Tema 11 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicopatologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  11:  FÒBIA  SOCIAL     La  definició  de  fòbia  podria  donar-­‐la  com  una  por  irracional,  que  es  concreta  en  un   objecte,  en  una  situació  o  en  un  impuls.  Aquesta  por  irracional  provoca  l’evitació.   En   els   trastorns   fòbics,   no   apareix   l’angoixa   en   forma   de   crisis.   L’angoixa   s’organitza   al   voltant   de   la   fòbia.   De   tal   manera   que   si   no   ens   trobem   davant   d’aquesta   situació,   objecte   o   impuls,   no   tenim   la   crisi   d’ansietat.   Però   si   ens   hi   trobem,  apareix  l’angoixa.  Ex.  Una  persona  que  te  fòbia  als  gats.  Tu  fas  vida  normal   fins  que  apareix  el  gat,  que  fas  una  crisi  d’ansietat.   És   una   forma   de   reaccionar   de   l’angoixa.  Mecanisme  fòbic  on  tota  l’angoixa  es  desplaça  en  una  situació,  objecte  o   impuls.  Fora  d’aquestes  tres  coses  no  apareix.       Classificació  actual  de  fòbia:  fòbia  social,  fòbia  específica  i  agorafòbia     1. LA  FÒBIA  SOCIAL.       Evolució   històrica:   La   fòbia   social   ha   tingut   una   evolució   històrica.   Era   entesa   durant  el  segle  XIX,  només  com  una  fòbia  específica,  molt  vinculada  a  la  erotofòbia   que  és  la  por  a  posar-­‐te  vermell.  Això  va  anar  desenvolupant-­‐se,  i  al  segle  XX  Janet   parla   de   fòbia   social,   que   aniria   més   enllà   de   la   timidesa.   Una   cosa   és   que   una   persona   sigui   tímida   (ex.   Que   no   t’agradi   parlar   en   públic,   parar   amb   un   desconegut...)   i   l’altre   cosa   és   la   fòbia   social.   Aquesta   “timidesa”   va   més   enllà.   L’any   1966,   Mark   y   Gelder  busquen  diferències  tant  biològiques  com  patològiques.  En   el   DSM-­‐III   on   per   primer   cop,   apareix   la   fòbia   social   com   un   trastorn   independent,   ja   no   és   una   fòbia   específica.   Liebowitz,   fa   una   revisió   sobre   la   fòbia   social   i   als   anys  90  es  comença  a  diagnosticar  de  forma  massiva,  en  EEUU  és  la  segona  causa   de   trastorn   mental.   Normalment   quan   descrivim   un   trastorn,   l’individualitzem,   busques  un  indicador,  és  diagnosticat  (semblant  al  TDAH).       CIE-­‐   10.   Por   marcada   a   ser   el   focus   d’atenció   o   por   a   comportar-­‐se   de   manera   humiliant,  el  que  condueix  a  l’evitació.     DSM-­‐IV   (1995):   por   persistent   i   acusada   a   situacions   socials   o   a   actuacions   en   públic  per  por  a  que  resultin  humiliants.       Criteris  diagnòstics:     -­‐ Criteri   A:   por   persistent   i   acusat   a   situacions   socials   o   a   actuacions   en   públic  per  por  a  que  resultin  humiliants.   -­‐ Criteri   B:   L’exposició   a   aquests   estímuls   produeix   casi   invariablement   una  resposta  immediata  d’ansietat   -­‐ Criteri  C:  L’individu  reconeix  que  la  por  es  excessiva  o  irracional.  Pot  ser   que  això  no  succeeixi  en  els  nens   -­‐ Criteri  D:  S’eviten  les  situacions  socials  o  actuacions  en  públic  encara  que   a  vegades  es  puguin  suportar  amb  molt  terror.     -­‐ Criteri   E:   Aquesta   evitació   o   ansietat   ha   d’interferir   marcadament   en   la   rutina  diària  de  l’individu   -­‐ Criteri   F:   En  persones  de  menys  18  anys,  els  símptomes  han  de  persistir   al  menys  6  mesos.     -­‐ -­‐ Criteri   G:   L’evitació   no   es   deu   a   efectes   fisiològics   directes   d’una   substància   o   a   una   malaltia   mèdica   i   no   poden   explicar-­‐se   millor   per   la   presència   d’un   altre   trastorn   mental   (tr.   d’angoixa,   d’ansietat,   per   separació***?   Criteri  H:   Si  hi  ha  un  altre  trastorn  mental  (ex:  tartamudejar,  malaltia  de   Parkinson,   anorèxia),   el   comportament   d’evitació   no   es   limita   a   la   preocupació   pel   seu   possible   impacte.   Discernir   si   aquesta   ansietat   (ex.   Parlar   en   públic)   no   és   degut   a   una   patologia   que   ens   explica   aquest   comportament.       Epidemiologia     • L’edat  d’inici  estaria  al  voltant  dels  25  anys  (<25  anys).  Dades  simplement   orientatives.       • Un  aspecte  interessant  és  que  la  gent  que  pateix  una  fòbia  social,  només  un   5%  demana  ajuda.  Hi  ha  molta  gent  que  considera  que  és  tímida,  i  el  que  no   saben  és  que  tenen  una  fòbia  social     • La   fòbia   social   s’aplica   a   altres   patologies.   Ex.   Alcoholisme.   Estic   a   una   discoteca  i  no  m’atreveixo  a  parlar  ningú  i  per  tant  bec.       • Es  considera  que  afecta  a  un  10-­‐15%  de  la  població  general.       • Viure  sol,  nivell  escolar  i  econòmic  baix     • La  durada  de  la  malaltia  és  entre  16  i  19  anys.  Persones  que  no  s’han  tractat,   ho  poden  tenir  tota  la  vida.  EL  problema  no  es  resol  sol,  és  un  problema  que   va  augmentant.       Motius  d’insuficient  reconeixement     • Factors  històrics   • Actitud   del   pacient.   Es   pensa   simplement,   que   és   una   persona   tímida.   No   és   fàcil  saber  distingir  la  timidesa  de  la  fòbia  social   • Actitud   del   metge.   El   metge   tampoc   ho   reconeix   com   un   problema   psicològic  i  per  tant,  no  ho  deriva  a  psicologia.     • Comorbitat       Cercle  viciós  de  Fòbia  Social     Comença   amb   una   ansietat   anticipatoria   al   succés,   per   tant   augmenta   l’ansietat   i   el   temor  i  per  tant  dóna  la  sensació  d’un  rendiment  insatisfactori  (real  o  subjectiu).               Símptomes   • Somàtics   o Taquicàrdia   o Sudoració   o Tremolors   o Robotització   o Sensació  de  vuit  en  l’estómac   o Diarrea   o Mal  de  cap   o Ofec   o Urgència  orinaria.     • Psicològics   o Hipersusceptibilitat  a:   § La  crítica   § La  valoració  negativa  per  part  dels  demés   § Al  rebuig   o Dificultat  per  autoafirmar-­‐se   o Baixa  autoestima   o Sentiments  d’inferioritat       Pors  més  freqüents  en  la  fòbia  social     • Parlar  en  públic   • Escriure  en  públic   • Ser   el   centre   de   les   mirades   o   el   centre   d’atenció   (Ex.  Entrar  a  un  restaurant   on  el  poden  mirar)   • Parlar  en  un  petit  grup   • Reunir-­‐se  amb  gent  no  coneguda   • Menjar  en  públic     Diagnòstic  diferencial       1. Agorafòbia  amb  o  sense  trastorn  de  pànic   2. Depressió.  Moltes  vegades  sota  la  depressió  hi  ha  una  fòbia  social   3. Alcoholisme.  Sota  l’alcoholisme  podem  trobar  un  problema  de  fòbia  social   4. Timidesa.  Ser  tímid,  no  és  patològic.  El  problema  és  ser  més  que  tímid  i  llavors   en  certes  situacions  t’enfonsis,  t’angoixis.     5. Trastorn  de  personalitat  per  evitació   6. T.O.C       Curs  i  pronòstic     La   fòbia   social   no   es   resol   sola.   La   fòbia   social   es   cronifica   i   això   porta   repercussions  durant  tota  la  vida.         Conseqüències  de  la  fòbia  no  tractada     • Baix  rendiment  acadèmic   • Limitacions  vocacionals   o Dificultat  pel  treball   o Subempleo   o Bloqueig  d’ascensos   • Empitjorament  social   o Interacció  social  limitada   o Incapacitat  per  citar-­‐se  amb  altres   o Dificultat  per  establir  i  mantenir  amics   • Dependència  econòmica  per  les  dificultats  de  trobar  feina   • Extenso,  cars  i  innecessaris  exàmens  mèdics   • Us   d’alcohol   com   automedicació.   El   fet   de   no   tractar   la   fòbia   social,   es   busca   una  automedicació  de  tipus  d’alcohol.  L’alcohol  és  un  depressor  del  SNC,  el   que  primer  deprimeix  són  les  inhibicions.     • Agorafòbia   • Ideació  suïcida  i  intents  suïcides       2. FÒBIA  ESPECÍFICA.       Seria   la   fòbia   més   coneguda,   quan   l’objecte   fòbic   es   concreta.   Llavors,   hi   ha   hagut  moltes  classificacions  però  parlarem  de  la  classificació  del  DSM.     • Animal  (ex.  Aranyes,  aranyofobia)   • Fòbia   ambiental.  Per  exemple:  la  persona  que  té  por  a  les  tormentes,  als   llamps...     • Sang   i   injeccions.   Fòbia   davant   de   la   visualització   de   la   sang   o   d’una   agulla.     • Situacional.  La  por  a  estar  en  un  recinte  tancat.  Ex.  claustrofòbia     Qualsevol  cosa  pot  convertir-­‐se  en  un  objecte  fòbic       3. AGORAFÒBIA.       Reacció   fòbica   en   situacions   de   desprotecció.   La   reacció   en   l’agorafòbia   genera   el   fet  de  que  evites  la  situació.       Els  tres  tipus  de  fòbies  van  en  la  mateixa  línia,  si  no  estàs  davant  de  l’objecte  fòbic,   pots  mantenir  una  vida  normal.  El  tractament  haurà  de  ser  el  psicoterapèutic.  Ja   sigui  una  psicoterapèutic  de  tipus  psicoanalítica  (saber  el  per  què)  o  sigui  un   tractament  més  cognitiu-­‐conductual  (enfrontar-­‐se  al  problema)  o  altres  tipus  de   tractament.  Ajudaran  a  la  persona  a  canviar  la  seva  vida.  Són  trastorns  que  poden   millorar  amb  psicofàrmacs,  generalment  també  es  tracta  amb  psicofàrmacs.  Però  el   tractament  de  l’acció,  que  l’ajuda  a  resoldre  és  el  tractament  psicològic.  La   psicofarmacologia  el  que  fa  és  “amagar”  els  símptomes   ...