Segona part Introducció a la imatge cinematogràfica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Comunicación Cultural - 2º curso
Asignatura Introducció a la imatge cinematogràfica
Año del apunte 2016
Páginas 15
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 23
Subido por

Descripción

Segona part dels apunts per Àngel Quintana

Vista previa del texto

Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos 1.Cinema de Hollywood a la 2a guerra mundial Context: Estats Units vol alliberar U. E. Per Pearl Harbor, això canvia la mentalitat de Hollywood, que fins llavors era la fabrica de somnis, l’american dream amb l’american way of life.
L’imatge de la dona canvia totalment, porta pantalons, fuma, treballa d’advocada, periodista,... No com abans que tenien un paper més aviat secundari.
A partir de la segona mundial el cinema té un punt polític  Pacte de no agressió amb Rússia – Inoshka Davant el feixisme no hi havia cap film clau que ataques els nazis o Hitler, fins el 1939 amb “El gran dictador” de Charles Chapplin, ell ho pot fer perquè roda al seu estudi i ho fa sense que ningú s’assabentés. Va ser un gran escàndol i la van prohibir en molts països com Espanya fins el 1975.
No hi havia films polítics posicionats.
A Hollywood s’acull als contraris del feixisme que fugen d’Europa i que tenien talent (comunistes, jueus, artistes,...) Bertol Bretch, Stravinski, Jean Renoir, Luís Buñuel...
Abans els europeus eren cridats a EUA, ara són ells els qui arriben buscant l’exili (govern liberal de Roosevelt).
Hollywood busca mercat i l’Europeu entra en crisi per la guerra  Política del bon veïnatge: Pacte amb els països llatins, acords per promocionar musics i actors hispans com Xavier Cugat, Carlos Gardel,...
- Los tres caballeros (Disney) – Reforçar el públic d’Amèrica llatina a causa de la crisi europea - Escuela de sirenas – Musical aquàtic, música llatina. (Intent de creació de música llatina des d’EUA) Xavier Cugat es va convertir en un personatge i sortia a totes les pel·lícules dels anys 30. Feia popurris que sonaven llatins i poguessin agradar a tothom (tots els països llatins).
Apareix la sèrie Why we fight? de Frank Capra, sèrie de 6 capítols que explica perquè Estats Units entra en guerra si són un país de llibertat, ara la llibertat esta amenaçada.
1 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos Why we fight? Està plena d’ideologia, idea de la llibertat, volen alliberar Europa dels nazis i tornarels-hi la seva llibertat.
Self made man l’individu que s’ha fet a sí mateix com per exemple Charles Foster Kane  Idea del somni americà, la terra de les oportunitats i la llibertat.
Roosevelt vol crear el common man – L’home comú, l’ideal era un blanc anglosaxó i protestant. – Enganyar la gent amb un sentit patriòtic per anar a la guerra.
Quan acaba la segona guerra mundial, Europa adopta l’ideal de Roosevelt i, crea la classe mitjana per tal de difuminar o rebaixar la línea entre rics i pobres. Sanitat i ensenyament públic,...
Exemples: - This land is mine (1943) Jean Renoir – Parla des de l’exili de la França ocupada amb el govern del pacte i els rebels. Tot gravat en estudi. Discurs democràtic contra els col·laboracionistes, corruptes, l’ocupació,...
Comencen a aparèixer pel·lícules polítiques com a gènere  Casablanca Els 50 viuen una certa contradicció política, Roosevelt mor al 1944 i, fins l’arribada de Kennedy Estats Units viu l’inici de la guerra freda contra la Unió Soviètica després de la caiguda de Hitler.
L’enemic natural era el comunisme, guerra de dues superpotències que controlen el món en tensió.
(Fins la caiguda del mur 1946/47-1989).
Aquest clima de guerra freda, en tensió, fa que EUA persegueixi els comunistes del seu territori, buscava entre els exiliats nazis indicis de comunisme per tal de fer-los fora.
1947 va ser el millor any per al cinema d’Estats Units, el mateix any que apareix la televisió però, no va ser una competència fins el 1955.
El mal clima es reflexa a les pel·lícules. Es viu una època de tensió per la tecnologia atòmica (Hiroshima y Nagasaki)  Al llarg de la segona guerra mundial U.S. i EUA perfeccionaran la bomba atòmica, fet que portarà tensió per veure qui la farà esclatar abans: Tensió social.
