REPTE 1 (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura ECONOMIA DEL SECTOR PÚBLICO
Año del apunte 2013
Páginas 34
Fecha de subida 13/11/2014
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

REPTE I: CONCILIACIÓ ENTRE EFICIÈNCIA I EQUITAT Els participants interactuen en el procés d’elaboració de decisions. A vegades és molt complicat que s’arribi a una decisió bona per tots (=trade off) Eficiència  assignació de recursos socialment més desitjable Equitat Assolir la distribució socialment més justa Per assignació de recursos entenem el repartiment d’una dotació inicial de recursos a efecte de que aquests recursos ens produeixin uns béns i serveis donada una tecnologia concreta.
Per distribució de recursos es veure quin ha estat el repartiment final dels béns i serveis produïts donada una determinada assignació de recursos.
Els objectius d’eficiència i equitat es troben en conflicte. Difícilment es pot aconseguir més d’un i més de l’altre. Només es pot donar si estem en societat on el nivell d’assignació de recursos socialment desitjable i si els nivell de distribució es molt baix.
Quan hi ha ineficiència en una societat l’Estat hauria d’intervenir per tal de millorar l’eficiència. Ex: quan hi ha moltes empreses que contaminen, l’Estat ha d’incrementar els impostos per contaminació, o establir multes. Ex: si hi ha un monopoli, ha d’intervenir regulant el preu del monopoli. Si la intervenció també es beneficiosa per l’equitat aleshores l’elecció de la política econòmica és ben senzilla.
Normalment es donen conflictes en eficiència i equitat. Per tant quan es fan polítiques de millora de l’eficiència empitjora l’equitat i viceversa. En aquest cas l’Estat fa polítiques públiques directes per intentar que les polítiques d’eficiència no tinguin un efecte massa negatiu sobre l’equitat. Generalment aquestes polítiques es fan a través de subsidis per tal de reduir la pobresa. Però les subvencions són ineficients perquè van encontra de la necessitat de treballar.
¿s’han de portar polítiques que millorin l’equitat però que provoquin un empitjorament de l’eficiència?  repte de les polítiques públiques.
Lliçó 1: Economies mixtes Economia mixta  aquella en que els recursos s’assignen barrejant decisions individuals a través dels preus amb decisions públiques.
El grau amb el qual es combinen aquests dos criteris varia no solsamènt entre països sinó també al llarg de temps. Sobretot quan hi ha una crisis es quan es produeixen canvis en la participació dels sectors en l’economia.
Els mecanismes que utilitzen les economies mixtes per assignar recursos són: - 1 Mercat  a través de decisions voluntàries, individuals i descentralitzades.
- Estat  a través de mecanismes de decisió col·lectiva i no voluntaris.
Ex: si parlo de quanta defensa necessita un país, qui l’ha de produir i com s’ha de distribuir, el resultat d’aquestes preguntes no es través del mercat sinó a través de l’Estat. No són decisions voluntàries, individuals i descentralitzades. Això ho decideix l’Estat. Si parlo de rentaplats, aleshores si que serà el mercat qui decidirà quants rentaplats s’han de produir. Són decisions voluntàries i individuals. L’Estat però, pot influir, per exemple amb un pla de subvencions per a la renovació de rentaplats, fomentant la compra de rentaplats més eficients.
Mecanisme de no-mercat que no són Estat  parlem d’organitzacions privades voluntàries: - Famílies - Associacions - Organitzacions no governamentals En aquest cas els mecanismes d’assignar recursos: - no incorporen preus en les transaccions - no existeix finalitat de lucre - hi ha un cert grau de centralització Aquestes organitzacions privades combinen decisions de mercat i decisions d’Estat i són un element molt important en les economies mixtes.
Quin seria l’equilibri òptim entre el mercat i l’Estat? No hi ha una resposta única.
Alternança entre preponderància del mercat i de l’Estat ha existit sempre.
- Mercantilistes  l’Estat ha d’intervenir. Ha de vetllar perquè la nació sigui més potent i més rica - Fisiòcrates a França i clàssics britànics  s’ha de deixar més llibertat a la gent, que busquin el seu propi benefici i això també farà que hi hagi benefici comú.
- Keynesians  l’Estat ha de vetllar per l’equilibri en plena ocupació - Neoclàssics  l’Estat no ha d’intervenir en l’economia - Guerra freda  l’Estat ha d’intervenir més en l’economia - Crisis del petroli + posterior èxit de les polítiques neoliberals  l’Estat ha d’intervenir menys en l’economia - Crisis de 2008  Fruit de les polítiques de privatitzacions i neoliberals de les últimes dècades.
