Estades clíniques. Patologia de l'extremitat inferior. (2015)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Practicum II
Año del apunte 2015
Páginas 24
Fecha de subida 09/04/2015
Descargas 23

Vista previa del texto

Treball d’estades clíniques.
Practicum II. Patologia de l’extremitat inferior.
Laura Flix Díez (1358880) 2015 Treball d’estades clíniques.
Treball d’estades clíniques.
Índex 1.
Introducció. ........................................................................................................................... 3 2.
Descripció anatòmica i biomecànica de l’articulació. ........................................................... 4 3.
Descripció de la patologia. .................................................................................................... 8 4.
Planificació i objectius de tractament. ................................................................................. 10 5.
Tractament........................................................................................................................... 12 Mobilitzacions passives simples. ............................................................................................ 13 En flexió. ............................................................................................................................. 13 En extensió. ......................................................................................................................... 13 En abducció-adducció. ........................................................................................................ 14 En rotació interna. ............................................................................................................... 14 En rotació externa................................................................................................................ 15 En circumducció.................................................................................................................. 15 Mobilització passiva funcional................................................................................................ 16 En flexió/adducció/rotació interna. ..................................................................................... 16 6.
Conclusions. .................................................................................................................... 17 7.
Bibliografia. ........................................................................................................................ 18 8.
Annexes. .............................................................................................................................. 18 Annex 1. .................................................................................................................................. 18 Annex 2. .................................................................................................................................. 19 Annex 3. .................................................................................................................................. 20 Annex 4. .................................................................................................................................. 22 Laura Flix Díez (1358880) 2 Treball d’estades clíniques.
1. Introducció.
En el següent document es desenvoluparà una patologia concreta de l’extremitat inferior i tot el seu tractament segons l’experiència viscuda en les estades clíniques cursades en el hospital del Mar des del dia 23 de febrer, fins el 12 de març.
Aquest centre atén patologies de complexitat mitja i alta en una població que és excepcionalment heterogènia i multicultural. Gràcies a formar part del Parc de Salut Mar, el hospital és un centre molt productiu, eficient i que treballa en equip amb les diferents xarxes i dispositius sanitaris de la ciutat. A més a més de tenir una de les produccions científiques més rellevants del país.
D’aquesta manera, durant el període de practiques de fisioteràpia es poden observar pacients que principalment es troben en períodes aguts de la patologia. Els fisioterapeutes formaran part del àmbit d’actuació en cardiologia, patologies respiratòries, neurologia i traumatologia principalment. Tot i així, accedeixen a dur a terme qualsevol interconsulta, i posterior tractament si ho necessita, a qualsevol pacient ingressat que els metges considerin.
Per aquest motiu, i gràcies a poder veure el treball dels diferents professionals de la rehabilitació, he pogut veure i treballar en la mesura del possible, en tots aquests àmbits. Tota aquesta experiència m’ha ajudat a conèixer millor els diferents àmbits de treball de la fisioteràpia, conèixer també les diferents formes de organització i l’aplicació de una gran varietat de tractaments.
El principal objectiu d’aquest treball serà el aprofundiment en els coneixements de una patologia concreta que s’ha pogut observar i tractar durant el període de practiques. D’aquesta manera, s’unificaran coneixements teòrics amb la practica directa. Concretament, s’escull la pròtesis de Austin Moore o hemiartroplàsia de maluc com a osteosíntesis de una fractura subcapital de fèmur.
Laura Flix Díez (1358880) 3 Treball d’estades clíniques.
2. Descripció anatòmica i biomecànica de l’articulació.
Per al estudi d’aquesta patologia ens hem de centrar principalment en l’articulació del maluc o articulació coxo-femoral.
Aquesta articulació és una enartrosi, de manera que es pot moure en els 3 eixos i en els 3 plans de l’espai. Situada en la unió de la pelvis amb el fèmur, tindrà dues superfícies articulars.
Per una banda ens trobem amb el cap de fèmur a la part més proximal d’aquest os.
Aquest té forma de 2/3 de esfera orientada obliquament cap amunt, endins i una mica endavant. En la continuïtat distal, ens trobem amb el coll; que s’unirà a la diàfisis femoral formant un angle de aproximadament uns 125º en un pla frontal i de 15º en el pla sagital (anteversió).
A més a més, tenim la cavitat cotiloïdal o acetàbul. Situat a la cara externa del coxal rodejant casi per complet el cap del fèmur, contribueix substancialment en la estabilització de l’articulació. El fons d’aquesta cavitat no és superfície articular, de manera que es troba ocupada per teixit conjuntiu laxa.
La resta de superfície semilunar del acetàbul es troba coberta de cartílag hialí, el qual és més amplia a nivell superior. Per altra banda, el cap del fèmur també esta cobert per una capa de cartílag hialí, exceptuant la fosseta d’aquest. Tot i així, per la posició anterioritzada i elevada del cap del fèmur, no es tracta de una articulació gaire estable i necessitarà de l’ajuda complementaria dels lligaments que l’envolten i del rodet glenoïdal.
El rodet glenoïdal s’insereix a la cella cotiloïdal envoltant l’acetàbul i augmentant la superfície articular. Es tracta de un fibrocartílag de secció triangular que dona forma i profunditat al cótil, és a dir, dona una major congruència a l’articulació. A nivell inferior, el rodet salta a través de la escotadura acetabular en forma de lligament transvers; aquest té la funció d’evitar la deformitat del cótil quan es realitza la marxa o aixecament de pesos.
Laura Flix Díez (1358880) 4 Treball d’estades clíniques.
De forma interna també podem situar el lligament del cap del fèmur o lligament rodó. Es tracta de una banda plana de teixit conjuntiu que uneix la fosseta del cap amb el lligament transvers del acetàbul i la base de la escotadura acetabular.
En la cara anterior ens trobem amb: - Lligament iliofemoral: forma triangular.
S’insereix en el ílion entre la espina ilíaca antero-inferior i el voltant del acetàbul. La seva base es troba en la línia intertrocanteria del fèmur. Aquest es divideix en: o Branca iliopertrocantèria o lligament iliofemoral superior.
o Branca ilopertrocentínia o lligament iliofemoral inferior.
- Lligament pubofemoral: també té una forma triangular. La seva base es troba unida en sentit medial a la eminència iliopúbica, al os adjacent i a la membrana obturatriu. A nivell lateral s’uneix amb la membrana fibrosa i amb la superfície profunda del lligament iliofmeoral.
Per la cara posterior es situa: - Lligament isquiofemoral: reforça la cara posterior de la membrana fibrosa; inserint-se a nivell medial en l’ísquion i lateralment al trocànter major.
A més a més, totes aquestes estructures es troben reforçades amb la capsula articular situada internament a tot el entramat lligamentós. Aquesta va des del voltant del acetàbul, lligament transvers d’aquest i vora adjacent del forat obturador; fins la línia intertrocentèria i al coll del fèmur.
Gracies als lligaments i a la capsula articular tindrem una bona estabilitat de l’articulació coxo-femoral en bipedestació; de tal manera que les estructures mencionades es situaran en tensió. En contraposició, si ens situem en una posició de de flexió de maluc, trobarem una distenció d’aquests elements; i per tant, el fèmur no s’articularà amb la mateixa força, tindrem una posició menys estable.
Per altra banda, trobem que en una coxa-valga, on l’angle entre el coll i la diàfisis és superior al normal en un pla frontal, s’afavoreix la luxació. Aquest fet es Laura Flix Díez (1358880) 5 Treball d’estades clíniques.
degut a la tracció dels adductors, de tal manera que una posició de abducció ens estabilitzarà aquesta articulació.
En quant a l’estabilització, també cal destacar que si el cap del fèmur presenta una anteversió major a la habitual, es pot patir amb major facilitat una luxació anterior.
Aquesta es pot veure afavorida per una rotació externa, per tant, la retroversió i la rotació interna també ens donaran una major estabilitat a la coxo-femoral.
En quant a la patologia d’aquesta articulació també s’ha de tenir molt en compte la vascularització del cap del fèmur, ja que la necrosis d’aquest és una de les complicacions més habituals.
Aquest es troba vascularitzat principalment per les branques circumflexes de la arteria femoral. La arteria circumflexa femoral mitja, la circumflexa femoral lateral (branca ascendent), l arteria glútia inferior i la primera artèria perforant s’uneixen en la base del coll del fèmur per formar una reixa anastomòtica de vasos al voltant del maluc.
A més a més, existeix una petita arteria de la branca obturatriu que contribueix a la irrigació del cap del fèmur a partir del lligament del cap del fèmur. I que es de gran importància en segons quines patologies que comprometen la vascularització del cap.
La articulació del maluc es troba innervada per les branques articulars procedents del nervis femoral, obturador, gluti superior i quadrat femoral.
En quant a la aplicació de les mobilitzacions haurem de tenir en compte que la superfície del acetàbul serà còncava i la del cap del fèmur convexa, de tal manera que seguirà la llei de convexitat i tindrem el nostre pla de tractament situat en la cavitat cotiloïdal. I a més a més, si no tenim cap tipus de patologia, ens trobarem amb un endfeel global ferm.
També cal saber quins són els moviments articulars fisiològics: Laura Flix Díez (1358880) 6 Treball d’estades clíniques.
 Flexió: o Pla: sagital o Eix: longitudinal.
o Amplitud de moviment:  Genoll en extensió: 90º (tensió de la musculatura isquiotibial)  Genoll en flexió: 120º-140º o Musculatura implicada: psoasiliac, sartori, tensor de la fàscia lata i recte anterior del quàdriceps.
 Extensió: o Pla: sagital.
o Eix: transversal o Amplitud de moviment: limitada per el lligament iliofemoral i afavorida per la tensió dels isquiotibials.
 Genoll en extensió: 20º  Genoll en flexió: 10º (tensió del recte anterior de quàdriceps) o Musculatura implicada: gluti major i els isquiotibials. Donen estabilitat anteroposterior del maluc.
 Abducció: o Pla: frontal.
o Eix: sagital.
o Amplitud de moviment: 45º. Limitada per els lligaments pubofemoral i iliofemorals.
o Musculatura implicada: els tres glutis, tot i que del gluti major només actua la porció anterior, i el tensor de la fàscia lata.
 Adducció: o Pla: frontal.
o Eix: sagital.
o Amplitud de moviment: 30º.
o Musculatura implicada: adductors major, mig i menor, el recta intern i el pectini.
Laura Flix Díez (1358880) 7 Treball d’estades clíniques.
 Rotació interna: o Pla: transversal.
o Eix: longitudinal.
o Amplitud de moviment: 35º.
o Musculatura implicada: tensor de la fàscia lata, gluti mig i part del gluti major.
 Rotació externa: o Pla: transversal.
o Eix: longitudinal.
o Amplitud de moviment: 45º (60º).
o Musculatura implicada: piramidal, obturadors, els gèmins i el quadrat crural. Aquests són més potents que els rotadors interns.
 Circumducció: combinació simultània dels moviments elementals explicats anteriorment. D’aquesta manera, es combinen els tres eixos de l’espai. Quan arribem a la màxima amplitud, l’eix d’aquest membre descriu el “con de la circumducció”. Aquest es prolonga cap avall, endavant i enfora, corresponent a la posició funcional i de immobilització de la coxo-femoral.
3. Descripció de la patologia.
Ens trobem amb una fractura supcapital de fèmur. És a dir, una fractura situada directament inferior al cap del fèmur.
La etiologia d’aquesta fractura pot venir donada per: una caiguda al terra (manca d’equilibri), osteoporosi o per un traumatisme indirecte (rotació externa de maluc). Afectant en un major percentatge a dones majors de 50 anys.
En aquests casos tenim diverses opcions de tractament segons el desplaçament d’aquesta fractura i l’estat general del pacient.
Si es tracta de fractures no desplaçades es durà a terme una osteosíntesis amb la finalitat de preservar el màxim la part biològica. A més a més, si ens trobem amb Laura Flix Díez (1358880) 8 Treball d’estades clíniques.
pacients joves, que tindran una major activitat i major esperança de vida, s’intentarà també dur a terme una osteosíntesi tot i ser una fractura desplaçada. Aquest procediment es durà a terme per tal de evitar els problemes futurs que dona una pròtesis (més cirurgies de recanvis, disminució del rang de moviment).
Per altra banda, si ens trobem amb fractures desplaçades en persones de major edat el risc de necrosis del cap humeral és molt alt en ser una fractura intracapsular, ja que la vasculartizació d’aquest es pot veure fàcilment afectada. A partir d’aquí es decidirà si implantar una artroplàstia total o una hemiartoplàstia.
Finalment, la decisió de col·locació de la pròtesis de Austin Moore vindrà donada segons el estat cognitiu de pacient i/o la seva esperança de vida. De manera que en pacients amb edat molt avançada, demencials o amb problemes previs de autonomia a l’hora de dur a terme les seves activitats de la vida diària, es durà a terme aquesta cirurgia.
En la intervenció, es substitueix el cap femoral per la pròtesis artificial, conservant el acetàbul de la pelvis. La conservació de mitja part de l’articulació ens donarà menys problemes postquirurgics per el manteniment de una major biologia de la persona i també una millor congruència articular respecte la pròtesis total. Dos factors molt claus per al tractament d’aquest tipus de pacient. En contraposició, obtindrem un menor rang de moviment articular.
Tot i així, aquest serà suficientment funcional.
Com s’ha mencionat anteriorment, la inestabilitat d’aquesta articulació la trobarem sobre tot en rotacions externes (anteversió del cap femoral), en adducció (tensió dels músculs adductors) i en flexió (distensió dels lligaments i capsula articular). De manera que en pacients amb aquesta patologia haurem de incidir en aquest aspecte i mencionar quines posicions no hauria d’adoptar. (Annex 1) Laura Flix Díez (1358880) 9 Treball d’estades clíniques.
4. Planificació i objectius de tractament.
El objectiu principal del programa de rehabilitació serà la recuperació total del grau de funcionalitat previ, tenint en compte que molt dels pacients que necessitaran aquest tipus de intervenció ja tenien anteriorment una certa restricció funcional en les activitats de la vida diària i en la deambulació.
Com a objectius secundaris tindrem: la eliminació del dolor, el augment del rang articular i la potenciació de la musculatura.
El tractament de rehabilitació s’iniciarà ràpidament el dia següent a la operació.
En la primera sessió es duran a terme: - Mobilitzacions passives simples de l’extremitat afectada. (aproximadament 10 repeticions de cada tipus, adaptant-ho al pacient) o En flexió.
o En abducció-adducció.
o En circumducció.
- Mobilitzacions actives: (aproximadament 10 repeticions de cada tipus, adaptantho al pacient) (Annex 2) o De l’extremitat contra lateral.
 En flexo-extensió.
 En abducció-adducció.
o De flexo-extensió dels turmells.
o De les extremitats superiors. Combinats amb respiracions i encaixant amb el tipus de pacient.
- Isomètrics de quàdriceps en les dues extremitats. (aproximadament 10 repeticions de cada, adaptant-ho al pacient) (Annex 2) - Sedestació a la llitera assistida.
Es demanarà al pacient que memoritzi les mobilitzacions actives per tal de que ell mateix les dugui a terme dos o tres cops al dia sense la necessitat de la supervisió del fisioterapeuta. Aquests també es podran anar augmentant de dificultant introduint elements de resistència que poden venir donats per una persona o per algun tipus de material com seria el cas del Thera-Band. També es podrà augmentar el nombre de repeticions, segons es consideri.
Laura Flix Díez (1358880) 10 Treball d’estades clíniques.
En el segon dia es duran a terme les mateixes mobilitzacions passives simples i les mobilitzacions actives comprovant que el pacient les recorda i que les va aplicat.
A més a més, es procedirà a la sedestació en cadira de manera assistida iniciant el treball de les transferències.
A partir del tercer dia s’incorporarà al tractament la reeducació de la marxa, de manera que amb l’ajuda de una o diverses persones, caminadors i/o crosses s’anirà readaptant la marxa fins intentar arribar a la situació inicial d’autonomia. A més a més de tenir en compte les ajudes tècniques i de supervisió, s’anirà augmentant progressivament la durada de la marxa amb la finalitat de no perdre capacitat cardiovascular.
El procediment seguirà sent el mateix durant la resta de dies d’hospitalització passant de forma progressiva les mobilitzacions passives a mobilitzacions assistides i finalment a mobilització autònoma per part del pacient (e inclòs, en fases més avançades, que no solen ser hospitalàries, es podran dur també contra resistència).
Per últim, en la donada d’alta s’ha de informar, tant als pacients com als familiars, de les accions que poden dur a terme per tal d’evitar les diverses complicacions que poden patir. Entre aquestes ens trobarem amb la realització dels exercicis ensenyats de potenciació muscular, la rutina de caminar cada dia una estona, una bona alimentació (disminució del pes corporal en els casos que sigui necessari) i evitar posicions que poden danyar la pròtesis (Annex 1).
A més a més d’aquestes tècniques, que eren les realitzades en el hospital del mar, es podrien aplicar també els següents tipus de tractaments: - Tractament postural.
- Exercicis respiratoris.
- Crioteràpia avanç i després dels exercicis.
- Més mobilitzacions: o Passives simples:  En extensió.
 Per rotació externa. Aquesta s’haurà de tenir molt en compte la estabilitat de l’articulació, s’haurà de fer amb precaució de no luxar.
 Per rotació interna.
Laura Flix Díez (1358880) 11 Treball d’estades clíniques.
o Passives específiques (MPE) i traccions: Tot i així, aquestes no són gaire utilitzades ja que es tracta de una articulació fàcilment aconsegueix un rang de mobilitat funcional, de manera que no seran necessàries.
 MPE en sentit ventral.
 MPE en sentit dorsal.
 Tracció diafisària.
 Tracció seguint l’eix del coll.
 Tracció en sentit caudal.
o Mobilització passiva funcional:  En flexió/adducció/rotació interna.
Per tal de avaluar el desenvolupament del tractament, el pas de unes activitats a altres i el pronòstic d’autonomia es mesura la força muscular, el dolor i el rang articular.
Aquests ítems poden ser mesurats de forma més objectiva a partir de: (Annex 3) - L’escala d’Oxford: força muscular.
- Escala visual analògica (EVA): nivell de dolor.
- Goniometria: rang articular.
- Qüestionari WOMAC: dolor, rigidesa i capacitat funcional.
5. Tractament.
En aquest apartant ens centrarem en les mobilitzacions passives mencionades anteriorment, ja que són la principal tècnica de tractament que es estudiada en aquesta assignatura. (Annex 4) També cal destacar que únicament descriurem una manera de dur a terme cada tipus de mobilització, però que poden haver-hi diverses maneres correctes i que es poden adaptar a les situacions en les quals ens trobem, tant de material com de estat del pacient. En aquestes haurem de mantenir sempre una correcta postura per part del fisioterapeuta de manera que tant aquest com el propi pacient es trobin confortables.
Amb aquesta finalitat, ajustarem camella, coixins, etc. com considerem adient.
A continuació expliquem les mobilitzacions que major benefici poden comportar a un pacient en la fase aguda de rehabilitació post cirurgia de pròtesis de Austin Moore com a tractament quirúrgic rere una fractura subcapital de fèmur.
Laura Flix Díez (1358880) 12 Treball d’estades clíniques.
Mobilitzacions passives simples.
En flexió.
Indicació: mantenir el recorregut articular de la flexió de maluc.
Posició del pacient: en decúbit supí, situat ben a prop del lateral de la llitera del costat a treballar. Extremitats inferiors estirades sobre la llitera.
Fisioterapeuta: de peu, situat al costat homolateral i orientat al cap del pacient.
Mantenir un peu avançat respecte de l’altre.
Fixació: a la pelvis pel propi pes del cos.
Presa: segons els graus existents de mobilitat les preses varien: - Pels graus inicials (fins 45º): la mà interna agafa el calcani per la seva part postero-interna, quedant el turmell ben adossat al lateral de la pelvis o de la cuixa del fisioterapeuta. La mà externa a la part externa del genoll quedant el palmell al cap del peroné.
- Pels graus intermedis i finals (+45º): la mà interna a 1/3 proximal de la cara posterior de la cama. La resta de la cama del pacient reposa sobre l’avantbraç intern del fisioterapeuta. La extremitat inferior s’estabilitza entre extremitat superior interna i tronc. La mà externa, amb el 3r dit al lligament rotulià i els altres dits al costat.
Mobilització: desplaçant el pes del cos endavant del fisioterapeuta, es provoca la flexió de maluc, sempre fent flexió de genoll per evitar la tensió dels músculs bi o poliarticulars.
Ritme: viu. Aproximadament 2 segons anada, 2 de manteniment i 2 de tornada.
Amb un descans de 6 segons entre les diverses repeticions.
En extensió.
Indicació: mantenir el recorregut articular de l’extensió del maluc.
Posició del pacient: en decúbit lateral contralateral. EI de recolzament flexionada.
EI que queda a dalt en lleugera flexió de genoll per evitar la tensió del quàdriceps. Se surt del punt límit d’extensió.
Fisioterapeuta: de peu, darrera del pacient.
Fixació: amb la mà cranial a la part posterior del coxal. El pes del cos del fisioterapeuta pot ajudar a la fixació.
Laura Flix Díez (1358880) 13 Treball d’estades clíniques.
Presa: la mà caudal a 1/3 distal cara anterior de la cuixa i la cama del pacient recolzada a l’avantbraç caudal del fisioterapeuta.
Mobilització: es desplaça la cuixa en sentit dorsal procurant fer aquest desplaçament a expenses d’un moviment del cos del fisioterapeuta. Es comença al punt límit d’extensió i es va una mica més enllà.
Ritme: viu. Aproximadament 2 segons anada, 2 de manteniment i 2 de tornada.
Amb un descans de 6 segons entre les diverses repeticions.
En abducció-adducció.
Indicació: mantenir el recorregut articular de l’adducció de maluc.
Posició del pacient: en decúbit supí, situat ben a prop del lateral de la llitera del costat a treballar. Els genolls en extensió i l’extremitat inferior que no tractem es col·loca en abducció.
Fisioterapeuta: de peu, al costat homolateral, a l’alçada del maluc i orientat al costat contrari.
Fixació: a la pelvis pel propi pes del cos.
Presa: - La mà cranial a la cara posterior de 1/3 distal de la cuixa. Pot ser més còmoda i no provocar hiperextensió de genoll si s’agafa la cara posteroexterna del terç distal de la cuixa entrant de l’exterior.
- La mà caudal al calcani per darrera, entrant per extern.
Mobilització: es desplaça l’extremitat inferior en sentit de l’adducció i de l’abducció sense provocar rotacions.
Ritme: viu. Aproximadament 2 segons anada, 2 de manteniment i 2 de tornada.
Amb un descans de 6 segons entre les diverses repeticions.
En rotació interna.
Indicació: mantenir el recorregut articular en rotació interna de maluc.
Posició del pacient: en decúbit supí, amb l’extremitat inferior a treballar flexionada, amb el peu a sobre de la llitera.
Fisioterapeuta: de peu, al costat homolateral orientat cap al costat contrari.
Fixació: amb la mà cranial al coxal homolateral, a nivell de espina ilíaca anterosuperior. Si el peu de l’extremitat inferior a treballar llisca per sobre de la llitera, es pot fixar amb el genoll caudal del fisioterapeuta.
Laura Flix Díez (1358880) 14 Treball d’estades clíniques.
Presa: amb la mà caudal a la cara externa del genoll.
Mobilització: es desplaça el maluc en sentit de la rotació interna.
Ritme: viu. Aproximadament 2 segons anada, 2 de manteniment i 2 de tornada.
Amb un descans de 6 segons entre les diverses repeticions.
En rotació externa.
Indicació: mantenir el recorregut articular en rotació externa de maluc.
Posició del pacient: en decúbit supí, amb l’extremitat inferior a treballar flexionada, amb el peu a sobre de la llitera.
Fisioterapeuta: de peu al costat homolateral al lateral de la llitera orientat cap al costat contrari.
Fixació: amb la mà cranial al coxal contrari, a nivell de l’espina ilíaca anterosuperior.
Presa: amb la mà caudal a la cara interna del genoll. Al principi del moviment no és a la cara interna sinó a l’externa per frenar la caiguda de l’extremitat cap a la rotació externa. Quan s’arriba al límit si que es fa força a la part interna.
Mobilització: es desplaça el maluc en sentit de la rotació externa.
Ritme: viu. Aproximadament 2 segons anada, 2 de manteniment i 2 de tornada.
Amb un descans de 6 segons entre les diverses repeticions.
En circumducció.
Indicació: mantenir el recorregut articular global del maluc. A causa del seu efecte relaxant es pot utilitzar com a preludi o final d’altres maniobres.
Posició del pacient: en decúbit supí, situat ben a prop del lateral de la llitera del costat a treballar, amb les extremitats inferiors esteses a sobre de la llitera.
Fisioterapeuta: de peu, al costat homolateral, orientat cap al cap del pacient. Un peu avançat respecte de l’altre. A mesura que evoluciona el moviment i les preses, el fisioterapeuta es va desplaçant cap a cranial.
Fixació: a la pelvis pel propi pes del cos.
Presa: varia segons evoluciona la maniobra: 1) Fins a 45º: la mà interna a la part postero-interna del calcani entrant per intern.
S’adossa el turmell del pacient a la cuixa del fisioterapeuta. La mà externa a la part externa del genoll quedant el palmell al cap del peroné. Es parteix de pocs Laura Flix Díez (1358880) 15 Treball d’estades clíniques.
graus de flexió de genoll i es va augmentant. S’ha d’acompanyar el moviment amb el cos del fisioterapeuta.
2) De 45º fins a 90º: pujar el turmell fins al coxal del fisioterapeuta. La mà del calcani evoluciona fins al 1/3 proximal de la cara posterior de la cama, la cama reposarà sobre l’avantbraç i el turmell quedarà entre el braç i el cos. Quan arribi a 90º aproximadament, la mà externa es desplaçarà fins que el dit mig es col·loqui transversal al lligament rotulià.
3) Més de 90º: abraçar l’extremitat inferior amb l’extremitat superior interna, el genoll està totalment flexionat, quedant la mà interna al 1/3 distal cara anterior de la cuixa del pacient. La cama queda en contacte amb el tòrax del fisioterapeuta. L’altre mà es pot recolzar a la llitera. En cas de problemes amb el genoll fer la presa en cullera, controlant la flexió de genoll.
Per tornar: col·locar la mà externa al lligament rotulià. Després col·locar la mà interna en el 1/3 proximal de la cara posterior de la cama, reposant la cama del pacient sobre l’avantbraç intern del fisioterapeuta. La mà externa a la part externa del genoll quedant el palmell al cap del peroné. Es va baixant de graus, i sense parar, es va lliscant la mà fins al calcani a la vegada que es va baixant el turmell des del coxal cap a la cuixa del fisioterapeuta. Per acabar, quan encara hi ha una certa flexió de genoll, es provoca una rotació interna màxima de maluc per poder estendre l’extremitat de manera controlada i deixar-la estesa a sobre de la llitera.
Mobilització: tenint en compte el ritme del propi pacient, es fa el moviment de circumducció a expenses del moviment del cos del fisioterapeuta, amb preferència d’intern cap a extern, és a dir, flexió-rotació externa-rotació interna-extensió. No es tracta de fer grans moviments.
Ritme: viu i dinàmic.
Mobilització passiva funcional.
En flexió/adducció/rotació interna.
Indicació: provocar un estirament dels rotadors externs, en concret del piriforme, així com mantenir el recorregut articular del maluc en aquests sentits de moviment.
Posició del pacient: en decúbit supí, situat ben a prop del lateral de la llitera del costat a treballar, amb una flexió de maluc de 90º i una flexió de genoll màxima.
Laura Flix Díez (1358880) 16 Treball d’estades clíniques.
Fisioterapeuta: de peu, al costat homolateral, a l’alçada del maluc i orientat al costat contrari.
Fixació: - A la pelvis pel propi pes del cos.
- Al coxal homolateral, subjectant l’espina ilíaca antero-superior amb la mà cranial, quedant els dits cap a la línia mitja.
Presa: abraçar l’extremitat inferior amb l’extremitat superior caudal, el genoll està totalment flexionat. L’extremitat queda recolzada en el tòrax del fisioterapeuta.
Mobilització: fem una adducció horitzontal i una rotació interna de maluc. La maniobra es va repetint disminuint els graus de flexió fins a 70º, només es treballa l’anada. És aconsellable fer el moviment amb el cos.
Ritme: cal que sigui una mica més lent que una MPS per tal de poder aconseguir l’estirament muscular.
6. Conclusions.
Rere les estades clíniques en el hospital del Mar i la realització d’aquest treball, puc realment assegurar que els conceptes teòrics que vaig aprenent dia a dia en aquesta carrera poden tenir una gran repercussió en el meu futur.
L’aprenentatge a partir de les estades clíniques, no només està significant una gran ampliació de coneixements tècnics per la meva part, sinó que també hem fa créixer de manera personal.
A més a més, quest treball escrit m’ha ajudat a sintetitzar i ordenar els coneixements per tal de poder estructurar millor els tractaments. I per tant, en un futur, poder donar una millor atenció als pacients i poder ajudar amb més eficàcia en la realització dels seus objectius.
Laura Flix Díez (1358880) 17 Treball d’estades clíniques.
7. Bibliografia.
1) Hospital del Mar [Seu Web]. Barcelona: Parc de Salut Mar; 2006 [2015;2015].
Presentació [1].
Disponible en: http://www.parcdesalutmar.cat/hospitals/hospital-del-mar/presentacio.html 2) Drake R. L, Vogl W. A., Mitchell A.W.M; Gray. Anatomía para estudiantes.
Segunda edición. España: Elsevier, 2010.
3) Colón I. G., Martinez C. C., Parra Z. L, Chong A.; Protocolo de tratamiento rehabilitador de la fractura de cadera con prótesis parcial en el adulto mayor.; Terapia Física y Rehabilitación Hospital Ortopédico Docente Fructuoso Rodrígez.; 2011-2012. Disponible en: http://instituciones.sld.cu/hodfr/protocolode-tratamiento-rehabilitador-de-la-fractura-de-cadera-con-protesis-parcial-en-eladulto-mayor/ 8. Annexes.
Annex 1.
- Flexió amb adducció i rotació interna combinats. No creuar les cames.
- No efectuar girs bruscos amb la cama operada.
- No asseure’s en seients molt baixos.
- Dormir en decúbit supí o decúbit lateral sobre el costat no operat amb l’ajuda de un coixí.
Laura Flix Díez (1358880) 18 Treball d’estades clíniques.
Annex 2.
Mobilitzacions actives: De l’extremitat contra lateral.
En flexo-extensió.
En abducció-adducció.
De flexo-extensió els turmells.
De les extremitats superiors.
- Flexió i extensió de la glenohumeral.
Abducció i adducció de la glenohumeral.
Flexió i extensió del colze. Junt amb una prono-supinació.
Flexió i extensió dels dits de la mà. Obrint i tancant el puny.
Laura Flix Díez (1358880) 19 Treball d’estades clíniques.
Isomètrics de quàdriceps en les dues extremitats.
Annex 3.
Escala d’Oxford.
Escala visual analògica. EVA.
Laura Flix Díez (1358880) 20 Treball d’estades clíniques.
Goniometria. (exemple) Qüestionari WOMAC.
Laura Flix Díez (1358880) 21 Treball d’estades clíniques.
Annex 4.
Mobilitzacions passives simples.
En flexió.
En extensió.
En abducció-adducció.
Laura Flix Díez (1358880) 22 Treball d’estades clíniques.
En rotació interna.
En rotació externa.
En circumducció.
Laura Flix Díez (1358880) 23 Treball d’estades clíniques.
Mobilització passiva funcional.
En flexió/adducció/rotació interna.
Laura Flix Díez (1358880) 24 ...