Amb els problemes psicològics que tenen els ferits de guerra, sorgeixen les sectes i, es desenvolupen els psicoanalistes per tractar els soldats i les seves famílies.
2 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos - Los mejores años de nuestra vida, William Wyler – El retorn a casa de diferents personatges que han estat a la guerra. Un mutilat real s’interpreta a si mateix. Tres protagonistes que viuran un gran drama: traumes, ferides i tot el que comporta haver estat a la guerra.
Les pors de la gent cap a la bomba atòmica i el comunisme en cinema es reflectiran amb l’aparició de la ciència ficció. Comencen a sorgir pel·lícules de sèrie B fetes per productores més barates i concentrades per a un públic més jove. Per la por al comunisme apareixen els films amb invasions extraterrestres i mutacions que esdevenen altres coses  Una persona convertida en mosca.
- Invasión en la tierra, formigues gegants que envaeixen el món.
- La invasión de los ladrones de cuerpos (1956) Don Siegel, Columbia – Deixes de ser un americà per esdevenir un comunista, no poden dormir perquè es converteixen. L’evolució científica = bomba atòmica, quant més progrés, més fàcil és eliminar-nos com individu.
Com es manifesta la guerra freda a Hollywood Durant els 30 Europa està dominada pels feixistes, per tant, tots els comunistes van a exiliar-se a Hollywood, llavors, els EUA tenien por d’haver-se convertit en un niu de comunistes. El govern agafa el senador McCarthy per investigar els comunistes de Hollywood, sobretot busca entre els guionistes perquè considera que són els que més mal poden fer.
El codi Hays estava interioritzat als estudis (No parelles interracials, no homosexualitat, conservadorisme i la família tradicional) McCarthy pensa que el codi Hays no era prou eficaç, llavors comença “la caça de bruixes”, on comencen a preguntar (interrogar) per les relacions comunistes i, volien delators (gent d’ultra dreta i gent amb por). En canvi, altres lluitaran contra McCarthy, això esquitxarà a Charles Chapplin, que serà interrogat per comunista lliberal i, marxarà d’Estats Units a Gran Bretanya i desprès a Suïssa per no tornar als Estats Units fins que, al 1974 li donen l’Oscar d’honor.
Molts artistes no podran treballar perquè estaran a les llistes negres i, es dedicaran a escriure guions i donar-los a altres. Els 10 de Hollywood i molts actors s’acolliran al dret de no ser perseguits per ideologia i no declarar. – Tota la professió emprenyada.
L’autor es trobarà sense poder treballar i marxarà, molts films reflectiran el que passa a l’època.
- High moon (Solo ante el peligro), Fred Zinemann – Mana la por i és qui governa. Un dels primers films fets en temps real, al llarg de la pel·lícula es veuen rellotges per marcar el temps i donar tensió.
3 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos - Semilla de maldad – Música de Chuck Berry que ens porta a un nou mode de vida  Revolta jove de 1955. Generació que troba la generació dels seus pares perduda, en un món que han aparegut altres formes de vida: Allò important són les afores de la ciutat, el centre no és important (Mentalitat del cotxe) Joves desarrelats que veuen els seus pares com uns covards, la seva família és la “banda”.
- Rebeldes sin causa (1955) James Dean (Mort en accident de cotxe, 3 films) – Tragèdia de la joventut dels 50’s. El divorci és present. Joves inadaptats al sistema que expressen la seva indignació.
Joventut = Canvis de vida però sense saber on van, qüestionen sistemes de poder i ja no són el somni americà, apareix la figura del loser. La generació que anirà a Vietnam i comença a fumar marihuana Condició americana: Problema del racisme a la nova societat americana, hegemonia cultural.
Canvis del cinema 1947 – Millors estadístiques a Hollywood tot i l’aparició de la televisió, que no serà important fins a mitjans dels 50, quan ja està més que consolidada.
