Tema 1. Hispània entre el 409-711 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Història medieval d'Espanya
Año del apunte 2016
Páginas 16
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

08/02/16 Divisió tópica entre altra i baixa edat medieval, en aquesta assignatura tenim un tercera etapa, la plena edat medieval. L'edat mitjana està marcada pel feudalisme i pel cristianisme.
Introducció: Història Medieval d'Espanya Realitats significatives del passat humà, coses culturals, ideológiques etc... que hagin succeït en el passat. Escollim d'una forma conscient aquells fets importants del esdevenir humà. Sempre són realitats complexes i globals, tot està conectat, tot i que ens sembli un fet completament polític té relacions amb diferents aspectes.
El terme Medieval A l'any 1688 primera vegada que es va utilitzar el terme medieval «Historia Medii Aevii» qui ho va dir va ser C.Keller/Cellarius. En un moment de la seva narració parla dels fets del temps intermig sense càrrega ideológica. Segons ell abarcaba des del 333 (desaparició de la cultura grecollatina i aparició de la nova Roma, Imperi romà d'Orinet o Imperi Bizantí) fins el 1453 (desaparició de l'Imperi romà d'Orient, de la nova Roma).
9/2/16 Veure que ha quedat de les époques passades, utilitzant les fonts històriques. La majoria de fonts medievals són procedents del llenguatge escrit (fonts documentals manuscrites), del missatge de les imatges (fonts documentals semiològiques) i dels objectes (fonts materials).
De les tres tipologies la més majoritaria són les fonts documentals manuscrites, la majoria de les quals les trobem manuscrites tot i que les obres de la segona meitat del s.XV són els anomenats incunables.
Dins de les semiològiques trobem: 1. Cartogràfiques 2. Estadístiques 3. Iconogràfiques Dins de les materials trobem les restes (arqueologia medieval).
Les grans característiques que ens fan estudiar l'època medieval, fent que deixem enrrera el món antic i entrant en l'època moderna (s.XV, on es recuperen les idees del món antic, Renaixement, tot i que no seran les mateixes perque han passat pel filtre de la cristiandat medieval), són: 1. La PI del s.V era una província occidental d'un gran imperi mediterrani medieval com ho era el romà. Desprès dels once segles d'edat medieval es transforma en dos grans regnes (Portugal i Castella) que tenen el lideratge de l'expansionisme europeu cap a l'Atlàntic.
2. Durant l'època medieval dominava una ideologia, mentalitat cristiana en convivència amb el pensament, creença musulmana i també dels jueus, a liderar a finals de l'època medieval de forma hegemónica el pensament católic contra qualsevol altre ortodoxia.
3. A través de l'edat medieval es passa d'una hispània de societat i economia esclavista, a través del sistema económic i social del feudalisme que acabarà anunciant a finals del s.XV una nova societat de caràcter mercantil i capitalista obert a un nou món.
4. Es passa d'una organització imperial romana, a través de les lluites feudals, nobiliaries etc...
a una estructura política de monarquia autoritaria sota un sol rei. Les relacions deixen de ser de tipos vassallatic.
5. Es passa d'una cultura manuscrita controlada, monopolitzada per l'Església a obrir-se a una cultura impresa oberta a altres capes socials (tot i que l'Església continuarà intentant controlar-la).
Tema 1: La Península Ibèrica entre el 409 i el 711: crisi de l'Imperi romà a Occident, continuïtats, canvis i la constitució del Regnum Gothorum 1. El marc de la Hispània romana Occident Orient Constantí I (306-337) Valentinià I (364-375) = Valentí I (364-378) Teodosi I el Gran (378-395) Honori I (395-423) Valetinià III (424-435) Arcadi (395-408) Aeci (437-454) Zenó (474-491) Rómul Augústul (475-476) HISPÀNIA (generals que es van considerar emperadors): 1. Constantí III (407-411) 2. Màxim (409-411) Constantí I a l'any 313 va promulgar l'Edicte de Milà, ja suposa un primer embrió del fenómen cristià, perque dóna llibertat de culte en el món cristià, que abans havia estat perseguit. Fet significatiu. El seu segon fet és a l'any 330, en una petita població d'Anatolia, on funda la Nova Roma (Constatinoble), fragmentació de l'Imperi romà en orient i occident. Establerta la gran capital.
A la seva mort (337) aquesta estructura imperial es monta en una doble estructura. El seus dos grnas emperadors seran Valentinià I (occident) i Valentí I (orient), son coemperadors, tots dos estan al mateix nivell. Estructura imperial afeblida i economia en crisi. Més enllà del limes romà hi ha uns grans pobles bàrbars. El mot barbari vol dir poble o individu no grec, però els romans afageixen el seu punt de vista i li donen el significat de persona sense els costums romans.
L'esclat es va donar l'any 375, quan un poble procedent del cor d'Àsia, els huns, avancen degut al seu nomadisme cap a l'oest, a l'oest estaven situats el visigots, d'origen germànic, establerts a la sortida del riu Vistula des del s.I. En el s.II es traslladen cap al sud-est d'Europa. En el s.III el poble got situat en el curs del riu Dnieper es diferencia en dos col·lectius: 1. Ostrogots, ocupen el sector oriental del riu Dnieper.
2. Visigots, ocupen el sector occidental del riu Dnieper (arribaran fins a la P.I.).
Quan apareixen els huns cap a l'oest els visigots es veuen en la necessitat de penetrar dins de l'Imperi romà i aquest no tindrà mecanismes suficients per frenar aquest avenç. Els visigots Huns (375) obtenen la primera gran victória sobre l'emperador d'orient Valentí I (que va acabar mort) en la batalla d'Andrianópolis (378). Les fronteres ja estan obertes i s'estableixen dins del territori de l'Imperi Romà d'Orient.
V L'IR té de npu un emperador que unifica IR l'Imperi sota el seu mandat, Teodosi I el gran, que intenta reforçar-lo.
