1.La formació de Catalunya (II) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 39
Subido por

Vista previa del texto

Presència musulmana La religió musulmana juga un paper important en l’arribada d’aquests pobles a la península. El segle V apareix a Aràbia la religió musulmana. Al 711 arriben a la Península, i en pocs anys passa d’estar sota domini Visigot a Àrab. La majoria de ciutats no ofereixen resistència, i pacten amb els invasors. Les ciutats que oposen resistència són arrasades.
Als anys 20 travessen els Pirineus i entren dins el regne Franc. A Poitiers es produeix al Batalla de Poitiers (722), on Carles Martell atura l’expansió musulmana.
Els Àrabs a la Terraconense dura durant quasi tota l’Edat Mitjana. Quan conquisten les Balears, la península passa a dir-se Al-Andalús. Inicialment està sota el control de Damasc, però amb el temps els emirs es van independitzant. Al segle X es proclama el Califat de Córdoba.
El territori s’estructura a través de les Kura, divisions de territori governat per un wali o un cap militar, al-qa’id. Aquestes Kura coincideixen amb les diòcesis romanes, el que canvia és que ara la fiscalitat és cap a Córdoba.
El xoc religiós va ser molt limitat, ja que les jerarquies eclesiàstiques no s’hi van resistir.
Es van alliberar del control que havien tingut per part del poder Visigot. Arreu de la península molta població es va convertir a l’Islam.
Els habitants de la Tarraconense seran andalusins, fins que el segle IV-X els francs travessen els Pirineus i arriben fins a l’Ebre. Els àrabs anomenen la zona de frontera Tagr.
Intervenció franca i organització social i territorial Entre el 720-725 els àrabs ocupen la Septimània i entren en contacte amb els francs. Els francs venien d’una època d’inestabilitat, i estaven iniciant un procés de reestructuració amb la dinastia Carolíngia, amb Carles Martell. Aquest fa front als àrabs a la Batalla de Poitiers el 722. Carles Martell formava part dels majordoms de palau, en aquesta època es fan amb el poder. Amb els Carolingis es produeix un període de creixement del regne franc i d’expansió. El seu fill Pipí el Breu, com a rei dels francs, lidera una ofensiva que expulsa els àrabs de la Septimània (dècada del 750). Narbona resistirà 6 anys, fins el 759.
A partir el 759 els francs es plantegen seguir cap al sud. Amb Carlemany és el moment àlgid de l’expansionisme franc.
Dins aquesta política d’expansionisme es creen les marques, la zona fronterera entre dos territoris. Els contactes entre grups de poder de les diferents cultures era constant.
En un primer moment les campanyes en territori àrab són un fracàs. Els cordovesos reaccionen contra ells. Aquests atacs fan que Carlemany vegi la necessitat de crear la marca hispànica. Ens els autòctons d’aquesta zona dels anomena hispani. Carlemany els hi dóna terres i els eximeix de qualsevol tema fiscal, però a canvi han de participar a les campanyes dels francs al sud.
Durant Lluís el Pietós els exèrcits francs ocupen el territori Pirinenc i Prepirinenc. L’avenç té lloc des de Tolosa. El 785 ens francs arriben a Girona. A la Marca Hispànica no hi ha un sentiment identitari, ja que és un fet merament geogràfic.
El Territori de marca s’organitza a través de Comtats, al servei del rei franc. El comte ha d’administrar el territori. Molts dels territoris dels comtats es basen en els pagus 1 romans. Els principals comtats són: Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona, Osona, Barcelona i Besalú. Aquests comtes són sorgits de l’aristocràcia autòctona, però amb el temps aniran essent substituïts per individus francs. La Marca Hispànica i els Comtats s’acaben establint el segle IX, es coneix com la Catalunya Vella.
Això no implica la pacificació del territori de frontera, ja que continuem trobant enfrontaments entre ells. Hi havia la facció procordovesa i la profranca, però era molt més complex.
Poc després que els carolingis s’instal·lin a Catalunya comencen a aparèixer unitats que reben el Privilegi de la Immunitat, és donada pel rei o el comte, aquell territori quedarà fora de l’ordenament jurídic, és a dir serà una unitat jurídica pròpia. El territori, normalment liderat per un monestir, no ha de pagar tributs a la Corona. La màxima autoritat serà de l’abat. Amb aquest privilegi el rei pot limitar el poder dels Comtes de les marques, que cada cop n’estan agafant més.
