Apunts de grans temes de la història (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Filosofía - 1º curso
Asignatura Grans temes de la història
Año del apunte 2014
Páginas 24
Fecha de subida 23/05/2014
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

APUNTS DE GRANS TEMES DE LA HISTÒRIA Curs 2013-2014 16 DE SETEMBRE DE 2013 UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Grans temes de la història 25.09.13 Lincoln Representa la unió d’un país dividit per com entenien uns i altres la qüestió dels dret humans, per un nord més industrialitzat i un sud me agrari que era partidari de l’esclavisme. Aquestes dues maneres d’entendre la societat xocaran en la guerra de secessió. Lincoln representa els valor més avançats, és un dels grans reformadors social i polític de la història.
Li va tocar viure la etapa més crítica dels EEUU potser fins l’actualitat. Li porta a viure una guerra de 4 anys amb una molt difícil recuperació. Ell apostava per una reconciliació. La lluita entre el nord i el sud és molt sembla al que es viurà a Europa, la revolució liberal burgeses (a Espanya les guerres carlistes que representaven el passat i el liberal el progres). També hi ha països con Alemanya que s’unifiquen, i també Itàlia. Seran unificacions on els vencedors defensaven uns ideals semblant als de Lincoln. A Itàlia, l’imperi austríac representava l’absolutisme. Lincoln defensava la unió i la democratització del país. Lincoln, no nomes aconsegueix acabar amb l’esclavisme reforçant la unió sinó que reforça l’estat federal en front de la sobirania independent les estats, el govern federal decidirà el seu paper polític dins de la nació. Enfortiment de l’estat federal.
Els estat confederals volien separar-se, es declaren independents al moment de ser escollit president Lincoln, ja que ja sabien el que volia fer Lincoln (abolir l’esclavitud, unificar el país, federalisme i pas confederalisme on cada estat pot fer el que vulgui).
- Confederat vol dir que cada estat és sobirà per decidir si unir-se a l’estat o no. A EEUU la constitució els permetia marxar. El federalisme admet competències però que l’objectiu de l’estructura federal és enfortir la unió.
Per ser estats es requerien un requisits.
EEUU es va construir al llarg del segle XX S’independitza el primer amb la guerra de la independència, i va fer la seva pròpia revolució burgesa sent la primera república democràtica. Es va expansionar cap a l’oest construint el seu país i ocupant els territoris (sobre tot els dels indis). Va avançar gràcies al gran creixent demogràfic (es va multiplicar per 15 en un segle) a Europa per més de dos només. Creix gràcies a la immigració sobre tot i a l’avenç tècnic també (amb el ferrocarril).
El problema esclavista Va ser el principal problema. Lincoln era fill d’immigrants. El xoc era un xoc ideològic, però també era econòmic, uns deien que necessitaven els esclau per a mà d’obra i els altres deien que era una burla als drets humans. Al sud vivien fonamentalment del cultiu del cotó amb un gran creixement gràcies a l’era de la industrialització Europa comprava el cotó que necessitava als EEUU. I com més cotó més esclaus i més influència política. I com que eren lliurecanvistes els del nord eren proteccionistes amb la seva indústria.
Amb un pacte van marcar uns límits la qual cosa provocà guerres civils per assegurar territoris.
Lincoln volia aprovar l’esmena contra l’esclavitud abans que els estats del sud tornessin a guanyar més pes i poder. I per això es volien separar.
1 Hi havia estats esclavistes però que no s’afegeixen amb els confederats.
30.09.13 Karl Marx Representant més important de l’obrerisme contemporani. Va fer canviar el curs de la història 1848 (Manifest comunista), tant social, política com científicament. La seva gran aportació va ser voler transformar el món.
Socialment va crear la I Internacional 1864, on neix el moviment obrers contemporanis. El gran dimoni dels burgesos va ser l’obrerisme revolucionari.
Políticament és el pare de tots els partits marxistes.
Científicament no hi ha cap escolar que no tingui influència marxista.
Marx va estudiar dret i anava cap a professor universitari però no se li va donar entrada per les seves idees revolucionaris, va treballar com a periodista. Es va instal·lar a París on va conèixer a les seva dona. Va viure i morir en la pobresa, es va mantenir gràcies a Engels, altre pilar de les teories marxistes.
Marx, amb el manifest comunista, crea el pamflet més important del segle.
Va participar en els principals episodis, revolucions del 48, en la comuna de París va escriure, va crear la I internacional. La seva gran obra “El Capital” 1867 on va donar el fonament científic que no havia tingut per fer el canvi social de capitalisme a comunisme, societat sense classes i igualitària.
Marx va creure en la possibilitat de crear una societat sense classes, sense propietat privada sobre els mitjans de producció, compartint els bens produïts. En una societat ideal sense estat. Creia en el joc polítics per arribar-hi, utilitzar l’estat per arribar-hi.
La seva obra social més important: les dos Internacionals. 1864 i 1869. Moviments obrers que posen la gran simbologia de l’obrerisme, un himne, una bandera, una festa. Volien substituir la cultura religiosa més integrada en la societat del moment.
La primera Internacional va ser el primer intent d’unir políticament i sindicalment als diferents treballadors del món i crear un fòrum per exposar problemes i solucions, hi havia anglesos, francesos, italians, i després espanyols, alemanys i la resta. El gran problema va ser la divisió entre marxistes i anarquistes. Els països més agraris com Espanya i Itàlia va dominar més els anarquistes, però en els més industrialitzats són els marxistes els que dominen. Va ser la primera organització a aconseguir una reforma en els drets dels treballadors. Va estimular l’organització sindical en molts països. La primera experiència política de govern obrer va ser la comuna de París als 1871 que va demostrar que era possible la unió dels treballadors.
El gran programa serà el manifest comunista. Va posar les bases de les primeres reivindicacions obreres del segle XX: - Jornada de 8 hores.
Supressió del treball infantil.
Dones treballadores Dret de vaga.
2 La II internacional va ser més important política i socialment i en nombre. Però va fracassar també per la divisió entre els partidaris de lluitar amb el parlament, utilitzar el joc polític, i els partidaris de fer la revolució immediata.
02.10.13 Gandhi Artífex de la independència de l’Índia de l’imperi més gran del món (i de la història), el britànic. Va ser la primera gran independència de l’imperi britànic. El context hi va ajudar però no n’hi havia prou: la Índia no era una colònia qualsevol sinó la més important, la Índia tenia més de 300 milions de persones. També el rol que tenia econòmicament, que era la joia de la corona, era important, una colònia d’explotació, agrícolament (cotó) per als anglesos. I també l’Índia era obligada a comprar un 40% del que necessitaven a Anglaterra.
L’objectiu de Gandhi era fer de l’Índia un país lliure, la independència ja vindria. I això ho volia fer recuperant la seva economia originaria, amb la filosa i la sal.
Churchill volia mantenir la colònia.
El context del anys quaranta, on els imperis britànic, francès i belga ho dominaven tot, era un moment molt madur perquè aquests imperis deixessin anar les seves colònies. Encara que la Índia era la que ho tenia més difícil per aconseguir la independència.
Com ho va fer Gandhi per que marxessin voluntàriament els britànics Encara que hi van haver conflictes, els britànics van marxar voluntàriament. Van jugar al joc de divideix i venceràs. Gandhi va lluitar per la unió del país. Al força li ve per: - Líder polític.
Gran reformador religiós.
Gran reformador social.
Al darrera hi va tenir un gran moviment de revitalització que es volia desfer de la influencia occidental i de les impureses tradicionals. Volien revitalitzar l’hinduisme, acabar amb el sistema de castes, el matrimoni entre infants, amb la crema de les viudes. Tot això el va ajudar a sortirse’n amb la seva.
La Índia és l’única nació que no ha volgut envair a ningú i amb això demostrava la bondat del seu poble. El seu objectiu és tornar als orígens.
Es crea una societat filosòfica per revitalitzar aquest hinduisme. Ja que tots el que feien els anglesos a l’Índia occidentalitzava a la societat i d’aquí ve la reacció de la societat, que tindrà l’ajuda d’occident.
Com a reformador polític, després d’Anglaterra va a Sudàfrica, on exerceix d’advocat. Quan arriba a l’Índia arriba com a líder i actua com a polític en el partit del congrés, que va ser un partit laic i no va caure en el fonamentalisme.
La gran lluita de Gandhi política la va portar a terme amb tres grans campanyes en el procés cap a la independència: - 1919-22: encapçala campanya de no col·laboració, no pagar impostos, no acceptar càrrecs de governs colonials, extensió de les filoses professional, no col·laboració amb comtats britànics. És aquí quan el seu partit es fa de les masses. Gandhi és engarjolat. No 3 - - volia, però, que el seu moviment fos violent i ell mateix pararà els moviments perquè no acabessin amb violència.
1930-35: la marxa de la sal (400km en protesta dels impostos de la sal), on ensenya al la població com produir la sal. Invasió de fabriques de sal, dimissió de funcionaris local i alhora extensió dels moviments de boicot a les autoritats i productes britànics, torna a ser engarjolat i només surt al 31 per poder participar en una taula rodona a Londres.
1942-49: abandoneu la Índia, context en la II Guerra Mundial, hi ha desobediència civil, actuen com si fossin independents, i a causa de la guerra marxen perquè no tenien res a fer contra la voluntat del poble.
Es en aquests tres moments en que desplega les seves lluites, com la no cooperació.
Gandhi tenia clar que si no servia per obtenir millores a la societat no valia la pena.
Ell era partidari d’una societat agrària tradicional poc industrialitzada, respectant la industria tradicional britànica, però era contrari a un model industrialista occidental que havia portat els mals.
Era un gran líder religiós i passa per una gran transformació espiritual. I això li va fer veure que l’objectiu principal era millorar la societat amb britànics o no. Va posar en pràctica els valor socials i religiosos.
07.10.13 Gandhi va creure en la revitalització de l’hinduisme. Amb això es referia a que ell creia que l’hinduisme tenia caràcter de religió universal, un sistema de pensament d’un mode de viure, que tothom havia d’adquirir un fort compromís ètic. La persona a de desenvolupar una sèrie de valors per arribar a ser un exemple per a l’altre gent. Ell mateix va practicar-ho per demostrar-ho, sent conseqüent. Un dels seus grans principis era la no violència: era vegetarià i no matava formigues.
L’hinduisme no és una religió exclusiva, va estudiar moltes religions fent una barreja per la seves idees com la de no violència (no hi ha fundador de l’hinduisme). És una religió que mai a sigut missionera, la millor manera és predicar amb l’exemple i la gent et seguirà. En mesura que es ressuscita l’hinduisme, la Índia ressuscitarà com a nació per aconseguir la seva independència moral i ètica i tots els altres sentit.
La Índia es bon exemple de com la unitat de política i la religió pot donar bons fruits. Es fusiona l’hinduisme i el partit del govern.
L’important paper que va jugar la societat filosòfica en el nacionalisme hindú (teòsofs). Una anglesa era presidenta del partit al congrés. Hi havia gent que eren defensor del mateix que Gandhi, i no volien occidentalitzar a l’Índia, sinó al revés. Són els primers a traduir els llibres sagrats a llengües occidentals i Gandhi llegeix la seva escriptura més estimada sagrada en anglès a Londres.
La importància de l’arma política de Gandhi de la Satyagraja, lluita sense violència, codi moral i autodisciplina que ell exigia als seus seguidor més pròxims, que requeria el control de la ira o de la sexualitat, castedat. Creia que hi havia d’haver un control de la natalitat. Però la Satyagraja estava lligada a la causa de la justícia social. Volia elevar el nivell de vida de les classes més baixes per davant de la independència, i es va vestir amb el llençol. Reconeix les coses positives que occident aporta.
El distanciament de Gandhi del partit del congrés a partir de finals dels anys 20. Va ser president del partit fins al 24, però es distancià cada cop més. Això es degut a que la política del partit 4 tendeix al partidisme, el meu partit es el millor. També les lluites internes eren creixents i Gandhi ho rebutjava.
La força del moviment nacionalista també ve donada per la mateixa estructura colònia anglesa, això és perquè els anglesos van aconseguir que els veiessin com els enemics a batre i van motivar un moviment en contra d’ells. Injustícia de la política colonial angles en contra del hindús. També l’anglès va afavorir la vertebració del moviment nacionalista hindú perquè tenien una llengua amb la qual comunicar-se entre ells, ja que l’Índia està fraccionada en centenars de llengües diferents.
També va donar unitat administrativa.
Hi havia gent que defensa l’anglès com a llengua universal i sagrat fins i tot com el sànscrit.
Personatge Mahoma 09.10.13 Lenin Gran líder de la revolució Russa, va aconseguir fer triomfar la revolució més important obrera.
Aquesta revolució que havia de portar moltes millores, justícia social, abolir poder església ortodoxa, sistema educatiu, abolir exèrcit injust, etc. Però a causa de la mort de Lenin no es va poder fer quasi res del que es va plantejar.
Sí que va poder fer: - Pactar la pau amb Alemanya.
Guanyar la guerra civil, amb l’ajuda de Trotsky.
Mantenir la unitat del país.
Sentar les bases d’un estat nacional que havia de convertir-se en una segona gran potencial mundial.
La revolució russa va ser tant important perquè tenia aspiració de ser una revolució mundial (1 terç de la humanitat vivia sota mandat comunistes al cap de trenta anys).
La revolució canvia la història del segle XX, divideix el món en 2 blocs EEUU i Rússia.
El gran invent polític de Lenin: el partit bolxevic.
El més important invent polític del segle XX. Lenin des de que va ingressar al partit a Rússia hi havia el partit obrer socialista rus, i que ven aviat al 1903 va voler donar-li una línia leninista (divisió entre bolxevic –comunista pròpiament– i menxevic –socialista, posposar la revolució, reformar socialment) fins al 1912 no es separaran. Lenin deia que per fer la revolució es necessita un partit petit, amb revolucionaris, centralitzat i amb una direcció molt estricte, disciplinat, dirigit per ell mateix. Els menxevics, partit socialistes de masses (com SPD alemany). Bolxevic van obtenir la major part de càrrecs, els menxevic van obtenir la menor parts de càrrecs. De cara a la revolució el partit bolxevic sempre va estar en minoria en els soviets principals. El partit social-revolucionari era el que dominava aleshores.
Les dues grans aportacions teòriques de Lenin, russificació de la revolució: ja no els servia el model de Marx per implantar la revolució obrera, volia fer un model nacional de revolució amb les seves pròpies característiques, molta pagesia. Lenin deia que un país pobre arribar abans a la revolució, amb això contradiu a Marx, ja que les classes proletàries benestant no volen fer la revolució.
Paper que el partit ha de tenir per dirigir la revolució que era diferent al de Marx.
5 Paper dels intel·lectuals, imprescindibles, ells eren capaços de captar l’evolució de la situació que portaria a la revolució, assessoraven el partit.
Paper dels pagesos, Lenin els creu necessaris per donar suport a la revolució.
Ell era fill d’un inspector d’escola, va estar marcat per la línia política del seu germà que era anarquista i va intervenir amb l’assassinat del tsar, el seu germà va ser condemnat i condemnat a mort. Va estudiar dret a la universitat on va ser expulsat per les seves idees revolucionaries. Va estar vivint a Siberia, desterrat.
Revolució russa 1917.
Hi ha dues revolucions.
Febrer: es destitueix el tsar, es fa caure el seu sistema absolutista, té el suport de tots i a l’octubre).
Lenin a l’abril diu prou de suport al govern provisional i tot el poder als soviets, la revolució la farem a través de aconseguir dominar els soviets (assemblees, votant a mà alçada i aprovar les accions que calgui fer), cada població tenia el seu soviet. El soviet de Sant Petersburg acaba tenint un poder paral·lel al govern i dirigeix la revolució. Hi va haver poca sang ja que van treure les armes als del govern. Del febrer fins l’octubre serà una lluita entre els soviets i el govern.
Els tres lemes de Lenin quan arriba al poder: - Terra, pa i pau. Als pagesos els donaran la terra que treballin, no faltarà menjar i donarà pau a canvi de secessió territorial.
14.10.13 A la pràctica Lenin va governar entre 1917-24, dictadura del proletariat i la creació de la III Internacional, intent d’escampar la revolució per tot el món.
Lenin es nomenat president del consell de comissaris del poble, és govern obrer amb caràcter dictatorial, amb les eleccions que va perdre el partit bolxevic va preferir dissoldre el parlament, amb el que va negar la democràcia iniciant la dictadura del proletariat. No hi van haver eleccions obertes. Neix i mort per la derrota electoral. En el context podia dissoldre i no va passar res, la societat internacional se li va tirar a sobre. Però Lenin va haver de fer la guerra, no només civil sinó contra exèrcits internacional de la resta d’Europa, però guanya la guerra ja que els enemics no estaven en les condicions adequades, per la gran disciplina de l’exèrcit roig, i pel saber portar la dictadura eliminant tota dissidència política. En el context de guerra civil es més fàcil justificar la repressió.