A l'any 380 promulga l'Edicte de Tessalónica, segueix amb l'iniciativa de Constantí I. Veu que la comunitat potent és la cristiana i es passa a considerar el cristiansime com a religió de l'Imperi. Al 391 dóna un pas més, prohibieix el paganisme (s'inverteix la situació). Es considera romà a aquell que sigui cristià i a l'inreves. Torna a la solució que havia proposta Constantí, al 395 divideix l'Imperi entre els seus dos fills de forma tangible, tenen una autonomia, cada estat té el seu territori, administració etc...
A partir d'aquí es busca una tercera solució, intenten fer-los seus, a partir dels pactes de foedus, a canvi d'acceptar que es quedin en el territori dins de l'IR, aquests han de reconèixer l'activitat nominal de l'emperador i els han d'ajudar a lluitar contra els altres bàrbars.
L'altre solució és que aquests pobles germànics es converteixin en mercenaris, contingents de l'exèrcit romà.
En temps d'Honori I es recolza en la figura d'un general bàrbar, Estilicó, per tant veiem la gran imporància d'aquestes forces contingents.
A la mort de Teodosi I el món romà és un món cristià, a partir d'aquest moments els càrrecs administratius passen entre els poder civil i l'eclesiàstic. En temps d'Honori I aquest abandona la capital (Roma) i es trasllada a Ravena.
A finals de l0any 406 travessen l'últim limes els alans, sueus i vàndals i s'estenen per tot occident (IR d'occident no pot frenar-los). Com a possible mesura per frenar-los l'exèrcit romà abandona Anglaterra i tornen a l'Imperi per reforçar les fronteres, aquests generals jugaran segons els seus interessos.
Pictes, escots i briots ocuparan l'Anglaterra i Escócia, pobles celtes que es trobaven a Irlanda.
Aquests britons abandonaran Anglaterra i ocuparan el territori de les Gal·lies, a les zones d'Armonica, i donaran lloca a la Bretanya.
Els angles, saxons i juts entraran en les illes britàniques i s'cabaran establinet a la britania.
15/2/16 L'Imperi romà d'Orient va saber portar als grups bàrbars cap a l'Imperi romà d'Occident. Segona gran onada protagonitzada per francs u burgundis.
Hi ha una tercera onada protagonitzada pels visigots, es trabaven dins del limes de l'Imperi romà d'Orient, sota la direcció d'Alaric I que al 409 porta al seu poble cap a la península itàlica, al 410 per primera vegada des de l'any 387 a.C. que mai Roma havía sigut trepitjada per forces estrangeres.
Alaric I conquesta i destruix la ciutat de Roma, però no es queda a Roma, la seva intenció és arribar a la colonia romana anomeda Africa. Abans d'aconseguir-ho Alaric mor a terres italianes.
El fet de la caiguda de Roma va provocar un grans transvals de pensament que va tenir dos plantejaments diferents: 1. Que la caiguda de Roma era un dels primers signes de l'Apocalipsis 2. Protagintizat per Sant Agustí d'Hipona, que escriu De civitate Dei (426), en aquesta obra planteja la postura de que des del punt de vista cristià a de treure aspectes positius, s'ha de fer fort i adaptar-se a aquest nou món. Aquests pensaments reben el nom de providencialisme (hi ha una providéncia que du a terme tots els actes i situacions, no són pas un càstig).
La tasca es continuada per Ataülf (410-415), però aquest canvia de plantejament i torna cap al nord i s'estableix al sud de les Gal·lies, es casarà amb Gal·la Placida (protagonitza la tendencia d'aproparse als interesos romans). A la conquesta de Roma van agafar com esclava a la germana del emperador Honori I, Gal·la Placida (filla de Teodosi el Gran). A l'any 415 estableix la seva cort a Barcino. Hi ha una contrareacció del grup germànic en contra de la política d'Ataülf, que és mort al 415. Per poc temps el líder d'aquesta reacció contra el món romà és Sigeric però s'acaba impossant Valia I (415-418) abandona Barcino i s'estableix definitivament al sud-oest de les Gal·lies, a Aquitània. Valia I signarà un foedus amb Roma. Visigots situats al regne visigot amb capital a Tolosa. El seu centre serà Tolosa però com han signat un foedus tenen l'obligació d'intervenir a la península Ibérica a favor de Roma (lluiten contra els pobles bàrbars). A poc a poc però de forma constant, entre els anys 420-475 aniran intervenint a la Tarraconense.
En aquesta situació de trencament de l'Imperi romà d'Occcident hi ha un moment en l'emperador Valentinia III gracies al seu general Aeci, en que en alianza amb una serie de pobles bàrbars aconsegueixen derrotar als Huns dirigits per Atila (434-453), en la batalla de Camps Catalàunics o Camps Maurians (451). Un any desprès Atila intenta conquerir la ciutat de Roma, es aturat per uns afers diplomàtics del Papa Lleó I, que aocnsegueix fer-los retrocedir. Al 453 mor i els huns s'aniran desintegrant i deisgregant. Aquest episodi és una breu reacció positiva pel món romà, hi han dos esdeveniments més: 1. 455 Genseric rei dels vàndals saquejen de nou la ciutat de Roma des del mar.
2. 476 Odoacre cap dels Hèruls conquesta per quedar-se la ciutat de Roma i als voltants de l'Imperi romà d'Occident i deposa a l'últim emperador romà Rómul Augústul. Desapreix oficialment l'Imperi romà d'Occident.
Zenó I emperador romà d'Orient contemporani al 476, Odoacre agafa les insignies imperials de Roma i les envia a Zenó I, aixó vol dir que tant Zenó I com els seus deixebles són els emperadors de tots l'Imperi romà. Intenció de tornar a recuperar, conquerir per part de l'Imperi bizantí tota la mediterrània, tot l'Imperi romà.
L'imperi romà d'occident ha sigut substituit per les monarquies germànique. Estructura estatal (monarquies). Els hèruls d'Odoacre seran substituits pels ostrogots encapçelats per Teodoric I al 493 (Itàlia).
