FISIOLOGIA ANIMAL - Circulació enterohepàtica (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 01/11/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

FISIOLOGIA ANIMAL – Seminaris PARCIAL 2 SEMINARI 10 – CIRCULACIÓ ENTEROHEPÀTICA EL FETGE – Anatomia funcional El fetge és la víscera més gran de l’organisme. Li arriba sang arterial per l’artèria hepàtica i li arriba sang venosa per la vena porta. El que fa és drenarla i tornar-la per la vena hepàtica a la circulació sistèmica – és un filtre entre sang drenada del tub digestiu fins al pas a la circulació venosa sistèmica.
ORGANITZACIÓ DE LA VASCULARITZACIÓ HEPÀTICA – Sistema Porta Hepàtic El sistema porta és un sistema d'irrigació o transport comú pels organismes que es divideix ramificant-se en petits conductes fins a un punt en el qual aquests es tornen a unir per tornar a formar la via principal sense canviar de funció.
La vena porta és una vena que transporta la sang provinent dels òrgans digestius (intestí i melsa) directament cap al fetge, d'on tornarà a sortir, després de ser 'filtrada', per la vena hepàtica. Això significa que el fetge està situat entre dues venes (sense comptar l'artèria hepàtica), fet bastant rar en l'anatomia dels mamífers. Aquesta disposició rep el nom de sistema porta hepàtic i és un dels dos sistemes venosos portes en el cos.
L'altre és el sistema porta hipofisiari.
1 FISIOLOGIA ANIMAL – Seminaris PARCIAL 2 CIRCULACIÓ ENTEROHEPÀTICA – Organització funcional Aquest sistema circulatori és important ja que el que s’absorbeix en l’intestí és obligat a passar primer pel fetge. Per exemple, es poden reabsorbir i reciclar sals biliars per tornar a ser secretades a l’intestí (circuit de circulació enterohepàtic).
ESTRUCTURA FUNCIONAL DEL FETGE El fetge, histològicament està format per una sèrie d’unitats repetides. Són les unitats funcionals del fetge anomenades lobels hepàtics que estan delimitades per teixit conjuntiu. Són estructures més o menys hexagonals formades per hepatòcits, les cèl·lules del fetge. Aquests es disposen formant files o cordons d’hepatòcits que es disposen des de la perifèria mirant cap al centre on convergeixen. En el centre trobem la vena centrelobular, la confluència de la qual dóna lloc a les venes hepàtiques (les que drenen la sang del fetge cap a la circulació sistèmica). En els vèrtexs dels hexàgons trobem també estructures vasculars –3 estructures vasculars que en conjunt formen una triada portal. Aquestes estructures són una branca de l’artèria hepàtica, una branca de la vena porta i una branca del conducte biliar.
Entre els cordons, els hepatòcits deixen forats entre si – sinusoides hepàtics (són capil·lars que es disposen entre les làmines d'hepatòcits i on conflueixen, des de la perifèria dels lobels, les branques de l'artèria hepàtica i de la vena porta), i per alguns d’ells circula la sang que arriba al fetge per l’artèria hepàtica (sang arterial oxigenada) i vena porta (sang procedent del tracte GI rica en nutrients – barreja de sang arterial i venosa). Aquesta sang circula per drenar-se al centre del lobel que és on està la vena hepàtica, d’on anirà a la circulació sistèmica (sang venosa procedent de l’artèria hepàtica i vena porta).
2 FISIOLOGIA ANIMAL – Seminaris PARCIAL 2 Els hepatòcits el que fan és controlar el que hi ha la sang – si veuen alguna cosa que és metabòlicament interessant per ells, ho capten i ho incorporen. Si és glucosa, formaran glucogen. Si és un lípid, a la síntesi. Si ho han d’excretar, ho metabolitzen per excretar. Com ho excreten? Pel conducte biliar – branca que forma part de la triada i que es fica entre els cordons d’hepatòcits (espais buits). A la banda dreta tindríem la sang que drenen i a l’esquerra els productes que han agafat i excretat. Llavors, drenen en sentit contrari – del centre del lobel cap a la perifèria, es dirigiran cap al gran conducte biliar i aquest farà el que calgui fer.
Aquest producte excretat forma la secreció típica del fetge, la secreció biliar.
El que ens interessa són les característiques d’aquesta secreció (funció digestiva).
La circulació hepàtica conté tres components a part d’un reservori venós de sang: - Artèria hepàtica – sang arterial oxigenada Vena porta – sang procedent del tracte gastrointestinal, rica en nutrients Vena hepàtica – sang venosa, procedent de l’artèria hepàtica i vena porta SECRECIONS HEPÀTIQUES – Secreció biliar Secreció dels hepatòcits cap als canalicles biliars. És un fluid isotònic, de pH alcalí (7-8). Conté mucus, colesterol (principal mecanisme d’excreció de colesterol endogen), fosfolípids (lecitina), pigments biliars i sals biliars. De tota la secreció ens interessen els productes pigments i sals biliars – les sals participen en el procés de digestió dels lípids i els pigments ens interessen perquè aquesta és la seva via d’excreció.
