TEMA 2. IDENTITAT PART 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia social PSICOLOGIA SOCIAL TEMA 2: IDENTITAT IDENTITAT PERSONAL I IDENTITAT SOCIAL La separació entre IP i IS és el valor arrelat a la nostra cultura occidental i alimentat per la tradició científica.
Aquesta separació ha estat molt reforçada per la tradició científica, aquesta idea en la que dèiem que hem de ser científics. És una fal·làcia pensar que podem conèixer la identitat sinó és mitjançant el llenguatge. Des de la psicologia social nosaltres qüestionem aquesta idea de que nosaltres podem conèixer a les persones mitjançant el llenguatge, i per tant per nosaltres aquestes dues identitats que ens han venut com a separat no ho son tant sinó que estan unides. Metàfora de la plastilina. Nosaltres som més de pensar que no son separables sinó que es constitueixen mútuament mitjançant allò cultural, social i ideològic que és inherent al llenguatge. Això porta a una idea essencial i es que pensem que la identitat com que esta constituïda per tot això no és fixa ni immutable, es a dir, no naixem amb una carrega genètica que ens diu com serem tota la vida, si no que les persones ens anem transformant. I perquè? Perquè el llenguatge les costums, la cultura, va més enllà de allò que es biològic. La idea en com pensem que es la identitat ens dona molts elements per saber com hem de fer les intervencions. Ex: no ens comportem de la mateixa manera quan estem amb els nostres pares que amb els nostres amics.
IDENTITAT COSIFICADA I PERSPECTIVA BIOLOGICA El fet de voler fer ciència (positivista), durant molt de temps ha limitat l’objecte d’estudi de la psicològica, i per tant, s’ha limitat a la part visible de la conducta, que és el cos. El nostre cos/biologia té una funció important en relació amb nosaltres mateixos i els altres. L’experiència del cos esta estretament lligada al desenvolupament de la consciencia d’aquest, fruit de l’aprenentatge i la interpretació del que sentim., ja que aquesta part biològica no tindria tanta importància si no tinguéssim consciencia d’aquest cos. Qualsevol vivència o experiència té un correlat biològic (hormonal, bioquímic, etc.) i un de social i contextual. Sempre que tenim una experiència ho sentim a través del cos.
Dues grans teories han estudiat les bases biològiques del comportament: - La teoria d’Eysenk La sociobiologia de Wilson LA TEORIA D’EYNSECK Va ser un psicòleg que estudiava personalitat i tractava d’estudiar d’alguna manera els factors que configuren trets de personalitat. El que va fer era tractar de veure estadísticament com podíem agrupar aquests factors de personalitat i establir quins eren determinants en la personalitat de les persones. Fent aquest estudi va trobar que hi havia dos factors importants: - El contínuum extraversió-introversió El contínuum neurosi-estabilitat.
María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia social . Aquest autor considerava que aquests dos factors son centrals en al construcció de la personalitat. La cosa esta en saber on estic, i hi poden haver situacions concretes, que facin que sigui més rellevant la introversió o l’extraversió, o situacions d’estrès en que predomini la neurosi o l’estabilitat. Llavors,, en el cas de l’extraversió, ell parla de que hi ha una activació del nivell de l’arousal (nivell d’energia), el qual les persones mes extravertides i emocionals el tenen més alt, i les persones més introvertides el tenen més baix, i que d’alguna manera, aquest nivell d’arousal esta molt relacionat amb el sistema nerviós.
LA SOCIOBIOLOGIA DE WILSON Aquesta teoria es tot el contrari de la teoria d’Eysenck. Basa els sues estudis en la ecologia. Es centra en l’anàlisi del comportament social dels humans com si fos una espècie diferent que s’adapta al medi. Ell va estudiar els animals com a comportament col·lectiu i fa ho mateix amb nosaltres. En comptes d’agafar l’esser humà com un individu, mira com funciona l’esser humà com a espècie. Estudia la base biològica que tenen els grups per adaptar-se al medi i no pas a les diferencies individuals. Per exemple ell es preguntava perquè les persones son altruistes? Llavors observava que hi ha una espècie d’ocell que es molt altruista, i quan han d’emigrar, si hi ha algun membre de la colònia que en aquell moment no ho pot fer, hi ha un grupet que s’espera per donar-li suport.
Aquest autor passa de l’individu i mira més l’espècie, l’esser humà.
vistes aquestes dues teories, pensem que la metodologia es apropiada per l’estudi del jo? Pensem que com espècie tenim un instint que ens fa sobreviure? Examen. Quin sentit tenen aquestes dues teories? La perspectiva teòrica i la metodologia son apropiades per a l’estudi del jo i de les persones? No, perquè el context en el que es desenvolupen les persones i els animals no es el mateix, però seria el mateix cas si intentem comparar la societat espanyola amb la alemanya. A més, cal tenir en compte que els animals no tenen llenguatge en sentit estricte, i aquesta es una gran diferencia.
Llavors, te sentit que nosaltres responguem un psicotècnic que ha esta dissenyat als EEUU? No.