Era el partit més capaç de manter la unitat territorial del Rússia. Lenin acabarà dirigint un nou imperi soviètic.
La creació de la III internacional: era una mena d’intent de tenir suports internacional a l’hora de consolidar la revolució. Tenien la idea que la revolució s’havien d’estendre per Europa, tots fent pinya. Lenin va posar unes condicions per adherir-se a la Internacional, només s’hi van adherir els més revolucionaris. Va posar condicions molt dures perquè la volia utilitzar com el principal ambaixador de Rússia per a la resta del món. És en aquest context on es divideixen els partir en comunistes i socialistes. Des de Rússia es va voler supeditar els interessos de la resta d’Europa a la consolidació de la seva revolució, i van passar a ser meres ambaixades russes, de Moscou. Volia atacar els social-pacifistes que volien aturar la guerra fos com fos, i per Lenin era una bona eina per fer la revolució.
6 Depenent el que volia Lenin canviava les polítiques i les condicions d’adhesió a la III Internacional.
La supeditació era tan clara que els partits comunistes de la resta d’Europa no els va beneficiar electoralment, van acabar perdent vots mentre que els socialistes anaven pujant.
Ens el fons va haver un canvi d’imperi, de tsarista a bolxevic. Tots els territoris que havien perdut, al cap de trenta anys ho recupera la Unió Soviètica, a causa de processos revolucionaris, l’exèrcit roig acaba pactant amb els reaccionaris fer forma la unitat del país.
Personatge Purcel Personatge Sòcrates 16.10.13 Personatge Hipòcrates Arístide de Briand Nobel de la pau 1926, home de la pau a Europa. Es el que més va destacar per evitar la II Guerra Mundial. Volia fer entrar a Europa una dinàmica de pau, pacte Briand-Kellog 1928, tractar de Locarno. Al 29 vol crear un projecte d’unió europea però que no va tenir futur.
Li va tocar viure la pitjor època de matança i tensió política en molts segles i una crisi de la democràcia sense precedents, la major part de règims polítics que eren democràtics es transformen en dictatorials.
El principal conflicte que va voler solucionar va ser la tensió entre França i Alemanya i principal causa de la I Guerra Mundial i lligat amb la segona.
El pacte de Versalles, pactes que posa fi a la I Guerra Mundial, condemna a Alemanya per provocar la guerra i fer-li pagar un preu prou alt perquè no es tornés a repetir, perquè no es pogués tornar a militaritzar-se. Se li fa entregar Alsàcia i Lorena i varis territoris més, que van aconseguir amb la unificació, a França i Anglaterra.
Briand deia que això faria una Alemanya ressentida i les polítiques dretanes creixeran. El programa de Hitler vol recuperar els territoris perduts i deixar de pagar.
La seva gran obra política va ser el tractat de Locarno (1925): nou ordre internacional, basat en la reactivació de la societat de nacions i la seguretat col·lectiva. Alemanya cedia amb la renúncia sobre els possibles drets d’Alsàcia i Lorena, a canvi li garantien les seves fronteres, seria admesa a la societat de nacions i la reducció de pagaments anual i concessió de crèdits i facilitació d’inversions. Era una reconciliació franco-alemanya.
L’altre gran pacte, Briand-Kellogg 1928, va ser un acord per no utilitzar la guerra mai més, ho van fer 72 països per dialogar en lloc de fer guerra.
Va tenir la visió d’adonar-se que la pau a Europa passava per crear una espècie d’unió europea. El primer intent seriós amb governant inclosos, però no va tenir qui el va seguir, només ho van aprovar dos països: Iugoslàvia i Bulgària. A causa del nacionalisme francès França tampoc ho accepta.
Va defensar com ningú dins la societat de nacions per acabar amb totes les tensions territorial a Europa. Que van afavorir el clima per començar la II Guerra Mundial. La guerra de Iugoslàvia, tensions territorials com al nord d’Itàlia (pacte secret amb els aliats on rebria Alsàcia i interès a 7 Suïssa i al final res de res) o com la guerra a Turquia, com a país perdedor se la van dividir els aliats, i va fer la seva guerra d’alliberament nacional i la va guanyar.
21.10.13 Personatge Vivaldi Thomas Mann Escriptor dels més reconeguts del període d’entre guerres i de la seva generació. També va rebre repressió i es va haver d’exiliar a EEUU, premi Nobel literatura 1929.
Va experimentar una evolució ideològica positiva que va del nacionalisme alemany al principi de la I Guerra Mundial excloent a la defensa dels valors més democràtics i la crítica a aquest nacionalisme i al nazisme.
Com a escriptor en la primera època escriu a favor d’Alemanya, fins i tot ven una casa seva per invertir en bons de guerra per finançar-la, però a mitja guerra dubte d’aquestes posicions i dona suport a partits més moderats fins que es fa social-demòcrata més moderats des del punt de vista nacionalista.
Al 1918 ja és un ferm defensor del valor democràtics que va representar la república de Weimar, que es va oposar al règim alemany, al règim imperialista que caurà quan perdin la guerra al 1918.
Al ser derrotats el règim que apareix és la república de Weimar.
Quan va anar als EEUU la política de Roosevelt va ser la que va donar suport, però pel gir antidemocràtic va haver de marxar dels EEUU, per culpa de la caça de bruixes en contra dels comunistes, va ser acusat de filo-comunista, va anar a Suïssa on va morir.
Va tenir la valentia de denunciar els nazis quan encara no eren al poder però eren un moviment de masses amenaçador. Va ser dels primers a anunciar els perills dels nazis. Al 1930 (discurs alemany) fa una crítica directa als nazis, que tenien formes repressives encara que no eren al poder. Tenien molta força al carrer.
Va haver de exiliar-se al gener del 33 per escapar de la brutal repressió que els nazis van començar a exercir només arribar al poder. Marxa a Suïssa al 38. Hitler tenia 3 grans adversari a combatre: - - Els intel·lectuals demòcrates així com els partits que els donaven suport, els volia fer fora.
S’inventa un incendi i acusa als socialistes, cosa que li permet crear un estat sense regles arrestant als enemics i fent-los marxar. Il·legalitzen els partits d’esquerres i reformen l’administració.
Les mateixos del seu partit que li fan oposició, en la nit dels ganivets llargs, juny del 34, s’eliminen totes les SA que eren contraries a ell.
Els jueus, els qual aplicava la solució final, arrestar i deportar i l’extermini.
Va dir: “on jo sigui allà hi haurà alemany”, volia dir que alemanya no eren els nazis. Va treballar a la radio denunciant els crims nazis i fent conferencies també. Es compromet amb la lluita des de l’exterior, però també se la jugaven ja que si haguessin guanyat la guerra no haguessin sobreviscut, però també els EEUU fa un tomb ideològics comença a perseguir els que denunciaven als nazis, per la cacera de bruixes.
23.10.13 Personatge Plató 8 Roosevelt Principal president dels EEUU amb millors qualitats, guanya la II Guerra Mundial, al nazisme, es va voler comprometre amb aquella guerra quan el país no volia però ell els va convèncer. Va ser reelegit 4 vegades, el primer a aconseguir-ho. Va morir per poliomielitis.
Va ser el gran artífex de l’ONU.
Va aconseguir fer sortir als EEUU de la gran depressió del crack del 29, apostant per polítiques socials molt avançades (new deal).
Es compromet a frenar el feixisme a Itàlia i Alemanya però també l’expansió japonès. Aquest compromís el fa fer decidir a participar en la unió europea malgrat l’aïllacionisme dels EEUU.
Va haver de guanyar la batalla de l’opinió pública per intervenir en la guerra IIGM, amb el precedent de la primera. I li va ser més difícil encara pel crack del 29 i deixa de rebre els crèdits de França i Anglaterra ja que Alemanya no podia pagar tampoc. I per això els EEUU no s’implica al principi. La intervenció dels EEUU (1942) afavoreix la seva recuperació econòmica ja que faran créixer més la indústria de guerra.
Va ser el gran artífex de l’ONU, era partidari de la via diplomàtica. Volia polítiques exterior pacífiques. Es va acostar a la URSS inclòs. Va concedir la independència a Cuba al 34, que era com una mena de protectorat dels EEUU. Va renunciar a intervenir a la política interna de Panamà.
Va veure que havia de ser diferent a la societat de nacions (l’ONU), perquè els EEUU no es desentenguessin va posar la seu als EEUU, reconeixeran que hi havia una països que manen i els donen un poder especial com el dret de vet (que ho té el consell de seguretat on hi ha 5 membres permanent: Rússia, França Anglaterra, Xina, EEUU), objectiu de l’ONU: - Preservar la humanitat de la guerra.