La Revolta d’Aissó (826-827). Va ser un alçament armat que va enfrontar la noblesa de la Marca Hispànica, liderada per Aissó, i la noblesa franca que arriba a través de la conquesta Carolíngia, liderada per Bernat de Septimània, en aquell moment comte de Barcelona i Girona.
Procés d’emancipació Comtal (s.IX-X) A partir la mort de Lluís el pietós, els comtats de la marca hispànica es van allunyant de l’òptica franca.
Apareixen les dinasties comtals, és habitual que quan un membre d’un llinatge noble arriba a comte intenta posar a membres de la seva famílies a càrrecs de poder, així es van creant grans famílies de poder. Aquesta tendència va en augment al llarg dels anys, fins que arriba un moment que el càrrec serà hereditari, el primer en passar el domini als fills serà Guifre el Pilós, fins aquell moment era un càrrec beneficiari, donat pel rei franc, ara serà hereditari. En un primer moment aquest comtat hereditari serà un govern col·legiat (tots els fills són comtes), però les tensions que comporta farà que, finalment, hi hagi una successió única.
En aquest moment els comptats es desvinculen de l’òptica franca i cordovesa, i alhora s’obren al món. Es produeix una obertura policia, amb ambaixades a Roma i l’Al-Andalús, també aliances matrimonials a la noblesa del Sud de França. També es fan pelegrinatges a monestirs del Sud de França, Nord d’Itàlia, Roma. Santiago i Jerusalem. Són molt importants els monestirs benedictins, on hi ha intercanvis culturals.
Amb les relacions amb Roma es pretén allunyar-se del poder franc, donar-se a conèixer davant la diplomàcia pontifícia, i el reconeixement, per part de Roma, dels comtats i dels seus titulars. Amb tot això s’intenta crear una església pròpia, creant una diòcesis pròpia amb seu a Tarragona.
Borrell II (947-992) l’any 970 va a Roma, acompanyat del bisbe de Vic, i s’entrevisten amb el Papa, en elles aconsegueixen el permís del Papa de crear la seva pròpia arxidiòcesis. Ató, bisbe de Vic, és el metropolità de Catalunya, però poc després serà assassinat.
2 Aquests viatges a Roma també tenien la intenció de molts monestirs d’aconseguir un privilegi d’immunitat, i així desvincular-se de Narbona. D’aquesta manera ells tindrien ple poder en les seves terres.
En els mateixos anys es viu una política d’acostament a Còrdova, dut a terme pel mateix Borrell II. Al segle X les aliances amb Còrdova són constants. Durant el moment de traspàs entre emirat i Califat independent s’intenten accions bèl·liques per estendre’s cap al Sud. Aquests anys tenim 4 ambaixades catalanes al Al-Andalús, establint-se un vassallatge amb el califa. Aquesta situació es manté durant el segle X, fins a l’atac d’alMans’r, a Barcelona, l’any 985, on es trenquen les relacions amb Còrdova. Les ràtzies musulmanes cap al nord eren constants. En aquest atac Barcelona és atacada i saquejada. Aquest atac es va estendre cap a ciutats del Nord. Aquest fet marca un abans i un després de la història de Catalunya. La Barcelona del moment de l’atac tenia una 1.500 habitants, però durant l’atac la població del comptat es refugia a la ciutat. En aquest fet és va veure que Barcelona no era indestructible.
Aquest episodi suposà:  La consciència de destí col·lectiu dels habitants del comtat, Borrell demana ajuda a la resta de Comtats.
 Gran dificultat per recuperar l’estabilitat.
 Augment de les donacions a monestirs. En ells s’intentava recaptar recursos per al rescat dels captius a Còrdova.
 Pèrdua de documents.
Després d’aquest fet, Borrell II demana ajuda a la cort franca, i demana tornar a tenir relacions de vassallatge. La petició no va ser atesa, ja que la dinastia carolíngia estava en decadència. En aquest moment es produeix la definitiva desvinculació envers els francs.
El 987 la dinastia dels Capets pugen al poder franc, els quals no són reconeguts pels Comtes catalans, per tant, la Marca Hispànica s’independitza. Tot hi això no hi ha una estructura política unitària, per tant no es considera Catalunya. Hi ha vincles culturals i familiars entre la població, amb preeminència del Comte de Barcelona. Alhora s’ha produït una doble ruptura, amb Còrdova i amb els Francs.
Amb la llegenda de Guifré el Pilós i la creació de les 4 barres es vol marcar la separació del territori amb els francs i la creació d’una identitat.
Del 987 al segle XII es va estabilitzant el model de feudalització que va creant un marc homogeni anomenat Catalunya.
3 ...