Megaplex +15 sales Multiplex +10 sales Tipus de sales Multisales +1 sala El cinema veu que l’única manera de competir amb la TV és fer les pantalles més grans, per tant, començaran a fer experiments i sorgirà el cinemascope, sistema que es basa amb lents anamòrfiques, es gravava distorsionat i, una lent ho posava bé. Comprimien el film, els negatius es veien distorsionats, es duplicava la superfície de producció. Fins els 80 que surt el panoràmic que es pot gravar directament, sense distorsionar (1:85) - La túnica sagrada (1:33 fins aquell moment  panoràmica 2:85) - Momi (1:1) 1952 – 3D realment neix amb el cinema (investigació) per combatre la TV, llançament massiu del 3D (Los crímenes del museo de cera Primer film en 3D) es fan uns 15 films entre elles Crímen perfecto de Hitchcock 3D  Excusa per la digitalització de les sales 4 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos Cinerama (1952): Pantalla ovalada, films gravats amb tres càmeres i amb un negatiu on es veien les línies (La conquista del oeste) 3 càmeres sincronitzades i projectades amb 7 pistes de so, pantalla immersiva. (Ben Hur, panoràmica) El cinema clàssic continuarà, importància narrativa i de la trama, que ha de ser transparent, és a dir, que no vegi com està feta, la música haurà de ser melòdica. Aquest cinema genera una identificació amb l’heroi/na de la història i, que a la gent li agradi.
Ja no tracta de jugar amb l’encadenat d’imatges, sinó amb els plans. La trama també era molt important, el relat tindrà narradors delegats. La història la podrem entendre des de diferents punts de vista Les trames es faran més complexes: -Narració -Personatges -Plans -Continuïtat i pla seqüència Joseph L. Mankiewicz: un dels grans directors dels 50, es caracteritza pels diàlegs, gran guionista.
- Eva al desnudo (1951) Bette Davis – Llegat de ciudadano Kane. El narrador juga amb l’espectador i el porta, no omniscient, delegat que ens explica la història. – Flashback – La càmera et va mostrant del que parla i, ens porta. Canvi de narrador per anar enrere, es recula a partir d’una imatge congelada. La història s’ha sofisticat.
Un moment on el cinema clàssic s’ha fet adult i fa films més perfectes: Millors personatges, trames, interpretacions, jocs al muntatge,... Quan ens cansem del cinema clàssic, el model comença a jugar amb si mateix.
- Sed de mal, Orson Welles – Cinema negre. A partir dels 40’s amb l’Halcón maltés, sorgeix el pulp, paper de baixa qualitat amb que s’imprimeixen les novel·les policíaques amb detectiu privat (corrupte) que ha de descobrir alguna cosa: Assassinat,... Protagonista detectiu i tots acaben fotuts.
Servirà per mostrar els baixos fons de la societat, adéu Amèrica perfecte.
Pla seqüència: La càmera passa d’un escenari a un altre; Una acció sencera en un pla seqüència. Gran pla seqüència a l’inici del film.
- La soga, Hitchcock – Film gravat de 12 minuts en 12 minuts.
- El arca rusa (2002) – Pla seqüència d’1:30 minuts, avui més fàcil de fer.
5 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos - El hombre que sabía demasiado,Alfred Hitchcock – Efecte sorpresa perquè el personatge sap més que l’espectador = Tensió perquè sap que passarà alguna cosa. El suspens regula què pot saber i què no pot saber l’espectador. Suspens a partir de la música.
La dècada dels 60’s Espectacularitat i espectacles de masses.
- Cleopatra – Espectacle a la seva entrada a Roma però, sense digital. Va ser un fracàs pel pressupost gastat. Figurants reals i no creats digitalment com ara. Producció de la United Artist, un dels estudis que dominava Hollywood.
Pèplum és un gènere fílmic que popularment pot conceptualitzar-se com cinema històric d'aventures.
Les pel·lícules estan ambientades en l'Antiguitat, fonamentalment en l'època greco-romana.
Cleopatra: Crisi d’aquest gènere (pèplum) tot i ser més complexa. Comença a canviar el sistema dels estudis, s’inicia el trencament del monopoli poc a poc. Els temps canvien i també sorgeixen pel·lícules més marginals que tenen èxit entre els joves. Comença a canviar la forma d’anar al cinema, la TV fa que hi hagi una generació que es quedi a casa i l’espectador sigui més jove.
Època de canvis però, Hollywood no s’acaba d’assabentar. Hi ha un mix de cultures que es plasma al cinema.