Estats successors donen aquest nom a les monarquies germàniques, perque d'alguna manera aquests estats germànics són successors de l'Imperi romà, perque conflueixen tres interessos en els que interessa continuar les idees de l'Imperi romà d'occident. Aquests tres interessos són: 1. Els poders económics de cadascuna de les provincies que residia en els terratinents, volen periodes de seguretat. Interessa acabar amb la inseguretat i la inestabilitat.
2. Jerarquia católica, ja que l'Imperi no existeix, és aquesta jerarquia que donara els cuadres dirigents i de pensament per aquesta estructura.
3. Bàrbars volen controlar els estats.
Aquests reis com estats successors mitjançant els foedus havien sigut reconeguts com a magister militum, dirigeixen els seus pobles amb la doble condició (germànica i romana).
Els estats successors reconeixen l'autortiat nominal de Zenó.
El poder germànic es basa en unes condicions triples: 1. Bann, poder real.
2. Reconeixement de l'Església católica 3. Cobertura legals des de Bizanci.
Intenten reconstruir l'administració a nivell de cada territori de l'Imperi romà o montar un sistema fiscal per obtenir ingressos per les seves necessitats. Es centra en el camp, força económica en el camp.
MG embrió del que serà el procès de feudalització, relacions de fidelitats personals basades en la ruralització. Les antigues ciutats romanes en periodes de decadencia. Excepte aquelles on estableixen el palatium/capitalitat.
HISPÀNIA Durant el s.IV la península ibérica estpa entrant en decadencia, economia empobrida, àmbit ruralitzat amb un régim económic, d'autosuficiéncia, comença a dominar el trueque (sistema monetari deixa de funcionar) ciutats disminueixen de població, es tanquen en muralles, el gran beneficiari és el camp de colonat, tenen al seu servei camperols lliures que es queden en el territori degut a una doble causa: 1. Fora del camp no hi ha posibilitats de sobreviure 2. Fora del colonat no podien satisfer al fisc (màxima pressió fiscal).
Això provoca que hi hagin bagaudes, fenómen que es va donar a la península ibérica al s.IV-V que són pagesos i ramaders desheredats pobres que no es troben dins de les explotacions agraries que s'agrupen i es dediquen al bandillatge, es concentren als territoris de Cantabria, fan expedicions de saqueig sobretot per la vall de l'Ebre i al 491 sota el capdil Basili al 449 conquereixen Ilerda.
Successor de Valia I és Teodoric II (453-466) rei del regne visigot de Tolosa. Creua els pirineus i acaba amb els bagaudes al 454.
Situació d'inseguretat i inestabilitat, es basa concentrar força en les Gal·lies i a la península Ibérica apareixeran una serie de generals romans que tenen força, que intentaran asegurar els territoris sota el seu propi benefici, no sota el poder de Roma.
Al 407 Constantí es reconegut per les seves tropes i pels seus súbdits com a emperador Constantí III 407-411. L'emperador de Roma no el reconeix. Estableix la seva capital a Arle, guerres civils dins dels propis romans.
Envia al seu fill constant acompanyat del general Geronci al 408 a la Tarraconense. Geronci a Hispània no reconeix a Constantí I i anomena a un altre emperador que va ser coemperador, Màxim (409-411). El que té menys possibilitats és Màxim i Geraci accepten que aquells pobles alans, sueus i vàndals que atravessin els pirineus i s'estableixen a la península ibérica que s'estenen per la península ibérica.
Constantí III al 411 a Arle es derrotat per les forces romanes d'Honori I.
Hispània ocupada per aquests tres pobles i el regne germànic de Tolosa al 411 acaba amb Màxim.
S EU SU s ding s A V.
ns Ala V.Silings GOT VISI S S- A Galecia, nord-oest PI Vàndals- Asdings o Siling A- Lucitania i al oest de la Cartaginense.
V.Silings- A la Bética Visigotspenetren per Tarraconense.
la s eu u S ts igo s i V Vàndals Tant asdings com restes de silings i alans. Bética + Cartaginense.
16/2/16 Primera característica comú en els pobles germànics és: 1. Població de caràcter nómada, principal activitat económica és la ramaderia.
Fan desplaçaments al llarg del territori. Dominen la metal·lúrgia i l'orfebreria. Per aquestes característiques tenien una superioritat militar envers el baix imperi romà. Aquests pobles bàrbars van penetrar dins l'Imperi romà utilitzant dos sistemes: 1. Procediment armat, hóstil.
2. Procediment diplomàtic mitjançant els foedus.
Étnia de caràcter germànic del nord-est d'Europa. Pobles molt cohessionats la manera d'estructura interna entorn el clan o la sippe. La sippe són comunitats de parents amplies amb un rerefons igualitari i amb una tendéncia a la propietat col·lectiva. Aquests enllaços eren unes relacions de fidelitat, solidaritat i protecció mútua. Per sobre trobem els pobles, que s'organitzaven per unes assemblees d'homes lliures on els capdevanters de cada sippe es reunien i prenien les decisions (la més important escollir el seu rei), principi electiu del rei, la condició básica és la de lideratge.
La legislació era un dret de tradició oral, gairebé tots els pobles les lleis no estaven per escrit, al s.V moltes acaben sent escrites seguint la tradició del món romà. Un dret de caràcter personal, en funció de la condició se-li aplicava un dret o un altre.
Al llarg del temps van transformar la legislació en una sola de caràcter territorial. Aquestes lleis van tenir molts noms segons el poble. Aquest trencament amb el món romà fa que el llatí es vagi trencant, es va degenerant, es canvia el llatí clàssic pel llatí medieval o vulgar.
Les creences En principi són de religions paganes, més concretament animista (les principals divinitats són les propies forces de la natura) per tant practiquen la seva adoració en els propis llocs de la natura (llocs sagrats). Molta importancia a els Déus de la divinitat. Tenen una mitología de Déus com per exemple Wotan/Odin, Thor/Donar, Tiwar/Tyr.
1. Odin, el més important, l'ordenador, creador del món, és el guía de la mort i el Déu que domina tota la magía.
2. Thor, el portador del tro, el Déu bàsic de la natura, protector de la natura i dels camps.
3. Tyr, segueix tot el món del dret, de les assemblees, se li atribueixen la qüestió de la guerra.
Quan es moren el costum habitual és practicar-li l'incineració, però pel contacte amb els romans van adoptar les inhumacions. Pobles que practicaven activitats endevinatories i propiciatories, a càrrec de les dones.
