Classe 20/11 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes, tècniques, fonts i organització del treball periodístic
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 03/12/2014
Descargas 6

Vista previa del texto

20/11/2014 TEMA 4: Fonts i Internet Dades introductòries 2003: neix MySpace i linkedin (xarxa de contactes professional més important del món 2004: neix Facebook, xarxa social més popular del món 2006: neix Tuenti Un 83% dels internautes utilitza al menys una xarxa social (s’estima un 90% al 2012). Un 20% d’aquests utilitzen almenys 3 xarxes socials Classificacions de les xarxes socials 1.Horitzontals: - Audiència generalista - Sense temàtica definida - Persones que generalment es coneixen i comparteixen llaços d’amistat FACEBOOK 2.Verticals: - Un tema o motiu aglutina als seus usuaris - Es poden conèixer o no -....
TUENTI A)Base relacional: - La seva base són les relacions socials FACEBOOK, TUENTI...
B)De creació de continguts: - Neixen de la generació de continguts per part dels usuaris i té capa social YOUTUBE, INSTAGRAM..
Principals xarxes socials MySpace: xarxa hegemònica a EUA, en clara disminució Linkedin: 150 milions usuaris registrats. El perfil és el teu CV. Eina per buscar i contactar amb fonts. Base de dades pública de persones i empreses.
Facebook: 850 milions d’usuaris (2011). 79% del seu tràfic és internacional. S’utilitza principalment per contactes que ja es coneixen personalment. Un 76% dels usuaris hi accedeix a diari. Permet contactar amb qualsevol. Ofereix informació personal.
Twitter: Es diu que és més una eina de comunicació que una xarxa social. 100 milions d’usuaris. No obligació de reciprocitat. Mencions, retuit. Utilitat de llistes per filtrar i organitzar la informació. Molt utilitzat per personatges públics.
FACEBOOK TWITTER Massiu i generalista Segmentat i de nínxol Té molts més usuaris: molt útil per El seu contingut és públic aconseguir contactar amb fonts Ofereix l’entorn de les amistats reals Permet visitar-ho tot sense deixar pistes (no exigeix reciprocitat) Els missatges es mantenen durant més temps Ofereix declaracions i respostes públiques Prima l’actualització Ofereix més eines de recerca especialitzades Xarxes socials emergents - Tumblr (2007): difon continguts breus i visuals. Té 33 milions de microblogs Pinterest (2010): permet seleccionar imatges de la xarxa Quora (2009): dedicada a preguntes i respostes (només en anglès) Monitorització de la informació Davant l’enorme quantitat de dades que circulen a Internet en les diverses plataformes d’informació, és necessari que un periodista sàpiga filtrar i gestionar bé les fonts d’informació on-line en benefici propi.Eines de monitorització - Tecnologia RSS: A través d’un lector de fonts d’informació RSS ens subscrivim a les pàgines web que ens interessen, de manera que ens anirà seleccionant cada dia els continguts nous.
- Cerques permanents: Trobar el que es publica permanentment sobre qüestions concretes com empreses, persones, temes..
- Buscadors multimotor: escrivint la paraula una sola vegada busca a través de varis motors.
Eines de monitorització en xarxes socials Twitter - Fer les recerques amb i sense xarxa - Guardar recerques - Twitter busca els resultats més recents i els classifica segons els més rellevants o l’opció de veure’ls tots. Recerca paral·lela segons nom d’usuari i biografia Facebook - Menys opcions que Twitter ja que molts usuaris tenen continguts privats - Recerques d’altres usuaris Querly: analitzar els usuaris que seguim a Twitter i explorar quins altres perfils tenen a la xarxa de manera que podem monitoritzar també la conversa que segueixen a altres xarxes socials.
Tinker: buscador de converses a Twitter i Facebook, permet acotació per esdeveniments, imatges...
Fonts i xarxes socials: ADVERTÈNCIES - Un trènding tòpic ja no és notícia - Que algú s’hagi obert un compte a Twitter o Facebook ja no és notícia - Qualsevol comentari en xarxes socials no té perquè ser notícia - Evitar que els xarxes socials arraconin el contacte directe amb la font - La informació millora quan més a prop s’està de la notícia CONCEPTU Internet: Fonts documentals i credibilitat Tota eina tecnològica ha de ser apresa per treure el major profit. Pel contrari, qui la deté haurà adquirit tecnologia però no capacitat tecnològica. Un periodista no pot quedar-se al nivell de “simple usuari d’Internet”.
Informatització de la societat  Digitalització de dades  Internet: nova, rica i potent font d’informació Virtuts: - Sense limitacions d’espai/temps - Sense límits de quantitat - Quan vulguem, sense horaris - Amb motors de recerca que aporten agilitat i recerques molt especialitzades - Des d’on vulguem - Recerca sense rastres i sense intermediaris (no sempre) - Permet la recerca, obtenció, emmagatzematge i transferència de grans quantitats d’informació Defectes: - Sobreabundància de la informació - Credibilitat: requereix l’habilitat del periodista. Internet permet que circuli informació sense filtre de qualitat ni veracitat - Riscs de les fonts documentals on-line: - Multiplicar-se el nombre de llocs de caire informatiu amb un origen dubtós - Que la falta de credibilitat es converteixi en un problema endèmic en el periodisme digital Pautes generals per una primera criba: - Transparència amb el lector: citar sempre la font i, si estem en un medi on-line, linkar-la.
- Conèixer les fonts que consultem i escollir les d’alta fiabilitat (per exemple, webs d’organismes oficials) - Buscar l’autoria del lloc que visitem - Mirar el domini: (.com per a llocs comercials, gencat.cat per a la Generalitat, .org per institucions sense fins lucratius, .edu per ensenyança...) En definitiva, fer una lectura crítica Comprovar una font on-line Buscar evidencies o proves de que la informació és certa - Comprovar la autoria/font: responsabilitat intel·lectual - Observar amb sentit crític la qualitat del contingut tractat: claredat amb la que es presenta el tema, objectivitat, originalitat i profunditat - Comprovar l’existència de referències, cites, taules i gràfics i altres recursos que recolzin la tesis de la informació: si la informació conté cites o referències d’altres obres o autors, es considerarà més fiable que una que simplement presenti la informació sense dir d’on la tret - Comprovar si la informació s’ha sotmès a un procés d’edició o supervisió per a la seva publicació final (absència de faltes i errades) - Revisar si és freqüent l’actualització adequada a la naturalesa del recurs - Examinar la incorporació de recursos multimèdia i interactius de manera que s’aprofitin els avenços tecnològics per oferir productes de qualitat Comprovar les referències - La importància de la persona que es cita com a referència - La proximitat temporal d’allò al que es fa referència - ...
En definitiva, fer una lectura crítica és fer-nos aquestes preguntes: - La informació està contrastada? Té referències que la suportin? - Si es tracta d’alguna informació sobre alguna investigació, tinc accés a la investigació per a poder fer comprovacions? - Ofereix proves d’allò que afirma? Conclusió El periodista ha de ser capaç de gestionar la sobreabundància de la informació disponible a la xarxa i saber jerarquitzar ...