Arriba el musical sensibler, Sonrisas y làgrimas o West side story, que va aconseguir 11 Oscars i que era una adaptació del musical de Brodway. Romeo i Julieta actualitzat amb bandes enfrontades, lluites racials,...
Brodway i Hollywood accepten el canvi i Leonard Bernestein fa les músiques. Aquest esperit de l’època dels 60’s evolucionarà fins Hair.
Amor entre races: Adivina quién viene a cenar esta noche – Sidney Poitier i Katherine Hepburn.
Homosexualitat: Rebecca Ed Wood mite del cinema de sèrie B: - Plan 9 from outer space (1959) Amb els anys s’ha dignificat i convertit en subgènere.
La sèrie B comença a tenir públic i a manar al nou Hollywood 6 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos - Faster pussy cat kill kill (1966) Russ Meyer – Cinema que intenta jugar amb elements de moda i l’erotisme. R. Meyer passarà ser ajudant a gravar nudies i passarà a una sèrie B plena d’erotisme.
Erotisme gay de l’època: Scorpio rising (1964) El cinema experimental es mou per altres ambients, independent, indie, per qui ve del món de l’art o gent que experimenta. Triomfa entre universitaris.
A l’erotisme gay les jaquetes de cuir i els pantalons blancs, com James Dean o Marlon Brando són icones gays.
Època de crisi del sistema d’estudis, públic més jove que se salta la censura, es revoluciona, té noves formes de vida americana i experimenta la sexualitat  Noves icones estètiques.
Nou Hollywood de finals dels 60’s A Hollywood continua el codi Hays i la censura.
Els estudis continuaran fent grans espectacles, però a partir de Cleopatra només portaran fracassos econòmics, sortiran nous gèneres com West side story S’adonaran de que els espectador havien perdut l’espectacularitat i ara es necessitava més per impactar-lo Públic jove de diferents races i cultures  canvi = Al costat dels grans estudis apareixen altres coses que ajudaran a que sorgeixi gent nova, idees noves i, ajuda a que es trenqui de mica en mica la censura A partir del cinema de sèrie B comencen a aparèixer altres fenòmens com el cinema independent, que mostrarà certes coses de manera més oberta com la sexualitat o la violència. Noves formes d’erotisme i de mostrar els temes controvertits.
El cinema independent Neix a finals dels 50 i proposa que Hollywood no sigui l’únic lloc de producció de cinema, sinó que Nova York també pugui començar a crear. Noves formes de comunicació audiovisual.
El cinema independent neix amb Shadows, 1959 de John Cassavetes, un actor de pel·lícules importants que, treballava amb grups de teatre independents d’improvisació. Ha aparegut el Be bop al jazz, a partir d’una melodia es juga amb improvisacions, pianista variacions al voltant de la 7 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos mateixa base. Shadows és com el jazz de l’època, improvisada  Noi blanc que s’enamora d’una noia blanca d’origen negre i, ell se n’adona. Veiem el jovent de l’època fins que ells se separen: Tema central amb línies de guió però improvisada. Filmat amb 16mm – Model de noticiari – Seguint els actors que improvisaven. Aquesta forma de filmar converteix la peli en molt física i, crea una nova tendència: Càmera a l’esquena i no en trípode. Film independent perquè trenca amb l’imposició i l’estil de l’època, música, no star system.
Revoluciona el cine americà ja que presenta coses que no solien sortir al cinema, ambient molt neoyorquí i intel·lectual.
- The connection, Shiley Clarke – Traficants d’heroïna i jazz. Film mític ja que barreja el jazz amb les drogues i el que passava en aquell món.
Les càmeres de 16mm permetien filmar més barat i es reproduïen en campus, art cinemes...= Direct cinema, les càmeres lleugeres i poder gravar so creen un nou estil. Primary, film que parla de la campanya de Kennedy i Don’t look back segueix a Bob Dylan per la seva gira.
- Titicut follies, Fred Wiseman: Reportatge d’una presó psiquiàtrica, vol descriure l’institució i la vida d’allà. So en directe. Sol fer reportatges sobre institucions, també va fer High school, que parlava sobre els instituts de EUA o Berkeley, un documental que parlava sobre la universitat. Crea noves formes de gravar més lleugeres que més tard Hollywood acabarà incloent.