Conforme entren en contacte amb el món romà es van anar passant al cristianisme, al catolicisme.
Hi han algunes grans excepcions, entre aquestes trobem: 1. Els burgundis 2. Longobards 3. Vàndals es passen al cristianisme arrià (arrianisme), una branca ortodoxa del 4. Visigots cristianisme, cristians al marge de l'Església.
5. Osogots ARRI (v. 256 Constantinoble – 336) Concili de Nicea (325) ÚLFILA (v.311 Constantinoble – 382) v.341 (evangelització) Aquesta heretgia va néixer a l'Imperi romà d'Orient. Cristianisme cantó occidental centrat en el Papa, cristianisme monolític no hi ha diferents interpretacions a Orient s'expandeix tant a nivell territorial com de pensament, aquí trobem més d'una capital (quatre grans patriarques: Constantinoble, Antioquía, Jerusalem, Alexandria). Arri nega la divinitat de Crist ja que és fill de Déu pare però no de la mateixa naturalesa. Es reunixen al Concili de Nicea, on es considera que aixó és una heretgia, a partir d'aquí es parla del credo de Nicea, s'afirma que Crist es engendrat no pas creat i de la mateixa naturalesa del Pare. Aquesta idea del catolicisme s'impossa.
Úlfil, bisbe de les idees arrianes,se'n va a terres de visigots i ostrogots al nord-est de l'Imperi romà d'Orient i al 341 evangelitza en lafe cristiana però des del punt de vista de l'arrianisme.
Àlans No eran germànics es creu que era un poble d'origen iraní, els primers que van tenir coneixement sonre ells van ser els grecs i els van anomenar sàrmates. Són de religió pagana. En el moment que entren en contacte amb l'Imperi romà, a l'any 375 amb l'empemta dels huns es veuen obligats a moure's endavant, uns marxaran i altres es quedaran com aliats dels huns.
Vàndals Poble germànic que en els seus orígens al s.I d.C. estan situats a Pomerània, al s.III els tenim situats a Murabia i al s.III estan sitauts a l'Alemania central davant del riu Rin. Es creu que és en aquesta época quan deixen el paganisme i agafen l'arrianisme. És en aquest moment quan és diferencien entre silings i els asdings. Els silings es situen a l'Alemania Central i els asdings es situen per sota, en el territori de la Pannonia.
Sueus Poble germànic, sempre seran pagans. Es tenen notícies d'ells al s.I, on van lluitar en les Gal·lies contra Juli César. Estan establerts en el sector de Saxonia i Turingia.
Aquests tres grups degut als moviments es van establir en un primer moment al centre de la Gal·lia i al 409 passen a la Hispània.
Silings Vàndals Asdings 418/429, són els que tenen l'iniciativa. Al 429 pasen a l'Àfrica.
Quan es produeix un buit algú l'aprofita.
Reis Vàndals Reis Sueus Gunderic (406-428) Hermèric (409-441) Genseric (428-477) Rèquila (441-448) Huneric (477-484) Requiari (448-457) Trasamund (496-523) Remismund (464-469) Carriaric (550-558) Ariamir (558-561) Teodemir (561-570) Mir (570-583) No necessàriament hi ha llaços de parentiu (ja que el primer concepte és un rei lectiu).
Entre el 416-418 Valia I a instances de Roma li demanen que intervingui dins la Península Ibérica.
Sota l'obediéncia de Roma (al primer mapa), pràcticament els vàndals silings i els àlans queden derrotats enfront els visigots, per tant aquests grups derrotats es converteixen en aliats dels visigots asdings.
En el sector nord-occidental territori dels sueus (segon mapa).
La influencia romana desapareix i començen a governar Tolosa. 418-419 la iniciativa la tindran els vàndals dirigits per Gunderic, aturen als sueus del rei Hermèric (pel nord) i els deixen al sector més nord occidental. Gunderic en possibilitats de governar, al 421 senyor de la Betica i s'expanssionen cap al mediterrani i arriben a la Cartago nova. Conquesten la flota romana= força terrestre i marítima, i a l'any 426 ataquen les illes Balears. Capitalitat a Sevilla, al 428 puja el seu germanastre Genseric, al 429 uns 80.000 vàndals atravessen el canal de Gibraltar i conquesten tot el nord d'Àfrica=abandonen la península ibérica. Al 430 conquesten les principals ciutats de la vella roma, Hipona i Cartago = cop molt fort per Roma perque era el graner de la ciutat. Començen a caure les illes occidentals: les Balears al 443 i anys succeits Cerdenya, Sicília i Córsega i al 455 saquejen Roma.
22/2/16 Es crea un regne vàndal en les ciutats d'Hipona i Cartago. Els dos reis successors de Genseric situats a l'Àfrica trobem un regne que es va afeglint degut a: 1. Vàndals arrians, fan ostentació de la fe, persegueixen a les comunitats romanes d'Àfrica.
2. Lluites contra les poblacions berbers i contra les tribus nómades subsaharianes.
En época de Justinià I (527-565) l'emperador de Bizanci vol aconseguir el somni de recuperar la part occidental de l'antic Imperi Romà. Mitjançant uns generals durà a terme una serie de campanyes per aconseguir-ho, un dels generals és Belisari, que desembarca al nord d'Àfrica i al 533 derrota als vàndals en la batalla de Tricameró. A partir del 534 els vàndals desapareixen, ja que desapareix el seu últim rei Gelimer.
A partir d'aquesta fase de predomini dels vàndals a la Hispània, podem parlar d'una segona fase de predomini dels sueus (429-469). El seu establiment bàsic a Hispània és la Galecia. Un dels primers reis és Hermèric, que té els seus centres de poder al voltant de les ciutats de Braga i de Porto.
Enfrontats amb la població d'aquelles terres (romans). Al 429, al desapareixe els vàndals, els seus s'extenen per la península tasca feta per Rèquila (fill d'Hermèric). Durant el seu mandat s'extenen cap al sud, Betica, penetrada al 438, Mèrida al 440 formen part del regne sueu i Sevilla al 448.
Lluites contra enemics interns, els vascons. Per reformar el regne dels sueus, els principals dirigents i Rèquiari al 448 es converteixen al cristianisme, signa uns acords amb els Bagaudes i aquests ataquen el sector que els sueus no tenien (la Terraconense), ataquen Ilerda i Cesaraugusta al 449.
Aquests atacs posen en perill el teóric domini romà i demanen auxili a un altre poble germànic, el regne visigot de Tolosa.
Teodoric II (rei del regne visigot de Tolosa, 453-466), atravessa els pirineus i ataca als sueus, entre el 456 i el 457 els sueus són derrotats, Requiari mor el 457.
El seu successor serà Remismund (464-469), en aquest període hi ha una cooperació, totelatge entre els visigots i els ostrogots. Al 466 Teodoric II envia a un misioner, Ajax, això provoca lluites internes entre els sueus arrians i la població romana de creença catòlica.
Cada vegada menys presència dels sueus, s'imposa l'hegemonia dels visigots, perque en la mateixa època, trobem el gran regnat d'Euric I (466-484) al regne de Tolosa, exerceix protectorat a la Gàlia i dins d'Hispània.
Sant Martí de Braga, gran i últim evangelitzador dels sueus en època de Carriaric, al 550 el regne dels sueus passa a ser una societat cohessionada.
Regne visigot de Tolosa han abandonat les Gàlies i s'estableixen a la península al 507 i formen el regne visigot de Toledo. Es produeix una guerra civil entre Leovigild (Toledo) i Ermenegild (Sevilla), el rei sueu Mir creu que ha d'ajudar a Ermenegild per expansionar-se, finalment guanya Leovigild i aquest s'enfronta als successors de Mir i acaba annexionant els regnes dels sueus, que desapareix al 585, tot aquest territori pasa a ser del Regne Visigot de Toledo.
Visigots Tolosa (418-507), a les regions d'Aquitània. Teodoric II (453-466). Euric I (466-484).
Regne Visigot Toledo (507-711) Tolosa Entre els anys 472-475 s'estableixen al sud dels Pirineus i al 476 s'extenen per la Provença. Euric I que comença a tenir una certa cohessió és quan s'escriu el Codex Eurici, primer document de legislació pel seu poble visigot (pels individus d'orígen germànic). Alaric II fa un pas més i mana escriure la Lex Romana Visigotohorum (llei escrita pels romans).
Ara a desaparegut l'Imperi romà d'Occident, ens trobem: Francs, Clodoveu (488-511) fundador FRANCS R.V. Tolosa de la dinastia franca dels merovíngis.
Francs avançen cap el sud i acaben amb l'estat romà de Siagri. Clodoveu té forces per expandir-se en totes direccions i aconsegueix que els borgundis es facin aliats seus. Clodoveu al 507 a la batalla de Vouillé acaba amb el Regne Visigot de Tolosa amb la mort d'Alaric II.
Els ostrogots aconsegueixen frenar l'avenç dels francs totelant als visigots: FRANCS VISIGOTS OS T RO GO TS A la mort d'Alaric II el succeix Amalaric (510-531), durant aquest període totelats sota la protecció dels ostrogots (Teodoric I), pper tant rep el nom del període dels ostrogots.
Els visigots van anar penetrant pel sector central de la península ibérica, triangle format per Paléncia, Calatayud i Toledo, més el sector de la Tarraconense. Es van apoderant de les terres agràries, 2/3 queden expropiades i 1/3 queda en mans dels terratinents romans. Entre el 509 i el 568 els visigots s'aniran establint a la península ibérica, canvis de capitalitats, de seus pero acaban establint la seu a Toledo. En les lluites internes hi ha un motiu més: 1. Costum d'escollir el rei entre els principals nobles, però degut al sincretisme amb els romans hi ha una nova forma d'accedir al tron, de forma hereditària, s'enfronten totes dues formes.
Enfrontament per la successió d'Akhila (549-555), guanya Atanagild (555-567) gràcies a l'ajut de l'Imperi Bizantí, que després s'expandirà pel sud-oest de la Carthaginense.
Formació de l'estat de Toledo, obre del rei Leovigild (568-586). A la mort d'Atanagild pujen els dos germans Liuva I (567-571) i Leovigild, que es reparteixen les autoritats, Toledo queda en mans de Leovigild i Liuva es queda amb la Tarraconense, a la mort del seu germà Leovigild es queda amb tot el regne visigot. Serà qui formarà l'estat de Toledo en tres camps: 1. Asegurar l'espai territorial del regne. Pen una serie de mesures: • Dins de la penínusla ibérica sempre havia hagut els vascons, per assegurar la territorialitat intenta controlar als vascons, poble indoeuropeu a Euskadi, Navarra i els Pirineus. Pagans d'alta demografia. Sempre havien estat en revolta = gran perill. Per contenir les revoltes empre una campanya al 581 i estableix la ciutat de Victoriatum com un lloc per controlar als vascons. Mesure amb èxit.
• Guanyar als successors del rei Mir dels sueus i s'annexiona al 585 el regne dels sueus.
• Francs possen en risc el regne visigot als Pirineus a la Septimània i a la Tarraconense.
Francs dividits entre els regnes de Neustria i Austràsia. Leovigild atura els atacs dels regnes i firma aliances amb els dos regnes.
• • Època de lluites internes, autra per sempre aquestes lluites dins del territori visigot. Per asegurar l'estabilitat interna el 579 deixa el govern d'unes regions als seus dos fills Ermenegild (Bética) i Recared (Tarraconense i Septimània). Ermenegild es subleva conte el seu pare, cassat amb una princesa merovingia de fe católica i Ermenegild intenta tenir-la al seu favor i es converteix al catolicisme= aliança amb els merovingis, aconsegueix alianza dels bizantins, adhessió de la població, col·laboració de partidaris del rei anterior i alianza del rei dels sueus Mir = es veu amb forces per enfrontar-se al seu pare. 582-583 enfrontaments entre Leovigild i Ermenegild. Ermenegild derrotat i capturat al 584, per lo tant Leovigild aconsegueix el control total de la península ibérica.
Aconsegueix ocupar un troç del territori dels bizantins.
23/2/16 El regne visigot de Toledo el podem dividir en tres fases: 1. Període Ostrogot (507-549), no és territori dels ostrogots, hi ha una protecció per part d'ells.
2. Zenit (apogeu), desprès de Leovigild trobem el rei Recared I (586-601) 3. Decadència (601-711/720, caiguda de la Septimània) 2. Afavorir la cohessió entre els grups dirigents i la majoria de la població hispano-romana, intentaq afavorir la cohessió a nivell jurídic com religiós: • En qüestions legislatives, dona unes disposicions de liberalitzar, en quant els pobles mixtes.
• Edicta unes lleis, Codex Revisus per revisar els Codex anterior en quant a la tolerància entre el poble visigot i el romà.
• Centralització administrativa, disposicions que marquin els tractes i les relacions entre la noblesa dirigent i la monarquia.
• Intenta millorar les confrotnacions religioses a travès de l'arrianisme, fa més properes i més tolerants les creencies arrianes en vers el catolicisme, troba la complicitat d'alguns bisbes catòlics que s'afegeixen en aquesta idea de tolerància religiosa, es dóna al voltant de l'any 580. Apropament de l'arrianisme al catolicisme cau quan la jerarquia catòlica més orotodoxa s'opossa a aquest arrianisme. Sublevació per part del seu fill a nivell polític i religiós contra les mesures del seu pare.
• Fa una política de tolerància amb la minoria jueva que bàsicament residien a les ciutats. Els incoporen a l'administració.
Organitzar estructura de l'aparell de l'estat: • Contrau matrimoni amb la viuda d'Atanagild, mitjançant aquest enllaç el que preten és aturar als possibles adversaris dels antics nobles i partidaris d'Atanagild.
• Reforça la seva autoritat reial dominant a la noblesa, aquesta dominació és que en els nobles fidels en la seva persona els considera dins del seu entorn i els hi dóna una serie de càrrecs/privielgis i aquells nobles que es mostren contraris a la seva persona els hi confisca uns béns, amb aquesta confiscació dels béns va creant una hisenda reial que com a conseqüència amb la millora d'aquesta hisenda te diners per poder pagar als seus exèrcits.
Aquestes forces ja no seràn una adessió personal sino que serà també una contribució eocnòmica.
• La moneda que ciruclava era la moneda de Justinià, el solidus, Leovigils crea una altra moneda d'or que es creu que té el nom de trients o tremisses (1,6/1,5 g d'or) també es creen altres monedes de plata. Ja no hi ha l'efigie del rei bizantí, es substituida per l'efigi de Leovigild i per el lema Leovigildi regis.
• Es creu que entre Cartago Nova i Toledo va fundar la ciutat de Recòpilis al 576, una mostra més de poder d'aquest rei que es veu amb poder de crear ciutats noves.
• L'estructura d'aquest estat es mou sobretot envers el camo, però hi han unes ciutat en devallada (siutades al litoral de la Tarraconens i a la Bètica), nombra una serie de responsables al front d'aquestes ciutats i de les estructures agràries. Les dos figures que crea són: ➢ Comes civitates, dirigir les ciutats. Les principals són a Toledo, Mèrida, Barcelona i Sevilla, i fora de la hispània la ciutat de Narbona.
➢ Dux provinciae, dirigir les provincies.
6. No hi ha ni senat ni assembleas, crea una nova forma anomenada Aula Regia, es tracta d'un consell assessor del rei, insitutció al voltant del rei per ajudar-lo, col·laborar en les decisions que s'han de prendre. Al costat d'aquesta institució trobem l'Officium que són els òrgans de gestió del govern formats per escrivants, tresorers, nobles etc... crea una certa guàrdia pretoriana anomenats Gardins élit reduida però guerrera, aquest militars que es troben com a guardia personal de Leovigild. Una altra institució és el Concilis, reunions de caràcter eclesiàstic, a partir del 589 estaran presidides pel rei i també entendran de qüestions polítiques i administratives del regne (a mesure que es vagin fent, que es realitcen a Toledo, anomenats Concilis de Toledo, van haver-hi 18, els importants són a partir del tercer en època del seu fill Recared I).
• Durant la seva etapa es van diferenciant els béns de la monarquia, es diferencia l'economia del monarca (el tresor més propi, més personal) dels béns de la monarquia de l'estat (fiscus).
En el període de decadència serà un motiu de discussió entre la noblesa i els monarques, perque quan els reis perdin control la noblesa intentarà apoderar-se d'aquesta fiscalitat pública, aquests reis donaran aquesta fiscalitat pública en ús de fruit a la noblesa, s'està iniciant un procés de pre-feudalsime.
Apogeu A la mort de Leovigild el seu successor serà Recared I, que ja estava acostumat a les tasques de govern perquè en nom del seu pare havia governat la Tarraconense i la Septimània. Quan Recared puja al tron al 586 es troba un regne cohessionat i pot fer un pas més endavant, que és aconseguir la plena cohessió entre la població hispano-romana i els habitants d'origen germànic, la manera de fer aquesta cohessió és la religió, fa el mateix que el seu pare, però aconsegueix la cohessió a partir de la fe catòlica.
Al 589 convoca un no Concili, el III Concili de Toledo. Impulsat per Sant Leandre de Sevilla. En aquest Concili de Toledo acompanyat dels principals bisbes i d'una part de la noblesa visigótica abandona l'arrianisme i es converteix al catolicisme i consideren el catalocisime com a religió oficial de l'estat. Desapareix un dels principals obstacles de la cohessió de la societat d'aquesta monarquia visigótica, per acabar de guanyar-se a la jerarquia católica torna els béns confiscats pel seu pare a l'Església. No només comporta la cohessió social, comporta que molts eclesiàstics de fet es converteixin en funcionaris d'aquesta monarquia. Vol dir que aquesta Església accepta l'autoritat del propi rei visigótic. A la llarga provocarà un distanciament entre l'Església visigótica i Roma (lluita per les investidures). Certa confussió entre el poder civil i l'eclesiàstic, l'Església cada cop intervindrà més en els afers civils. Aquesta és la principal actuació de Recared, perquè les altres es basen en reforçar les mesures dutes a terme pel seu pare.
Decadència Les principals causes de la decadència: 1. Dins de la monarquia sempre va haver-hi un conflicte permanent per la successió al últim monarca, per saber quin principi s'impossa, l'electiu o l'hereditari. A vegades s'impossarà un prinicpi o un altre en funció de la força que tingués en aquell moment. Guerres internes quan no queda clar quin dels dos principis s'ha de seguir.
2. Es formen bàndols, clienteles nobiliaries, en que alguns seràn partidaris d'un pretendent i alguns partidaris de l'altre.
3. Les propietats del fiscus seran envejades per la noblesa visigótica, això vol dir que serviran per pagar (serveis militar o administratius) i premiar fidelitats. Aquest fiscus es va debilitant.
4. Moltes vegades hi han continues confiscacions amplies, de càstig, de venjança per part del pretendent que ha guanyat envers la part de la noblesa dels partidari que ha perdut, envient d'hostilitat i rivalitat que a vegades aniran passant de pares a fills.
5. Amb l'aparició del poble musulmà es trenca el marum nostrum, aquesta unitat romana es trencara, a partir del s.VII desapareix. A l'any 670 els musulmans han arribat a Tuníssia.
Apareixerà la gran ciutat musulmana de Kairouan. La ciruclació monetaria i mercantil per part dels visigots es trenca, pràcticament desapareix, l'economia queda funamentada en l'agriculura, canvi total, perque l'agricultura juga un paper gairebé únic des de mitjans del s.VII. Això comporta una devaluació de la moneda, es creu que perd el pes en or i es passa a 1,3 grams d'or.
6. Tot això va acompanyat a començaments del s.VIII de l'aparició de males collites, uns períodes de sequera, unes plagues de llagosta, que comporten períodes de fam.
7. A Bizanci al 542 a aparegut una epidémia coneguda sota el nom de la Peste Justinianà que arribarà a la Península Ibérica al s.VII, sobretot en les zones marítimes, aquesta peste que comporta perdues de la població no desapaerixerà fins a finals del s.VII, 8. Després d'aquesta gran epièmia la península no coneixerà una altre epidèmia tan forta fins el 1348 amb la peste negra.
9. Aquesta Església exerceix poder, això comporta unes conseqüències negatives, alguna de les jerarquies cauen dins de la corrupció i hi ha una crisis de costum per part de les persones més preparades de l'Església.
10. No hi ha diners per pagar als soldats, exèrcit aflebit degut a que es basaran en unes relacions de fidelitat.
Reis Visigots en època de decadència • Liuva II (601-603) • Viteric (603-610), retorn a la fe arriana però no triomfa.
• Sisebut (612-621), es creu que era dels pocs reis il·lustrats, amb cultura, molt infuelnciat per la jeraquia catòlica, canvia la política de la monarquia envers la minoria jueva, es pot començar a parlar d'una certa política antisemita. Emprèn una serie de campanyes contra els bizantins (territori sud-oriental de la península).
• Suíntila (621-631), la campanya contra els bizantins triomfa, entre els anys 625-629 els bizantins són derrotat i s'acava el període bizantí en la península = control total de la penínsual dels visigots. Es tornen a empendre campanyes per sutmetre als bascons.
• Sisenand (631-636), es convoca el IV Concili de Toledo (633-634), importància perque aqui s'inagura l'estructura que consisteix en els concilis presidits pel rei, formats pels càrrecs eclsiàstics i nobles, on es decideixen coses d'afers polítics i d'afers d'erudició. Aquest Concili estarà sota totelatge de Sant Isidor de Sevilla. El problema de successió s'impossa el principi electiu, per tant aquests nobles i aquesta Església tindran la clau pre escollir a la persona que creguin més propera als seus interessos. A nivell religiós s'impossa l'anomenada litúrgia visigótica, la manera de fer d'altres cerimonies cristianes es faran a la hispànica, a diferencia de la del papat, tindrà la seva importància perque anys després serà coneguda com la Litúrgia mossarab. Obra del Sant Isidor de Sevilla Liber sentenciarum obra en la que es justifica l'insitució monàrquica dels reis visigots.
• Recesvint (649-672), Liber Iudiciorum o Liber Iudicis, es legislarà tot aquest regne de Toledo a través d'aques manament, tant de caràcter legislacional, com polític, com administratiu. Serà el text legal en que en principi de l'època de la reconquesta, serà conegut sota el nome de Fuero Juzgo (els reis castellans es basen a partir d'aquest llibre).
• Vamba (672-680) • Vitiza (702-710) • Roderic (710-711) 29/2/16 Línia partidaria de Recesvint Khinadaswint Línia partidaria de Ègica Recesvint (649-672) Lex Visigothorum Vamba (672-680) Paulus (673) Ervigi(680-687) Ègica (687-702) Vitiza (702-710) Roderic (710-711) Akhila II (710-713) Ardó (713-720) = Pare a fill (procés hereditari) = mateixa línia partidaria, no familiar.
A la segona meitat del s.VII trobem l'abosulta cohessió religiosa (catolicisme), época en que el predomini intel·lectual, de les empreses de la monarquia esta en mans de les principals figures de la jerarquia eclesiàstica. A finals del s.VII es quen es van acumulant els factors económics i socials que desenvoquen en la decadéncia.
Pretext el de sempre, moltes vegades quan mor el rei s'impossa segons alguns concilis de Toledo s'impossa el principi electiu no l'hereditari.
Ervigi al 680 deposa al rei Vamba (rei amb poca força). Es creen dos bàndols d'estaments nobiliaris, un bàndol partidari de Recesvint, que proclamaran al 710 a Roderic, i l'altre línia nobiliaria serà partidaria dels altres pretenents, per la línia de Vamba. Al 710 trobem els pretendents de Roderic i d'Akhila, s'impossa la línia de Roderic, Els partidaris d'Akhila II no tenen prou forces per impossar aquesta figura, demanen la col·laboració de l'antiga Àfrica romana (en aquest moment en mans dels musulmans). Aquests partidaris demanen l'ajut a Mussa, aquest envia a Taric a la península, i al 711 guanya, derrota i mata a Roderic i als seus partidaris, aquests musulmans no es conformen amb ser pagats amb un territori o un tribur i aprofiten l'ocasió per anar avançant (descomposició del regne visigot), per extendre la seva conquesta per la resta de le penínsual Ibérica. El regne visigot acaba al 711 quan aquest regne es conquerit per aquest món musulmà. Els nobles resistents a aquesta conquesta musulmana, reconeixen a a Akhila II i continuara sent rei d'un territori queda vegada més menguant fins el 713. Després d'Akhila es parla d'Ardó entre el 713-720, quan cau Narbona, conquesta de l'últim fragment del regne visigot a l'altra banda dels pirineus.
La cultura al regne Visigot Més que ser una cultura propia del regne germànic va ser una continuitat de la cultura romana, que va succeir en terres peninsulars. Cultura tardorromana, durant el s.V i gran part del s.VI entra en decadència, va tenir un renaixement durant la segona meitat del s.VI. En aquest moment trobem els dos grans regnats de Leovigils i Requeret. Durant el s.VI-VII es va produir una certa romanització del poble visigot, per raó demogràfica i per superioritat cultural, el tercer factor és el paper evident que exerceix l'Església i la jerarquia ecleisàstica. Aquesta romanització es creu que va ser débil i minoritaria en respecte el poble visigot, sobretot va impregnar a la propia monarquia, pero va arribar molt poc a les capes baixes dels visigots. Els reis visigots van fomentar i protegir aquesta cultura romana que havien heretat. Cultura escrita, en llatí, no s'han conservat restes en llengues indigenes o germàniques. Es dona a conèixer l'escritura visigótica, escrita en llatí, continuadora de la que s'utilitzava en les terres hispàniques durant aquest Imperi. Hi ha dues tipologies: 1. La cursiva, s'utilitza de forma habitual a partir del s.VII, i es tenen textes fins els s.XII en aquesta lletra. Sobretot en nuclis mossàrabs (comunitats cristianes dins del territori d'AlAndalús.
2. La minúscula, lletra amb menys variants, més unificada en tot el territori. S'abandonarà aquesta tipologia de lletra i s'agafarà la carolina. Septimània al s.IX passen a la Carolina, Textos procedents del món religios, llibres litúrgics, poesies religioses etc... L'educació dels nobles estava en preparar els principals dirigents nobiliaris, ensenyament de caràcter militar i no pas de caràcter intel·lectual.
Litúrgia visigótca, rep el nom una serie, un conjunt de ritus del cerimonial de l'Església católica i cristiana d'aquella època. Aquest cerimonial es dóna en la Santa misa. Es va donar sobretot en la Península Ibérica i la Septimània com a litúrgia hispànica (diferente de la de Roma). Alguna de les seves cerimonies son properes d'algunes esglésies locals del món céltic, sembla que aquesta relació prové de Cesari dArlé, com a representat de l'Església a Hispània va propossar aquesta mena de cerimonial, de litúrgia. En el IV concili de Toledo presidit per Isidor de Sevilla (633-634) s'unifica, es planifica d'una forma definitiva com és aquestt cerimonial de la litúrgia visigótica, Uns anys més tard, entre el 680-690 s'escriu el Liber missarum. El món català es substituit per la litúrgia romana i franca a inicis del s.IX i a finals del s.XI la resta de la penínusla ibérica adopta la litúrgia Europea, la Papal i els últims que mantenen els costums de la visigótica són les zones mossàrabs i el nucli principal de Toledo.
Música Visigótica Lligada a la litúrgia, tipus de música similar al cant gregorià, és en llatí, de procedencia d'aquella època, es tenen textes, els documents però en canvi es desconeix el tipus de melodia. Va anar despareixent. Al s.XIII va desapareixer totalment del món ibéric per la música gregoriana, procedent del món Europeu i papal.
El món artístic Bàsicament es diferencien dos grans moments: 1. Al territori penínsular, s.V-VI, en aquests dos segles, tenim dos poblacions que a nivel d'expressió artístíca es manifesten de maneres diferents, hi ha dos estils d'art: • Hispanoromà, continuen la tradició dels seus avantpassats, continuació dun art paleocristià, al litoral, a la Bética, al voltant de Mérida. Centres de cultes, bàsiliques, piscines, mosaics, sarcófegs etc...
• Visigot-germànic, el que fan els pobles que acaben d'entrar a la península, a terres de l'interior, de la Meseta, objectes de caràcter personal, manifestacions dels dos grans arts que dominaven aquests dos pobles, mostres procedents de l'orfebreria i de la metal·lúrgia. Tresors, dipossits de creu i corones votives. Tresor de Guarrazar i el de Torre don Jimeno, compostos de creus i corones votives i peces d'or.
2. AL s.VII, anomenat hispanovisigótic (ja s'ha fet la cohessió de les dues poblacions), porpicitat tant per la corona com per l'Església, la majoria mostres d'art católic, poques mostres d'art arrià. Reben influencies del nort de l'Àfrica i del món bizantí, han quedat petites Esglésies sobretot al nord de la península de planta basicial o cruciforme.
1/3/16 Esglésies que mostren l'art visigótic.
S. Juan de Baños (Palència) Quintanilla de las Viñas (Burgos) S. Joao de Nazaré S. Pedro de Balsemâo Portugal Vera Cruz de Marmelar S.Pedro de la Nave (Zamora), influencia de l'estil artístic de Bizanci.
Santa Comba de Bande (Orense), caràcter visigot.
S. Pedro de la Mata (Toledo) S. Fructuoso de Montecius (Braga) Fortificació de Puig Rom (Roses), art visigótic.
...