Reafirmar la fe en els drets fonamentals de l’home (dret humans).
Crear condicions en la que es puguin mantenir la justícia i el dret internacional (tribunal Haya).
Promoure el progrés social, educació, organització internacional del treball...
Però a causa de Truman (no tan idealista) i la guerra freda l’ONU queda inhabilitada perquè els que tenien dret a vet estaven en conflicte.
New Deal: - La economia no sortirà pel seu propi peu, se l’ha d’ajudar.
La prosperitat vindrà de la inversió.
La inversió depèn del consum i de la demanda, si la gent no consumeix l’economia no ressuscitarà i s’ha de donar el recursos necessaris, invertir en polítiques socials i públiques.
28.10.13 Personatge Giordano Bruno Nikita Khrusxov D’origen molt humil va arribar a ser un dels grans mandataris de l’URSS.
9 Es relaciona amb un refredament de la guerra freda i es viu un moment de bonança econòmica encara que es van donar situacions tenses: la crisi dels míssils.
Va saber cedir per evitar guerres nuclears.
Va ser el primer a denunciar els crims d’Stalin i l’stalinisme. Ja que Stalin va cometre més morts que Hitler. I per primera vegada, a l’URSS les destitucions van començar a ser per retirada, no per mort o assassinat.
Fa que l’URSS aconsegueixi un creixement econòmic fins i tot superior al capitalisme, al que el comunisme s’imposarà per lògica.
Únic dirigent a tota la història amb origen molt humil. No tenien recursos i va fer de pastor i va treballar a la mina on va destacar pel seus coneixements tècnics. Va estar interessat pel progrés agrari.
Amb ell, la guerra freda entra en una fase de relaxament important. S’acaben els anys d’enfrontament perillós. També es relaxa els EEUU amb l’acabament de la caça de bruixes amb Eisenhower. Obertura de relacions entre el comunisme i la església catòlica.
La base del seu programa polític: - - La possibilita de fer triomfar la revolució socialista sense utilitzar la força: no cal forçar moviments guerrilles ni crear terceres Internacionals, sinó que volia convèncer al món de l’esplendor soviètic. Com la cursa a l’espai dels soviètics.
Admissió de diverses vies cap el socialisme: la Xina de Mao i Iugoslàvia amb Tito. La seva política de coexistència pacífica s’adhereix a la UNESCO, abandona Finlàndia, admet Àustria com a estat, enceta relacions diplomàtiques amb l’Alemanya capitalista, es reconcilia amb Iugoslàvia, dissol la tercera internacional. A tot això s’ha d’afegir la bona voluntat per entendre’s amb els EEUU viatjant allí per acordar el desarmament, declaren el primer lloc lliure d’armes nuclears a l’Antàrtida, estableixen una línia per evitar perill de guerra nuclear (telèfon vermell).
El nom de Khrusxov s’ha d’associar en el primer intent important de desestabilització. És el primer que denuncia els crims d’Stalin. Va canviar el nom Stalingrad per Bolgrad, treu del mausoleu de la plaça roja a Stalin, buida els camps de concentració de dissidents creat per Stalin, debilita la posició política, hi ha amnistia per delictes menors. No deixa de ser un estat autoritari però es relaxa de manera important.
El mur de Berlín dividia l’Alemanya comunista de la capitalista.
Khrusxov va cedir en la crisi dels míssils retirant els de Cuba i EEUU els de Turquia.
Econòmicament va intentar fer reformes al 57 i al 65, perquè no fos una economia tan centralitzada va crear consells econòmics regionals per descentralitzar les dedicions sobre política econòmica, la segona llei atorgava a les empreses més autonomia sobre el nombre d’obrers, quines decisions seguir, etc.
30.10.13 Personatge Shakespeare 10 L’stalinisme no era model de res, Khrusxov es proposa fer desaparèixer l’estat com a objectiu (comunista sense estat). Es diu que es va aliar amb els Trostkystes, no era un bolxevic convençut, tenia idees pròpies.
La política cultura serà un dels seu principals èxits. Reforma per fer avançar el nivell cultural general el resultat del qual van ser: - La desaparició de l’analfabetisme.
Escolarització total.
Ampliació a l’accés universitari, aconseguint una bona relació amb el món laboral.
Es va veure obligat a mantenir el sistema d’aliances militars que es va trobar. Quan va arribar els anys 50 es va trobar amb un xoc militar entre els EEUU i els seus aliats, amb l’OTAN (1949) amb l’objectiu de contenir l’avenç soviètic a la resta del món. La URSS per contrarestar aquesta pressió crea el pacte de Varsòvia (1955) que agrupava per la força els països satèl·lits de l’Europa de l’est.
Tenia objectius defensius però que a la pràctica només va actuar per reprimir intents de secessió dins el bloc soviètic com la revolució d’Hongria del 56 per escapar del bloc soviètic, més de 3000 morts i milers de detinguts i 200.00 persones que havien de fugir. L’altre gran revolució és la de Praga del 68, a Hongria això passa perquè la mateixa arribar de khrusxov va fer aixecar les esperances d’aquests països de ser independents, tot va arribar per un moviment espontani d’estudiant que van anar a la radio on van emetre un comunicat amb reivindicacions que van arribar a tot el país. Això va quallar i soldats es van posar al costat dels estudiant. Va provocar un canvi de govern amb un president reformista que demanava independència a la URSS. Però els soviètics si acceptaven aquella demanda els altres països ho voldrien també i van enviar tancs per eliminar aquestes esperances.
No podia trencar les relacions per qüestions econòmiques i militars. Es va trobar amb un compromisos militar i econòmics que no va poder trencar.
Va dissoldre el Kominform (1956) (creat com a resposta a la doctrina Truman –que deia que els EEUU poden i han d’intervenir militarment i políticament en qualsevol lloc del món que estigui amenaçat pel món soviètic– per mantenir lligat els països satèl·lits políticament, i crear relacions polítiques amb d’altres països amb partits comunistes), senyal de bona disposició per reformar políticament la URSS i cap a occident.
Els soviètics expulsen al alemanys però s’hi queden, només Iugoslàvia no deixa que se la quedin.
Grècia formava part de les negociacions del bloc occidental, però la seva bona relació amb Anglaterra la van ajudar.
Berlín va ser tan important perquè Roosevelt i Stalin es van repartir Alemanya entre els dos i va quedar dividida. Stalin va cedir amb Berlín. França, Anglaterra i EEUU van crear la república federal Alemanya i Stalin va demanar tot Berlín per ell, no li van voler donar. Va bloquejar tots els accessos i es pensava que no podien abastar la zona però sí que ho van poder fer amb enlairament d’avions cada pocs segons durant un anys per abastir fins que Stalin va dir prou i ho va deixar estar i crea la república democràtica alemanya.
Khrusxov va crear el mur de Berlín per la constant pèrdua de tècnics que anaven a la banda capitalista perquè es cobrava millor.
06.11.13 Personatge Joan Lluís Vives 11 Mikhaïl Gorbatxov Nascut el 1931, màxim dirigent de la URSS entre 1985 i 1991. Volia transformar la unió soviètica en un gran règim democràtic. El seu gran mèrit es que va acabar amb la guerra freda, període d’amenaça constant amb armes nuclears incloses, la guerra freda (1947) va començar i va acabar el 1989 amb la caiguda del mur de Berlín o al 91 quan s’enfonsa la URSS.
Va acabar amb la guerra freda renunciant a guanyar-la, que la van guanyar els EEUU, ja que no deixava de ser un enfrontament bèl·lic que es disputaven l’hegemonia mundial, i la unió soviètica no estava disposada a seguir lluitant i accepta que EEUU la guanyi. Es retira militarment de les zones que tenia ocupades (Europa de l’est, Afganistan) i renuncia a influir econòmica i militarment a les zones mes pròximes que domina. Això es manifesta amb acorda de desarmament entre EEUU i URSS (armes i armes nuclears).
Gorbatxov es veu obligat a impulsar la Perestroika (política de reforma) a causa del col·lapse econòmic de la URSS, perquè ha d’admetre que econòmicament el capitalisme també a guanyat la batalla, hi havia una crisis estructural sense sortida. I això es perquè: - Corrupció generalitzada amb un alt índex l’absència laboral. No hi havia la recompensa adequada, hi havia una desil·lusió generalitzada, nivell de vida més baix que occident a més d’altres coses, l’únic que tenien millor era la seguretat del treball. Gorbatxov es va trobar que sent un dels països que mes en sanitat invertia es trobava amb hospitals sense xeringues El sistema era decadent i Gorbatxov vol millorar-lo.