- Gimme shelter (1970) John i Albert Maysles – Documental sobre els Rolling Stones i el concert famós de Sant Francisco on un dels de seguretat, Ángel del infierno, apunyala un espectador rere una baralla, trenca amb la calma del món del rock, entra la violència.
Testimoni de la baralla, so directe, caos i realitat.
L’aparició dels documentals, la sèrie B i el Direct cinema, fa que la forma dels estudis canviï i es renovi.
- Easy rider (1969) Denis Hooper, Warner – Traficants, comunes, hippies, drogues, música rock (amb l’aparició de totes les grans bandes californianes de rock), lsd... Travessen una Amèrica profunda amb certa hostilitat, ja que aquella gent odia els hippies (conservadors).
Els protagonistes representen els somnis de llibertat americans i es veuen assassinats per la societat ultraconservadora que els considera paràsits socials i no vol el canvi. (Plena de referències al cinema independent). Film hippie per excel·lència.
8 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos - El graduado (1968), Mike Nichols – Relació sexual entre estudiant i dona madura. BSO de Simon and Garfunkel. Sexualitat molt més explícita que anys abans, provoca un gran escàndol.
- Bonnie and Clyde (1967), Arthur Penn – Història de dos gàngsters reals que suposa un gran canvi en el cinema dels estudis. Aquesta història també crea uns estereotips, dos rebels en contra de la societats de l’època, que se salten l’ordre i l’espectador acaba tenint empatia amb ells. A més, representació de la violència d’una forma molt directe.
Aquesta nova onada acabarà fent que Hollywood pensi en renovar la manera de crear nous films.
Reconvertir Hollywood en general.
Lluita a favor de la causa negre,... necessitat de renovació més el fet que els directors de sempre de Hollywood són ja molt grans i van morint, a és les companyies asseguradores no volien directors grans perquè no s’assegurava que s’acabés. Relleu generacional.
- 7 mujeres (1967) – John Ford - La trama (1977) – Alfred Hitchcock Aquesta nova generació de directors sorgeixen de la sèrie B i l’alternatiu, Coppola, Scorcese, Brian de Palma escola underground de Nova York i després passarà a Hollywood. Abans era algú que entrava als estudis fent de guionista,... i acabava de director. Sobretot venien del cinema independent i la sèrie B.
El nou Hollywood no intenta fer pel·lícules alternatives, sinó intenten renovar els gèneres que hi havia fins el moment, treballar-los, canviar el públic,... i això sumant el fet que el codi Hays entra en crisi, fet que permet llibertat de creació.  Època dels 70, la decepció (60’s il·lusió) govern Nixon i el Watergate = idea del president com a pare d’Amèrica desapareix. També el fet de perdre la guerra de Vietnam, que queda com una missió inútil i genera decepció entre la població. La idea dels americans salvant el món ara sembla estúpida, a més primera guerra televisada, és a dir, amb imatges, la barbàrie arriba a occident i amb ella la consciència.
Am el nou hw apareixen directors que volen fer un cinema més dur i més treballat, aquesta generació xocarà amb un grup que pensarà que el cinema ha de ser mes joves i que necessita un nou model de cinema, els blockbusters. La renovació cap a la millora del cinema clàssic (el padrino) no va lligat a l’indústria, en canvi Star Wars i els blockbusters sí, joguines, videojocs,... Se’n treu més profit.
9 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos Francis Coppola (comença amb la sèrie b als 60, fins que amb 30 anys adapta El padrino, rebeldes, peggie sue se casó, apocalypse now,...) Martin Scorsese (El lobo de wall street, toro salvaje, taxi driver,...) Michael Cimino (El cazador, un dels films més crus sobre la guerra de Vietnam) Brian de Palma (Carrie, nou cinema de terror) Woody Allen (Annie Hall) Tots aquests directors encara continuen actius, en la seva majoria.
- El padrino (1972) Francis Ford Coppola – Don Corleone, immigrant italià fa favors per diners,... Es presenta la màfia com a societat que fa justícia amb altres mètodes, contrapoder a l’obra que es beneficia amb negocis bruts. Contraband que passa d’alcohol a drogues, desprès al joc i més tard a la religió.