A mesura que aquesta solució es mou pels conductes pateix modificacions – bàsicament s’hi afegeix aigua i bicarbonat (secreció alcalina). A més, en moltes espècies aquest producte no s’aboca directament al tub digestiu sinó que 3 FISIOLOGIA ANIMAL – Seminaris PARCIAL 2 s’emmagatzema a la vesícula biliar, i únicament quan és necessari surt a l’intestí.
Mentre el producte biliar està a la vesícula també pateix modificacions – s’absorbeix aigua i augmenta per tant la concentració de soluts (ions i colesterol).
Aquesta pot ser tan alta que aquests productes poden arribar a precipitar en forma de sals (sals de colesterol, sals biliars) i això genera càlculs biliars.
ÀCIDS BILIARS – Estructura i composició Són derivats del metabolisme hepàtic del colesterol (productes liposolubles). A partir del colesterol, en el fetge es produeixen dos àcids biliars – els primaris i els secundaris. Els primaris són l’àcid còlic i quenodeoxicòlic. S’assemblen molt al colesterol (mantenen el nucli, són liposolubles). Per mantenir-les estables en solució, el fetge augmenta la seva hidrosolubilitat – les combina amb productes que les fan hidrosolubles. A aquest procés l’anomenen conjugació i forma conjugats d’àcids amb AA. Els productes que es formen ja no són àcids, són sals (àcids units a residus – d’aquí el nom de sals biliars, són àcids conjugats). La funció metabòlica d’aquests productes no s’altera, mantenen la seva activitat.
Aquestes sals l’intestí les incorpora. El tracte GI està ple de bacteris (microbiota) i tenen una alta preferència per estructures complexes amb anells (tenen enzims per metabolitzar-los). Aquests bacteris s’enamoren de les sals biliars i les metabolitzen – en aquest procés es formen molècules semblants als àcids primaris però que seran els àcids biliars secundaris, els principals dels quals són l’àcid deoxicòlic i el litocòlic. Aquests àcids tenen encara interès metabòlic.
4 FISIOLOGIA ANIMAL – Seminaris PARCIAL 2 REGULACIÓ DE LA SÍNTESI DE SALS BILIARS Es regula per un mecanisme de feedback negatiu dependent de la pròpia concentració de sals biliars primàries. El punt d’acció són els hepatòcits. També es pot regular l’expressió de gens implicats en la seva síntesi.
CIRCULACIÓ ENTEROHEPÀTICA En condicions normals, el 100% de la digestió i absorció de lípids es fa en el jejú. Quan ja no hi ha lípids, les sals biliars en arribar a la part final de l’ili són reabsorbides – trobem mecanismes de transport actiu en l’ili per les sals biliars que les reconeixen i les absorbeixen i les porten a circulació per tornarles al fetge via la vena porta (un 90% de les sals són reabsorbides, el 10% restant es perd).
Algunes sals biliars, tan primàries com secundàries (un 5%), escapen i passen a circulació sistèmica.
La reabsorció és tan efectiva que una sal biliar pot realitzar el circuit unes 20 vegades.
Procés de circulació enterohepàtica – reciclatge de substàncies metabòlicament interessants com són les sals biliars.
PIGMENTS BILIARS – Estructura i composició Són substàncies acolorides (groc-verd) derivats del metabolisme del grup hemo (productes de degradació, quan els hematies moren el grup hemo es degrada – els humans no tenim tota la cadena enzimàtica necessària per degradar els hematies sencers). Un grup hemo té ferro – li dóna color. A més, en funció del procés de degradació en que es trobi, el color obtingut és diferent. Els morats són hemorràgies subcutànies (primer dia vermell, segon dia blau, tercer lila).
5 FISIOLOGIA ANIMAL – Seminaris PARCIAL 2 El producte final de la degradació és la bilirubina – substància de color groc-verdós que s’ha d’excretar en forma biliar. Quan la bilirubina arriba a l’intestí, és degradada pels bacteris (metabolisme bacterià intestinal) formant urobilinogen, estercobilina i urobilina (donen color a la femta). L’objectiu és eliminar-ho via femta. Però en arribar a l’íleum aquests productes són susceptibles a ser reabsorbits, i entren per la circulació portal fins l’hepatòcit. I aquest diu hombre bilirubina si te excreté hace un momento! Y luego ve la urobilina y le dice a ti no te excreté pero te conozco! El fetge els captarà i els tornarà a excretar. Encara així, alguns d’ells poden escapar a circulació sistèmica. També poden ser excretats per via urinària. Si el sistema falla, els nivells de bilirubina en sang augmenten donant lloc la malaltia anomenada icterícia (Jaundice) caracteritzada per una pigmentació groguenca dels teixits.
Aquests productes de nou fan servir la circulació enterohepàtica tot i que aquí no té puto sentit perquè no reciclen res, simplement se n’aprofiten.
6 FISIOLOGIA ANIMAL – Seminaris PARCIAL 2 METABOLISME DE LA BILIRRUBINA REGULACIÓ DE LA SECRECIÓ BILIAR Està associada a la presència de lípids en l’intestí prim proximal. Es tracta d’un mecanisme neuroendocrí – reflex vagal amb alliberació de CCK o colecistoquinina, una hormona secretada per l’intestí prim. És un mecanisme dependent de lípids – la bilis passa cap al duodè.
Efectes: - Contracció de la vesícula biliar Relaxació de l’esfínter d’Oddi En espècies sense vesícula biliar es dóna un augment del flux de bilis al duodè 7 ...