CRITIQUES A LA PERSPECTIVA BIOLOGICISTA No tenen en compte la naturalesa simbòlica del llenguatge amb el qual interpretem el jo. Sobre tot hi ha un tema important i es que la perspectiva biològica ha tingut molt de pes, perquè es molt fàcil observar-la i treballar-la des de la metodologia mes experimental. Nosaltres podem veure que passen coses al cervell quan escoltem musica, estem nerviosos, etc. això ens dona una evidencia molt gran que hi ha alguna cosa biològica, el que no ens ajuda es en comprendre com funciona. El que si que es cert es que com aquesta perspectiva ha sigut científica ha tingut molt pes, hi ha estat molt instrumentalitzada pels règims polítics racistes i autoritats per tal de legitimar els comportaments de discriminació i violència social contra els considerats inferiors. La cosificació de la identitat pot legitimar la discriminació. Per exemple les persones que tenen síndrome de dawn no tenien res a fer, se’ls prenia com a inútils, això ha anat canviant.
LA IDENTITAT EMMASCARADA SEGONS LA PSICOANÀLI SI Proposa estudiar com el passat (historia emocional a partir de les relacions) de la persona afecta el present, la qual cosa implica considerar la identitat com quelcom dinàmic i sovint inconscient, ell creu que hi ha un pes molt important del inconscient. Com l’inconscient no ho podem controlar es un focus de conflicte.
María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia social La idea del Freud (internalista), hi ha una part que la té molt anclada a dins de la persona, ell diu que no hi ha instints si no que hi ha pulsions, les pulsions son motivacions i que estan arrelades a l’anima, hi ha dues tipus de pulsions l’eros(la motivació cap a la vida) i el thánatos (la pulsió de mort, la que té a veure amb la autodestrucció) . hi ha dues formes que ens motiven y que son oposades.
Llavors hi ha un model que ell desenvolupa que es psicosexual de la personalitat (fases: latent(primers fases de la vida d’un nadó) , bucal (cap als dos anys tot va cap a la boca), anal(fase on el nen comença a controlar els seus esfínters, té la part de zona erògena i també te una part de desfer-se del que no serveix) i fàl·lica (la zona erògena esta als genitals) ).
Freud ens diu que pot passar que algú es quedi enganxat en alguna d’aquestes fases, llavors passa que això ens generarà un conflicte quan siguem grans i això genera estratègies de defensa (negació, racionalització, sublimació, etc). Freud diu que les persones que son homòfobes son homosexuals, ja que no poden assumir que ells ho son, moltes vegades neguen allò que els esta succeir, una altra es sublimar, es diu que els artistes que es dediquen 100% al seu treball.
Hi ha un pes molt important en el inconscient, el que fa també el psicoanalista com a tècnica es analitzar el que somnies.
APORTACIONS DE LA PSICOANÀLISI Com a qüestió important de la psicoanàlisi, es la idea de com motivacions i conflictes estan en joc. Aquesta qüestió de conflicte a vegades entre el que un sent i el que un pensa, això genera problemes, llavors la psicoanàlisi ens dona una possible mirada i ens ajuda a intervenir. També es important, la idea de que molta part e la nostra identitat esta conformant-se als primers mesos de vida amb les experiències emocionals que vam viure.
I també una part importantíssima que recull la psicologia social es allò del inconscient, ja que no deixa de ser social i a més compartit. Per poder compartir els somnis hem de fer-ho amb algú de la nostra societat. i després també suposa un trencament brutal a la psicologia com a ciència, com a positivista, el que esta fent es introduir un mètode que no es el científic, però que funciona també.
LA DIMENSIÓ FENOMENO LÒGICA DE LA IDENTIT AT Nosaltres sempre necessitem pensar com ens sentim, nosaltres podem sentir-nos tristos o contents, però per poder veure que ens passa necessitem el llenguatge, sense aquestes paraules que ens mostren que ens passen nosaltres no ho sabríem, necessitem construir-ho. Quan els nens petits s’enfaden amb 2 anys, fan pataletes perquè no tenen llenguatge, no tenen ni idea de que els passa. El que hem de fer es ajudar-lo a saber que l’hi passa amb el llenguatge. En aquesta societat, a les nenes els expliquem més el que sentim, molt més que als nens.
La perspectiva fenomenològica fa referencia a l’experiència subjectiva que tenim del jo mitjançant la consciencia.
María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia social AGENCIA Vol dir que qualsevol de nosaltres tenim el poder de produir els efectes sobre mi i sobre els altres. Podem tenir un cert poder sobre nosaltres mateixos per tranquil·litzar-nos. Hem de saber quan estem en un estat que no es positiu, podem millorar-lo. Però també tenim poder sobre els altres, jo puc veure que si estic amb algu de bon rollo estarem contents. Això es l’agencia.
Ara bé l’acneica indica a pensar que podem escollir una opció de vida o una altra, i per tant penso que tenim aquest poder. Les nostres possibilitats d’escollir esta força limitades en termes objectius i subjectius. Les nostres decisions van configurant el nostre estil individual, però aquest pot ser interpretat com a contingent o bé com a expressió d’una essència natural.
NARRATVA DE SI MATEI X Veiem que no som del tot lliures. La consciencia que tinc de mi depèn directament del llenguatge, el qual té un paper molt important en l’experiència subjectiva de la identitat. El llenguatge és de naturalesa simbòlica (pot anar mes enllà de les coses en si mateixes). Les paraules i conceptes tenen associades de forma intrínseca connotacions i valoracions socials fruit de la ideologia dominant que difícilment son neutres. El llenguatge i el pensament ens porten a actuar davant les coses no perquè com son aquestes sinó per com nosaltres les interpretem. La narració que fem de nosaltres mateixos i del que ens envolta modela el que fem i el que sentim.
...