TEMA 2 - Roma: de ciutat-estat a imperi. De dret d’una tribu a “Thesaurus” del dret occidental (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 15
Subido por

Descripción

Apunts història del dret, complementats amb les classes magistrals i els apunts dels professors. Professors: Tomàs de Montagut i Josep Capdeferro.

Vista previa del texto

Tema 2. Roma: de ciutat-estat a imperi. De dret d’una tribu a “Thesaurus” del dret occidental Podem considerar 4 períodes en la història de Roma: - Fundació: 753-367 a.C. Es forma la ciutat i es comença a organitzar amb algunes institucions. Primer amb els pontífexs i pares de família. Apareix una Monarquia i desapareix. Acaba el 367 a.C. perquè aquest ciutat on els pares de família de les grans famílies tenen el poder tindran un problema de creixement que els obligarà a augmentar la població amb gent que ve d’altres llocs i que els tenen amb una situació d’inferioritat, de ciutadans de segona, als que anomenaven plebeus. Hi haurà un conflicte de classes entre plebeus i patricis que repercutirà en la producció del dret. L’any 367 a.C.
apareixerà un cònsol plebeu i també un magistrat imperium, un pretor que s’encarregarà de la matèria judicial.
- Plenitud de la República: 367-27 a.C. El 27 a.C. s’inicia El Principat amb August. Apareix el príncep amb el poder d’autoritas. Combina el poder de consens i el poder per coacció.
- Principat: 27 a.C-235 d.C. Comencen a crear la Constitució del Principat.
Remarcar la presència de la jurisprudència i l’especial preocupació pels temes civils.
- Dominat: 284-476 d.C. Amb la mort de Teodoci. L’any 376 l’imperi d’Occident és extingit per un germànic que destitueix a l’últim emperador Ròmul August.
Època primitiva Tenien creences per explicar els fenòmens. Per explicar el dret ells creien amb el “fat”. El fat era la força divina, Déu que té una força molt gran que dirigeix la vida dels homes. Tot el que passa és perquè Déu ha volgut. Per poder complaure els Déus era molt important saber el que els Déus prohibien i consideraven com a cosa nefasta (“ne fast”). Les accions que podien fer dins de la voluntat dels deus era el “fast”. Per tant, el fast eren les accions que estaven permeses als homes. Dins del fast apareixerà la noció del ius que fa referència a ajustar les accions d’un home amb l’altre. Perquè la societat pugui funcionar les accions d’un home s’han d’ajustar pels altres. Per tant, aquestes accions ajustades (ius) seran considerades les normes justes pels homes. Aquest ajustament no vindrà dont per una autoritat humana sinó que serà un comportament espontani de la societat que amb el seu comportament al pas del temps aniran seguint unes pautes que marcaran el ius. D’aquest ius es coneixerà aviat amb el nom de ius civile. Son usus (voluntat d’actuar així) i comportament repetits al llarg del temps que esdevenidran costums (obligació d’actuar així). Amb les costums intervé l’element de la judicialitat. Com que aquests costums estan permesos pels deus (estan dins del fast) al final es considera que el ius civile és improrrogable i etern. El que era una concepció subjectiva passa a ser una veritat objectiva que no es pot modificar. Aquestes costums s’anomenaran els mores maiorum (costums que s’han trasmés). Els maiorum son els avantpassats que es consideren com els petits déus familiars que tenien els seus costums i això legitima el ius civile. Aquestes costums regulaven els comportaments, les normes de ser, el status libertatis (El que podia fer una persona lliure en contraposició a la que no ho era.), el status civitatis (Els dret com a ciutadà o com a pelegrí) i el status familie (manera de ser de l’individu en funció del lloc que ocupa). També definia el status polític (les potestats de les persones sobre les altres persones). Les relacions entre les persones i les coses. Per fer negocis jurídics es van establir unes formules de les accions que tenien una connotació religiosa i mitjançant unes paraules es podia canviar d’status.
El col·legi de pontífex (patricis) va monopolitzar les formules d’accions per fer negocis jurídics. A mesura que els pontífexs van aconseguir resoldre els litigis amb les seves formules secretes. Un cop obtinguda la formula daccio pel pontífex aleshores la persona feia servir la acció. El poder executiu el feia la persona directament.
Per solucionar això i evitar que a la fase d’execució hi hagués molta violència va sorgir la Monarquia. La monarquia es va convertir en leix del procés d’aplicacio del poder executiu del ius civile. El procés de Roma Primitiva es dividirà en dos fases: in iure (davant del rei) i apud iudicem(davant del jutge). Primer elslitiants demanven la formula al pontífex desp anaven al rei, que dirigia el procés i anomenava un jutge i desp aquest jutge comprovarà si tu tenis acció o no i decidia el que passava. Desp tornaves al rei i ell sencarregava de l’execució de la sentencia. * Estructura acció: supòsit de fet a la que s’atribuia una conseqüència jurídica.
Els plebeus es sentien discriminats pels patricis. Creien que havien de tenir més drets. Van amenaçar amb independitzar-se quan hi havia enemics i axi van aonsegiur que es negocies. Els pontífex tenien q acceptar publicar els principis del dret civil. Això va donar lloc a una nova forma de crear dret a roma. Fins al moment era a traves de costums i de les opinions dels pontífexs. Ara donarà lloc a la llei de les 12T.
L’any 367 a.C. va haver un cònsol plebeu per primera vegada.
Els consuls tenen el imperium, poden dirgir lexercit, jutjar i executar. Funcio de direcció. Tenn càrrec temporal i d’aquesta manera no es podien perpetuar en el càrrec.
L’aristocracia va crear el Senat. Tenia funcions de consell ls consuls.. Eren vitalicis.
No tenen poder exectuiu, nomes daconsellar als consuls.
Apareix una nova font: el ius honorarium. Sera la jurisprudència judicial, del magistrat jurisdiccional. La interpretació estava abans en mans del pontífexs però ara amb la republica apareix una nova classe social a roma que s’ha enriquit amb les obres públiques que ha hagut de fer l’imperi: els équites. Alguns d’aquests studien el dret i continua el procés de secularització de la jurisprudència i se li va traient el monopoli als pontífexs. (treure monopoli: 1.llei 12t i 2.equites que comencen a donar respostes als conflictes) .
A lany 304 a.C. Cneu Flavi (secretari del pontífex Api Claudi, que era cec) va publicar el formulari d’accions de la llei. Això va permetre als equites estudiar aquestes formules que ja no eren secretes.
Cap el 254 a.C. hi havia un pontífex màxim que per primera vegada serà plebeu. Es deia Tiberi Coruncan. Aquest treballava públicament en comptes de dintre del temple, en secret en una sala, Les acivitats normals que feien els juristes que a partir d’aquell moment comencen a ser elsprotagonistes i intervindran en el dret. Es sintetitza en 3 situacions: - Cavere (provinent del verb caveo que vol dir prendre seguretat), ja que ajudaven a realitzar testaments, contractes i resolien les consultes sobre aquests.
- Agere (que prové del verb ago i vol dir conduir), ja que conduïen la justícia, és a dir, assessoraven durant els processos.
- Respondere, ja que se’ls demanava opinió. Aquesta opinió o responsa era molt important, ja que a la llarga constituïa una font del dret.
Les morus maiorem servia per una ciutat petita però quan roma domina amb tot de pobles q no tenen res a veure amb la cultura romana i no tenen un mores maiorum conjunt però que son províncies de l’imperi passen que no son ciutadans romans però son pelegrins o llatins. Son membres de limperi amb un status civitae diferent.
Que passa amb els conflictes entre pelegrins i romans, no es pot aplicar el ius civile perquè no es comú. S’inventen un dret roma diferent: el ius gentium. Es un dret comú entre tots els pobles. Es crea un magistrat especial al costat del pretor; el pretor pelegrí. Aquest serà el creador d’un nou dret roma entre ciutadans i pelegrins mitjançant els edictes i les formules.
  ...