Tema 7 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 05/02/2015
Descargas 1
Subido por

Descripción

TEMA 7: LA TRADICIÓ GERMÀNICA DEL S.XIX. ELS MÈTODES JURÍDICS. NATURALISME I EVOLUCIONISME. LA TÈCNICA JURÍDICA I LA TEORIA TELEOLÒGICA DEL DRET DE RUDOLF V. JHERING.

Vista previa del texto

TEMA 7: LA TRADICIÓ GERMÀNICA DEL S.XIX. ELS MÈTODES JURÍDICS. NATURALISME I EVOLUCIONISME. LA TÈCNICA JURÍDICA I LA TEORIA TELEOLÒGICA DEL DRET DE RUDOLF V. JHERING.
Tres tradicions jurídiques (1800-1850): •Tradició francesa (Codi de Napoleó i Escola de l’Exegesi) •Tradició del positivisme imperativista britànic (utilitarisme de Jeremy Bentham, John Austin) •Tradició germànica (filosofia del dret de l’idealisme, F.K. Von Savigny, i la Pandectística de B.Windscheid i G. Puchta) Mètodes jurídics: • Mètode històric (Savigny) • Mètode genealògic (Puchta) • Mètode històrico-natural (Ihering) • Mètode jurídic (Gerber) Condicions històriques: • Revoltes burgeses de 1848 • Constitució de 1850 • Ànim imperial de Guillem I de Prússia (1858) • La política del canceller Otto von Bismark • Guerres prussianes amb Europa (Dinamarca, Austria, França) • Configuració de l’Estat Prussià i del seu dret públic • Pas de les estructures conceptuals de dret privat (Jhering) al dret públic (Gerber) Jurisprudència de conceptes: teoría conceptual del dret • Rudolf von Ihering (1818-1892) • Adolf Merkel (1836-1896) • Ernst R. Bierling (1841-1919) • Ernst Zittelman (1852-1923) • Carl Binding (1841-1920) • Carl F. von Gerber (1823-1891) • Paul Laband (1838-1918) • Otto Mayer (1846-1924) Mètode: • Elaboració del dret a partir de premisses totalment jurídiques • Construcció conceptual jurídica • Llenguatge capaç de solucionar tots els problemas socials i casos jurídics • Integrar normes jurídiques en un cos de conceptes jurídics, i de fixar els principis generals –dogmes que assenyalen les línies generals del conjunt • El dret és “tècnica jurídica” (Ihering) Conflicte dels Pressupostos (1862-1866): • Art. 62 Const. 1850: “El poder legislatiu és exercit conjuntament pel rei i les dues cambres. Cal, per a tota llei, l’acord del rei i les dues cambres. Els projectes de lleis financeres i pressupostos públics seran presentats prioritàriament a la segona cambra; els segons seran aprovats o rebutjats in totto per la primera cambra.” • Art. 99: “Tots els ingressos i despeses de l’Estat han de ser previstos cada any i consignats en el pressupost públic. Aquest darrer es fixarà cada any per mitjà de llei” Solució de Paul Laband (El dret pressupostari, 1871): • Diferència entre “llei en sentit formal” i “llei en sentit material” • Hi ha dues parts en l’article 62 amb dos usos de “llei” amb sentits diferents, perquè sinó la segona part seria una mera repetició de la primera. El primer és “material”, mentre el segon és merament “formal”.
• Les lleis “en sentit material” contenen una norma jurídica o “regla de dret”. Les lleis “en sentit formal” únicament expressen el requisit d’un acord formal entre el rei i les dues cambres, però no contenen cap manifestació de la voluntat de l’estat per establir una “regla de dret”.
• Una “regla de dret” és la que regula la situació personal dels governats.
• El dret (material) consisteix a limitar els dret i deures mutus dels individus (drets subjectius, obligacions). Les regles que no ho fan perquè regulen l’ordre intern administratiu de l’estat, no són regles de dret, sinó lleis administratives que només requereixen l’acord formal de les cambres.
Constitució prussiana de 1850-Constitució alemanya de 1871: • Estat dual: estat discrecional en l’àmbit polític; estat “jurídic” o “normatiu” en l’àmbit privat de les activitats econòmiques • Punts compartits: (i) separació entre l’àmbit de la legislació i el de l’Administració; (ii) absència de responsabilitat política de l’executiu; (iii) prerrogatives del monarca substretes al control parlamentari • Doctrina: ús “dual” del dret. Forma jurídica coactiva (objectiva), substància social –interessos- (subjectiva) El “segon” Ihering: • La lluita pel dret [Der Kauf ums Recht,1872] • La finalitat en el dret [Der Zweck im Recht,1877] • Entre bromes i veres en la teoria del dret. Ridendo dicere verum. [Scherz und Ernst in der Jurisprudenz, 1884] Jurisprudència d’interessos: • Philip Heck (1858-1943) • Heinrich Stoll (1891-1937) • Max von Rümelin (1861-1931) Ihering, Finalitat: • “El dret en la meva opinió pot definir-se exactament: el conjunt de normes segons les quals s’exerceix en un Estat la coacció. Aquesta definició engloba dos elements: la norma, i la seva realització mitjançant la coacció. Els estatuts socials sancionats per la coacció pública constitueixen per si sols el dret. Com ja hem vist, l’Estat és el sobirà detentador d’aquesta coacció.
Les prescripcions revestides, per ell, d’aquesta sanció són les úniques normes jurídiques. En altres termes: l’Estat és l’única font del dret.” Idea d’Estat: • Estat és “l’organització social de la coacció” • Dos aspectes: (i) establiment del mecanismo exterior de la força (ii) establiment dels principis que en regulen l’ús.
• El “poder públic” realitza causalment el primer; el “dret” realitza finalment el segon.
Condicions de vida: • “El dret és el conjunt de les condicions de vida de la societat (prenent aquesta paraula en el seu sentit) assegurades pel poder públic mitjançant la coacció externa” (Finalitat, # 211, p. 243) • Condicions: (i) extra-jurídiques (natura) (ii) mixtes (e.g. Autoconservació, treball..) (iii) jurídiques (intervenció de l’estat i el dret) • Tres mòbils per a les condicions mixtes: (i) instint de conservació (ii) instint sexual (iii) instint de guany. Quan fallen es recórre al dret.
...