Tema 8: Perfil i tècniques dels periodistes (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Fonaments del Periodisme
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8: PERFIL PERIODISTES I TÈCNIQUES DELS Característiques del periodista: Aptituds fonamentals: 1) Exactitud i precisió: ser precisos a l’hora de apuntar els fets i tenir en compta els detalls.
2) Honestedat (fairness): x distorsionar la veritat ha hi ha publicistes. El públic ha de poder confiar amb el periodista (si el periodista se n’adona que la informació és falsa ha de rectificar) 3) Implicats en el meu al seu voltant (Curiositat i empatia): estar sempre pendents del què passa.
4) Articulats: dominar el llenguatge i estructurar el relat: saber redactar.
5) Persistència: insistir sempre (anar x tots els camins possibles) fins obtenir la resposta que volem.
6) Coneixement: servei de documentació= biografia + informació.
7) Estar actualitzats 8) Iniciativa: presentar tots els fets susceptibles de ser noticia. S’ha de tenir iniciativa i autonomia 9) Coratge: s’ha de tenir “morro”.
Els valors del periodisme: Com a filtradors de la informació “gatekeepers”: seleccionar la informació que arriba al públicporter.Com a disseminadors de la informació “newshounds” i com Orientadors dins el mapa d’informació “Cartògraf de la informació”; la seva tasca és la de situar al públic perquè entengui els fets. És una conseqüència directa de la quantitat de fonts disponibles en l'ecosistema de la comunicació actual. Això fa que la funció dels periodistes passi a ser més de cartògraf que de gatekeepers, apuntant cap a nous camins interessants, enlloc de filtrar i empaquetar productes tancats.
Els valors de un periodista      Servei públic Objectivitat, imparcialitat, objectivitat i credibilitat Autonomia i independència en el seu treball Immediatesa, actualitat i velocitat (inherents en el concepte de notícia) Ètica, validesa i legitimitat: per tal de respectar una independència, les periodistes no poden rebre doblers x parlar bé de una cosa. A vegades si x fer una foto de 1 lloc agafes material de 1 botiga, es pot citar al peu de foto l’empresa que t’ho ha cedit però dins el text no es pot citar res. I ens podem negar a publicar alguna cosa si no estem d’acord.
L’art de l’observació Per a quin públic escrivim? Per a quin mitjà escrivim? S’han de tenir en compte els criteris del mitjà. Centrar el tema: què contindrà el lid? (plantejar idees o hipòtesis que permetin valorar la importància dels fets, estar obert a les possibilitats de canviar-les, no tancar-se a que hi hagi subtemes). Buscar la diferencia: l’element dramàtic i l’element únic que diferencia la noticia.
Situar-les adequadament. Viure les coses personalment: observar-hi i viure-ho directament. La documentació: coneixement general i específic i clàssics com la gioconda (D.Vinci), el perro andalús (Buñuel) o la flauta màgica (Mozard).
Nivell del treball periodístic    Nivell 1: (fets a la superfície i material generat per les fonts). Per exemple notes de premsa, internet o realitat (Persones que s’han assabentat via xarxes socials d’una notícia impactant, però falsa).
Nivell 2: El periodista va directament al lloc dels fets x obtenir la informació que necessita i x poder contextualitzar la noticia, contrastar les dades i poder construir-la.
Nivell 3: interpretació, anàlisi i opinió.
Abans de posar-nos a escriure s’han de passar 4 passes: 1 vegada tenim la informació hem de treure allò irrellevant pq tenim un espai limitat. Ens trobarem amb obstacles: saturació (no tenim temps), no es agafen el tlf, hem de ser capaços de automatitzar els processos. Estar preparats x nous temes i tenir en compte que hi ha q historia darrera cada esdeveniment. Hem de comprovar sempre els noms i les dades. Per cercar informació hem de perdre la por a fer el que feríem o ens fa por fer, qüestionar a l’autoritat i les coses assumides i seguir els diners.
Tècniques del treball periodístic 2: L’entrevista Preguntar a algú per obtenir informació.
Vox Pops: qualsevol tema serveix, els subjectes poden ser variats, cal evitar respostes de si/no, s’ha de incloure una foto en què es pugui identificar la persona i s’ha de contactar amb la persona amb educació.
Les rodes de premsa: N’hi ha que no deixen que els periodistes facin preguntes es pot esperar a la sortida a la persona. És important fer preguntes. Perseguir fora de la sala (ens han de conèixer, personalització). Ens hem de assegurar que es fa la pregunta que ens interessa, buscar la nostra informació, no la del protagonista, demanar aclariments i opinions: “És una situació lamentable?”, comentar amb companys que en saben més, assegurar que les notes estan ben preses, i si tenim una idea personal...? Entrevista: 4 principis 1) Preparar-se: Definir el subjecte, pensar què volem saber, documentar-se bé, preparar una llista de preguntes, ordenar-la, revisar-la.
2) Establir relació amb l’entrevistat: Concertar l’entrevista i anar a l’assalt. La fase inicial és clau: fer veure els avantatges de parlar, si refusa..., afalagar, sorpresa, amenaçar (x exafegir 1 nota de premsa x deixar malament a l’entrevistat).
3) Fer preguntes rellevants: preguntes obertes (resposta flexible) i tancades (resposta específica). Anotar nom i cognom (i telèfon), que t’expliquin anècdotes, fer preguntes senzilles, + val que sobri inf, no tenir por de passar x ignorant. 1r dades i fets, després reaccions i opinions, no deixar-se enganyar amb eufemismes, combinar preguntes obertes i tancades i fer-ne d dures i intrusives.
4) Observar i escoltar: posició de seure relaxada (intentar imitar la posició de l’entrevistat), prendre notes de l’actitud de l’entrevistat ja que no tot es diu en veu alta(del llenguatge no verbal), o forçar la mirada als ulls i sempre prendre notes.
COSES QUE NO S’HAN DE FER MAI A UNA ENTREVISTA Interrompre, preguntar obvietats (“Content amb el premi?”) respostes impossibles (a 1 escriptor: “Per què escriu?”), donar la nostra opinió: (no creu que és un desastre?), mentir.
Entrevistes: TV: Combinar preguntes objectives i subjectives, 1pregunta cada vegada: Pas a pas, “sí” o “no” no funciona a la TV, fer preguntes curtes, acostar-se poc a poc al tema, ser honest: no amagar el motiu de l’entrevista. Entrevistats difícils: planificar bé (l’hora, el format) adaptar-se. Adequar l’aspecte, mostrar interès per la història personal, no treure el bloc / gravadora de seguida, no donar tots els detalls, no mentir, no fer d’entrada la pregunta clau, fer pauses, demanar ajuda, animar.
...