Bloc 2 fonaments (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fonaments
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 29/12/2014
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

BLOC II. LA DISCIPLINA DE LA ENFERMERÍA Disciplina: Rama diferenciada del coneixement humà inclosa en l’àmbit acadèmic.
Compren el coneixement acumulat per un grup acadèmic o professional.
Cada disciplina...
        Tria els fenòmens a estudiar  té uns coneixements concrets (No ho estudiem tot) Determina la base filosòfica (valors i creences) , teòrica i metodològica (mètodes per produir coneixement) que va a utilitzar.
Contempla els fenòmens del seu interès des d’una perspectiva diferenciada.
Desenvolupa un cos de coneixements específic  Ciències de la Salut.
Les seves formulacions lògiques son congruents amb les de les altres disciplines.
Té comunitats científiques  produeix coneixement i el difon a tots els sectors.
Està organitzada en estructures independents a les Institucions acadèmiques.
Exemple: Campus Bellvitge; està organitzat en 5 disciplines que no depenen una de l’altra: s’autogovernen. (Infermeria, Podologia, Odontologia, Medicina i Ciències Biomèdiques.) Les disciplines poden ser acadèmiques o professionals.
Disciplines acadèmiques.
   Objectiu  generar coneixement base.
Teories bàsicament de tipus descriptiu.
Esfera pràctica associada on actuen formadors i investigadors.
Disciplines professionals.
 Objectiu  generar coneixement per sustentar la seva pràctica. (Millorar els cuidats i la salut de les persones).
 Teories descriptives i prescriptives.
 Membres que les exerceixen prestant un servei a la societat mitjançant la seva pràctica professional.
 Es defineixen per:  Les activitats de qui les practiquen.
 Per la seva rellevància social: Només una disciplina es dedica a això, sinó desapareixeria.
 Pel sistema de valors i creences que les orienta ( Compromís social, naturalesa del seu servei: actes científics, implicació; La infermera que va més enllà de l’acció de fer.)  Per l’àrea de responsabilitat en el desenvolupament del coneixement  produir coneixement per la investigació.
 Per la implementació del seu cos de coneixements en la pràctica  aplicar a la pràctica el coneixement après mitjançant la ciència.
FONTS DE CONEIXEMENT HUMÀ.
Intuïció  No hi ha dades científiques, sempre s’ha de verificar perquè pot ser errònia.
Autoritat  Autoritat sobre tu (Ja pot ser acadèmica, familiar...) Ningú dubta dels seus coneixements i ens ho creiem. Exemple: La meva professora m’ha dit.
Tradició  Sempre passa de generació en generació.
Sentit comú  Basat en l’acumulació de suposicions, col·lectius, “corazonadas”, i aprenentatge fortuït assaig- error.
Investigació científica  Causa- efecte, investigació amb experiments, estadístiques...
Disciplina de la Infermeria La disciplina de la infermeria és una disciplina professional la qual el seu camp d’estudi i pràctic és propi i diferent a les altres disciplines. Comprèn diferents patrons de coneixement i comunitats científiques.
La configuren els següents elements: 1. Centre d’interès: Camp d’estudi propi de la disciplina infermera, explicat mitjançant les relacions amb els conceptes nuclears (persona, entorn, salut i cuidats) de la mateixa.
Aquest centre d’interès és el cuidat a la persona que en interacció continua amb el seu entorn, viu experiències de salut.
El Metaparadigma: Estructura global disciplinar, de caràcter universal.
   Proporciona els límits del domini de la disciplina.
Cada disciplina té un únic metaparadigma del qual emergeixen teories.
Compon un prerequisit per desenvolupar el cos de coneixement.
models i  Transcendeix tots i cadascú dels marcs teòrics o orientacions filosòfiques.
El metaparadigma de la infermeria:     Identifica un camp diferent dels demés camps d’altres disciplines.
Avarca tots els fenòmens d’interès de la disciplina.
Té una perspectiva neutral.
Ha d’ésser internacional en el seu abast i essència.
 PERSONA. No només és la persona individual  Individu, família, comunitat i altres grups. Receptors i participants de les intervencions infermeres.
 ENTORN. Éssers significatius i medioambient de les persones.  preveure que aparegui. Lloc on es duen a terme les intervencions: lloc físic. Condicions culturals (immigració) , socials i polítiques (economia mitjans amb els quals comptem, retallades, reducció, creativitat) -> País, comunitat ( Si treballes a l’OGI o en un hospital no és el mateix.)  SALUT. Estat d’ànim: sentiment de benestar que expressa cada persona sobre si mateixa quan té lloc la intervenció infermera. Experiència de salut: vivència personal en relació amb els processos de creixement, de desenvolupament i amb les situacions de crisis (inclosa la malaltia). No només es tracta la malaltia, sinó que es fan prevencions i educació social.
 CUIDATS. S’entén com un art. Intervencions dutes a terme per les infermeres en benefici a la persona. Interacció amb la persona i coparticipació investigar els seus hàbits de vida per explicar-li i donar-li coneixement al pacient.
“saber”, “saber fer”, “saber ser”.
2. Perspectiva: Forma de percebre, comprendre i interpretar els fenòmens intrínsecs i extrínsecs d’una disciplina, que es compartida per la majoria de membres d’aquesta.
Perspectiva de la disciplina de la infermeria: - La Ciència Infermera com a Ciència Humana: En interrelació amb les persones. (Compromet a dos subjectes) Important tant el producte com el procés.
S’ocupa del cuidat de les persones que, com a sers holístics , viuen processos i experiències relacionades amb la salut i la malaltia.
Interès per la globalitat de les respostes humanes.
- La Ciència Infermera orientada cap a la pràctica: La Infermeria proporciona cuidats.
La seva missió primària està dirigida a ajudar als éssers humans a solucionar els problemes de salut.
Tota la seva producció teòrica ha de repercutir de forma significativa al seu exercici professional: assistència, docència, gestió i investigació.
La pràctica professional ha de ser definida, sustentada i guiada pel contingut teòric.
- La Ciència Infermera centrada en el cuidat: El servei diferenciat que la Infermeria ofereix a la societat és el cuidatge de les persones sanes i malaltes.
Tots els aspectes del cuidatge infermer tenen una profunda influència en la filosofia, educació i investigació en infermeria.Ajuden a definir la perspectiva de la disciplina.
- La Ciència Infermera orientada cap a la salut: El treball de les infermeres consisteix en prestar cuidats a les persones en el context de la salut.
Les infermeres, al temps que s’ocupen de la seguretat dels seus usuaris, del seu benestar, de la promoció i foment de la salut, del manteniment dels seus hàbits saludables i de facilitar tant com sigui possible la normalitat en la seva vida diària, també ajuden a descobrir i mobilitzar les forces i recursos de salut de que disposen els usuaris per a que afrontin i s’enfrontin a la malaltia o lesió que tinguin.
3. Patrons de coneixement de la infermeria: La perspectiva de la infermeria com una disciplina del cuidat i com a ciència humana evidencia que el coneixement infermer té un valor pràctic i no pot sorgir exclusivament del mètode científic PERQUÈ CADA PERSONA ÉS DIFERENT A QUALSEVOL ALTRA.
Cada coneixement té un procés creatiu (de quin es forma) i un mode expressiu (resultat que s’obté).
o o o o o o El coneixement científic El coneixement artístic/estètic El coneixement personal (autoconeixement) El coneixement ètic El coneixement sociopolític El coneixement emancipatori DIFERÈNCIA ENTRE ELS TERMES MODEL CONCEPTUAL I TEORÍA.
Ciència com a procés Raonament analític per assolir coneixement científic: I) II) Inductiu Deductiu Ciència com a producte Categories teòriques de la ciència de la infermera.
I.) Gran teoria o model conceptual: Estructura teòrica que representa i dóna significat a la imatge mental d’un fenomen.
Model conceptual infermer  Estructura teòrica que inclou els conceptes nuclears de la disciplina. Representa la imatge mental de la naturalesa, missió i objectiu dels cuidats infermers.
Representació de la realitat de la Infermeria en termes ideals.
2º nivell d’especificitat de la disciplina infermera.
1r nivell d’especificitat  Metaparadigma 2n nivell d’especificitat  Model conceptual Representació simplificada d’alguna cosa.
Components d’un model conceptual d’infermeria: Asunciones: Afirmació acceptada o assumida com a verdadera sense necessitat de comprovació. Inclou els valors i creences sobre la naturalesa de l’ésser humà. Si no estic d’acord amb els valors i creences de l’autora no seguiré aquest model.
Proposicions: Afirmacions que han estat contrastades amb informació. Es basen en la ciència i les teories. No és el que tu penses, son informacions contrastades.
Elements fonamentals: - Meta dels cuidats  Objectiu de la infermeria Receptor del servei infermer  Persona o grup al qual se li realitzen les intervencions. IMPORTANT: Sempre planificació amb la família.
Rol professional  Paper social que desenvolupa la infermera per la població.
Necessari per a la societat.
- - Font de dificultat  Causa del problema de la persona (V.Henderson). Sempre seran alguna o més d’una d’aquestes 3: 1. Falta de coneixement Centrar-se en aquests tres 2. Falta de força (psíquica/física) problemes durant/ en els cuidats 3. Falta de voluntat Intervenció infermera  Centre d’atenció en l’usuari i en els modes d’actuació.
Van dirigides a augmentar o millorar els tres problemes.
Conseqüències de la intervenció  Són els resultats que s’espera a que arribi el pacient. Satisfacció de les N.B! Característiques dels models conceptuals:      Tenen un centre d’interès determinat.
Defineixen només els conceptes relacionats amb la seva idea central.
Tenen un vocabulari específic.
Els seus conceptes i proposicions son generals i abstractes.
No pot ser contrastat empíricament.
Beneficis dels models conceptuals: - Clarifiquen la identitat disciplinar.
Contribueixen als debats teòrics.
Ajuden a connectar la teoria amb la pràctica.
Són una guia per a la pràctica.
Són una guia per a la formació de futurs professionals.
Afavoreixen el guany d’un major estatus professional.
Milloren la qualitat dels cuidats.
MODEL CONCEPTUAL DE VIRGINIA HENDERSON.
Es troba dins del paradigma d’Integració.
(Paradigma de Categorització  FLORENCE NIGHTINGALE no té escola ni models conceptuals. Precursora en el procés de professionalització.) - FILOSOFIA  PARADIGMA  Categorització Integració Escoles Models Conceptuals Transformació Professió Funció Assistencials -Rol propi/ autònom i –Rol col·laborador Investigadores, Docents, Gestores.
Model de V.Henderson: Els conceptes són actuals, busca l’autonomia de la persona, el seu centre de “anclaje” és la persona i estan escrits en un llenguatge per a la població actual.
II.) Teoria del Rang Mitjà: - El seu focus és substancial, no disciplinar. M’interessa una sola cosa en concret.
- Té un nombre limitat de variables.
- Tracten sobre aspectes limitats de les relacions, pel que son susceptibles de validació empírica.
- Presenten un ventall ampli d’explicacions.
- La generalització és un aspecte important.
- Són aplicables a una gran varietat de situacions dels cuidats infermers.
EXEMPLES  Convertir-se en mare: -Teoria de la incertesa enfront a la malaltia.
-Teoria del confort: Elements per al benestar d’una persona.
-Teoria de la depressió post- part.
III.) Teoria de Situació Específica: - Tenen un baix nivell d’abstracció.
- Estan emmarcades en un context socials, cultural i històric definit.
- Reflecteixen un període de temps específic.
- Tenen un àmbit limitat. (No són universals) - Fan referència a una població definida.
- Són interpretacions temptatives.
- Reflecteixen múltiples veritats i afanyes multidimensionals - Proporcionen una guia operativa per a la pràctica.
- Són un nexe d’unió entre la teoria, la pràctica i la investigació.
- Només es poden aplicar en conceptes psicològics, econòmics... Depèn de la comunitat, les condicions del país...
DIFERÈNCIA ENTRE ELS MODELS CONCEPTUALS I LES ALTRES TEORIES.
MODEL CONCEPTUAL TEORIES DE R.M I S.E Presenta una perspectiva del centre Serveixen per interpretar, descriure, d’interès de la disciplina.
explicar, predir i controlar els fenòmens del mon real de la pràctica.
No pot ser contrastat directament en la Poden ser contrastades directament.
pràctica.
Formulat per abstractes.
conceptes generals i Formulades per conceptes específics i concrets.
...