nit   Per  fórmula  de  presentació:   o Un  sol  presentador  (anchorman)   o Parella  informativa   o Electrònic:  sense  presentador   Noticiari  matinal:   • • • • • • Audiència  adulta  que  vol  informar-­‐se  ràpidament.   Capacitat  d’atenció  de  l’audiència  reduïda.   Informació  en  peces  molt  breus  i  estructura  basada  en  la  repetició  de  blocs  de  15  o  30   minuts.   Espectador  transeünt,  que  està  de  pas.     Continguts:  recull  de  les  informacions  del  dia  anterior  i  de  l’agenda  informativa  per  la   jornada  que  comença.     Notícies  d’un  minut  i  mig.   Noticiari  migdia:   • • • • • Audiència  concreta=  públic  que  està  al  mig  o  al  final  de  la  jornada  laboral.   Moment  informatiu  molt  intens.   La  sobreabundància  informativa  impossibilita  la  reflexió  i  l’anàlisi.   Molta  fragmentació  narrativa,  molts  gèneres  periodístics  i  canvis  constants  de   continguts.   Notícies  d’un  minut  i  mig.   Noticiari  tarda  -­‐  vespre:   • • • •   Audiència  concret:  públic  que  està  al  final  de  la  jornada  laboral,  recepció  global  i   pausada,  consum  familiar.   Sobreabundància  informativa,  però  es  disposa  de  més  temps.   La  reflexió,  la  contextualització  i  l’anàlisi  en  els  continguts.   Informatiu  més  complet  en  relació  a  les  fonts  per  la  possibilitat  de  treballar  amb  més   temps  les  rutines  productives.   Noticiari  nit  –  matinada  (molt  cars):   • • • • • No  té  audiència  concreta,  la  seva  emissió  està  sotmesa  a  la  diferent  oferta   programàtica  de  la  cadena.   Informatius  molt  personalitzats,  depenen  de  la  persona  que  els  dirigeix.   Continguts  explicatius  i  interpretatius  /  editorials.   Es  busca  transmetre  una  imatge  global  de  l’actualitat.   Síntesis  informativa  de  la  jornada  amb  anàlisi  i  interpretació  dels  fets.   La  professionalitat,  la  qualitat,  la  credibilitat  i  la  imatge  corporativa  de  les  cadenes  generalistes   es  sustenta  en  la  figura  del  presentador  estrella.   Autors:  Rodríguez  -­‐  Pastoriza;  García  Avilés;  Salgado.   Estructura  informativa:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ De  piràmide  invertida   Seccions   Híbrid=  piràmide  invertida  +  seccions   Blocs  (geogràfics  o  temàtics)   L’informatiu  “a  mida”  (segons  les  necessitats  de  producció,  directes,  etc.)   Exemple  bloc  temàtic:  Cultura  o  Successos.  Pot  ser  que  la  secció  de  societat  abasti  les   dues  coses.  Per  tant,  blocs  i  seccions  no  són  el  mateix.   Rutines  de  producció:   Evolució  històrica:   -­‐ -­‐ -­‐ La  redacció  analògica,  1982  (màquines  escriure,  teletips...)     La  redacció  informatitzada  (primers  ordinadors  l’any  82)   La   redacció   digital   integrada   (A   partir   del   92,   a   Espanya   al   95.   Els   primers   van   ser   a   Telecinco.  Enviar  en  xarxa  vídeos,  tot  està  a  la  xarxa).   Fases  de  producció:   -­‐ -­‐ -­‐ Preproducció   Producció   Postproducció:  a  informatius  no,  només  si  es  vol  un  gràfic.   1.Selecció  de  la  informació   -­‐ -­‐ -­‐ Consell  de  redacció/cap  de  redacció   Criteris  de  selecció  i  priorització  de  la  informació   Editor/presentador   2.Accés  a  la  informació   -­‐ -­‐ -­‐ Agències  informatives:  EFE,  EP,  Reuters,  ACN   Fonts  institucionals:  gabinets   Altres  mitjans  i  productores   -­‐ -­‐ Proveïdors  d’imatge  i  dades:  Forta,  Meteosat   Espectadors  com  a  font  d’informació   3.Elaboració  de  la  informació   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Estructura  del  informatiu   Presentació  o  portada   Sumari,  sumari  0   Tema/es  de  portada   Blocs  temàtics   Sumari  final  (optatiu)   4.Elements  identificatius   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Careta   Sintonies   Ràfegues   Postproduccions   Elements  gràfics   Presentador/s   Credibilitat  informativa:  A  partir  de  la  figura  del  conductor  o  conductors.  