TEMA 5. USOS SOCIALS DE L'AUDIOVISUAL (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 2º curso
Asignatura Estructura i ecologia dels mitjans
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 17/01/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. USOS SOCIALS DE L’AUDIOVISUAL Usos socials de l’audiovisual: hàbits i patrons d’actuació en les pràctiques culturals relacionades amb el consum dels serveis audiovisuals (formes d’accés, temps dedicat i activitats a les que es renuncia, maneres de consumir,...) (Tercer Vector de l’esquema del sentit de l’evolució del SCS) La “resposta” sociocultural als altres vectors -i en el context de cada moment- avança en un sentit: es modifiquen LENTAMENT les pautes de conducta social respecte a l’audiovisual en funció - de l’oferta de circuits, formats i serveis (“mitjans”) audiovisuals que la innovació tecnològica permet i proposa - de les condicions econòmiques de prestació i consum dels serveis, formats i circuits que s’ofereixen per a organitzar l’activitat audiovisual - de la regulació que n’afecta el desenvolupament - de la situació econòmica i sociopolítica de cada societat concreta, del moment històric, etc.
(Més gràfics) Però al mateix temps la resposta social-cultural: +modifica el ritme d’incorporació de la innovació tecnològica a les pràctiques comunicatives: (serveis i circuits que propicia i arracona) + modifica els models econòmics de circuits i serveis (“mitjans”) d’explotació viables, en transformació i decadència o emergents,...
audiovisuals: formats + genera formats i estructures no previstes pels agents participant en el sistema (i pot generar nous agents, en conseqüència, i noves tensions en el sistema) + obliga a adequar la regulació sobre el funcionament de l’audiovisual: promoció i /o restriccions a les iniciatives dels agents del sector i als nous entrants, obligacions dels agents i serveis, o sobre les actuacions dels ciutadans respecte als circuits i serveis (“pirateria”), etc.
1.
PRINCIPALS LÍNIES DE MODIFICACIÓ (I RESISTÈNCIA) DELS USOS I HÀBITS RESPECTE ALS MITJANS I SERVEIS AUDIOVISUALS 1. Fragmentació i dispersió de l’audiència entre els mitjans convencionals Per l’existència de més oferta per a pràctiques/experiències audiovisuals similars (exemples: més canals de TDT, més pantalles als multicinemes) i els circuits/serveis emergents Que fan possibles pràctiques/experiències audiovisuals totalment o parcialment diferents, substitutives, complementàries o concurrents (exemples:TV de recuperació, VOD de cinema i de TV, serveis OTT, xarxes socials , …) Conseqüència: disminució progressiva de la “transcendència” de cada un en la societat 2. Acceleració del ritmes de modificació dels perfils d’usuaris dels mitjans conseqüències sobre la seva viabilitat econòmica) i serveis (amb - La “televisió” (com a format d’explotació) perd atractiu entre els més joves - El “cinema”: crisis successives, per l’adaptació dels ciutadans als nous circuits d’accés a pel·lícules i aparició d’altres formats de ficció - Els videojocs: recerca de nous públics (del nen/jove-masculí a tot tipus d’usuari) 3. Reaccions dispars davant l’aparició de nous serveis i circuits: Actuacions de rebuig (o resistència)...
Per tradició i “mandra al canvi” : pagament pel futbol, TV “desempaquetada” (gravada, a la carta,...) Per “analfabetisme tecnològic” (dificultat d’adaptació als nous dispositius d’accés) ... I actuacions “anticipatipatives” i entusiàstiques Per l’atracció col.lectiva per la innovació (tecnològica, comunicativa....) Per l’atracció de la descoberta de noves possibilitats d’ús de la innovació tecnològica Conseqüències: a) Polarització dels perfils de pràctiques audiovisuals b) L’audiovisual clàssic (cinema, TV) ,de caràcter passiu i nucli central de les pràctiques comunicatives (desplaçant la lectura), comença a ser desplaçat per la navegació (inclosa audiovisual) i la participació (jocs, xarxes socials, televisió social) c) Emergeix la cultura de l’”automassmedia” (M. Castells) d) La cultura de la justificació i l’acceptació de la pirateria, un element clau per al futur de l’audiovisual 4. Influència fonamental dels hàbits laborals, d’oci i de formes de vida en els canvis de les pràctiques audiovisuals (i viceversa??) 2. FACTORS D’INFLUÈNCIA SOBRE LES PRÀCTIQUES AUDIOVISUALS I D’EXPLICACIÓ DELS USOS (CONSUMS) ****** Tots aquests factors actuen interrelacionats ******* 1. L’estructura sociodemogràfica de la societat * Indicadors encara avui molt importants: - Piràmide d’edats, - Distribució per sexes, - Nivell de renda * Altres: - Models i dimensions (unifamiliar,....) de la llar - Lloc de residència (gran ciutat, mitjana, zona rural), - Composició per origen social (immigració, de primera o segona generació, autòctons...) Els cicles de vida (jovenes, parejas sin hijos, aprejas con hijos pequeños, parejas con juhis mayores... monoparentales, adultos independientes...) i les constel·lacions (Formes de veure al televisió) (Kantar Media) 2. L’estructura social - Pes i composició de les classes socials (nivells d’ingressos), - Nivell educatiu + Poc investigat encara : existència de “comunitats” : Barça, fans de… (serà més fàcil amb el reastreig de xarxes socials i “empremta” digital a través d’internet 3. Model socioeconòmic i polític de la societat - Grau de pluralisme i participació i implicació político-social: promou més mitjans per estar informats, més diversitat audiovisual - Societats de consum o capitalisme avançat: l’audiovisual esdevé un mercat de gran competència i molt dinàmic, una indústria amb molt potencial econòmic - Organització dels calendaris i horaris laborals i educatius + context econòmic concret (crisi i atur, societats en creixement,…) Gràfic del model de França vs. Gran Bretanya. (Coneixement, res més).
4. Estructura i Dinàmica cultural -Pautes d’ús del temps lliure (Tradicions, dies de festa oficials, practiques de vacances i caps de setmana…). A què dediquem el nostre temps lliure. Per exemple, als països nòrdics et quedes més a casa veient vídeo o sèries, però a la vegada també poden veure més cinema perquè si plou més l’únic lloc on pots anar fora de casa és al cinema. Es fan estudis per saber què agrada i que no.
-Oferta cultural disponible (inclosa l’oferta audiovisual-comunicativa). Les pràctiques audiovisuals depenen de la oferta cultural disponible. Si només tenim biblioteques o si hi ha molts concerts o festes de cap de setmana... El grau d’elecció de diversitat és diferent.
Les pràctiques de consum de mitjans estan interrelacionades amb les pràctiques de consum cultural i d’ús del temps lliure.
Exemples.
Una major oferta cultural (FALTA PPT) 3. VARIABLES QUE AFECTEN ELS USOS SOCIALS DELS MITJANS AUDIOVISUALS Categories de relació entre el consum de mitjans, cultura i temps lliure I.
II.
III.
PRÀCTIQUES SIMULTÀNIES: Anar al cinema i sortir amb amics (els joves són qui més va al cinema perquè es fan dues activitats de temps lliure a la vegada), escoltar ràdio i estudiar (he d’estudiar i no vull deixar d’escoltar música), veure televisió i llegir el diari (de gent més gran), veure televisió i connectar-se a xarxes socials (de gent més jove).
PRÀCTIQUES COMPLEMENTÀRIES: Són pràctiques que es donen un valor afegit les unes a les altres, que complementen el seu valor; la fem simultània però ens dona un valor més. Per exemple, llegir diaris i veure informatius a la TV. **Pot arribar a generar nous circuits complexos de comunicació (Televisió Social, la segona finestra on ara prestem més atenció (Twitter) que no a la primera (la televisió) PRÀCTIQUES DE COMPENSACIÓ: Els mitjans substitueixen allò que no és al nostre abast, allò que no hem pogut fer: veure documentals de viatges. Museus i webs sobre museus, concerts en viu i retransmissions per qui no ha pogut pagar l’entrada.
Aquestes pràctiques són bona part pel que fa els museus virtuals.
IV.
PRÀCTIQUES OPOSADES: Pràctiques que afecten a les possibilitats de desplegament del sistema audiovisual. No sortir de casa per veure un partit de futbol a la TV, mirar sèries de TV en serveis d’Internet i no en la televisió lineal, mirar pel·lícules a Internet i no a sales de cinema...
Es mira molt la competència de la televisió en cada moment, i normalment té activitats complementàries o bé simultànies Com a conclusió a aquest gràfic, veiem que el fenomen de televisió social en realitat és mínim.
Tot el que fem online és ínfim, aporta molt poc en comparació.
Mentre veiem la televisió xatejem amb els amics, però no necessàriament sobre els continguts televisius.
En general, les activitats sacrificades són mirar series, parlar amb els amics... En aquest gràfic veiem que fan a USA mentre miren la televisió.
Les activitats perdedores són clarament les que estan en vermell (ràdio, diaris i revistes).
4. LES CARACTERÍSTIQUES PSICOLÒGIQUES I LES NECESSITATS I MOTIVACIONS DELS INDIVIDUS QUE FORMEN LA SOCIETAT - Nivell d’educació per a l’acceptació dels canvis (tecnològic, social,...) , i resistència segons les dificultats pròpies de cada format comunicatiu (música, TV de pagament). No tothom està igual de preparat per acceptar o resistir els diferents canvis tecnològics. Això s’ha vist claríssim al món de la música, de l’acceptació als nous circuits musicals. En els nostres anys de vida hi ha hagut molts canvis: Al equip de casa, després al walkman, l’MP3, l’MP4, l’IPOD... Per altra banda, a l’àmbit dels CD, tenim l’emissora de ràdio, després la discogràfica, l’emule, l’streaming....
- Actuacions relacionades amb la satisfacció de necessitats i obtenció de certes gratificacions: Interessos individuals, gustos, valors,... Exemple: Veure el telediari de les 9 de la nit m’ordena la meva relació amb el món. Tot i que tots sabem el que ha passat al dia, ordenar-ho al telediari ens ho confirma. Exemples: veure informatius al vespre cobreix expectatives de gratificació com pertànyer a un col·lectiu, sentir-se informat; veure sèries anticipadament a l’estrena per internet.
La perspectiva d’usos i gratificacions: Antecedents: 1944 Herta Herzog, alumna de Lazarsfeld, du a terme recerca (qualitativa i quantitativa) sobre les funcions psicosocials de les soap-operas entre les dones (el 47,9% de les nord-americanes les seguien). (¿¿¿¿¿¿???) Tres usos bàsics: alliberament o descàrrega emocional recerca d’il·lusions, recerca d’una altra vida.
consell per enfrontar els problemes de la vida quotidiana 5. ALTRES CONDICIONANTS DELS USOS AUDIOVISUALS a) Factors d’actualitat - Esdeveniments al món (informatius, esportius,...). Guerres, Champions… esdeveniments que afecten a tot l’audiovisual, quan hi ha un partit del Barça important no cal que obrin les sales de cinema, per exemple. Quan hi ha Olimpíades, l’augment de consum de televisió a l’Agost augmenta.
- Novetats tecnològiques (sales 3D, espera per a nova videoconsola,...). Les novetats tecnològiques fan variar les tendències. Quan va començar el 3D, es va al cinema a veure què és, a veure si la segona de 3D millora la primera... Això també passa als videojocs o la música, la novetat té un atractiu que fa alterar els comportaments audiovisuals.
b) Propostes de servei/contingut dels agents audiovisuals - Cerca de públics determinats (deliberada). Les pel·licules dels últims d’anys d’èxit a França no son només per adolescents, són per un públic més ampli i això fa que els consumidors augmentin (Intocable, per exemple).
- Estratègies i propostes de programació o organització dels continguts, Tot això pensant en interessar el públic. Si els joves no miren la tele què hem de fer per a que ho mirin: Gandia Shore, - Qualitat de les propostes de continguts (programació, catàleg). Si per exemple no funciona una programació a Telecinco és per la qualitat dels seus programes, té un públic envellit i de baix nivell econòmic per la qualitat de les seves propostes.
- Esforços de marquèting i promoció, ...
c) Factors dels usuaris * A més de tots els esmentats als apartats 1 a 5: - Disponibilitat d’accés als serveis. Si comencen a tancar sales de cinema, el cinema quedarà molt inaccessible a llocs rurals etc. Si el VOD està tot al núvol es fot a mitja població que no tingui un gran accés a Internet.
- Coneixement de les alternatives (exemple: si no conec Wuaki, miro la televisió). Per això la promoció és clau en el sector audiovisual.
- Context d’ús del servei (sol o acompanyat, a casa o a fora,...) - Hàbits d’ús i d’afinitat amb un servei/agent. Per defecte busquem alguna cosa a un lloc determinat. O el cas de TV3, que té una afinitat amb la població. Si vol veure un informatiu tendeix a veure’l a TV3 (expliquen les coses a la nostra manera).
QUADRE RESUM 6. USOS SOCIALS DELS MITJANS: OBTENCIÓ DE LA INFORMACIÓN Davant la impossibilitat de registrar totes les pràctiques audiovisuals i comunicatives de la població (treballar amb tot l’univers objecte d’estudi) es treballa amb : Estudis sobre mostres representatives de la població La representativitat es basa en variables demogràfiques, politicoeconòmiques, socials i culturals. L’element clau per a la seva validesa rau en l’interval de confiança per al marge d’error que poden tenir (en els quantitatius) Els grans problemes: - El cost econòmic per accedir adequadament a la mostra seleccionada - La dificultat de mesurar cada cop més circuits i pràctiques audiovisuals (cada cop volem mesurar més activitats comunicatives) - L’elecció dels indicadors adequats per a cada format i servei audiovisual. Actualment és el share (la quota), el reach (la penetració), el rate i l’índex de fidelitat.
6.1 MÈTODES I INSTRUMENTS PER AL CONEIXEMENT DE LES PRÀCTIQUES SOCIOCULTURALS EN RELACIÓ AMB L’AUDIOVISUAL a) Mètodes qualitatius: Observació participant , Focus grups (persones de diferents perfils juntes a una sala on els hi fan debatre un tema)...
b) Mètodes quantitatius: - Auditoria d’actuacions (registrals): (ex: Panel de Hogares TIC) - Enquestes d’opinió (ex: Jurado de espectadores-GfK, enquestes de valoració TVE) - Enquestes d’actuacions Enquestes coincidentals (Es pregunta al moment que ho fas) Enquestes de “record” (Què vas fer ahir en respecte a l’audiovisual, premsa, ràdio...) (ex: EGM, Estudio General de Medios) - Panel d’audimetria (audímetre) Internet) (ex. Kantar, Nielsen, algunes mètriques Dos tipus de mostres : panels d’usuaris (sempre es pregunta als mateixos) o mostres variables Dos tipus d’enquestes: Puntuals o periòdiques A Internet: mesura webcèntrica o mesura sobre panel d’usuaris (d’ip) c) Observació d’empremta digital (xarxes socials a internet) BIG DATA 6.2 LA MESURA DE L´ÚS DELS SERVEIS AUDIOVISUALS Indicadors típics per al cinema (sales, DVD-bluray i VOD): - Entrades venudes, freqüentació (assistència mitjana per persona i període) (cinema) - Còpies físiques venudes, còpies llogades (DVD) - Descàrregues (en lloguer o definitives), streams (VOD) Televisió - Quota (share), audiència acumulada o penetració (reach) , audiència mitjana (rate) (reach i rate en el dia o +3 dies, + 4 dies o + 7 dies + o +30 dies) - Index de fidelitat (rate/reach) - Minuts de consum/persona - Novetat: tuits i retuits durant l’emissió d’un programa (televisió social). Un programa on hi ha més afinitat es creu que es té més tendencia a comentar. Això només fa un any i mig que es mesura, encara és experimental.
- Novetat: mesura reach en tots els circuits (Tv everywhere) Xarxes socials i internet social - Vídeos vistos - fans, likes, People talking about that… Videojocs - Usuaris registrats, descàrregues, etc.
...