Marlon Brando que ve del cinema 50, més tard apareix la descendència i la regeneració de la plantilla de Hollywood. Cine de gàngster dels 30 però que afegeix les conspiracions, la pujada al poder, la violència,... agafa una dimensió molt més tràgica. Un dels problemes que tenia el cinema era que no acabava d’agafar la dimensió de la gran novel·la, faltava complexitat en trama i en desenvolupament de personatges, ara ja no és així, tenim un retrat dels EUA d’aquella època. El padrino esdevé un gran èxit i apareix com la garantia de la renovació de Hollywood tot i que no sigui aquella que volien els joves, arriba el cinema de gran guió, més complex i treballat, avui dia tot això ha anat a parar a les sèries.
Martin Scorsese, continua essent molt actiu, cada any o dos fa una peli nova, ha fet films de tot tipus.
Ell introdueix altres temes, ja no es parla de l’Amèrica blanca, parla de little italy, barri on es formen les petites màfies i les grans. Decadència de la lluita pel triomf. Comunitat llatinoamericana té molta importància. Voluntat de fer cinema sòlid, adult, melodrama, negre,... No nomes canvia el relleu dels actors sino que consolida el model actors studio, d’on surten els actors dels 50, mètode Stanislavsky, on els actors s’havien de posar a la pell dels personatges. El nou cinema busca ensenyar els contextos, les arrels i els perquè de les comunitats americanes Taxi driver, vol redimir-se i ajudar a la jove prostituta perquè està educat en una societat de l’heroisme. Idea de “Qui arriba de Vietnam no arriba fi” gran crítica a la guerra des del cinema, mostrar barbaritat i donar un missatge pacifista.
10 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos - El cazador (1977) gent de l’Europa de l’est vivint a l’Amèrica profunda, només tenen les seves festes i la seva comunitat. Ens mostra la guerra de Vietnam i l’infern des de 3 amics.
Se’ns mostra la ruleta russa. També tractarà el tema de qui viu constantment al costat de la mort, es converteix en adicte a l’adrenalina i a la ruleta russa. Com enfrontar-se a la mort i les condicions de la guerra de Vietnam. Un infern que no serveix per res.
- Annie Hall () Woody Allen – Slapstick, paròdia grotesca, barreja del còmic de garrotades i el còmic verbal. Apareix a Casino Royale sàtira dels films de James Bond (semblant a Austin Powers). Es crea un personatge, lletjot seductor però que no sap com fer-ho. Annie Hall marca una abans i un després, ell un personatge acomplexat que es retroba amb ella, film que juga amb l’autoficció, història que passa a Nova York. I, per altre banda es molt atrevida pel que fa el format. Analitzar que se n’ha fet dels antics mites americans, Amèrica sense pare i, Woody Allen agafarà una certa dimensió de retrat generacional: Problemes de la classe mitjana de Nova York amb detalls de cinema Europeu.
A mitjans dels 70 a Estats Units (80’s aquí), el cinema anava dirigit a la gent jove. Per tant les pel·lícules del moment van dirigides als joves, però no seran conservadors com els seus pares, canvis en les formes de vida, la gent ja no viu al centre, sinó a les afores.
A finals dels 60 els estudis començaran a posar-se les piles, fer films sense el codi hays, parelles interracials, parelles juntes més allà del petó, cau el mite del president com a pare de la nació. Tota la generació enviada al Vietnam, on moren joves per res, acaben perdent la guerra i es convertirà en un trauma pel país. Han caigut totes les convencions i la forma de representar al món canvia, amb la creació del nou Hollywood a partir dels 60. Regeneració de directors. Reprendre els generes clàssics però amb innovacions. (Hollywood clàssic sense censura).
Aquesta generació aposta per un cinema adult més complex que l’existent i, xoca a amb el canvi radical del públic, que també serà un canvi radical en l’economia del cinema. Renovació d’actors però no la tècnica. L’any 1975 Steven Spielberg fa Tiburón i George Lucas Star Wars - Tiburón (1975) Steven Spielberg – Va començar fent films per la televisió, El diablo sobre ruedas, però es consagra amb Tiburón, ja que comença el Blockbuster. L’idea d’un tauró que es dedica a menjar persones no és una idea dels grans estudis, més aviat de film de terror de serie B dels 50’s, per altre banda agafa la moda dels 70 de les pel·lícules de catàstrofes.