L’espai  configuratiu   (escenografia  i  posada  en  escena).   Coherència   narrativa   dels   discurs:   Fragmentació   de   la   narració   (cada   vegada   que   hi   ha   ràfegues),  tipologia  del  narrador,  estructura  recurrent,  continuïtat  del  discurs.     Avanç/Butlletí   Actualització  d  ela  informació:  Nous  ítems,  evolució,  última  hora.   Característiques:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Unitat  informativa  més  petita   Informació  més  rellevant   Evolució  i  dades  noves   Cita  prèvia  o  ruptura  de  la  programació   Separador  de  continuïtat   Autopromoció  de  la  cadena   Classificació:   -­‐ -­‐ Segons  el  contingut:   o Flash:  una  noticia  ràpida   o Avanç   o Butlletí   Segons  la  previsió  de  l’esdeveniment:   o Previst   o Imprevist   -­‐ Segons  la  tipologia  de  la  presentació  en  TV:   o Bust  parlant   o Grafisme:  lletres  sobre  un  altre  programa   o Vídeos   Flash:   Només   existeix   a   la   ràdio.   És   notícia   d’urgència   tal   i   com   ha   arribat   a   la   redacció   i   pràcticament  sense  elaborar  la  seva  redacció.  Té  prioritat  sobre  l’emissió  i  la  pot  interrompre.   Porta   a:   Errors   i   incorreccions,   pertinents   rectificacions.   Per   evitar-­‐ho:   confirmar   la   notícia   abans.  Emetre-­‐la  i  si  hi  ha  dades  contradictòries  dir-­‐ho.     Avanç  informatiu:   -­‐ -­‐ -­‐ Tant  a  ràdio  com  a  televisió.   Unitat   informativa   que   s’utilitza   quan   tenim   una   informació   molt   rellevant   d’última   hora,  contrastada  i  de  vegades  elaborada  (talls  de  veu,  imatges,  etc.)   Hi   ha   diferents   tipus   d’avanç   informatiu   (en   funció   a   la   informació   que   emet)   i   té   diferents  funcions:   o Introduir  una  notícia  d’última  hora   o Avanç  de  les  notícies  més  destacades  d’un  altre  format  informatiu  de  més  pes   (noticiari)   Butlletí:   -­‐ -­‐ -­‐ Ràdio  i  TV   Unitat  informativa  que  s’emet  de  forma  cíclica  en  la  cadena  davant  de  l’informatiu  de   llarga  durada,  és  a  dir,  sol  tenir  predeterminat  un  espai  a  la  graella  on  es  presenta  la   informació   elaborada,   seleccionada   i   jerarquitzada   per   blocs   de   les   noticies   més   rellevants.   Tipologia  de  butlletí:   o Butlletí  horari   o Butlletí  de  resum   Butlletí  Horari:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Durada  3-­‐5  segons   Puntualitat  rigurosa   Actualitzar  la  informació  cada  hora   Estructura  senzilla  perquè  és  molt  breu   Piràmide  invertida   Butlletí  Resum:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Durada  de  10  segons   Ràfegues,  cortines,  cites...   Agrupacions  informatives   Estructura  sense  piràmide  invertida.  Informació  de  servei     Informatiu  especialitzat:  (diari  o  no  diari)   Producte  informatiu  d’una  o  diverses  peces  informatives,  el  contingut  del  qual  és  especialitzat   en  una  branca  concreta  d’interès  social:  Economia,  política,  cultura...   Classificació  per  emissió:  Diari,  setmanal  (ex:  Parlament),  anual.   Fases  de  producció:  Pre,  Producció,  Post   Rutines  de  producció:    semblants  a  les  de  l’informatiu  d’actualitat.  Selecció  i  elaboració  de  la   informació.   Credibilitat  informativa:   -­‐ -­‐ -­‐ De  la  cadena   De  la  productora  (produccions  alienes)   L’espai  configuratiu  (escenografia  i  posada  en  escena)   Coherència  narrativa  del  discurs:   -­‐ -­‐ -­‐ Semblança  en  els  elements  identificadors  als  informatius  d’actualitat   Tipologia  de  la  narració  (fragmentada  o  continua)   Protagonisme  del  discurs   Monogràfic   Presentació  d’un  producte  informatiu  d’emissió  única,  d’una  peça  informativa,  el  contingut  de   la  qual  correspon  a  l’actualitat  informativa  o  a  l’interès  social.   