16 Diabetis tipus 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 TEMA 16: TERAPÈUTICA DE LA DIABETIS MELLITUS TIPUS I INSULINA I ANÀLEGS DIABETIS És una alteració produïda per un conjunt de trastorns metabòlics que condueixen a una hiperglucèmia, deguda a una falta de secreció o d’efectes de l’insulina. Això produeix un acúmul de glucosa en sang, que provoca símptomes aguts (polidípsia, poliúria, polifàgia); possible cetosi metabòlica (per alta presència de cossos cetònics) i complicacions cròniques (nefropatia diabètica, neuropatia, retinopatia, arteriosclerosi) TIPUS DE DIABETIS • Diabetis tipus I: el pàncrees no pot produir i/o secretar insulina, sovint per una disfunció autoimmune sobre les cèl·lules β • Diabetis tipus II: el pàncrees pot produir i secretar insulina en quantitats suficients, però les cèl·lules dels teixits perifèrics presenten resistència a la seva acció i no són capaces de recollir la glucosa circulant. Es produeix doncs un augment de la glucèmia, que provoca un increment en l’estimulació de la secreció d’insulina → Hiperinsulinèmia inicial seguida d’una hipoinsulinèmia a llarg termini • Diabetis gestacional: apareix durant l’embaràs. Pot ser transitòria (autolimitada) o cronificar-se • Altres • Diabetis genètica: per una mutació sobre gens codificants de les cèl·ls β pancreàtiques o els receptors de la insulina • Diabetis causades per fàrmacs o substàncies químiques TRACTAMENT L’objectiu del tractament és normalitzar la glucèmia i millorar la utilització de glucosa per part dels teixits perifèrics, per tal de prevenir complicacions cròniques 3 punts fonamentals i que s’han de complir simultàniament • Dieta individualitzada • Exercici aerobi • Tractament farmacològic: en el cas de la DM1 és principalment l’administració d’insulina PERFIL NORMAL D’INSULINÈMIA El pàncrees sempre manté una secreció basal d’insulina, l’anomenada insulinèmia basal. És en el moment de les menjades quan es produeix un augment d’aquesta secreció: insulinèmia postprandial 1 de 5 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 INSULINES I ANÀLEGS DE LA INSULINA TRACTAMENT HIPERGLUCÈMIA POSTPRANDIAL 1. Insulines d’acció ultra-curta (ultra ràpida): són anàlegs de la insulina
 • Insulina lispro
 • Insulina aspartat
 • Insulina glulisina 2. Insulines d’acció curta (ràpida)
 • Insulina regular TRACTAMENT HIPERGLUCÈMIA BASAL 3. Insulines d’acció intermèdia • Insulina NPH, NPL = insulina + protamina 4. Insulines d’acció llarga (lenta) • Insulina glargina • Insulina determir • Insulina degludec (ultra llarga) INSULINA D’ACCIÓ ULTRA-CURTA Són anàlegs de la insulina amb alguns AÀ modificats respecte a l’original, per tal de modular les seves característiques farmacocinètiques.
Si s’administra insulina endògena SC es formen ràpidament hexàmers, que s’agreguen al teixit SC i no es poden absorbir. S’han d’anar dissociant a dímers i després a monòmers, que seran els que finalment arribaran a circulació sistèmica: tot aquest procés triga uns 30 minuts • Efecte màxim d’acció: 2—4 hores • Duració de l’acció: 8 hores • La insulina endògena es pot administrar SC i IV Els anàlegs terapèutics no presenten aquesta capacitat d’agregar-se en hexàmers, de manera que s’absorbiran directament: són monòmers d’efecte (quasi) immediat.
• Efecte màxim d’acció: 0.5—1.5 hores • Duració de l’acció: 4 hores • Administració únicament SC En ambdós casos, el seu objectiu és controlar la hiperglucèmia postprandial 2 de 5 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 INSULINES D’ACCIÓ INTERMÈDIA Per a controlar la hiperglucèmia basal Insulina NPH • Suspensió d’insulina combinada amb protamina • Inici d’acció més lent: 1.5h • Efecte màxim d’acció: 4—12 h • Durada de l’acció: 16—24h Insulina NPL • Suspensió d’insulina lispro + protamina: anàleg més ràpid • Perfil similar a la NPH però d’inici d’acció més ràpid INSULINES D’ACCIÓ LLARGA Per a controlar la hiperglucèmia basal Insulina glargina • A l’entrar en contacte amb el pH fisiològic forma uns microprecipitats que n’enlenteixen la seva absorció • Inici d’acció: 1—3h • Durada de l’acció: 18—24h Insulina detemir • Es substitueix l’últim AÀ de la cadena beta per un ÀG de 14C: això potencia l’agregació en forma de dihexàmers i la seva unió a l’albúmina • Quan s’administra forma un dipòsit que s’absorbeix molt lentament • La seva elevada unió a l’albúmina aconsegueix unes concentracions plasmàtiques molt estables al llarg del temps i menor variabilitat d’insulina lliure • Inici d’acció: 1—2h • Durada de l’acció: 24h INSULINES D’ACCIÓ ULTRA-LLARGA Per a controlar la hiperglucèmia basal Insulina degludec • ÀG de cadena més llarga unit a l’últim residu de la cadena beta (un àcid glutàmic) • Quan s’administra SC forma multihexàmers que encara trigaran més a dissociar-se • Absorció molt lenta: >24 h • Durada d’acció: >40 h • Aconsegueix una administració més espaiada en l’interval de dosificació: menys administracions al dia. L’interval d’injecció pot ser cada 40 hores respectant un mínim de 8 hores entre les dosis INSULINES BIFÀSIQUES Són mescles d’insulines o anàlegs d’acció ràpida/intermitja + llarga en proporcions fixes Permeten aconseguir un inici d’acció ràpid i una llarga durada 3 de 5 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 INSULINOTERÀPIA Objectiu del tractament segons l’ADA (2014) • Reduir l’hemoglobina glicosilada (HBA1c) < 7% • Controlar la glucèmia les 24 hores del dia, de forma crònica • Es pot individualitzar segons la durada de la diabetis, l’edat i esperança de vida del pacient, comorbiditats, complicacions CV… Existeixen dos pautes: intensiva i convencional PAUTA INTENSIVA Es recomana per aconseguir bon control de glucèmia en pacients amb DM1 • Infusió SC contínua d’insulina • Injecció dosi múltiple 1. INFUSIÓ SC CONTÍNUA (BOMBA) • Reservori d’insulina que s’injecta contínuament, de manera que aconsegueix uns nivells constants d’insulina basal; + bolus d’insulina en els moments dels àpats • Insulines d’acció ultra-curta o curta • AVANTATGES • Patró més fisiològic • Menor risc d’hipoglucèmia greu en comparació amb la pauta d’injecció múltiple • Millor qualitat de vida • INCONVENIENTS • Risc de descompensació cetònica si l’administració s’interromp: si apareix una fallada de la bomba, al no existir reserves d’insulina, el pacient es queda sense insulina (ni exògena ni tampoc endògena) i apareix una brusca descompensació. L’organisme llavors requereix energia, obtenint-la dels lípids i produint cossos cetònics • Cost elevat • Requereix una atenció i informació per part del pacient per tal de fer-ne un bon ús 2. INJECCIÓ MÚLTIPLE Combina insulines d’acció llarga + ràpida/ultraràpida abans dels àpats: • 1 o 2 dosis/dia d’insulina basal (acció llarga) • 3 dosis d’insulina prandial (ràpida o ultraràpida, amb els àpats) PAUTA CONVENCIONAL S’administren insulines bifàsiques 2 cops al dia: 60% al matí abans de l’esmorzar i 40% a la nit abans del sopar Inconvenient principal: en un alt percentatge de pacients no s’aconsegueix bon control glucèmic (sempre serà preferible la teràpia intensiva) Indicacions: persones grans o que presentin un mínim d’insulina endògena 4 de 5 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 EFECTES ADVERSOS • El més freqüent de tots és risc d’hipoglucèmia per excés absolut o relatiu de glucosa: el pacient diabètic ha de conèixer quins són els símptomes d’una hipoglucèmia per tal de saber-les detectar a temps. Les necessitats d’insulina canvien molt segons el moment (exercici intens o quan s’està en repòs absolut…) • Prevenció: educació del pacient • Tractament: glucosa (oral o IV) o glucagó IM • Reaccions al·lèrgiques • Resistència a la insulina: per aparició d’Ac anti-insulina • Reaccions lipodistròfiques: redistribució del greix segons la zona d’injecció de la insulina. Per a evitar-ho, es recomana anar rotant el punt d’injecció de la insulina SC • Edema insulínic: especialment a l’inici del tractament INTERACCIONS Els requeriments d’insulina poden variar molt segons el fàrmac que es coadministri: • Augmenten la glucèmia (i per tant, els requeriments d’insulina): • Anticonceptius orals • Tiazides (diürètics) • Glucocorticoides • Levotiroxina (T4) • Hormona del creixement • Disminueixen la glucèmia i els requeriments d’insulina: • β-blocadors • IECA • Sal·licilats 5 de 5 ...

Comprar Previsualizar