Tema 1 Historia Medieval Rosa Lluch (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Medieval
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 24/07/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Antiguitat i Edat Tardana

Vista previa del texto

TEMA 1: ANTIGUITAT TARDANA (s.III-IV) CONTEXT: -La banda occidental de l’Imperi Romà pateix una època molt difícil, període de gran inestabilitat política degut en part al govern d’alguns militars que s’imposen al càrrec d’emperador, alguns fins i tot d’origen germànic.
-Primers símptomes de la crisi de l'Imperi Romà: 1.1 CRISI -Crisi demogràfica provocada per l'arribada de la pesta i altres malalties; pressió dels pobles del voltant de l'Imperi que limiten pel nord i per l'orient.
-La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és un dels temes més controvertits de la història per com va caure un Imperi controlador que dominava tot el Mar Mediterrani, amb un clar predomini de la situació interior i exterior.
-A la caiguda de l'Imperi se li coneix com la gran crisi, la primera caiguda d'un Imperi per factors interns i externs.
-Per factors externs l'Imperi Romà sofria l'amenaça dels diferents pobles (que al seu torn es defensaven de Roma). Roma no es podia defensar de tots els pobles que els ataquen per totes les fronteres: La política exterior fa aigües.
-Durant aquesta època (235-284), l'Imperi es coneix com un període anomenat Anarquia Militar, si Roma es caracteritza per la separació de poders, durant aquest temps sorgien militars que s'enfrontaven entre ells per coronar-se emperadors.
-Ens trobem en una època d'inestabilitat política (En 50 anys, 50 emperadors). Si els caps militars s'enfronten a la capital no hi ha qui defensi les fronteres. Ens trobem en una època de Guerra Civil.
-Apareixen moviments separatistes de províncies romanes que volen separar-se d'un inestable Imperi que continua cobrant impostos.
-L’arribada de la pesta provoca un descens demogràfic molt important. L'Imperi haurà de gastar recursos per defensar-se de la pesta. Recursos que abans s'obtenien fora de la frontera i que ara no poden obtenir.
-Crisi econòmica, que provoca un augment de la pressió fiscal: augment dels impostos i devaluació de la moneda-> inflació.
-A causa de les nombroses fronteres amenaçades, necessitaran més soldats.
S'accentuen les diferències entre classes, els grans latifundistes que han fet fortuna durant aquesta etapa també continuen moviments secessionistes perquè era millor protegir-se a si mateixos.
-Al llarg del segle III d. de C., es va superant aquesta crisi (a curt termini) a la mitjana i a la llarga, es va produir un canvi important: 1.2 DIOCLECIÀ (284-305) -Dioclecià va ser un dels grans dels líders polítics, va acabar amb l’anarquia militar i va donar estabilitat, les seves reformes, algunes concloses pels seus successors, van ser molt importants.
-Va ser el primer emperador que va tenir una visió global de l’Imperi.
-Va tornar a lligar el poder imperial al diví, tornant a donar una dimensió divina a l’emperador per fer més difícil la desobediència. Va passar del títol de princeps al de dominus (senyor) protegint als cristians com enviat de Deu.
-A nivell militar va aconseguir recuperar les fronteres del s.II, fent retrocedir als germànics i obtenint una gran victòria contra els perses.
1.2.1 Reforma político-administrativa -La Diarquía i Tetrarquia-> L’objectiu d'aquesta reforma era descentralitzar l'Imperi, en concret l'Estat, amb això recuperar la tranquil·litat de l'Imperi (problemes interns) i reforçar les fronteres (problemes externs).
-L'any 285 instaura la Diarquía, divideix el poder, territori (zona oriental Dioclecià i occidental Maximià), dividint així les funcions imperials però NO l'Imperi. Dioclecià li mana fer a Maximià les mateixes reformes que ell aplica en orient a occident.
-L'any 293 crea dues noves figures de César, Galeri (oriental) i Constanci (occidental) però tot segueix depenent d'ell mateix->Tetrarquia, s'acaben les disputes de poder perquè ja hi havia successió. Estén l'autoritat i la multiplica per quatre. Les capitals varien, són capitals itinerants.
RESULTAT: -Descentralització de l’Estat -Recentralització de l’autoritat -Fi dels problemes de successió 1.2.2 Reforma de l’Administració Civil: -Reforça i reforma l'administració per tal que a tot l’Imperi es compleixin les mateixes lleis.
-Augmenta el nombre de funcionaris públics ja que era un territori massa gran, la burocràcia, reforça l'aparell de l'Estat.
-Augmenta les províncies de 42 a 100 augmentant l’autoritat local.
RESULTAT: -Aconsegueix un Estat més proper.
-Evita la concentració de poder.
-Evita els separatismes.
-Aconsegueix més eficàcia administrativa.
-L’augment de funcionaris augmenta notablement les despeses.
-A curt termini estabilitza la situació però a llarg termini les despeses faran més greu el problema.
1.2.3 Reforma Militar: -Modifica l'estructura de l'exèrcit i les unitats ja que cal portar a terme una estratègia defensiva sobretot a les fronteres.
-Crea noves unitats: -Tropes comitatenses (tropes de cavalleria de l'interior de l'Imperi).
-Tropes limitanei (soldats a peu a les fronteres per la defensa dels limes).
-Reclutaments massius d'homes obligant a camperols i artesans a entrar en l'exèrcit.
-Creació de la Strata Diocletiana (calçada amb fortificacions que comunicava Orient).
-Creació d’estructures militars a zones com el Rin o el Danubi.
RESULTAT: -Aconsegueix un augment de tropes i més defensa a les fronteres.
-La qualitat dels soldats es veu reduïda ja que no eren professionals.
-Suposa un nou augment més de les despeses ja que la construcció de calçades, edificacions militars i el reclutament de soldats comportava una despesa molt important.
-El reclutament massiu de camperols trenca l’equilibri producció-despesa i provoca un problema demogràfic ja que molts homes moren sense fills o aquests també moren.
1.2.4 Reforma Fiscal: -L'estat necessita diners per poder portar a terme les noves reformes.
-Necessitat de reactivar l’agricultura sobretot agrària.
-Ja no rebia diners de fora (botins de guerra, impostos…) i el que volgués ho havia d’aconseguir dins l’Estat.
-Edicte dels preus: Fixa el preu de cada producte al mercat. Estabilitza el mercat ja que els preus pujaven i baixaven en funció de les temporades de recol·lecció.
-Unifica la pràctica d’Impostos mixtos: -Capitatio: Impost per càpita, es paga per persona o per conjunt familiar en funció de les necessitats de l’Imperi. Impopular i poc igualitari (paga el mateix qui té 1 que qui té 1000).
-Iugatio: Impost en espècie que hi ha sobre la possessió de terra, els ciutadans no pagaven, només els propietaris de terres.
-Problema d'Evasió Fiscal: Va ser un problema perquè obligaven a pagar fins i tot als pobres mentre que els poderosos els acabaven evadint d’alguna manera i va portar violència degut al descontent popular.
-Es crea l’adscripció: lligar al pagès a la terra per mantenir el sistema social. Beneficiava als propietaris ja que al ser hereditari impedia la marxa dels pagesos.
-Els gremis són utilitzats per controlar els impostos.
-Aquest procés, juntament amb la forta pressió fiscal, porta al pagès al colonat (arrendataris lliures), que eren petits propietaris que es posen sota el domini d’un latifundista (perdent la titularitat de les terres), obtenint un usdefruit, evitant haver de pagar impostos sobre la terra.
Pagaven en espècie i en metàl·lic als latifundistes, de vegades també pagaven amb treball a les terres dels propietaris.
-Els impostos eren quasi impagables pels petits propietaris que veuen com els han de pagar els seus treballadors i es veuen obligats a marxar a les ciutats (qui podia) per evitar els impostos (que només eren pels propietaris de terres) creant cada cop més diferències socials: -Humiliores (pobres, colons, camperols) -Potentores (aristocràcia, poder) -Molts dels camperols que es queden es converteixen en bagaudes, creant problemes i violència als grans latifundistes que va provocar la necessitat de més tropes, sent major la despesa ja que també es van unir esclaus a la lluita.
-Llei de Constantí (332): Autoritza a tractar als colons com a esclaus, si es van a altres terres, han de ser retornats al seu lloc de origen. Els colons han d’estar al registre fiscal.
-Llei de Valentinià (371): Obliga als colons a romandre a la terra sempre, incloent als seus fills.
Queden lligats al propietari.
-Llei de Teodosi (392-395): Els colons estan subjectes per dret d’origen a la terra, són esclaus de la terra on van néixer.
-Any 330, Constantí funda la ciutat de Constantinoble sobre l’antiga colònia grega de Bizanci (lloc estratègicament situat) i la converteix en la capital de la part Oriental.
-A l’any 395, Teodosi divideix de manera definitiva l’Imperi Romà en dos (entre Honori -Occ- i Arcadi -Ori-) al ser ingovernable com un sol.
-A Orient veiem una zona més industrialitza vers el món rural d’Occident, que ha patit una ruralització del món urbà amb una pèrdua d’importància per part de les ciutats a nivell econòmic i comercial, perdent el paper central que tenia al món antic.
-Cada cop la importància Mediterrània està marxant cap a orient.
-Totes aquestes causes polítiques, econòmiques, religioses i culturals van portar a la fi de l’Imperi romà d’Occident (que no la seva desaparició).
-Factor interns: Crisi política, econòmica i la separació social per la religió.
-Factor extern: Invasions bàrbares.
1.3 LES INVASIONS GERMÀNIQUES O BÀRBARES 1.3.1 Qui eren els bàrbars -Escassetat de fonts i escassetat de fonts fiables ja que són molt subjectives.
-La majoria de les fonts estan escrites per romans que van a germania i tenen por o no els entenguin. La majoria d'aquesta informació era per a l'Imperi, per combatre'ls, se'ls menysprea. Solament es parla de l'aptitud guerrera.
-A la zona de Germania, a la frontera hi ha nuclis urbans petits. Hi ha alguns que els sobre lloen.
-Bàrbar-> Terme pejoratiu, persones que no saben parlar la llengua de l'Imperi bé, tots viuen fora de l'Imperi. Són un gran conglomerat de pobles, que entre ells es veuen a les diferències amb els romans. Que no pertanyia a l'imperi romà, per excel·lència els germans; especialment, pertanyent a algun dels pobles d'Europa i Àsia que van ocupar l'imperi romà al segle v.
-Germà-> Que pertanyia a un poble de raça indoeuropea i origen nòrdic que habitava Germania, antiga regió d'Europa central.
-NO TOTS ELS BÀRBARS SÓN GERMÀNICS PERÒ TOTS ELS GERMÀNICS SÓN BÀRBARS.
-Els romans acaben convertint a aquests fantasmes en realitat, els atorguen la idea de pertinença a un mateix col·lectiu o grup.
-Quan aquests envaeixen l'Imperi ja feia anys que convivien entre ells.
-Abans d'arribar a l'Imperi, és difícil situar als germans.
-Sabem poques coses d'alguns escrits romans sobre els germans, escrits més rellevants de Tàcit, Estrabó, Ptolomeu, Julià, etc.
Diuen que són homes alts, forts, rossos, ulls blaus, viuen en climes durs i freds amb pluja.
També diuen que solen guerrejar molt i que fan mala olor.
Diuen que els germans van a l'Imperi a buscar terres més fèrtils i cultivables.
-Gran varietat de pobles germans i bàrbars, havia de tot.
-Alguns d'aquests pobles eren nòmades (com els alans) i que saquejaven per sobreviure.
Havien pobles sedentaris, s'instal·len en llocs pràcticament de forma permanent (quan s'acaben els recursos canvien de lloc). Alguns produeixen allò que necessiten, per tant es dedicaven a l'agricultura itinerant (agricultura del neolític que consistia en la desforestació) i conreaven cereals, practiquen el guaret però no es preocupen a millorar el nivell de productivitat de la terra.
-Quan hi ha mala temporada de cultiu, es desplacen o van a saquejar el que necessiten.
-De l’agricultura itinerant obtenen també carn, pells, grasses i llet. Treien molt més partit de les terres hermes que les cultivables.
-De la caça obtenen gairebé tots els recursos, per al punt de vista dels romans la caça era com una preparació per a la guerra.
Alguns d’aquests pobles practicaven un comerç petit o mínim que escassa en valor econòmic, venien pells, ambre per metalls i metalls preciosos.
TEXTOS -Tàcit-> Els descriu com una raça pura (ulls blaus, alts, rossos i forts). Diu que són un poble guerrer però que solament fan esforços momentanis, que no aguanten llargues hores de treball (com els seus esclaus), la fatiga i la calor tampoc els aguanten però estan acostumats al fred i a la pluja. Els germans quan perden una batalla és una deshonra i molts prefereixen llevar-se la vida abans que seguir vivint sense honra. Els germans fan les seves feines públiques i privades però tenen el costum que ningú les coixa abans que la comunitat els consideri aptes i dignes de portar-les.
-Sinesi de Cirene-> Respecte a les noves lleis de concessió de títols per part de Teodosi als bàrbars, els veu com a gent que solament serveix per treballar el camp. Diu que els títols de senador, etc. passen de ser un gran honor a un simple objecte. Parla dels bàrbars com a fastigós i amb tradició que han estat sempre esclaus i no els vol en l'Imperi.
-Salvià de Marsella-> Parla dels pobles bàrbars com a alliberadors, ja que Roma és corrupta, abusa d'impostos i oprimeix als humils. Prefereixen acceptar les diferències culturals entre ells i els germans a seguir vivint com a esclaus sota els romans.
-Tenien una producció artesana pobra, produïen objectes que es poden portar sense esforç, se'ns presenta la idea que són pobles nòmades.
-La ruralització se li atribueix principalment als germans (Actualment sabem de l'existència de ciutats petites de 100-200 habitants).
-La família nuclear és la base de la societat (Pares i fills fonamentalment, de vegades s'inclou als avis), és una família patriarcal amb divisió de tasques: Home->Guerra i caça, Dona-> Tasques Domèstiques -De vegades les dones participaven en la guerra, les dones animen als combatents amb plors i crits-> El poble sencer va a la guerra.
-SIPPE-> Urbanització suprafamiliar, la formen moltes famílies nuclears, aquestes unions són necessàries per a la supervivència-> Dóna seguretat i força. Equivalen a llinatges amplis->Sang real fictícia. Forts vincles de sobirania.
-Es consideren descendents d'un mateix avantpassat, pot ser real o no. Aquestes Sippe són totalment voluntàries, el que es vulgui anar o romandre d'ella és lliure de fer-ho.
-Els homes de diferents edats participen per igual en les societats sobre les decisions que els afectaran en un futur (Solament els que posseeixen ARMES). Participen els caps de família i que posseeixen armes, tots tenen el mateix valor, mateix veu i vot.
-Funcions: Voluntàriament estan obligats a respectar-se i protegir-se mútuament, si un home és atacat la resta li defensa perquè se senten atacats.
-Si algú ataca, els altres han de retornar-li el dany infligit de la mateixa manera o de major calibre.
-Àmbit Jurídic: Imparteixen una justícia que no s'ha deixat per escrit (fins que no tinguin terres de l'Imperi i s'hagin instal·lat, solament llavors es coneixeran alguns aspectes sobre aquest), aquesta ve per costums. Existeixen els caps, líders que s'escullen, qualsevol home podrà ser capdavanter, es triava per valentia o bravesa en batalla, aquests capitosts tenen una funció més militar.
Quan es van sedentarizant i jerarquitzant hauran més famílies nuclears que seran les tradicionals per ser triats capitosts de la família, dirigiran l'economia i les qüestions socials.
L'organització política militar, explica les invasions finals. Pràctica del saqueig perquè els líders incrementin els seus guanys personals.
Entre aquests pobles sempre havien extensions de territori molt grans entre ells.
La Sippe és una comunitat agrària perquè la propietat de la terra és alguna cosa comunal, es posseeix col·lectivament i es treballa de forma rotatòria. Les Sippes es reparteixen les terres tant entre elles com amb els seus membres pertanyents.
La família nuclear és propietat del bestiar i les eines. Però això fa que s'iniciï la privatització d'aquestes terres. Les terres hermes sempre es mantindran comunals, però amb la vigilància de la resta.
Els romans els anomenaven tribus o pobles al conjunt de Sippes, aquestes grans confederacions són enllaços establerts per fidelitat. Algunes d'aquestes les coneixem perquè van acabar instal·lant-se en territori romà.
-Societat igualitària, s'estableixen per valor, èxits militars, a partir del s. II d. de C. ja es va consolidant les jerarquies sobre els quals fan la guerra i els que treballen el camp. Quanta més relació tenien amb Roma, més es jerarquitzen i més es van sedentaritzar.
1.3.2 PER QUÈ QUAN I COM ARRIBEN A l'IMPERI? Es distingeixen 3 etapes: (Vénen determinades per la situació interna de l'Imperi) 1ª Etapa “Crisi Fronterera” (s. IV aC.- s II dC): -Control de la frontera del Rin-Danubi, té com a objectiu establir fronteres, sempre havien intentat controlar als germans en el s. IV hi ha un empitjorament del clima i aquests penetren de forma massiva com ho faran al segle V.
-Hi ha un moment en què l'objectiu és mantenir les fronteres, controlar-les i així poder controlar als bàrbars.
2ª Etapa (II-IV): - Havien establert relacions de veïnatge, polítiques i comercials. Aquestes relacions es fan visibles amb objectes de luxe romans en mans bàrbares.
-S'instal·len germans amb permís romà a l'interior de l'Imperi, formen part de l'exèrcit i de les estructures de l'Estat.
-Zona del Rin-Loira, segle IV havien enterrats romans i germans en un mateix lloc. Per a molts historiadors és a partir d'aquest moment que l'exèrcit de Roma comença a barbaritzar-se.
-Any 378 els visigots travessen el Danubi. En la batalla d’Adrianòpolis mor l'emperador romà Valent i els infligeixen una derrota humiliant. La frontera no es torna a tancar.
-Teodosi s'aprofita oferint-los coses a canvi però són els seus fills Arcadi i Honori que dicten la llei d'hospitalitat.
-Llei d'hospitalitat (398): Dicta com s'han de dividir els béns dels romans per garantir la seva protecció amb el seu hoste (cedeixen part de la propietat a canvi de protecció).
-S'aprofiten dels bàrbars per protegir-se dels altres bàrbars. Els germans obtenen terres per instal·lar-se i sobreviure a canvi de garantir la protecció.
-Foedus(singular)-Foedera(plural): -Des del punt de vista dels bàrbars-> contribuir en la defensa contra altres bàrbars, contra els bagaudes, contra qui anés a canvi d'aliments i de terres on poder viure , governant-les amb les pròpies lleis i la seva pròpia organització, mantenir el que podríem cridar la seva ‘’individualitat social’’.
-Des del punt de vista dels romans-> ‘’salari de pau social’’ compren la pau, els compren amb terres perquè els bàrbars les mantinguin i les defensin. (Foedera, aliment a canvi de protecció).
-Són ‘’pactes entre aliats’’, són pactes tractats no hi ha vencedors ni vençuts, pactes entre iguals. No hi ha superioritat ni inferioritat.
-Foedus: Estableix el reconeixement jurídic dels bàrbars dins de l'imperi. Es reparteixen les rendes i beneficis no les terres. El que no es reparteixen són les terres petites.
El Foedus els donava un lloc on viure i assentar-se, podia tenir guanys (obtenien un lloc per viure com un poble, s'estableix a canvi de combatre contra els enemics de l'imperi).
3ª Etapa (s.V) Les Invasions: -La historiografia alemanya, diu que són moviments migratoris de pobles (externs a l'imperi).
-Segons le.Goff es tracta de multituds de persones que es traslladen pacíficament al sud per instal·lar-se. La seva intenció no és envair els territoris sinó emigrar, colonitzar. Es tractaria llavors de lentes però persistents migracions o d'un ampli moviment de pobles.
-El 31 de Desembre de l'any 406, el Rin es gela prou com perquè grups de germànics del Nord d'Europa travessin les fronteres del Rin desprotegides (Alans, suevs, vàndals…).
-Utilitzant les calçades romanes arriben a Hispània la majoria i es queden, ocupen les terres romanes. L'imperi no pot o no vol fer gens per evitar-ho.
-L'emperador d'Orient empeny als visigots fins a Occident i aquests l'any 410 saquegen i incendien la ciutat de Roma, dur cop per a l'Imperi. Alaric és el rei dels visigots que assalta Roma.
-Els visigots s'instal·len en el sud de la Gàl·lia tenint com a centre Barcino (415). Al 418 signen un foedus amb l'Imperi Romà d'Occident, permetent que s'instal·lin allà on estan a canvi que expulsin als germans i que sufoquessin les rebel·lions de bagaudes de Tarraco.
-Els visigots són la primera monarquia germana que és estable.
-Els anglos i els saxons ataquen Britània i es queden per ocupar-la . Els burgundis s'instal·len en la Gàl·lia també (413 signen foedus amb Roma), els francs també signen un foedus amb Roma.
Malgrat aquestes penetracions a l'imperi, tots reconeixen l'autoritat de l'emperador.
-Roma serà atacada un parell de vegades més fins que al final al segle V d. de C. els visigots són els més forts.
-Odoacre, rei dels hèruls, va destronar a l'últim emperador de Roma, Ròmul Augústul (476) i envia les insígnies imperials a Constantinoble.
-Comença una nova etapa: la dels regnes germànics. Es creu que l'Imperi Romà d'Occident va desaparèixer però només va ser substituït.
...

Tags:
Comprar Previsualizar