Bloc 2 - Tema 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Dissenys de Recerca
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia 2015 – 2016. Dissenys de Recerca. Bloc II. Tema 1.
PLANTEJAMENT D’ESTUDIS EXPERIMENTALS I QUASI-EXPERIMENTALS 1. CARACTERÍSTIQUES COMUNES - Objectiu: identificació de patrons o regularitats, però també de diferencies individuals (psicologia diferencial) - Manipulació: Els fenòmens que estudiem són manipulats per l’investigador per intentar establir relacions de causalitat.
- Control: s’han de controlar tots els factors que interactuen per evitar errors.
La manipulació i el control de les variables fan que estudiem de manera artificial però també que ens assegurem que si establim relacions, seran de causa-efecte.
- La diversitat de dissenys que hi ha possibilita l’elecció d’un més adient per cada problema específic. Les tipificacions estan més estructurades, és més clar saber quin hem d’usar en segons quin cas.
a. FASES DE LA RECERCA 1) Determinació d’objectius: recerca bibliogràfica i plantejament de les hipòtesis. Trobem dos tipus d’estudis: - Exploratoris: quan no hi ha models previs que permeten deduir una resposta al problema.
- Confirmatoris: quan trobem models anteriors que permeten verificar una hipòtesis clara que he plantejat.
2) Planificació de la recerca: estudi que verifiqui la hipòtesis o analitzi les variables implicades. Es decideix un disseny de recerca que aplicarem després en funció de les variables que analitzarem, els subjectes a partir dels quals analitzarem el fenomen i els controls que establim a la situació.
3) Execució de la recerca i obtenció de resultats.
4) Anàlisi i valoració de resultats: verifiquem mitjançant proves estadístiques adequades que ens donen unes conclusions que connectem amb el primer punt.
b. VARIABLES A la segona fase de la recerca, realitzem una determinació de variables, separant-les en: - Independents (x): variable que manipulem. S’han de determinar els valors que volem estudiar. Per exemple, si volem mirar dos valors extrems o valors progressius.
- Dependents (y): variable de la que obtenim el registre de l’efecte de les variables independents. Han de complir tres requisits: o Validesa: que mesuri el que volem registrar.
o Fiabilitat: estabilitat i consistència en les dades.
o Sensibilitat: que permeti discriminar si la variable independent afecta o no.
- De possible confusió: qualsevol altre variable que pot haver afectat a la dependent que no sigui la independent. Es poden dividir en ambientals o en característiques personals. A més coneixement de l’àmbit, més fàcil detectar-les per evitar conclusions esbiaixades. A vegades no surt a compte eliminarles i el que fem és neutralitzar-les. Per exemple, volem reduir una mostra a un gènere, neutralitzem l’efecte i agafem la meitat de la mostra homes i la meitat dones. Té l’avantatge de que després podem mirar diferencies entre gènere, encara que no sigui l’objectiu de l’estudi.
Exemple: volem veure si el soroll ambiental afecta al rendiment. Es crea una situació on uns subjectes han de memoritzar una sèrie de paraules mentre nosaltres anem canviant el soroll ambiental. La variable independent és el soroll ambiental, on haurem de establir si augmentem el soroll progressivament o agafem només silenci i soroll com a valors extrems. La variables dependent és el rendiment, la memòria. I per últim, variables estranyes podrien ser la fatiga o la sordesa.
c. MOSTRA Psicologia 2015 – 2016. Dissenys de Recerca. Bloc II. Tema 1.
Utilitzem tècniques de mostreig aleatori per fer que la mostra sigui representativa.
Exemple: cinc subjectes escollits aleatòriament se’ls hi presenta una llista de 20 paraules que han de memoritzar. Veiem que no tots els subjectes memoritzen el mateix numero de paraules i això és degut a factors sistemàtics i aleatoris.
Ens permet separar la variabilitat entre: - - Variació sistemàtica: factors que actuen sobre tots els subjectes i els influeix cap a una mateixa direcció.
Ens explica per què hi ha diferencies entre els grups.
o Primària: diferencies en la variable independent. Es pot calcular amb les diferencies entre les mitjanes de cada grup. En l’exemple, el número de repeticions.
o Secundària: a causa d’una variable estranya no controlada. En l’exemple, els subjectes del grup 3 pot ser tenen més capacitat de memòria que els dels grup 1 i 2 i per això, recorden més.
Variació aleatòria: factors que actuen en diferents direccions, és a dir, diferencies individuals. Expliquen la variabilitat entre els subjectes del mateix grup. No es pot controlar, ve donada per l’atzar.
2. DIFERÈNCIES La diferència principal és la manera en la que formen els grups: - Experimentals: l’investigador té el control sobre la formació dels grups i els configura per que tinguin el màxim grau d’equivalència. Es pot fer amb una aleatorització de l’assignació dels participants dels grups.
- Quasi – experimentals: l’investigador treballa amb grups naturals o ja formats, per exemple, una classe o una empresa. Això provoca que a vegades, els grups no són equivalents i s’intenta suplir aquest error amb suplements de control com, per exemple, registres pre-test, l’establiment de grups de control o altres.
a. MOSTRA Hi ha dificultats a l’hora de trobar mostres representatives ja que quan l’investigador comença la seva recerca, probablement haurà d’escollir subjectes “disponibles” i això no forma un mostratge aleatori. Quan ens trobem amb aquestes limitacions ens trobem en un mostratge incidental o causal.
b. VARIABLES INDEPENDENTS Podem treballar amb: - Una variable independent, formant un disseny simple. Els valors de la variable determinaran els tractaments o condicions experimentals que utilitzarem a l’estudi. Tractament es refereix a cadascun dels valors que tingui una variable dependent, no l’hem de confondre amb la idea de tractament clínic o terapèutic.
- Més d’una variable independent, formant un disseny factorial. Les condicions experimentals vindran donades per les combinacions dels valors de les diferents variables independents.
Es possible treballar amb variables pròpies del subjecte com si fossin variables independents? Com que no podem manipular la variable no podríem parlar d’un disseny estrictament experimental. Però sí que podem combinar la variable de subjecte amb una variable manipulable en un estudi experimental. En aquest cas, podem parlar de variables independents actives o manipulables i classificatòria o assignada.
Exemple: valorar si els subjectes introvertits realitzen millor tasques que impliquen atenció que els extravertits. No es pot manipular la introversió o la extraversió d’un subjecte, però si podríem mirar, per exemple, el rendiment dels subjectes extravertits i introvertits en una tasca de memòria en funció de si el material té significat o no. Variable Psicologia 2015 – 2016. Dissenys de Recerca. Bloc II. Tema 1.
activa o manipulable: tipus de material. Variable classificatòria o assignada: extraversió – introversió. Variable depenent: taxa de record.
L’objectiu d’un experiment és valorar l’impacte d’una variable independent sobre la dependent. Per aconseguir-ho, la diferencia entre els valors que dóna la variable independent hauria de ser el més gran possible, però no sempre agafar valors extrems és la millor opció. S’han d’escollir acuradament els valors de la variable independent per qualsevol experiment. Ens podem veure en diferents situacions diferents, segons el criteri: - - Valors extrems: per exemple, per veure si el nombre d’alternatives de resposta fa augmentar el temps de resposta en un estudi de temps de reacció simple. Els estudis afirmen que quantes més alternatives de resposta, més llarg és el temps de reacció.
Valors òptims: per exemple, voler esbrinar si el volum de música ambiental en un lloc de treball influeix en el rendiment. Agafem un quants valors (més de dos).
Valors múltiples: en principi, quants més valors agafem millor, però hem de tenir en compte que això incrementa la complexitat i la durada de l’estudi. Es recomana mínim 3.
c. TÈCNIQUES DE CONTROL Neutralització o eliminació de l’efecte de les variables de confusió.
Que les variables situacionals i ambientals siguin el més constants possible.
Estandarditzar el procediment experimental.
Les variables de subjecte s’han de neutralitzar. Evita alguns problemes però crea dificultat a l’hora de generalitzar els resultats. Depenent de l’impacte que tenen les variables pròpies de subjecte cal no eliminar-la i controlar-la equilibrant els grups.
TIPUS o Directes: impliquen una actuació de l’investigador abans de la realització de l’estudi. Tendeixen a crear situacions controlades i per tant, artificials.
 Aleatorització  Aparellament, bloqueig: s’usen en dissenys de grups homogenis.
 Subjecte com a control propi  Grup control  Línia base  Constància  Contra balanceig o Indirectes: aplicació de tècniques estadístiques per valorar alguns aspectes que poden dificultat la interpretació correcta dels resultats. Són auxiliars, s’usen per veure si les directes han funcionat bé.
 Valoració d’equivalència de grups  Estimació i anàlisi de la variància de l’error  Ajust de dades d. VARIABLES DEPENDENTS Han de complir tres requisits: validesa, fiabilitat i sensibilitat.
Indicador: la variable dependent ens pot informar sobre algun tipus de procés intern no directament observable. Exemple: tenim tres variables que es relacionen amb canvis en el nivell d’ansietat: ritme cardíac, activitat electró-dermal i escala psicomètrica d’ansietat-estat. Si les tres canvien de forma correlacionada en funció de la variable independent (nivell de soroll ambiental), podrem argumentar que el nivell de soroll ambiental té un impacte en l’ansietat. Les tres variables són indicadors del canvi que realment estudiem, la ansietat.
e. VALIDESA - La validesa és la consistència dels resultats. Trobem dos tipus: Interna: seguretat que tenim de que els canvis que veiem en VD són deguts a VI.
Externa: capacitat de generalització dels resultats a altres subjectes, altres valors de VI i altres situacions.
Si prioritzem una, disminueix l’altre. En els experimentals, es prioritza la interna.
...

Tags: