Gèneres informatius, notícia(3) (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Fonaments del Periodisme
Profesor C.S.
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 20/01/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Marquès Lorente Fonaments del Periodisme: Tema 3 INTRODUCCIÓ A LA REDACCIÓ PERIODÍSTICA (1): ELS GÈNERES PERIODÍSTICS INFORMATIUS: LA NOTÍCIA.(3) 1.
• ELEMENTS QUE CARACTERITZEN CADA GÈNERE Actitud del periodista: o Notícia: explicar el que ha passat o Interpretatiu: context, què ha passat, causes… o Opinió: valoració.
Relació amb l’esdeveniment o Notícia: immediatesa.
o Interpretatiu: més marge de temps.
o Opinió: pot haver encara més distancia.
2.
Estil o Notícia: objectiu, pocs recursos.
o Interpretatiu: més literari però no excessiu.
o Opinió: estil personal.
Autor o Notícia: redactors.
o Opinió i editorials: qui sigui, sempre d’acord amb el director.
DEFINICIÓ DE NOTÍCIA Leon V. Sigal (1978): “Ningú no sap el que són. L’altre problema és que ningú no sap el que signifiquen. El que ningú sàpiga què és una notícia implica l’absència d’un criteri compartit universalment per distingir la notícia del que no ho és.
John B. Bogart (1848-1921): “Quan un gos mossega a un home, no és notícia; però quan un home mossega un gos, aquesta sí és notícia.
SEGONS LA TRADICIÓ ANGLO-SAXONA: 1. CHARLES A. DANA: “Allò que farà parlar a la gent”.
2. TURNER CATLEDGE: “Qualsevol cosa de la qual us assabenteu avui i que desconeixíeu abans”.
3. JOHN GIVEN: “ Informació fresca d’alguna cosa que ha passat recentment”.
SEGONS LA TRADICIÓ LLATINA: 1. G. MARTÍN VIVALDI: “És el gènere periodístic per excel·lència que dóna a conèixer d’una forma succinta però completa un fet actual o actualitzat, digne de ser conegut i divulgat i d’innegable repercussió humana” 2. LLORENÇ GOMIS: “És el text que “serveix per comunicar amb exactitud i eficàcia un fet nou”.
3. J. L. MARTÍNEZ ALBERTOS: “Un fet veritable, inèdit o actual, d’interès general, que es comunica a un públic que pot considerar-se massiu, després que ha estat recollit, interpretat i valorat pels subjectes promotors que controlen el mitjà utilitzat per a la difusió”.
4. Altres: “És el procés de conversió del fet a llenguatge”.
ELEMENTS COMUNS DE LES NOTÍCIES 1. Hi ha d’haver un fet o un esdeveniment. N’hi ha de quatre tipus: a. Resultats.: són notícia els termes finals d’un procés registrat de forma “objectiva”. Ex: preus, nombres, firmes, lleis parlamentaries, cotitzacions… b. Aparicions: són presències eloqüents i generalment publiques de personatges coneguts. Ex: declaracions, discursos, conferències, respostes… c. Desplaçaments: són moviments o agrupacions significatives, canvis de lloc, reunions de persones. Solen ser fets anunciats. Solen mobilitzar a molta gent.
d. Explosions: són el terme imprevist de processos inesperats. La seva importància depèn del nombre de morts.
Representen la irrupció de l’alarma a la societat.
2. Ha de ser d’actualitat, ha de ser una novetat.
3. Ha de ser d’interès públic i del públic, d’utilitat.
Interès públic: resulta de l’objectivació de les relacions polítiques i de la interacció social. Sorgeix de la condició política de la persona com a membre d’una comunitat. ! periodisme de qualitat.
Interès del públic: es troba en esdeveniments que genèricament commouen a la majoria de persones per motius principalment psicològics. Son les notícies d’interès humà. ! periodisme sensacionalista.
4. Ha de ser redactada per un periodista en un mitjà.
3. ESTRUCTURA DE LA NOTÍCIA ESTRUCTURA INTERNA: • Fa referencia als elements de contingut • Ha de respondre a la fórmula de les 6 W.
La regla • • • • • • de les 6 W: Què: caracteritza l’esdeveniment en una família de fets.
Qui: identificació completa i rigorosa dels protagonistes.
Quan: referencia a l’instant, moment cronològic.
On: marc geogràfic on es localitza.
Com: circumstàncies i maneres en què s’han presentat els fets.
Per què: raons. (gèneres interpretatius.
ESTRUCTURA EXTERNA: • Fa referencia a la disposició dels elements: títol, text, il·lustració.
• Fa referencia també a l’ordenació dels continguts: piràmide invertida.
Antecedents de la retòrica clàssica i medieval: Quintilià Sant Agustí Mathieu de Vendôme Júlia Marquès Lorente Fonaments del Periodisme: Tema 3 Elements bàsics en el text: 1. Titular (format per l’avanttítol, títol i el subtítol). El títol no pot ser la primera frase del lid.
-­‐ Condensa en poques paraules l’element dominant d’una informació.
-­‐ Crida l’atenció del lector cap al que es vol destacar.
-­‐ Ha de partir del contingut del lid.
2. Entradeta: fa una contextualització més gran que el lid.
3. Lid: -­‐ Nucli fonamental: conté els elements més importants de la informació (6W (totes o algunes)).
-­‐ S’ha d’entendre per si mateix: sentit autònom.
-­‐ Resumeix el sentit global de la notícia.
4. Tie in o coll de la informació -­‐ Un o dos paràgrafs després del lid per: o Identificacions massa extenses.
o Un o dos fets secundaris significatius o Vincular la notícia pels fets precedents.
o Anticipar algunes conseqüències.
-­‐ Normalment s’utilitza en notícies de continuïtat.
5. Cos -­‐ Explicació de la notícia.
-­‐ Ampliació del lid.   -­‐ Informació de context (no sempre).
-­‐ Material secundari.
6. Complement: Ordenació de la informació : Llei de l’interès decreixent ! “Piràmide invertida” Inconvenients: 1. Destrueix el suspens -­‐ Nucli fonamental.
-­‐ Conté les 6W (totes o algunes).
2. Igual a tots els mitjans 3. Indueix a llegar/escoltar menys 4. Estil mecànic i estereotipat.
Avantatges: -­‐ Flexible.
-­‐ Eficaç: facilita la lectura, composició i elaboració del titular.
-­‐ Satisfà la curiositat.
-­‐ Convingut: conveni entre el lector i el periodista No segueix les fórmules clàssiques • Modus per tempora: successió històrica dels fets.
• Modus per incrementa: explicació en funció de l’interès progressiu i gradual de la historia.
Neix en la Guerra Civil Nord-americana.
Van obligar a idear i desenvolupar una forma narrativa en què el principal es col·loqués a l’inici, i que tingués un doble final de redundància significativa.
Objectiu: intentar evitar els riscs de pèrdua substancial en la transmissió d’informació.
ALTRES FORMES TEXTUALS DE PRESENTAR LA INFORMACIÓ: • Fact- story: relat objectiu dels fets en interés decreixent.
• Action-story: relat dinàmic dels fets. Es van recordant els fets principals.
• Quote -story: eix principal són les cites dels personatges.
4. TIPUS DE NOTÍCIES SEGONS LA IRRUPCIÓ: • Fortuïtes: causals, fets imprevists.
• Previsibles: susceptibles de ser conjecturades amb anticipació. (ex. Inundacions).
• Programades: previstes amb antelació. (Ex. Visites de personatges importants..) SEGONS EL CONTINGUT: • D’interès humà: elements que causen emocions.
• D’interès públic: temes d’interès públic per la societat SEGONS LA IDENTITAT DE LA FONT: • Oficials: representants públics o portaveus.
• Oficioses: fonts (oficials) que no es volen identificar.
• Extraoficials: No vinculades a l’entitat objecte de la informació.
SEGONS LA PROXIMITAT DE LA FONT: • De primer nivell: el periodista ha accedit directament al fet/ document/informació… • 2n, 3r, 4t nivell: Diversos intermediaris com agències, altres mitjans, gabinet de premsa… SEGONS L’ESTRUCTURA: • Simple: un sol esdeveniment i una sola idea bàsica.
• Múltiple: més d’un esdeveniment o idea bàsica, i diversos fets vinculats entre si.
...