També és un film que d’alguna manera parla del conflicte que pateix Amèrica, un alcalde que amaga el cas per no perdre el turisme i els herois acaben essent gent normal. Tenen el mateix èxit tiburón que el padrino, intriga i argument senzill.
11 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos Començar a pensar un cinema adolescent(jove) que són els que van al cinema, tot canviarà, el públic canvia i els gustos també. Les temàtiques que eren considerades de sèrie B passaran a ser films centrals, com el cinema de terror o el de ciència ficció.
Bona història, bona evolució i bona actuació  Durant els 50’s Idea del cinema d’atraccions, és a dir, el relat ja no és allò fonamental, sinó les atraccions visuals, quantes persones moren, quant patirem,... un nou model de cinema que emfatitza l’atracció visual.
Allò que anirà dominant les pel·lícules serà l’atracció visual. A partir d’aquell moment els efectes especials aniran creixent i millorant. En un moment determinat el públic adult es cansa de les atraccions i es passa a la sèrie, que en canvi, comença a ser el contrari, bàsicament trama. A les sèries no interessa tant l’escena sinó el disseny de producció i la figura del guionista. – Tiburón vs. El padrino, la gran novel·la contra l’atracció.
- Star Wars (1977) George Lucas – Pel·lícula principalment juvenil, selecció de públic bàsicament adolescent. Ciència ficció, cine retro que imita el cine dels 50. El gran encert és el disseny de producció, ja no és tant un bon director com a producció audiovisual. Poc treballada en la posada en escena, en direcció. Traslladar l’èpica al cinema creant un món, amb moltes influències, per crear una iconografia absolutament atractiva cap als joves amb el bé i el mal ben diferenciats. Big drama. Normalment relat molt complicat: Món en guerra, imperi, rebels. = Política d’EUA (Reagan vs. republicans) Post Vietnam.
A partir d’un moment determinat el disseny de producció començarà a ser molt important, el més important atraccions visuals (Blade Runner) El gran canvi serà Star Wars: robots, Darth Vader, efectes especials que comencen a ser l’estrella de la pel·lícula.
BlockBuster: Producte d’èxit que busca un públic massiu d’espectadors, però que vol el seu consum en un període relativament curt per a crear nous productes que a curt termini acabaran essent més important que la pròpia pel·lícula. (Merchandising) A partir d’Star Wars: 1. Moment d’analògic a digital  disseny de producció (Gran importància) 2. Creació del món dels videojocs. (Imitació) Canvi radical en l’industria, surten més a compte els blockbusters.
12 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos El nou Hollywood s’havia de renovar artística i econòmicament, lògicament, acaba triomfant el blockbuster.
Postmodernitat: lògica cultural del capitalisme avançat – moviment q neix a la il·lustració amb l’objectiu de emancipació de l’individu pot pensar per ell mateix, pot organitzar-se, creu en una història que avança com a progrés, evolució científica,.... L’evolució acabarà amb el humans (home vs. màquina) Classe obrera al poder = comunisme(stalinisme)  l’individu cau en la dictadura del proletariat = crisi de la modernitat, tot i que continua existint En l’art la modernitat es manifesta amb un toc romàntic, obres originals, els artistes són grans creadors, obres mestres d’autor, es considera que l’art forma part del progrés. La recerca de l’originalitat que acabarà portant a les avantguardes, que qüestionaran l’art fent petites ruptures que faran avançar l’art.
La postmodernitat comença amb els arquitectes, Aprendiendo de las vegas (Louis Bentley) de la Bauhaus, Le Corvusier a el futur de l’art no és el racionalisme, sinó a las Vegas, una ciutat fictícia arquitectònicament, un món fals i ple de mentides. Es juga amb les falses il·lusions, barroc, kitsch,...
Proposa que la història ja no pot ser com el progrés, ja no podem aspirar a un món millor, tenim un món tancat. Les grans utopies entren en crisi = estem vivint en un món on ja no importa somiar i lluitar per un futur sinó viure el present i el carpe diem, tot i que això ens alieni davant la gran societat de consum que ens envolta. Res pot ser original, per tant el geni entra en crisi, ja només pot existir el reciclador, la mort del romanticisme.
No utopies, fi de la història, ens despolititzem, ja no busquem un món millor sinó que ens preocupem per viure el moment = Paràsits de la societat, no fem que avanci.