L’accident de Txernòbil va ser la més importat mostra de l’estat de decadència del sistema.
El grau de corrupció política també va a arribar a un nivell que es va fer necessari una reforma política i cali introduir uns elements de democratització. S’anava posposant la democràcia i seguia com una dictadura dirigida per una casta de rics. Gorbatxov vol democratitzar el sistema (18 milions de funcionaris que feien el que volien), el que fa és organitzar un congres (1988) en el que intenta posar les bases d’un nou sistema polític i revitalitzar els soviets. El que proposa és celebrar unes eleccions (juny 1990), va perdre el candidat de Gorbatxov davant de Boris Ieltsin, d’aquesta manera va quedar deslegitimat.
El problema més greu que es va trobar Gorbatxov va ser la desintegració territorial de la URSS, tots els territoris van reclamar el dret d’autodeterminació. Tot i que després volien crear una espècie d’unió europea (CEI).
12 11.11.13 Hannah Arendt (14 octubre 1906) Va néixer a Hannover i va morir a Nova York al 75.
Filòsofa, sociòloga, politicologia.
Jueva d’origen alemany va haver de marxar pel nazisme, no serà ben acceptada per la comunitat jueva ni la alemanya, era independent, no tenia cap model per definir-se. Es definia per la necessitat de mantenir-nos ferms en els nostres ideals sense dependre de cap partit polític.
La vanitat del mal: com un home que vivia una vida quotidiana podia ser responsable de centenars de milers de morts, ella va estudiar els totalitarismes i com apareixen.
Ella era alemanya filla d’una parella de jueus d’origen rus. Els jueus al final del segle XIX s’instal·len a Israel, estaven dispersos, ja que per més de 2000 anys no han tingut territori propi però sempre han actuat com a nació. Hannah era fruit de la diàspora jueva. Se’ls va donar un estat perquè es va descobrir el genocidi de més de 6 milions de jueus.
Arendt no es va definir mai com a nacionalista, no entenia l’estimar a un poble, ella se sentia només jueva, no alemanya. Els hi reconeixia unes virtuts que las va fer valer: - S’havien mantenir l’esperit de poble, malgrat totes les persecucions i dispersions. Passió per la supervivència del poble jueu, la llengua, que la van recuperar.
Valora alguns col·lectius jueus que van creure en la justícia social, portant a la pràctica les cooperatives agràries (kibutz) per colonitzar zones desèrtiques i saber-les fructificar i fer un gran jardí. Es compartia tot, fins i tot els fills eren de la cooperativa.
La solució d’Arendt era formar una sola nació amb dos estats, un palestí i un israelià.
L’argument dels jueus, a part de l’argument dels 2000 anys sense territori, deien que van construir ciutats, escoles i moltes coses que van construir i no se’l podien emportar a una altre lloc i per això reclamen el territori.
Arendt es negava a sentir-se alemanya i deia que era jueva. Una gent que no s’ha arribat mai a integrar en les societats que han viscut, eren molt seus.
L’aspecte més crític contra el poble jueus, que està en la base de la falta d’integració, era la idea de que és el poble escollit de déu, el que els protegeix de tot, és una idea molt arrelada al poble.
En la idea d’un poble escollit no es pot aplicar la justícia.
No se’ls permetia tenir propietats des de l’edat mitjana i es van dedicar als negocis.
Aspectes concrets de la seva vida: Va ser valenta per oposar-se a la política de persecució dels jueus. Va xocar contra molts intel·lectuals alemanys; s’integra en la lliga nacional contra l’antisemitisme, o la lliga jueva de París, per defensar-se de les persecucions.
A l’any 17 els britànics veien amb bons ulls que els jueus tinguessin un estat, així tindrien uns aliats. Ha de marxar de França quan Hitler la conquereix, i marxa al Marroc a través d’Espanya.
Va esta sempre a favor de les posicions intermitges als anys 40 dona suport a dues personalitats (Judah Leon Manes i Charles Malik) que recolzaven una palestina binacional. Defensen el diàleg i una posició similar a la d’Arendt.
13 Idees complementaries del professor: Existeixen corrents que justifiquen la violència, fins i tot la mort, recolzades per el govern que es mantindrà fins l’Alemanya dels nazis. Es creen lligues anti-jueves a Rússia.
Personatge Thomas Carlyle 18.11.13 Garibaldi (1807-1882) Mazzini (1805-1872) Si Europa estava dominada pels estats absolutistes no deixaven que les nacions fossin nacions, i seran les opcions mes democràtiques les que volen constituir les nacions històriques, vives cultural, social i lingüísticament. Volien que fossin un estat i volen vèncer als absolutistes. Perquè Europa canvies de mapa i Alemanya passes a una nació, Itàlia també, i Europa de l’est també, l’única manera era derrotant els imperis, d’aquí la figura de Garibaldi i Mazzini.
Aquesta idea inclou dos tipus de nacionalismes: - Els integradors, nacionalismes unificadors. Els grans iberistes a Espanya eren republicans, però també hi havia de monàrquics. Serà un nacionalisme que triomfarà al segle XIX i la millor prova de que va triomfar és que Itàlia i alemanya uneixen la unificació, es creen nacions estat. El liberalisme tenia molta força, tots els imperis van caure i els que faltaven la I Guerra Mundial se’ls va carregar.
Bèlgica independent al 1830, Grècia, Sèrbia, Polònia.
Mazzini va intentar lluitar al màxim pels tres lemes (llibertat, igualtat i fraternitat), no com Garibaldi que oblidà la fraternitat.
Itàlia es repartia en estats: com el vaticà, el regne de Cerdanya que tenia una monarquia constitucional liberal, on Kabu dirigirà tota la unificació italiana a mitjans del segle XIX.
Les grans diferencies entre Mazzini i Garibaldi. Els dos van ser personatges reconeguts mundialment. A Espanya s’utilitzava Garibaldi com a noms de carrer i tot. Al mítings també es feia servir el seu retrats. El republicanisme mes obrerista utilitzaven també a Garibaldi, els federals, els de Pi i Maragall.
Mazzini seguia la línia de Salmerón i Castelar (republicanisme reformista) lligat amb els moviment cooperativistes, socialistes, contrari a l’autoritarisme socialista, parlen d’harmonia de classes, no volien la imposició dels obrers sinó que tots havien de participar en el govern. Assumiran un paper més pacifista que els de Garibaldi (legitimen la lluita armada per aconseguir el poder).
Mazzini: - Segueixen el projecte federalista per Europa.
Assumeixen un federalisme que vol enfortir la unitat de la nació i no la debilités.
Atrau a la revolució a les classes mitjanes i burgeses.
Filosòficament: són més importants els deures que els drets. Els deure ens porta al sacrifici. Diu que si pensem més en els drets s’acaba un acomodant.
Van assumir el missatge de Kant. Lligats als socialisme utòpic.
Garibaldi: - Assumeixen el confederalisme per aplicar a l’estat-nació en la línia de Pi i Maragall.
14 - La base social és la pagesia sense terra.
Va contribuir a la unitat italiana integrant la pagesia pobre. Va envair la bota d’Itàlia per la unificació.
Posen l’accent en els drets de les persones.
Van assumir el missatge de Marx.
Mazzini representarà com ningú el triomf del moviment cultural del romanticisme com a expressió cultural del liberalisme. I alhora el triomf de les idees nacionalistes tal i com les va representar Mazzini. Els romàntics són els primers que s’interessen per la revisió, la cultura, el folklore del país. Els antropòlegs estudien costums i tradicions del país, el lingüistes estudien la llengua pròpia del poble.
Tanmateix, aquest romanticisme els porta a vincular-se amb creences fora de l’església catòlica, diferents corrents espirituals dels segle XIX: - Com al maçoneria, Mazzini va estar vinculat al carbonarisme.
Espanya estava lligat al krausisme.
L’espiritisme.
Teosofia.
El catolicisme liberal.
La maçoneria era una pràctica espiritual lligada al no dogmatisme de l’església, creien en déu i en Jesús però no estaven vinculats a l’església. Tenien els seus ritual secrets, però perquè estaven perseguits. Eren els constructors de les catedrals que tenien secrets. Es van vincular amb el moviments que volien acabar amb el poder de l’església i es lliguen amb el liberalisme.
Personatge John Locke.
Pare del liberalisme modern, van tenir un pare parlamentari.
20.11.13 Personatge Franz Peter Schubert (1797-1828) Gram compositor del romanticisme.
Jawaharlal Nehru (1889 – 1964) Va ser el 1er ministre de l’Índia independent fins que va morir, va generar com una espècie de dinastia, després d’ell va ser-ho la seva filla. Va ser un bon governant. És el polític que encapçalarà a partir dels 50 un moviment alternatiu a la política de bloc, dels països no alineats, que va intentar trencar amb la bipolarització que existien en el marc de la guerra freda, dominada per Rússia i els EEUU. Va intentar ser una alternativa política, militar, econòmica i cultural a aquest bloc.
Uns altres dos grans líders d’aquest moviment: Nasser i Tito. Nehru, per això, és el és important.
Apostava per la neutralitat militar i econòmica (ni comunistes ni capitalistes). Des de l’any 29 va ser el principal líder del partit del congrés, era la mà dreta de Gandhi.
Nehru va estudiar a Anglaterra (05-11), també va estudiar dret, va ser un dels gran líders colonial que s’educa en la metròpoli, i és aquí on aprenen els principis que els porten a guiar a la població.
Aprèn, com a polític, el socialisme fabianista (política de prudència, de constància), que aposta per l’evolució molt gradual amb ideals morals molt marcats, res de revolucions. Nehru intenta portar a la pràctica aquest ideal. També aprèn del moviment socialista irlandès, el nacionalisme irlandès aconsegueix al independència.
15 Conferencia de Bandung el 1955, on van aconseguir reunir tot la franja de països que representaven més de mitja humanitat. Es van reunir per encapçala un moviment la marge dels dos grans. Decideixen estar al marge de la política de blocs militars (URSS i EEUU). Volen reclamar el dret a mantenir-se neutral al joc d’aliances militar i que es pugui pactar la no-guerra entre dos països. Van acordar els 10 principis de Bandung que es van comprometre a seguir, encara que el mateix Nehru va incomplir algun: 1. Suport a la autodeterminació de les colònies que volguessin independitzar-se.
2. Oposició a l’apartheid, que encara existia en països como Sud-àfrica.
3. La no adhesió a pactes multilateral militars. Els països que no manen es reuneixen al marge de les potencies mundials.
4. La lluita contra l’imperialisme en totes les seves formes i manifestacions.
5. El desarmament, Nehru serà un dels que va denunciar la carrera armamentista dels anys 50 i 60, tot i que ell per exigències de política interior haurà de desenvolupar l’armament nuclear.
6. La no ingerència en els assumpte interns dels estats.
7. L’enfortiment de les nacions unides. Nehru va donar suport a la independència dels països colonitzats.
8. Democratització de les relacions internacionals, anar mes enllà de la bipolarització.
9. El desenvolupament socioeconòmic. El principal problema de la independència.
10. La reestructuració dels sistema econòmic internacional.
Nehru va donar importància a les relacions internacional sempre, als anys 20 i 30 va visitar tota Europa, li interessava entaular relacions diplomàtiques amb altres països, fins i tot va visitar Espanya intentant ajudar als republicans a través de reunions diplomàtiques. Va ser el més gran defensor del reconeixement de la Xina Popular, volia que la Xina participes a l’ONU.
Va representa l’ala progressista i moderada del partit del congrés. D’alguna manera en la línia del socialisme fabianista, i que va intentar aplicar a l’Índia com a primer ministre.
Nehru s’alia amb els anglesos perquè representaven la llibertat, els oferien entrar a la Commonwealth (associació de països i ex-colònies angleses dirigents per la reina d’Anglaterra).
Esta d’acord en que l’anglès fos una de les llengües oficial de l’Índia, que fos cooficial, ja que era la llengua més comuna que hi havia.
Com a exemple de política mixta va intentar portar a terme grans plans de reformes agràries que distribuïssin la terra i per abolir els grans latifundis que existien i que endarrerien el desenvolupament econòmic del país. No va tenir èxit acabar amb la gana del país, encara continua, però va avançar molt tant industrial com econòmicament, va crear universitats agràries, cooperatives, canals de recs, l’ús de fertilitzants.
El gran esforç que va dedicar per abolir l’analfabetisme, va crear miler de noves escoles i universitat. Es va comprometre l’educació primària per a tots els nens. També va crear escoles per adult, de formació tècnica. A moltes escoles s’oferia menjar als nens mal alimentats.
Va aconseguir preservar la unitat de l’Índia, era complicat ja que era un país amb moltes cultures i moltes religions. Ho va aconseguir mantenint l’harmonia entre les religions dins del país, ell sabia que alguns eren partidaris de dividir el país segons la religió, ell es va negar. Defensa el laïcisme de l’estat, l’única manera que totes les religions poguessin acceptar l’estat. Volia abolir les castes.
16 La relació que va mantenir amb Gandhi va ser de deixeble-mestre. El seu pare ja havia estat col·laborador de Gandhi, el va conèixer el 1916. Van tenir divergències sobres l’estratègia a seguir del partit. A grans trets els van diferenciar l’espiritualitat de Gandhi, Nehru era més un líder polític.
Gandhi deia que el progres de l’Índia deia que sorgiria per retorn a les tradicions, Nehru deia que s’havia de modernitzar.
25.11.13 Personatge Felix Mendelsson (romàntic) El gran descobridor de Bach.
Gamal Abdel Nasser (Alexandria 1918 – El Caire 1970).
Polític i militar, president de la república egípcia entre 1954 i 1970. Va ser el principal líder àrab de les dècades centrals del segle XX, el que més va saber aglutinar l’arabisme, va intentar aglutinar els països àrabs.
Va saber ser neutral en el context de la guerra freda, i va saber aprofitar allò bo que tenia la guerra freda, aplicava el neutralisme actiu per aprofitar-se’n. Encara que es va decantar més per la URSS.
Va ser un dels grans líders del països no alineats.
Durant l’època que va governar va ser el principal adversari d’Israel i va ser l’únic capaç d’emportar-se una victòria moral contra Israel, ja que Israel la va guanyar.
Va aconseguir la independència d’Egipte.
Al 16 anys va ser empresonat per manifestar-se, i es va centrar en seus estudis militars més endavant, va aconseguir la presidència sent militar. En el 48-49 va participar en la guerra entre àrabs i jueus; va quedar molt tocat per aquesta derrota.
El neutralisme actiu de Nasser: es va aprofitar tant de les URSS i de EEUU en les seves relacions. El fet més important és la guerra del Sinaí (1956), sempre va tenir bones relacions amb els EEUU que el van oferir assistència econòmica, s’integra amb el bloc. Però també amb la URSS que va ser amb qui es va entendre millor. Va refusar participar en les coalicions militars de la EEUU, cosa que va agradar a URSS. Compra armes a Txecoslovàquia.
1. Quan Nasser arriba al poder al 54, signa un acord amb el regne unit on els anglesos haurien de marxar per tenint un destacament principal en la zona.
2. Amb aquest acord, britànics i EEUU ajuden a Nasser amb 40 milions de dòlars per al seu desenvolupament.
3. Amb aquesta ajudar vol construir la pressa de Suan, la més important del mon 164.000 milions de m3. Era a l’hora una central elèctrica, però per construir-la necessitava l’ajuda.
4. El setembre del 55 firma un acord amb Txecoslovàquia on li vendria armes a Egipte, va ser molt mal rebut pel occidentals. La reacció dels EEUU va ser tallar l’ajuda, el finançament que havia d’ajudar a construir la pressa.
5. La reacció de Nasser va ser anar a buscar diners al canal de Suez nacionalitzant-lo.
6. Els francesos i anglesos es prenen la nacionalització com un acte feixista que no ha estat consensuat i volen intervenir-hi, militarment si cal. La reacció de Nasser és desencadenar la guerra, s’assegura que l’ONU li donar la raó i diplomàticament fa gestions perquè EEUU i URSS li donin la raó també, tot això ajuda a que anglesos i francesos marxin.
A partir de la crisi de Suez es va fer més amics dels soviètics.
17 La política social i econòmica també neutralista, però que acaba sent més soviètica que capitalista.
Primer perquè va ser qui va acabar finançant allò que EEUU va començar que va acabar repercutint en la seva economia: - La progressiva nacionalització d’empreses, entre elles el canal de Suez.
Profunda reforma agrària en la que expropia les grans propietats i prohibeix als estrangers tenir terres a Egipte.
Políticament, estableix el partit únic tendeix cap a un model leninista, creia en certa democratització, en la llibertat religiosa (no va ser un líder islamista), i alhora va mantenir una industrialització d’Egipte que també va adoptar un model clarament occidental industrialitzador.
El gran líder de panarabisme, un moviment pròpiament de països àrabs. Va intentar unificar-los creant una gran federació, però l’únic èxit va ser la creació de la RAU (república arab unida al 58), es va desfer el 61. Sí que va ser el gran líder de la lliga àrab el 45 que tenia per objectiu contribuir a preservar la unitat i independència dels països àrabs, però que al final la lluita contra Israel i la seva creació va ser el seu fi; Nasser es va convertir en el líder de la lliga en contra d’Israel.
Ambicions hegemòniques dels països també jugaven un paper important. Serà el gran perdedor de la guerra dels sis dies on Israel va aconseguir guanyar més territoris: tota la península del Sinaí, Cisjordània, Gasa. Nasser va ser un gran perdedor en aquest conflicte.
Nasser com a líder del moviment del països no alineats. Va representar un paper molt destacable en el tercer món, principal interlocutor de la conferencia de Bandung. Va ser un dels grans protagonistes de la creació d’estat africans a partir del 61, però sobretot a partir del 63, ajuda a aquell països que encara estaven colonitzats a aconseguir la seva independència. Si calia ajudava militarment a moviment d’alliberament nacional.
Sent jover, Nasser, va formar part d’un moviment de militars lliures que va encapçalar el cop d’estat que va arribar al poder, fent fora al rei titella.
Nasser ajuda a Argelia i això molesta als francesos.
Nasser va tenir una gran popularitat dins del món àrab.
27.11.13 Examen 18 desembre Personatge Kant John Fitzgerald Kennedy Va ser president del 60 al 63, és el president més jove, el primer nascut dins del segle XX, el primer catòlic. La seva elecció va suposar moltes novetats. Era molt intel·ligent amb do de paraula. Era independent dels grans consorcis metal·lúrgics i petrolers del país i els seus abusos, volia integrar els negres a la societat americana. Mai cap president s’havia rodejat d’un equip ministerial amb tant alt nivell intel·lectual, científics, artistes que freqüentaven la casa blanca com mai s’havia fet, actuaven com a consellers de la seva política.
Va tenir nou fills, va dir “si em passes quelcom tinc el meu germà Robert, sinó tinc el meu germà Teddy per substituir-me”, al Robert també el van matar al 68 i a Teddy el van obligar a no presentarse per possible assassinat.
18 L’any 50 es converteix en senador a Massachussets, a l’any 60 guanya a Nixon per molt poc en les eleccions, les primeres en les que la televisió va jugar un paper determinant amb el candidat que va guanyar.
La seva gran obsessió va ser la lluita contra la pobresa i el racisme, “la nova frontera” era el seu lema. Als EEUU hi havia un desencís econòmic per la URSS, la discriminació racial cap els negres, que els negaven alguns drets civils, sobretot als estats del sud. Hi havia deteriorament de la política social. Com podia que el país més ric del món tingués tanta misèria?, era la pregunta que Kennedy volia resoldre.
Les noves lleis social que intenta impulsar van anar en la següent direcció: 1. Volia crear un nou departament ministerial per centra l’atenció en els barris més pobres de la societat, es cuida de l’assistència de nen invàlid, facilitar habitatge i menjar.
2. Medicare: una mena de projecte per estendre l’atenció medica sobretot a les persones grans.
3. Suprimir els privilegis fiscals, projectes socials, 4. Volia injectar capital en les regions oprimides com als Apalatxes, problemes regionals.
5. Dedicar més subvencions a l’educació pública.
En quant al racisme, quan ell va arribar a la presidència, teòricament hi havia drets per tothom però segons quins estats hi havia legislacions negatives als negres, fins i tot per poder votar. També hi havia la segregació en els espais públics, com escoles per blancs i per negres. Kennedy volia acabar amb tot això. Fins i tot amb els autobusos hi havia llocs privilegiats per blancs. Però és una època en que els moviments antiracistes estan en auge.
Tota la immigració negre genera rebuig social que esclata en conflicte de tipus racista, reapareix el ku-klux-klan, per exemple.
Kennedy proposa una llei de drets civils per acabar imposant la igualtat entre blancs i negres pel vot, igualtat per l’obtenció d’un treball, la diferencia de salaris, i declarava il·legal qualsevol lleis segregacionista. Va ser aprovada el 64 la llei.
En quan a la política exterior aprovar la no proliferació d’armes nuclear amb Khrusxov al 61, al 63 estableix el telèfon vermell (casa blanca-Kremlin). Dues iniciatives: 1. Establiment per l’aliança del progrés, va ser una mena de pla Marshall al 61. Projecte d’ajuda molt ambiciós, volia dedicar 20.000 milions de dolar per ajudar als països d’Amèrica llatina pel seu desenvolupament. Tenia objectiu polítics de frenar les dictadures de comunistes i de dretes. Volia reformar els regim reformistes.
2. La creació dels cossos de pau dels EEUU. Que depenen directament del president, voluntaris per col·laborar en qüestions, tan econòmiques, com de salut en països subdesenvolupats.
02.12.13 Personatge Frederic Chopin Gran patriota polonès Jean Omer Marie Gabriel Monnet (1888-1979) Es considerat un dels pares de la Unió Europea, es considera que n’hi ha quatre: Konrad Adenauer, Robert Schuman i Alcide de Gasperi.
19 Va ser el primer cap de la comunitat europea del carbó i de l’acer, que va ser el primer embrió del que serà la comunitat econòmica, mercat comú i finalment la unió europea. El gran pas econòmic de la unió europea és la entrada a l’euro.
De ben petit, els seus pares eren comerciants i tenien un negoci amb el que tenien moltes relacions amb països d’Europa, i des de ben jove va viatjar pel món, donant-li una visió global. A l’any 19 el van anomenar secretari general adjunt de la societat de nacions. Sempre té càrrecs d’entitats internacionals. Va viure anys a Nord-Amèrica, també va ser conseller a Xangai, del govern de Chiang Ku-shik. Al 34 es va casar amb una italiana a Moscou.
Van ser les dues guerres mundials les que van accelerar els seu propòsits europeistes, a la I GM va proposar que l’únic manera de guanyar la guerra seria coordinant els recursos econòmics dels països aliats al 1914, i el 1916 li fan cas i el nomenen responsable dels recursos.
La II GM al 39, el tornen a nomenar coordinador econòmic d’un comitè franco-britànic, que eren els aliats. Quan Hitler envaeix França concebé un pla per fusionar França i Anglaterra, però la França lliure no va voler. A l’agost del 40 és enviat als EEUU, a Washington es converteix en assessor de Roosevelt, i va lluitar perquè Roosevelt es comprometés a lluitar amb els aliats.
Tan bona feina fa ver que van dir (l’economista Keynes) que gràcies a Monet s’havia escurçat un any la II GM. Llança la economia bèl·lica per ajudar al país i per defensar la democràcia. Perquè va ajudar la entrada de EEUU a la guerra. Al 43 és membre del comitè de alliberament francès.
La postguerra li facilitar els seus plans cap a la Unió Europea, faltava un estímul que havia de venir de la unió, que era l’única manera de sortir de la situació. A través del pla Monet, es prèvia que França tornés a controlar les regions carboníferes beneficiant-se així de la seva explotació, a canvi es deixa a Alemanya organitzar-se políticament sota la república federal Alemanya, ja que era una Alemanya dividida.
Això va portar tensions, que Monet va posar les bases, a partir del 51, va idear el pla perquè francesos alemanys unissin els seu recursos carbonífers sota l’autoritat internacional, que es la que va crear la societat econòmica del carbó i de l’acer, la posterior Unió Europea (tractat de Roma 1957).
Tot i crear aquesta comunitat econòmica, vol anar més enllà fent el mateix però amb defensa (hi havia la idea de parar els peus al bloc soviètic), però va ser vetat, el seu primer gran fracàs. Però al 55 crea un comitè d’acció pels estats units d’Europa fins que es va crear el parlament europeu.
Es vol recuperar l’hegemonia política i econòmica d’Europa, de manera que l’única sortida era la unió.
El consell d’Europa creat al 49, només pretenia fomentar la cooperació política entre Europa, i vol reforçar el sistema democràtic.
04.12.13 Personatge Schopenhauer Gran prosista alemany.
Vaclav Havel 1936 – 2011 Un dels més apreciats polítics europeus, és conegut per ser el primer president de la Txecoslovàquia democràtica, dirigí la revolució de vellut, que va fer caure el regim comunista. Va 20 ser una revolució pacífica, molt poc traumàtica. Dos mesos després de sortir de la presó va aconseguir ser president. Va estar desenes de vegades a la presó. Uns dels factor perquè això passes, va ser que sent opositor va ser una gran dramaturg, posava els principis étic i morals per sobre de tot. Va ser la revolució que va aconseguir més coses sense amb la mínima utilització de la violència. Això va passar als anys 70.
Ja de ben jove va ser reprimit pel fet de ser de família burgesa, no el van deixar accedir a la facultat de lletres per qüestions polítiques, va fer econòmiques, però els va abandonar. Acabarà estudiant a distància art dramàtic, per correspondència. A través de les obres fa oposició al règim.
Es va entregar a la lluita per la democràcia a través de les obres que escrivia, les va convertir en una manera de lluitar per la democràcia. Va ser molt reconegut. Es va convertir en una dels principals representant de les noves polítiques, va ser president del club d’escriptor independents. Als 60 participa en la revolució, la primavera de Praga del 68, va ser una revolució frustrada que no va aconseguir canviar el règim. Va ser molt senzilla, consistia amb l’arribada al poder d’un comunista reformador, un tal Dubcek, que intenta donar a terme mesures que no trenquin amb el comunisme però que l’intentin renovar, transforma el país paulatinament, amb els anys. Aquesta revolució va durar escassament 7 mesos. Havel hi participa amb els seus escrits. També participà programes de radio difusió, i per això Havel ho té molt difícil per publicar les seves obres.
Va continuar enfrontant-se al règim, va mostrar valentia exemplar. El 70 va firmar el manifest de les 2000 paraules en contra del règim. Va continuar escrivint articles en contra del règim fins que va firmar la “Carta 77” que ell va organitzar, es va convertir en un moviment polític al règim establert. Aquesta carta era un moviment a favor dels drets humans a Txecoslovàquia, que s’adherís a la declaració dels drets humans, firmada per 200 intel·lectual i personalitat de la vida publica del país, va ser el primer nucli de resistència organitzada del país, i per la qual Havel va tornar a ser empresonat. La carta va ser com a reacció a una gran mentida del règim.
Va ser al manera com el mateix Havel va ser conegut al món per la seva lluita contra el règim soviètic. La pressió internacional va facilitar les coses. A Txecoslovàquia va ser tot molt pacífic, va començar com una manifestació d’estudiant al 1989, i en aquest marc (manifestacions reprimides pel govern) Havel crea amb altres dissident, el fòrum cívic que intenta aglutinar el moviment de protesta i encapçala la transició cap a un nou règim. Quan el règim va veure que el moviment tenia una força immensa, va accedir a negociar amb Havel el canvi de govern en el que hi participarien una majoria de ministres no comunistes, fet que l’accés a Havel a la presidència va ser facilitada. Gorbatxov va facilitar el canvia a Txecoslovàquia pel que fa el seu règim.
Txecoslovàquia era el país amb més tradició democràtica de tots els països de l’est des del segle XX. Es envaïda per Hitler i pels soviètics que els obliguen a seguir una política dictatorial.
La seva presidència va destacar per la voluntat d’integrar el seu país a les organitzacions europees com l’OTAN (1999) i la unió europea al 2004, va jugar un paper fonamental per retirar les tropes de URSS i abolir el pacte de Varsòvia i el Komecon. També va destacar els tractats d’amistat amb Alemanya i Rússia. I va intentar mantenir la unitat del país que es va acabar dividint al 93, i per això va dimitir. Es va dividir com a la República Txeca i Eslovàquia.
Malgrat que ha esta reconegut com a pacifista va ser defensor de l’entrada de l’OTAN a les guerres de Kosovo, i a Irak i a l’Afganistan també.
Es el poble que el posa al cap d’amunt, ell era molt tímid, no era un gran orador.
09.12.13 21 Personatge Richard Wagner (1813 – 1883) Compositor romàntic, políticament progressista, leimotiv, intenta fer un espectacle complert.
Nelson Mandela (1918 – 2013) Va ser un dels líders més emblemàtics de la lluita contra el sistema polític d’apartheid i va arribar a ser el primer president de la República de Sud-Àfrica (1994-1999).
Advocat, polític, premi Nobel de la pau al 93. Destaca el “perdó”, la reconciliació, va voler centrar la seva política en la reconciliació, la sortida era perdonar. Va estar quasi 30 anys empresonat en unes condicions duríssimes, amb treballs forçosos. Però al sortir va optar per la integració. És activista des de ben jove, té vinculació amb altres processos independentistes, té un passat terrorista, va crear un braç armat. Però la capacitat d’oblidar al passat i renunciar a la violència fan que es tingui en tanta estima.
La particularitat de Sud-Àfrica, colònia britànica que tenia moltes singularitats: - Diversitat ètnica que existeix a Sud-Àfrica, comunitat europea, Índia i sobretot negres que també eren descendent de negres del centre d’Àfrica. Van ser europeus que van exercir el seu domini sobre els negres. Se li va donar el caràcter de domini (com Nova Zelanda), on dominava els blancs i pràcticament eres països independents.
Els anglesos volien tenir un domini eix-central d’Àfrica i volien fer fora als holandesos que van arribar al segle XV, i ho van fer amb la guerra. Els anglesos van guanyar i els van fer concessions, els van considerar gairebé independents i van exercir una política sobre els indígenes de domini polític (apartheid –que vol dir desenvolupament divers– ,encara que no arriba, oficialment, fins al 1948): la riquesa del país estava en mans dels blancs que els deien on podien habitar i residir, els negres no tenien drets civils. Les lleis afavorien la segregació racial.
Al 61 Sud-Àfrica s’independitza d’Anglaterra, el que vol dir domini polític per parts dels indígenes, Lluitador de ben jove, era besnét d’un rei indígena, va poder anar a la universitat, i va ser escollit com a membre del consell d’estudiant, i va ser expulsat per participar en una vaga estudiantil, va aconseguir el títol d’advocat i belles arts. Va destacar als anys 40 com a líder el congrés nacional africà. El seu referent era Gandhi, es comportament amb la no violència, intentava ajudar com a advocat als negres que no podien pagar-ho. El problema ve quan l’apartheid s’agreuja als anys 50, que és quan es qüestiona el sistema de lluita, i és quan crea el braç armat del congrés nacional africà. El pas a la violència va ser quan la 61 la policia mata en una manifestació de negres 69 manifestants (la matança de Shaperville). L’opinió publica es posa al seu favor i diu que es l’única via que hi ha per guanyar. Els de la conferencia de Bandeung es van posicionar contra l’apartheid.
Així Mandela tenia el suport del països dels no alineats, i aconsegueix el suport de l’URSS i d’altres països que passen pel mateix procés. Als anys 60 s’imposen sancions econòmiques a Sud-Àfrica, però EEUU s’oposa. Mandela va ser considerat terrorista per l’ONU.
Mandela a la presó, hi entra com a cap del braç armat al 62, i és enviat a presó perpètua. Com a presoner era reconegut per moviments. Com a pres es va convertir en un símbol de la falta de llibertat de tots els negres sense llibertat. Va estar en unes dures condicions, rebia cada 6 mesos i una carta també cada sis mesos i una persona. Es va enfrontar a una falsa acusació de fuga. Com a presoner, al 85, el president Botha, li ofereix l’alliberament, però es nega. També comencen les negociacions cap a un país democràtic, que també representa el seu alliberament. Tot això a causa de la pressió internacional a partir dels anys 80.
22 Alliberament de la presó al 90, després de rebutja la seva sortida al 85 (li obligaven a renunciar a la lluita), estan pres podia influir més positivament que lliure. Si es moria a la presó es convertiria en una màrtir i la pressió internacional; accedeix sortir de la presó, i no para de negociar amb el govern, es comprometia a sortir cap a la democràcia. Es legalitza el seu partit, alliberen altres presos polítics, abolir la pena capital, desapareix l’estat d’excepció de l’exercit dels suburbis, al 93 s’aprova una constitució que elimina l’apartheid i es destrueix l’arsenal nuclear i Sud-Àfrica es admesa al tractat de no proliferació Nuclear. Mandela quan surt continua lluitant al costat de Leclerc.
Continua anant per tot el món que no aboleix les sancions a Sud-Àfrica fins que hi hagin eleccions, que al 94 les guanya per majoria absoluta.
Nomena vicepresident a Leclerc al guanyar les eleccions al sortir de la presó, no volia que cap minoria se sentís marginada en el nou govern. Es proposa que la població assumeixi els símbols, inclòs la selecció de rugbi de Sud-Àfrica.
11.12.13 Personatge Verdi El seu gran tema eren les operes, va destacar políticament per lluitar per la unificació italiana.
23 ...