Tipologia  en  funció  del  contingut:   -­‐ -­‐ -­‐ Puntual  =  Ex:  10  anys  de  l’euro   Recurrent  =  Ex:  Aniversari  11S   Cíclic  =  Temes  que  surten  cíclicament.  Ex:  El  canvi  climàtic,  la  crisi  econòmica.     Fases  de  producció:  Pre,  Producció,  Post   Rutines  de  producció:    semblants  a  les  de  l’informatiu  d’actualitat.  Selecció  i  elaboració  de  la   informació.   Elements   identificatius   molt   elaborats,   relació   amb   el   contingut,   desvinculació   de   la   cadena.   Tipologia  de  la  narració:  gran  reportatge  (proper  al  documental).  Protagonistes  del  discurs  en   primer  pla,  periodistes  en  segon  pla.   Col·∙loquials   Aquells   programes   que   vehiculen   la   informació   a   través   de  la  presència  de  convidats,  generant   una   narrativa   audiovisual   en   què   la   interacció   dels   diferents   personatges   permeten   avançar   en   la  construcció  del  discurs.   Tipologies  en  funció  del  format:  Debat,  Col·∙loqui  o  Tertúlia.   Fases   de   producció:   Preproducció   molt   elaborada,   recerca   de   fonts   i   convidats.   Producció   (conducció  del  directe).  Postproducció  (imatge  corporativa).   Rutines   de   producció:   semblants   a   les   de   l’informatiu   d’actualitat.   Selecció   i   elaboració   de   la   informació  molt  important  en  la  elaboració  de  la  concepció  de  cada  programa.   Debat:  És  aquell  en  el  qual  es  considera  des  de  punts  de  vista  diferents  i  molts  delimitats  un   mateix  tema  informatiu.  Encara  que  tradicionalment  el  debat  sol  plantejar  com  la  confrontació   de   dues   postures   oposades,   hi   ha   temes   que   poden   necessitar   una   major   intervenció   d’especialistes  i  obrir  el  debat  a  quatre  o  cinc  convidats.   -­‐ -­‐ Els  protagonistes  solen  ser  especialistes  d’una  matèria  concreta  i  de  rellevància  social   contrastada.   El  més  conegut  és  el  cara  a  cara  d’origen  polític.   Col·∙loqui:   Es   tracta   de   l’exposició   del   contingut   informatiu   per   part   de   quatre   o   més   personatges  convidats  experts  en  la  matèria  a  tractar.  Entre  els  objectius  del  programa  no  hi   ha   la   confrontació   de   dues   o   més   opinions,   sinó   l’avanç   i   aprofundiment   sobre   el   tema   a   discutir.     Tertúlia:   És   el   programa   informatiu   on   els   partícips   són   professionals   del   món   de   la   comunicació   o   la   política   que   s’han   especialitzat   en   la   discussió   audiovisual,   tractant   temes   variats  de  la  informació  d’actualitat.       Magazine   Programa   informatiu   contenidor   que   pot   incloure   qualsevol   dels   altres   gèneres     informatius:   col·∙loquials,  reportatges,  entrevistes...   -­‐ -­‐ -­‐ Elements  identificatius  propis  de  la  cadena   Tipologia  de  la  narració  mixta:  directe  i  altres  gèneres   Periodista/es  com  a  fil  conductor  del  discurs  i  garantia  de  la  credibilitat  informativa   Barroso   l’anomena   “programa   ómnibus”,   Gutiérrez   i   Huertas   l’anomena   “programa   contenidor”.   Híbrids:   “El   macrogénero   infoshow   subsume   en   sus   fórmulas   elementos   de   los   géneros   informativos,   de   los   de   ficción   y   de   los   de   entretenimiento.   Representa   una   nueva   forma   de   presencia  de  la  información  que  se  espectaculariza  en  sus  formas”.   Newsgaming:  Informes  a  la  gent  però  ho  fas  jugant,  amb  un  joc.           ...

Tags: