13. Transtorns hipofisaris (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 27/03/2016
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

Jon_snow 15/3/16 13. TRANSTORNS HIPOFISARIS EIX HIPOTÀLEM-HIPÒFISI L’hipotàlem i la hipòfisi estan connectats entre si, l’hipotàlem estimula la hipòfisi que secreta una hormona que quan estimula el òrgan fa que estimuli una segona hormona que efectua una retroalimentació negativa. Entre hipotàlem i hipòfisi tenim un factor alliberador (GH-RH) i un d’inhibidor (Somatostatina). Es generarà la GH, hormona de creixement amb efectes directes. Seran per exemple sobre el fetge, que alliberarà somatomedines o actualment anomenats insulin-like growth factors (IGF).
Aquestes hormones exerciran un feedback negatiu sobre l’hipotàlem i la hipòfisi.
HORMONA DEL CREIXEMENT.
Es una hormona peptídica, que es secreta de manera pulsàtil, durant les etapes de son profund. Sempre hi ha un nivell de secreció basal, però durant la infància és molt més intens. És important que es secreti tb durant l’edat adulta pq té accions metabòliques.
ACCIONS - Accions anabòliques o Creixement longitudinal dels ossos, donen la talla.
o Estimula el creixement de tots els teixits de l’organisme (agent mitòtic).
61 Jon_snow - Accions metabòliques o A nivell hepàtic, estimula la producció de glucosa (gluconeogènesi) o En el teixit adipós, promou la lipòlisi (hidròlisi dels triglicèrids).
o A nivell ossi, manté un bon nivell de massa òssia.
o Augmenta la síntesi proteica als músculs, augmenta la massa muscular.
o Té efectes beneficiosos psicològics, cardíacs i en la funció cognitiva.
EXCÉS D’HORMONA DE CREIXEMENT Acromegàlia en nens, gegantisme en adults. És una malaltia rara, entre 50-60 persones per milió. Es deguda a un tumor en la majoria dels casos, es de tipus benigne i afecta a les cèl·lules de la hipòfisi. El tumor secreta hormona de creixement, ja que respon igual que les cèl·lules de la hipòfisi.
A més dels signes físics (canvis en l’aspecte de la cara, trastorns visuals, mal de cap, creixement anormal de mans i peus, sudoració excessiva), a la llarga poden provocar HTA, malalties CV, problemes respiratoris i augmenta molt la incidència de càncer en diferents localitzacions (és un agent mitòtic, per tant en excés provocaran una divisió cel·lular excessiva).
TRACTAMENT 1. Cirurgia, intentar eliminar l’adenoma. Funciona bé si son adenomes petits, si son grans no es poden extirpar totalment o en zones de difícil accés.
Si la cirurgia fracassa passem al tractament farmacològic: 2. Fàrmacs: a.
Anàlegs de la somatostatina: el tumor és sensible a la somatostatina, per tant si ho administrem de forma exògena reduirem la mida del tumor. Es necessita administrar en infusió continua, ja que té una vida molt curta, per tal d’evitar-ho es donen anàlegs.
62 Jon_snow Els anàlegs mantenen la seva estructura cíclica, però son una mica més curts. El primer que es va comercialitzar va ser la Octreotida, cada 8h SC, es va buscar una forma galènica que permetés menys administracions, i es va crear la Octreotida-LAR. S’administra per via IM i hi han uns polímers que actuen com a reservori del fàrmac, que l’alliberen poc a poc durant un mes.
Més tard va sorgir la Lanreotida, semblant a la Octreotida, que té dues vies d’administració SC profunda (1 cop al mes) i també una forma Lanreotida LAR IM cada 15 dies.
L’eficàcia es variable, i dependrà del nº de receptors a somatostatina que expressi el tumor, si expressa molts, el tractament serà molt efectiu. Aquesta millora es veu en les analítiques i en una reversió de les manifestacions CV.
També tenen altres aplicacions, el tractament dels tumors neuroendocrins del sistema gastroenteropancreàtic (GEP), ja que també inhibeixen la secreció de les hormones de la zona GEP.
La octreotida també es pot fer servir en les varius esofàgiques sagnants (cirrosi), ja que es una manera de controlar el sagnat, de manera IV. Redueix el flux sanguini en la zona.
Efectes adversos: al inici de l’administració sobretot són gastrointestinals lleus (nàusees, diarrea, flatulències...), que desapareixen al llarg del temps. A més afavoreixen la formació de càlculs biliars, ja que frenen la formació de la bilis.
Pot ser que es creï intolerància a la glucosa (això es important en persones diabètiques).
63 Jon_snow b. Antagonismes de GH: El Pegvisomant, que es va generar fent modificacions a partir de la GH, s’ha modificat pq s’uneixi amb més afinitat i a més farem que no es generin els segons missatgers que acaben produint l’efecte. L’administració és SC 1 cop al dia.
Aquest fàrmac el que farà és actuar sobre els receptors de GH de forma que reduirem al formació de IGF, però s’ha d’anar amb compte pq s’inhibirà la retroalimentació negativa. Pot ser que es formi més hormona, però aquesta no podrà actuar pq el receptor estarà bloquejat i no podrà actuar.
És un fàrmac molt més efectiu que els anteriors, pq no es depèn del nº de receptors que hi ha, però també es molt més car, per tant es reserva quan el primer cas no es poden administrar o no dona bona resposta. En general és ben tolerat però s’han descrit casos d’hepatotoxicitat. Es pot donar en combinació amb anàlegs de la somatostatina.
c. Agonistes DA: baixen la secreció de GH, però la seva eficàcia es baixa en monoteràpia. L’avantatge es que s’administren per VO. Es poden usar després de la cirurgia o com a tractament combinat amb els anàlegs de la somatostatina.
Si el tractament farmacològic fracassa o no hi ha prou resposta, passem a la 3a línia.
3. Radioteràpia.
DÈFICIT D’HORMONA DE CREIXEMENT.
Pot ser una afecció adquirida o congènita, pot ser que no hi hagi gens de secreció o que aquesta sigui insuficient. S’usa en nens que creixen amb un ritme inferior al normal. Cal un diagnòstic molt precís, ja que hi ha moltes situacions que provoquen un mal creixement i un excés d’hormona provocaria molts efectes adversos.
64 Jon_snow Cal descartar problemes de malnutrició, anorèxies, patologies cardiovasculars o tiroïdals, també s’han de basar en la talla en relació a la edat i la velocitat de creixement (taules de creixement). També es controla l’edat òssia amb radiografies de la mà i el canell. Es fan estudis genètics i proves hormonals, en les que s’avalua la resposta del cos del nen a hormones del creixement.
A més un cop diagnosticar, s’ha de demanar l’aprovació a un consell assessor a Catalunya, per veure si el nen és o no és candidat.
Es pretén assolir la màxima talla possible dins la normalitat. No sempre s’aconsegueix, ja que s’ha d’iniciar el tractament el més aviat possible. Només serà efectiu mentre les hipòfisis òssies estiguin obertes. Anualment es revisen totes les proves per veure si s’ha de continuar o no el tractament. Si hi ha un dèficit absolut s’haurà de continuar per ajudar a les accions metabòliques de la GH.
Hi ha altres malalties associades a una manca de creixement en nens, en les que la hormona de creixement tb està recomanada: - Insuficiència renal crònica abans de la pubertat.
- Síndrome de Turnen en nenes.
- Sínrome de Prader Willi, nens amb talla baixa, obesitat i cert retràs mental.
- Alteracions en el gen SHOX, que controla el creixement longitudinal.
- Creixement intrauterí retardat. Quan neixen, encara que sigui termini, no tenen la talla adequada, no sempre s’ha de tractar, però hi ha vegades que es va arrossegant i sempre tenen una talla menor.
APLICACIONS EN ADULTS.
Està indicat quan el dèficit és absolut, quan els nivells són clarament insuficients (no cal que sigui zero). Això pot ser degut a : - Alteracions de la infància.
- Dèficit adquirit: o Persones que han rebut radioteràpia a nivell cranial per un tumor al cervell.
o Persones que han patit traumatisme cranioencefàlic.
65 Jon_snow o Hemorràgia subaracnoidea en el que no s’han recuperat els nivells de GH en 12 mesos.
En aquest cas no busquem créixer, sinó revertir els possibles efectes que pugui tenir uns nivells molt baixos de GH: - Osteopènia.
- Mala distribució del greix, poca massa muscular.
- Dislipèmies.
- Disminució de la força muscular i la capacitat d’exercici.
Mai està aprovat el seu ús per augmentar el rendiment esportiu, augmentar la massa muscular o bé contra l’envelliment. Té molts efectes adversos, hiperglucèmia, càncer, desenvolupament de diabetis...
L’hormona s’administra per via SC diàriament, la dosi varia segons l’edat i el tipus de trastorn. En nens la dosi és individualitzada segons la superfície corporal, i no del pes.
EFECTES ADVERSOS EN DOSIS TERAPÈUTIQUES CORRECTES.
- Resistència a la insulina amb hiperinsulinisme, precaució en nens i persones diabètiques.
- Generació d’autoanticossos contra GH, això no disminueix l’eficàcia clínica.
- Hipotiroïdisme, revisar funció tiroïdal periòdicament.
- Reaccions locals en el punt d’injecció, això es comú a tots els fàrmacs amb adm SC. Es recomana canviar el punt d’injecció.
- Rarament: edema papil·lar (inflamació del nervi òptic), HTA cranial, desplaçament del cap del fèmur.
16/3/16 DÈFICIT DE IGF-1 Situació en la que la hormona de creixement es normal o inclús incrementada. El dèficit de IGF1 pot ser degut a 3 situacions: - Mutació en el receptor per la hormona del creixement en les cèl·lules hepàtiques.
- El receptor es correcte però falla algun dels mecanismes de senyalització.
- Mutació o dèficit en l’expressió gènica pel gen que codifica per IGF-1.
66 Jon_snow En aquests casos tenim una talla baixa, i l’administració de GH no suposarà cap millora.
S’ha crear IGF-1 recombinant, que es pot administrar de forma endògena. S’anomena també mecasermina. S’administra SC dos cops al dia. Té efectes similars als de la insulina, per tant pot provocar hipoglucèmia com a efecte advers. Sempre s’ha d’administrar durant els àpats, si no menges, no s’administra el fàrmac. Es recomana monitoritzar la glucèmia.
CASOS CLÍNICS D’EXAMEN.
1. Un amic que practica culturisme et comenta que vol començar a prendre que vol començar a prendre hormona del creixement per augmentar la massa muscular. Quins d’aquests arguments podries utilitzar per fer-lo desistir? - L’administració de d’hormona del creixement pot produir hipertiroïdisme F - L’administració de d’hormona del creixement podria causar resistència a la insulina i a la llarga diabetis tipus 2. V - Por produir pèrdua de massa òssia. F (augmenta la massa òssia) 2. A un pacient amb acromegàlia se li administra octreotida LAR per via IM.
- L’administració s’ha de fer cada 8h. F. (Un sol cop al dia).
- Es produeix disminució dels nivells plasmàtics de IGF1, però no de GH. F - Podem augmentar l’eficàcia del tractament en combinació amb cabergolina. V (És un antagonista DA, s’usa com a coadjuvant.) - Si el tractament fracassa es pot administrar pegvisomant. V (es reserva en casos de fracàs terapèutic).
67 ...

Comprar Previsualizar