TEMA 4: anatomia microoscòpica del SNC i SNP (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 18/03/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: ANATOMIA MICROOSCÒPICA DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL I PERIFÈRIC 1. TERMES DE REFERÈNCIA INDICACIONS PER INDICAR LOCALITZACIONS EN EL SN • • • Rostral/Caudal (anterior/posterior) Dorsal/Ventral (superior/inferior) Lateral/medial TIPUS DE TALLS O SECCIONS:  Frontal o coronal  Horitzontal  Sagital  Transversal (seccions a nivell de medul·la espinal i tronc de l’encèfal) CARA LATERAL DE L’ENCÈFAL CARA BASAL O VENTRAL DE L’ENCÈFAL TALL HORITZONTAL DE L’ENCÈFAL 2. PRINCIPALS DIVISIONS DELS SN DELS VERTEBRATS SN SNC SNP VISIÓ DORSAL DE L’ENCÈFAL EXTEROCEPTIVA (pell) NERVIS SENCORIALS (aferents) SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC NEURONES MOTORES A MÚSCULS ESQUELÈTICS (eferents) SNP SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM PROPIOCEPTIVA (músculs i articulacions...) GANGLIS I NERVIS, controlen les funcions vegetatives TELENCÈFAL PROSENCÈFAL DIENCÈFAL ENCÈFAL MESENCÈFAL SNC METENCÈFAL MEDUL·LA ESPINAL ROMBENCÈFAL MIELENCÈFAL CÒRTEX O ESCORÇA CEREBRAL NUCLIS ESTRIATS GANGLIS BASALS TELENCÈFAL ALTRES NUCLIS FORMACIÓ HIPOCAMPAL SISTEMA LÍMBIC AMÍGDALA...
TÀLEM DIENCÈFAL HIPOTÀLEM PROTUBERÀNCIA O PONT METENCÈFAL CEREBEL ROMBENCÈFAL MIELENCÈFAL MESENCÈFAL BULB RAQUIDI MESENCÈFAL TRONC DE L'ENCÈFAL 1. Prosencèfal (inclou telencèfal I diencèfal) 2. Telencèfal (escorça cerebral o hemisferis cerebrals. També conté els nuclis estriats i algunes regions del sistema límbic) 3. Diencèfal 4. Tronc de l’encèfal (mesencèfal, la protuberància i el bulb raquidi) 5. Mesencèfal 6. Protuberància o pont 7. Bulb raquidi 8. Cerebel 9. Medul·la espinal 3. MENINGES, SISTEMA VENTRICULAR I LÍQUID CEFALORAQUIDI MENINGES Hi ha tres membranes que envolten el SN:    DURAMÀTER: capa gruixuda i forta que es troba fixada al crani ARACNOIDES: capa més fina que es troba fixada al duramàter.
PIAMÀTER: capa molt fina fixada al teixit nerviós que ressegueix tots els plecs del SN acompanyants els vasos sanguinis.
SISTEMA VENTRICULAR El sistema ventricular esta format per cavitats del SNC interconnectades on es troba el líquid cefaloraquidi (LCR).
Cavitats associades a les diferents vesícules cerebrals i a la medul·la espinal:  Telencèfal  ventricles laterals  Diencèfal  tercer ventricle  Mesencèfal  aqüeducte cerebral o de Silvio  Metencèfal  quart ventricle  Medul·la espinal  canal medul·lar o central.
LÍQUID CEFALORAQUIDI La síntesi del líquid cefaloraquidi es produeix als plecs coroïdals dels ventricles.
Circulació del líquid cefaloraquidi: V. LATERALS  (forats interventriculars o de Monro) TERCER VENTRICLE  AQÜEDUCTE DE SILVIO QUART VENTRICLE (forats de Luschka, laterals) o (forats de Magendie, medial)  ESPAI SUBARACNOIDEU PROTECCIÓ DEL SNC PROTECCIÓ MECÀNICA DEL SNC    Protecció davant de cops externs, crani y medul·la.
Protecció de les acceleracions i la gravetat, sistema ventricular i meninges.
El pes del encèfal disminueix en suspensió en el líquid cefaloraquidi, el LCR i les granulacions aracnoidees eviten que el pes de l’encèfal comprimeixi les arrels nervioses i els vasos sanguinis contra el crani.
PROTECCIÓ QUÍMICA  Protecció de substàncies nocives i control químic, limita el pas de substàncies des de la sang al LCR, barrera sang-líquid cefaloraquidi.
4. BARRERA HEMATOENCEFÀLICA I BARRERA SANG-LÍQUID CEFALORAQUIDI L’encèfal és molt sensible a qualsevol variació en les substàncies que li arriben, el funcionament cerebral pot modificar-se molt per influència d’un gran quantitat de substàncies.
Cal un control en el pas de substàncies de la sang al encèfal:  Que no permeti el pas de substàncies nocives.
 Que puguin arribar quantitats adequades de nutrients BARRERA HEMATOENCEFÀLICA CONSTITUENTS: 1. Capil·lars de l’encèfal: les cèl·lules endotelials que formen les seves parets es troben unides mitjançant unions estretes.
2. Alguns astròcits també envolten els vasos sanguinis cerebrals formant una barrera afegida, contribueixen a segellar els vasos sanguinis cerebrals.
CARACTERÍSTIQUES QUE HAN DE TENIR LES SUBSTÀNCIES PER PODER TRAVESSAR LA BHE LLIUREMENT:    Ser molt liposolubles No estar ionitzades Ser de tamany molecular petit També hi ha mecanismes de transport (sense despesa energètica) per facilitar l’entrada a l’encèfal de substàncies necessàries que no compleixen les característiques:  Transport facilitat de macronutrients; substàncies nutritives que es necessiten en molta quantitat (glu).
BARRERA SANG-LÍQUID CEFALORAQUIDI Els vasos sanguinis que hi ha als ventricles són similars als de la resta del cos (hi ha porus entre les cèl·lules endotelials). Els plexes coroïdals envolten els vasos sanguinis dels ventricles. Les cèl·lules coroïdals que els formen estan unides per unions estretes, que restringeixen el pas de substàncies cap a l’interior dels ventricles (i, per tant, cap al teixit neuronal).
Les característiques que han de tenir les substàncies per poder travessar la barrera sang-LCR lliurement, són les mateixes que les de la BHE.
Utilitza mecanismes de transport actiu (contragradient):  Transport facilitat de micronutrients: substàncies nutritives que es necessiten en poca quantitat (vitamines).
...