Artísticament no hi ha ni genis ni obres mestres, el gran creador recicla del ja existent.  Andy Warhol i la sopa Campbell. Cultura del reciclatge, maquillar allò existent.
Modernitat = Utopia del (etern) progrés  Paradís Postmodernitat = Pessimisme, no future, no progrés, viure el moment  Nova forma d’entendre la cultura, vivim en el millor món possible, tot val. (70’s – 2001 torres bessones) La crisi de les religions.
13 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos - Moulin Rouge (2000) – S.XIX principis XX Toulouse s’enamora d’una cortesana i aquesta mor tísica. Mite de la bohèmia, deixa les penes i deixat emportat pel Moulin rouge i la seva música. Músiques d’ara, pel·lícula a partir del reciclatge per crear un producte nou. Original per provocació i “carregositat” d’imatge que, acaba creant formes noves.
- Sonrisas y lágrimas (70’s) Julie Andrews Pastiche: Quan la còpia s’imposa a l’original.
- Pulp fiction, Quentin Tarantino (1994) – Imitació, tots els personatges imiten a personatges preexistents. Mia Wallace – Marylin Monroe. Tarantino es dedica a reinventar la història del cine, recicla: Malditos bastardos, Django,... És un gran reciclador.
- Magnòlia (1999) Món de la faula com a món possible L’emergència d’un model de cinema independent Love Broadway – Del teatre al cinema independent Neix amb les escoles de cinema, a les universitats, estudiants que feien pel·lícules alternatives que servirien com a prova per entrar a l’industria del cinema. Moltes vegades el fet de fer cinema independent té a veure amb el debut d’alguns i el pas cap a altres llocs.
Per entendre el cinema independent hem d’entendre el festival de cinema Sundance, creat per Robert Redford en una estació d’esquí a l’Amèrica profunda per tal de donar a conèixer el cinema independent. Un punt clau del festival va ser els germans Wenstein, que es dedicaran al descobriment de nous talents com “Sexo, mentiras y cintas de vídeo“ d’Steven Sonderbergh, es convertirà en el paradigma del nou model de cinema independent. Gràcies a aquest film el director passarà a la fama. Altre descobriment va ser en Quentin Tarantino amb Reservoir dogs on triomfa, també trobem el cas d’Spike Lee als 80’s, que va triomfar amb Haz lo que debas, fa pel·lícules on reivindica la raça negra. Comença el cinema racial reivindicatiu quan les comunitats minoritàries tenen accés a l’estudi del cinema.
L’origen del cinema independent no està pensat per a multisales, sinó més aviat per sales independents o arthouse.
Busca de l’escriptura pròpia i les característiques d’autor.
Quatre autors independents: 14 Introducció a la imatge cinematogràfica – Àngel Quintana || Lúa Campos - David Lynch – Eraserhead: Entre el cinema independent i l’industria. Lune, L’home elefant, corazón salvaje, Eyeland empire. Explica la història d’una parella que té un monstre per criatura. Capacitat de crear atmosferes i deixar-nos entrar, hem de deixar la racionalitat apartada per tal d’entendre el món inquiet de David Lynch.
- Jim Jarmursh – Dead man: Una pel·lícula de l’oest on un home va a morir. Cinema independent, amb elements que simulen el món del rock, amb punts d’humors i amb viatges.
El nou sentit de la vida americana amb herència del cinema Europeu donant-li importància als temps morts. Personatges que van cap algun lloc que no sabem on és. Un cinema basat en els silencis i el buit amb una estètica minimalista per que els conceptes siguin mes importants que els elements del voltant. Extraños en el paraíso (1980) tot rodat amb pla seqüència separat amb foses negres.
- Gus Van Sant – Drugstore cowboy: Món de la droga. El indomable Will Hunting, elephant,... Cinema basat en el buit d’estètica minimalista amb un rerefons. Elephant que parla sobre la matança de Columbine, explicar la història de la vida de l’institut l’hora d’abans i el que passa donant importància a la vida quotidiana de la gent fins la matança.
Gravat amb travellings. Last days, últims dies de la vida de Kurt Cobain; Milk, polític gay de Sant Francisco. Elephant barreja els temps, es mostra la violència però amb estilització, no de manera com si fos una pel·lícula de ficció.
15 ...

Tags: