Tema 2. Les activitats industrials en perspectiva històrica. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Economía - 3º curso
Asignatura Economía Sectorial
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 13/03/2016
Descargas 36
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura d'economia sectorial a la UAB amb en Joan Cals.

Vista previa del texto

Joan Trullent Economia Sectorial Divendres T E M A 2 . L E S A C T I V I TA T S I N D U S T R I A L S E N P E R S P E C T I V A H ª .
L’anàlisi econòmic té 3 zones: el teòric, el de quantificació i estadístic i el de la naturalesa històrica i institucional.
Per què els fills viuen millor que els pares? La industria va a la recerca de rendiments creixents a escala. Als inicis de la revolució industrial, especialment a principis del S. XIX amb la mecanització del tèxtil, la productivitat va créixer exponencialment. A partir d’això es va construir el procés de gran creixement econòmic que ha durat fins avui. Aquesta idea s’estén també a les noves tecnologies de comunicació i informació.
El procés industrial espanyol va ser molt afectat per la crisis del 29, degut a unes polítiques proteccionistes incorrectes per part del govern. Es creu que quant més alta és la població que treballa a la industria, més alt ha de ser l’aranzel per protegir-la. Això porta a un aranzel infinit, i a la autarquia.
El procés industrial que liderarà Catalunya vol diferenciar-se per introduir un canvi tècnic, adquirir una indústria més moderna i efectiva i augmentar la productivitat. Això comporta una disminució de costos i promou el creixement de l’economia. Això requereix oferta i demanda.
Els factors que expliquen la industrialització són: - D’oferta: capital humà, coneixement tècnic, formació, etc., cal una base prèvia d’industrialització, carreteres, transports, i sobre tot un marc institucional, que a Catalunya va ser un dels grans limitadors del creixement, dintre d’aquest marc, el proteccionisme.
- De demanda: s’obtenen fent créixer la població i la renda per càpita, que hi hagi un creixement del consum que sigui capaç d’absorbir el creixement de la productivitat produït pel canvi tecnològic.
El creixement de la productivitat dels sectors manufacturers exposats a la competitivitat és espectacular, comparat amb altres sectors com l’agricultura. Però aquesta s’ha de traspassar als sectors que no poden millorar la productivitat.
En el cas espanyol, per exemple, els sectors que no poden millorar la productivitat són la sanitat i l’educació, que sacrifiquen productivitat per qualitat. En aquests sectors no es pot sostenir la base del creixement dels sectors exposats a la competència externa.
Els factors més importants pel desenvolupament industrial són la importància de la dimensió del mercat per la continuació del procés industrialitzador i la naturalesa dels rendiments creixents, que tenim associada només a la integració vertical en grans sectors i empreses. Però també es pot amb les economies externes d’idea Marshalliana (districte industrial Marshallià, obtenir rendiments creixents amb la concentració geogràfica de petits empreses, sense integració vertical). També és destacable el treball de Cluster, que diu que treballar en filials productives pot donar el mateix resultat del creixement de la productivitat que treballar amb grans empreses verticalment integrades.
La indústria, amb la llei dels rendiments creixents a escala, necessita un mercat més gran. Però l’agricultura, amb rendiments decreixents, no podrà subministrar el necessari per la indústria. Per això cada cop necessitarem una protecció aranzelària més important.
El producte industrial Espanyol en relació amb els més industrialitzats d’Espanya creix durant els anys 1900’s, aprofitant-se de l’entrada d’or durant la 1a GM, fins situar-se gairebé al 50% el 1935.
Després, amb la guerra civil, hi ha una caiguda brutal, relacionada amb la destrucció d’equip industrial i sobre tot amb l’estratègia autàrquica del govern.
Tenim dos grans moments que afecten la industrialització espanyola, 1959 i 1977, amb el plan d’estabilització i les polítiques de la transició. En aquesta etapa, el procés és prodigiós. El producte industrial arriba al 80%, gràcies al procés d’integració en la U.E.
Per veure la magnitud del procés d’industrialització, el comparem amb el producte agrari. A l’nici, al 1850, aquest es trobava al voltant del 30%, i presenta un creixement molt modest, arribant al 100% el 1930, i presentant un decreixement posterior fins 1946. A partir de 1953, aquesta torna a créixer, molt fortament, fins arribar el 1997 al 550%.
Dins de la industria, veiem que la intensitat de la productivitat és molt alta en els sector de la química, per exemple. La mitjana dona una productivitat de 62.000€ per ocupat. L'estratègia alternativa a la devaluació interna és el creixement de la productivitat. En aquesta alternativa, la indústria és clau, ja que té una productivitat més gran que la mitjana. Aquesta productivitat pot arribar a ser del doble que el turisme.
Un altre indicador important és la mida de les empreses. La mitjana espanyola de les empreses industrials és més petita que les Europees, amb 10,2 ocupats per empresa. Això és un handicap, ja que no cal buscar economies d’escala. Per això s’ha intentat reforçar la mida de les empreses espanyoles des de fa anys. Cal enfortir la dimensió de les empreses, tot i que això xoca amb la normativa europea que diu que el sector públic no ha d’interferir en la creació de les empreses. Per això cal ferho de forma indirecta, buscant estratègies d’innovació tecnològica.
No obstant, podem trobar alternatives al model de gran empresa oligopolística. Per exemple, l’existència d'economies externes que permeten a aquestes petites empreses que treballen en districte Marshallià cooperant i competint sobre certes condicions i els permet obtenir uns rendiments creixents no associats a la mida de l’empresa i obtenir avantatges competitius.
L’exportació dels sectors industrials que han superat la crisis exporten, no com a últim recurs pel que no admet la demanda interna, si no com a sistema. La mitjana és del 61% sobre el valor de la producció, però com en tot hi ha grans diferències. El sector del transport exporta un 76%, similar al sector del tèxtil. En canvi, el sector dels mobles, molt lligat a les llars, és el que té una menor propensió a exportar, amb només un 18%. També creix cada cop més la penetració de les importacions, per tant un creixement molt gran del sector exterior. Això porta a una necessitat logística molt gran.
També creix la participació en empreses de l’exterior, amb el creixement de la internacionalització.
Sobre l’esforç en innovació, és a dir, les activitats de recerca, desenvolupament i innovació, aquestes són molt importants, gràcies sobre tot als incentius en desgravació sobre l’impost de societats a les empreses que inverteixen en desenvolupament i innovació.
Finalment, el capital humà, que es concentra en el sector de la química i l’automòbil, a diferencia del tèxtil que seria el que té menys intensitat en capital humà. La mitjana seria del 45%.
...

Comprar Previsualizar