13. Les dictadures (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la ciència política
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 20/07/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 13. LES DICTADURES Dictadura és NO democràcia, no té uns requisits tan concrets com en la democràcia.
Les dictadures les utilitzem per referir-nos a tot règim polític que no es una democràcia.
1. Característiques de la dictadura Limitació de llibertats: (NO igualtat): es caracteritzen els règims dictatorials per: • Un control d’idees (hi ha censura, policia política).
• No existeix ni la llibertat de premsa, ni al llibertat d’opinió.
• No hi ha oposició, ni crítica política.
• Inseguretat jurídica: arbitrarietat, els ciutadans no tenim la seguretat de què atendre’ns.
• No hi ha separació de poders: pot ser una separació formal, però no és real.
Concentració de poder: (NO autogovern) l’article 1.2 no correspon en aquest punt.
La sobirania residia en una altra persona o institució, però no rau al poble. És un govern de pocs, que produeix un biaix polític, perquè el règim té uns interessos determinats que s’imposen a la resta d’interessos. Són uns règims que construeixen institucions per beneficiar un col·lectiu determinat a costa d’altres. Quan parlem de concentració o no autogovern ens referim a no participació. Diem que la participació és arbitrària, vol dir que és selectiva i manipulada en el règim per ser legitimada en el poder.
2. Tipologies de les dictadures Tipologies de dictadures segons intensitat i corpus ideològic Això vol dir segons el grau d’intervencionisme o de penetració del règim en la societat.
• Règims despòtics (despotisme): són democràcies amb un nivell mínim d’intervenció i té un corpus ideològic inexistents. No son dictadures que una coalició majoritària pren el poder i utilitzen les institucions per lucrar-se. El líder extreu rentes del país en benefici del seu clan. Utilitzen les institucions per lucrar-se ells i el seu grup. No tenen ideologia clara, no tenen institucions sofisticades i solen ser règims que apareixen en països poc desenvolupats i amb economies basades en monocultiu. Són règims que poden no ser gens violents sempre i quan no es qüestioni el seu poder. Poden ser extremadament violents quan algú vol fer-se amb el poder, perquè no poden agafar el seu monocultiu (petroli, cafè, etc.). La capacitat de coacció és menor, per tant, els rics estan menys disposats a acceptar una democràcia.
• Règims autoritaris (autoritarisme): és un règim amb graus mitjos d’intervencionisme i corpus ideològic. A part de lucrar-se i d’extracció de rendes, també tenen objectius de creixement econòmic i de beneficiar a certa part de la població. Utilitzen el benestar de la ciutadania per legitimarse.
• Règims totalitaris (totalitarisme): els totalitaristes ja tenen el nivell màxim d’intervencionisme, i tenen una ideologia i governen no només per lucrar-se, sinó també per la creació d’una societat ideal. Tenen una idea clara del que és una societat ideal, i utilitzaran el poder per convertir la societat ideal en realitat. Són règims altament intervencionistes. Tenen vocació de transformar la societat i són els règims més agressius.
Tipologies de dictadures segons grup dominant (segons qui és el que mana, és a dir, qui concentra el poder) • D’una família o clan: molt típic en els països despòtics. Ens referim a uns grups socials concrets.
• De l’exèrcit • De coalició burocràtico-militar • De partit únic: essencialment el comunisme • D’una jerarquia religiosa: d’un clan més vinculat a un estament religiós.
Exemple: el Vaticà, o molts règim islamistes.
...