REGLES I PRINCIPIS (2016)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Introducció al dret de l'empresa
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 12
Subido por

Descripción

Seminario 2 resuelto

Vista previa del texto

SEMINARI 2: REGLES I PRINCIPIS María Martínez Garzón 1. Què significa afirmar que un principi té una dimensió de pes? Explica aquesta idea utilitzant l’exemple d’un principi com el de llibertat d’empresa.
Per a afirmar que un principi té dimensió de pes una de les funcions que ha de realitzar és atorgar legitimació al Dret, és a dir, fer que aquest sigui just. L’objectiu és decidir què cal fer en situacions on no hi hagi cap llei que reguli tal situació, o dos lleis es contradiguin.
Tal com diu a Los derechos en serio: “ Los principios tienen una dimensión que falta en las normas: la dimensión del peso o importancia. Cuando los principios se interfieren (...) quien debe resolver el conflicto tiene que tenir en cuenta el peso relativo de cada uno” En el cas d’un principi com el de llibertat d’empresa, a la constitució figura un article el qual menciona que aquesta llibertat estableix límits únicament a les pràctiques que afectin a un element decisiu de l’economia de mercat. El contingut de la llibertat d’empresa es pot desglossar en tres dimensions: llibertat d’accés al mercat, llibertat d’exercici i llibertat de cessació.
2. Per què les regles no tenen una dimensió de pes? Què vol dir Dworkin quan afirma que una regla, a diferència d’un principi, funciona com una disjuntiva? Per explicar aquesta característica diferencial de les regles, utilitza l’article 284.1 del Codi Penal: “Se impondrá la pena de prisión de seis meses a dos años o multa de doce a veinticuatro meses a los que empleando violencia, amenaza o engaño, intentaren alterar los precios que hubieren de resultar de la libre concurrencia de productos, mercancías, títulos valores o instrumentos financieros, servicios o cualesquiera otras cosas muebles o inmuebles que sean objeto de contratación”.
Les regles no tenen una dimensió de pes donat que no actuen realment com a regles “tot o res”, a més, configuren raons per decidir però no aporten conclusions.
Una regla funciona de manera disjuntiva, ja que si els fets que s’estipulen a les normes venen donats o bé la norma és vàlida i per tant s’haurà de seguir, aleshores no aporta res a la decisió. A més, una regla pot tenir excepcions, però si les té pot ser inexacte i incomplet anunciar-la.
En resum, pel que fa a les regles és possible que totes les excepcions que tenen no estiguin presents i a més que aquestes s’apliquin en base a una disjuntiva, és a dir, dubtant de si aplicarla o no, però sense haver una norma per a aquest cas. Just el que passa a l’article 284.1 del codi penal quan parla de “cualesquiera otras coses muebles o inmuebles que sean objeto de contratación.” 3. En el cas Riggs v. Palmer que explica Dworkin, quina utilitat va tenir en el moment de resoldre el cas el principi que ningú es pot beneficiar del seu propi delicte? Quina relació s’estableix entre aquest principi i les regles dels testaments? Es recalca que a ningú se’l permet aprofitar-se del seu propi frau ni obtenir beneficis d’una injustícia. Ja que com s’estableixen les herències dels testaments, aquest nét l’hauria d’haver rebut, però per no motivar així a més casos injustos com aquest, no la va rebre, contradient al que diu la pròpia regla del testament.
PART II 1. Explica breument quin és el problema jurídic que el tribunal pretén resoldre.
El tribunal ha de resoldre un conflicte sorgit sobre l’apropiació d’un bé immoble per part d’un banc creditor, per quedar deserta una subhasta d’aquest immoble. Es reclama que el banc ja recupera la part restant monetària amb l’adquisició de la finca, i no hi ha cap deute pendent. Ja que sinó, l’entitat financera estaria enriquint-se injustament.
2. Identifica les normes jurídiques que l’Audiència provincial de Girona utilitza per justificar la seva decisió i explica quines d’elles poden ser considerades regles i quines poden ser enteses com a principis. Justifica la teva resposta.
Teoria: Les normes (tant si són regles com principis) s’expressen en enunciats condicionals que correlacionen un cas genèric, definit per determinades propietats (antecedent) amb una solució normativa (conseqüent).
La diferència entre regles i principis resideix en el fet que l’antecedent de les regles preeu un conjunt finit de propietats, identificables autònomament, amb independència de les raons morals subjacents. Es diu que les regles tenen condicions tancades d’aplicació. Independentment de quin sigui el contingut de la regla, la seva identificació exclou la consideració de raons subjacents. Un exemple: “Qui cometi un homicidi serà castigat amb pena de presó” Per contra, els principis tenen un antecedent obert, en el qual les condicions no estan determinades. Per a identificar les condicions d’aplicació d’un principi potser cal fer una avaluació de les raons aplicables. Consegüentment, un principi tan sols no pretén d’excloure la consideració d’altres raons, sinó que la pressuposa. Un exemple: la constitució garanteix la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics” Per tant, es diu que les normes funcionen com a raons excloents mentre que els principis actuen com a raons de primer ordre que s’afegeixen a les raons subjacents. Quan hi ha dues regles que s’apliquen a un cas, una és vàlida i l’altre no; un principi es pot aaplicar a diversos casos o pot ser que en un mateix cas s’apliquin diversos i tots es tindran en compte. Hi ha principis que són moralment més importants que altres, per contra les regles no tenen cap diferencia de pes Exercici: Quan es fa referència a la nul·litat parcial de les clàusules, això fa referència a una norma. D’igual manera que la actuació de l’entitat financera es considera un abús del dret que comporta a un exercici antisocial, i tal com s’esmenta en una norma jurídica, es vol obtenir una conseqüència que no entra dins de la previsió per a la qual ha estat dictada. L’entitat financera intenta que la norma sigui interpretada d’una forma diferent per buscar escletxes al que la norma no nomena. Quan nomena que una doctrina defensa un enriquiment injust, nomena que no és lícit jurídicament i es pot entendre com un principi.
3. Com relaciona l’Audiència aquestes regles i principis jurídics per arribar a la conclusió que l’execució de la hipoteca no ha de continuar? Es remarca que els tribunals han de buscar la resposta més apropiada amb cada decisió justa. La decisió final es pren al punt número 6 quan es diu que la solució que s’ha d’escollir no porti a un benefici injustificat a la part amb més poder, tenint sempre en compte la justícia. De manera que es conclou que el BBVA va actuar abusant del dret d’adjudicar-se la finca per un import inferior al corresponent venent-lo després a un tercer obtenint d’allà beneficis.
4. Consideres que la interpretació que l’Audiència provincial de Girona realitza de l’article 579 de la Llei d’Enjudiciament Civil és problemàtica des del punt de vista de la seguretat jurídica? Sí pot arribar a ser problemàtica ja que s’han vulnerat normes jurídiques per fer justícia, potser posant en perill la seguretat jurídica que queda reflexa a l’article 9.3 de la constitució.
5. Creus que la sentència de l’Audiència és justa des d’un punt de vista material? Consideres que en aquest cas el tribunal ha vulnerat les normes jurídiques per fer justícia en el cas concret? Des de un punt de vista material la decisió de l‘Audiència és justa, ja que no seria lícit que es rebin beneficis per alguna cosa que no pertany. Fent que els altres no estiguin en una situació optima.
...