Tema 1 derecho administrativo I (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura DERECHO ADMINISTRATIVO I
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 09/01/2015
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1. Evolució històrica i naixement del dret administratiu El dret administratiu neix a finals segle XVIII Dret administratiu. Una branca autònoma als altres drets perquè suposa dos diferencies:   L’administració publica estan sotmesos a les normes, no nomes a la llei.
Aquestes normes no son les normes comunes que tenen els ciutadans, sinó que son normes fundamentalment especifiques. Aquest procés fa que es vagi consolidant una nova branca del dret administratiu.
Es consolida sota la idea revolucionaria de l’estat de dret.
L’estat de dret es la submissió de tots els ciutadans i poders públics a la norma.
Formació del dret administratiu Etapa que comença a finals del segle XVIII y acaba a la ultima part del segle XIX.
es remunta a la revolució francesa ( 1789). Els principis revolucionaris de la revolució francesa van ser el motiu del principi de legalitat que sotmetia l’administració i el govern a la llei.
L’estat de dret vol dir que les normes son obligatòries ( també pel govern i administració). Però comença a néixer particularitats per a la administració.
Aquest naixement hi ha dos teories: Monista. L’administració esta sotmesa a la llei comuna i a la jurisdicció comuna Dualista. Tothom esta sotmès al dret i al ordenament jurídic però l’administració i el govern amb un regim especial i sotmès al control administratiu, però no es dels tribunals civils sinó un especial.
La revolució francesa tenia com a principi revolucionari la submissió al control judicial però els revolucionaris tenien por dels jutges perquè en l’etapa precedent s’havien adonat que els jutges frenaven les decisions del rei. Davant d’aquesta por contradiuen la filosofia revolucionaria i decideixen que l’administració la controlarà ella mateixa, serà el seu propi jutge.
Existeix una prohibició de que el jutge s’immiscueixi en els aspectes administratius.
Amb posterioritat es crea un òrgan que es el Consell d’Estat. Te 2 funcions:   Assessorar l’executiu Estudiar totes aquelles reclamacions que existeixin contra l’administració Justícia retinguda. Qui decideix es l’administració, el consell es només assessor. Aquest sistema va canviant perquè: El consell d’estat comencen a agafar molt de prestigi.
Els governants i caps d’administració no tenen temps de veure recursos i reclamacions i acaben agafant la decisió del consell.
Justícia delegada. En el moment en que el governant que tenia autoritat per resoldre qüestions dona aquesta funció al consell d’estat es diu justícia delegada.
El consell d’estat crea una comissió especial: comissió contenciosa.
La societat francesa té confiança en el consell d’estat, en la imparcialitat de les seves decisions, per tant aquest òrgan es va constituint com un òrgan judicial. Aquest òrgan judicial fa dos sentencies que son el naixement del dret administratiu: Sentencia Blanco. A partir d’aquí el consell d’estat entén que hi ha dret administratiu.
Diu per primera vegada de forma clara i precisa que l’administració pública s’ha de regir per normes i principis especials diferents a les normes que es regeixen entre particulars sentencia Cadotte. Diu que el consell d’estat es com un jutge i que aquest es el jutge de l’administració. Comença a consolidar la teoria dualista de que hi ha dues jurisdiccions.
Consolidació del dret administratiu Comença a finals del s. XIX Es consolida amb la jurisprudència. Es consolida una sèrie de principis propis del dret administratiu: Principi de legalitat. Es consolida a la revolució francesa. Diu que esta sotmès a les normes, però unes d’específiques.
Principi de l’ interès públic o general. Ve del principi de legalitat però fundamentalment de l’assumpció del poder legislatiu de fer lleis per aconseguir la voluntat del poble. Té una finalitat: l’ interès públic i l’ interès general Principi de presunció de legalitat. Les decisions de l’administració es presumeixen valides i legals.
Principi de la responsabilitat administrativa. Es diferencia de la responsabilitat civil o penal, es a dir, es va consolidant a traves de la jurisprudència de que si la administració si causa un dany l’ha d’indemnitzar.
Principi d’objectivitat, igualtat i publicitat: l’administració ha d’actuar de forma imparcial Principi dels serveis públics. Activitat que crea la administració dirigida als ciutadans.
Principi bens de l’administració. Hi ha dualitat de bens: bens patrimonials i bens demanials.
Bens demanials:    Son inembargables Son imprescriptibles Inalienables. No es pot vendre ni permutar.
Pilars del canvi de l’antic regim al revolucionari Principis teòrics Sobirania nacional. es l’origen i la font del poder. El poder executiu nomes te poder en tant que se li delega aquest poder.
Divisió de poders. Encara que es diu que tenia com objetiu limitar o racionalitzar el poder, l’objectiu es protegir els ciutadans i els seus poders.
Els ciutadans tenen uns drets innats i inviolables. Fonamentalment la revolució francesa protegeix 3:    Dret de propietat Dret a la igualtat Dret a la llibertat Principi de legalitat. Suposa un canvi en les normes i en la seva configuració. No son singulars, sinó que son generals.
Les normes no son capritxos dels governants per tant han de ser generals, abstractes i equitatives.
Aquesta revolució suposa uns canvis importants en l’organització administrativa. Els mes importants son:   Aparició d’una administració de l’estat que es la que succeeix de l’administració del monarca. Aquesta administració es el centre del poder. aquesta administració comença a agafar identitat pròpia, es a dir, personalitat jurídica.
Per tant comença a ser una persona jurídica. Hi ha la teoria de la imputació.
Aquesta administració creix de forma espectacular, de tal manera que aquest creixement comporta que neixi un dret per organitzar aquesta organització. Un dels mecanismes que s’utilitza es el principi de jerarquia ( òrgans inferior i superiors). També es comença a organitzar amb òrgans col·legiats i unipersonals.
També apareix les administracions locals. Aquestes s’estructuren en dos nivells: nivell municipal i nivell provincial.
El dret administratiu neix com un compromís, es a dir com un pacte. L’interes de la classe dominant econòmicament volia un estat fort i robust. El resultat d’això va ser un pacte. Aquest es el naixement del dret administratiu. Esta basat en:   Els principis de legalitat limitat per la potestat normativa ( desenvolupar i executar les lleis) de l’administració La garantia judicial. Els conflictes que tingui l’administració s’aplicarà la llei però en comptes de ser jutjat per un poder independent ho serà per un de l’administració.
Aquest dret administratiu agafa unes dimensions enormes i adquireix mes protagonisme perquè l’administració es fa responsable cada vegada mes d’àmbits que anteriorment no tenia. De tal manera que cada vegada que hi ha una crisi econòmica o bèl·lica augmenta les seves competències. Es comença a fer responsable en temes econòmics de dos maneres:   Sent un empresari Regulant els diferents sectors econòmics ( comerç, industria, etc.) Aquest estat a partir del segle XX es diu estat del benestar que ha d’oferir serveis públics .A mes a traves de la seva activitat ha de promoure que desapareguin les desigualtats socials.
Que es el dret administratiu, com evoluciona i com es actualment Les Definicions de dret administratiu s’han basat en dos aspectes: Definició mes objectiva. basada en 3 aspectes: 1. El dret administratiu esta identificat amb la funció administrativa 2. límits materials. Aquest element diu que el dret administratiu es un dret de matèries pròpies del dret administratiu, feta nomes amb un conjunt de matèries pròpies.
El dret administratiu es el dret de la funció administrativa. Intenta diferenciar la funció administrativa de la legislativa o judicial. Es basa també en un segon element que diu que el dret administratiu es un dret vinculat a l’administració publica i l’organització administrativa.
De caràcter mes subjectiu Es el dret de les administracions publiques i de l’actuació de l’administració Definició de Dret administratiu per Garcia de Enterría. Diu que el dret administratiu es un dret estatuari ( que te com a contingut un conjunt de normes, que el seu objecte es la regulació de l’organització i relacions jurídiques concretes de l’administració amb els particulars). En aquestes normes té un estatut personal.
Diu també que es un dret especial i privilegiat perquè s’ha constituït nomes per l’administració publica i aquest dret li dona poders especials a l’administració.
Contingut del dret administratiu Dret de l’organització. aspectes mes interns de l’administració Part procedimental. Té tot uns procediments administratius. El procediment es un conjunt de fases que ha de seguir l’administració per tal de poder dictar resolucions administratives.
Potestats administratives. Regula quins privilegis tindrà l’administració (potestat tributaria, autoritzatoria, etc) La garantia de la legalitat. Per tal que l’administració funcioni de forma legal cal que aquesta administració estigui controlada a traves de diferents mecanismes cm son els recursos administratius i contenciosos i altres tècniques.
Els sectors regulats. Sectors que la llei regula i l’administració regula i vigila que es compleixin.
Actualitat del dret administratiu      Fugir de la contractació publica.
Desregulació. Suposa que en un moment determinat comença a haver una retirada ( no intervenció) de la intervenció de l’estat de l’administració en els sectors econòmics.
Regulació Influencia del dret europeu. Té una influencia molt important. Tota la nostra regulació esta marcada pel dret europeu Globalització. En varius sentits: - Comença a haver una imposició del dret administratiu de forma global.
- El dret públic ha influenciat el dret privat, intercanvi entre dret privat i públic.
La fugida del dret administratiu. durant molt de temps l’administració ha intentat convèncer al legislador que el que s’havia de fer era fugir del dret administratiu, es a dir, que es un dret pesat perquè ha de seguir procediments i es molt lent. Convençut d’aquesta idea va establir unes idees: Tenir menys funcionaris Fugir en el camp organitzatiu. El que volien era no complir el dret organitzatiu creant estructures paral·leles ( institucions, etc) que no estaven sotmeses al dret administratiu Falses privatitzacions. Passar tot el que son serveis públics a gestió d’entitats privades.
Actualment hem passat a una etapa reguladora de l’administració, contraria a l’anterior. El mercat sol no funciona, hi ha d’haver regulacions ...