Després d’un període més o menys llarg es posen de manifest les ineficiències i els excessos de preferència per un dels dos mecanismes d’assignació de recursos (=mecanismes d’organització de la vida econòmica).
2 En les últimes dècades del segle XX hem assistit a un període de privatitzacions i liberalització (més pes del mercat sobre l’Estat) Ex: línies àeries, banca, elèctriques, etc.
Fallades del mercat  entenem aquella situació que es produeix quan el subministrament que fa el mercat d’un bé o servei no és eficient, bé per que subministra més quantitat de la que seria eficient, bé perquè subministra menys quantitat del que seria eficient. Aquestes fallades són: - Béns públics. Ex: defensa nacional, policia - Monopolis naturals. Ex: indústria de xarxa (clavegueram, distribució d’aigua) - Externalitats.
o Positives  vacunes o Negatives  contaminació - Mercats incomplets. Ex: assegurances d’atur - Informació incompleta i/o asimètrica. Ex: risc moral, selecció adversa Fallades de l’Estat  - Informació limitada a l’hora de dissenyar una mesura. Ex: la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions no té la informació dels operadors privats per poder intervenir - Informació limitada per fer complir una legislació - Control limitada de les empreses privades. Ex: l’estat no controla totalment les conseqüències de les seves intervencions.
- Control limitat de la burocràcia. Ex: retard en l’elaboració de reglaments un cop s’ha promulgat una llei que iva associada, manca d’incentius a l’eficiència.
- Limitacions imposades pels processos polítics. Ex: existència de grups de pressió, objectiu polític centrat a obtenir victòries i no maximitzar el benestar social - Restriccions del sector públic al contractat els seus empleats. Ex: procediment burocràtic complex que no garanteix sempre contractar les persones més capacitades - Impossibilitat de celebrar els contractes tancats. Ex: no es pot exigir legalment que l’Estat compleixi els seus compromisos electorals.
- Absència de competència en el sector públic. Ex: en molt casos l’Estat actua com un monopoli natural.
Diferències entre el mercat i l’Estat.
3 Característiques de l’Estat: - Legitimitat indirecta  la persona que ocupa un càrrec sorgeix directe o indirectament del procés electoral. Els ministres nomenen els responsables de les empreses públiques. A l’empresa privada, els responsables són nomenats pels accionistes.
- Capacitat coercitiva  l’Estat té capacitat per obligar el compliment de les seves disposicions, a diferència de les empreses privades.
- Incidència generalitzada de les seves accions  les accions que porta a terme poden afectar al conjunt dels individus.
L’Estat i el mercat no són mecanismes excloents, sinó que són mecanismes complementaris.
Cal tenir en compte, però la diferència en la presa de decisions de mercat i Estat.
Propietats de les decisions de l’Estat enfront de les del mercat (pg 22, llibre Antón Costas) Propietats de les decisions Estat Incidència general Poder coercitiu Legitimitat indirecta No existeix opció de sortida Sistema electoral (vots) Mecanismes d’informació utilitzats per prendre decisions Motivacions de la presa de Cobertura de necessitats decisions socials i protecció de béns de no-mercat Naturalesa de les Decisions públiques decisions Decisions obligatòries Possibilitat de decisions no òptimes Mercat Incidència restringida No hi ha poder coercitiu Legitimitat directa Opció de sortida Sistema de preus lliures Recerca de benefici privat Decisions privades Decisions voluntàries Decisions òptimes paretianes i Aquesta diferenciació tan nítida, a l’hora de la veritat no sempre és així per les dues parts, ja que el comportament dels dos subjectes no sempre és així. De vegades les decisions dels polítics moltes vegades van en la línia de buscar ser reelegits els pròxims 4 anys. En el cas dels mercats, les decisions no sempre són òptimes i paretianes condició que es dóna en els mercats de competència perfecta, però els mercats de competència són més aviat l’excepció que la regla.
Intervenció de l’Estat en l’economia Definició d’Estat  en funció de diversos criteris: - 4 Segons els seus objectius - Segons quin recursos disposi - Segons quins actius disposi El que ens interessa es veure com l’Estat intervé en economia. El que analitzarem són les dues activitats bàsiques que porta a terme l’Estat: - Activitats pressupostàries  totes aquelles activitats que estan reflectides en els Pressupostos Generals de l’Estat. Aquestes són: o Despeses de l’AP: despeses de personal (sous i salaris empleats públics), despeses corrents de béns i serveis no comercialitzables (educació, sanitat, despeses per la compra al sector privat: taules, tancs), despeses de transferències de renda (pensions, subvencions) i capital (finançament de la inversió).
o Ingressos de l’AP:  Tributaris  cotitzacions a la seguretat social  preus i taxes en contrapartida a béns i serveis subministrats per l’Estat  - Ingressos financers Activitats no pressupostàries  totes aquelles activitats que no surten reflectides en els Pressupostos de l’Estat. Aquestes són: o Empreses públiques, despeses fiscals (desgravacions, deduccions i ajornaments) o préstecs i avals o regulacions, reglamentacions o controls directes o regulació de les activitat econòmiques i privades o regulació del marc legal de l’economia.
Les activitats pressupostàries són més fàcils de quantificar. Les activitats no pressupostàries són més difícils de quantificar.
Tot i això, encara és difícil definir encara la intervenció de l’Estat en economia. La intervenció de l’Estat depèn de: - Conjuntura econòmica - Tipus de polítiques que aplica cada govern Ex: l’Estat considera que s’ha de fomentar la compravenda d’habitatges. Aquest mateix objectiu es pot assumir a través d’ajudes directes o subvencions a les famílies, en aquest cas aquestes ajudes estarien reflectides en els Pressupostos de l’Estat. Però també es pot dur a terme a través d’una desgravació fiscal: deducció en l’IRPF de les 5 aportacions fetes en un compte habitatge, aquest tipus de mesura no quedaria reflectida en els Pressupostos Generals de l’Estat.
Ex: RENFE es una empresa pública i per tant no queda reflectida en els pressupostos generals de l’Estat. GISA (des de 2012 infraestructures.cat), no queda reflectides en els pressupostos de l’Estat.
Ex: préstecs que es fan als estudiants perquè puguin cursar estudis o a empreses  no formen part dels pressupostos generals de l’Estat Ex: limitar la velocitat a les carreteres, el cost que costa implementar-ho no queda reflectit en els pressupostos de l’Estat.
En èpoques de bonança econòmica les mesures que es porten a terme solen quedar reflectides en els pressupostos de l’Estat; en èpoques de crisi, les mesures que es porten a terme no solen quedar reflectides en els pressupostos de l’Estat.
Agregats macroeconòmics  conèixer l’activitat d’un país  permet fer comparacions en l’economia en diferents moments del temps i comparacions entre països.
Aquest anàlisi és molt útil perquè serveix com a base per a la presa de decisions.
Els agregats macroeconòmics els elaboren els serveis estadístics oficials a través de la comptabilitat nacional. En el cas d’Espanya, l’organisme encarregat d’elaborar la comptabilitat nacional és l’INE. Les seves dades estan disponibles a www.ine.es.
L’INE publica les seves dades a tres nivells: - Comptabilitat Nacional  l’INE ens proporciona dades referents als agregats reals i els seus components referits a anys naturals.
- Comptabilitat Nacional trimestral  ofereix informació resumida d’agregats reals i els seus components referits en trimestres naturals. És molt important per tot el que fa referència a l’anàlisi de conjuntura.
- Comptabilitat Regional d’Espanya  ofereix informació resumida dels agregats reals i els seus components referits a anys naturals per CCAA i províncies.
La validesa d’aquestes dades ens les proporcionen que hi ha un criteris coneguts i acceptats per tots els països que conformen les Nacions Unides.
En el cas de la UE s’ha concretat en el que diem el SEC 95 (= Sistema Europeu de Comptes).
Com mesurem l’activitat econòmica  a través del PIB Aclariments inicials abans de definir el PIB: 6 - És una variable flux  això vol dir que la seva referència temporal és entre dues dates = riquesa que es produeix entre dues dates.
No mesura riquesa o patrimoni  mesura la capacitat productiva d’un país en un període determinat, normalment d’un any.
- No mesura els efectes acumulats mediambientals per l’explotació intensiva dels recursos naturals.
- No té en compte la finalitat del que s’ha produït  únicament té en compte els béns i serveis finals produïts. Pel càlcul del PIB és indiferent que s’hagin invertit 3.000 € en educació o en armes.
- Només mesura les activitats de mercat  no s’inclouen totes aquelles activitats que no estan remunerades. Ex: treball domèstic de la família, autoconsum, etc.
- No inclou les activitats de l’economia submergida.
- És la mesura més exacte de la qual disposem però només ens dóna una idea aproximada del que passa en realitat.
Definició de PIB  és el valor a preus de mercat (= només inclou tot allò que té valor en el mercat) de tots els béns i serveis finals (=evitar la doble contabilitatzació dels consums intermedis: és calcula només el valor afegit) produïts a l’interior d’una economia (és a dir, en un territori delimitat) en un moment donat, tan per factor de producció nacionals com estrangers.
Exemple càlcul PIB: Empresa Producción 300 clavos Valor unitario 0,01 € Valor producción 3€ Consumos intermedios 0€ Valor añadido 3€ Fabricante clavos Aserradero madera Fabricante mesas 10 tablones 30€ 300€ 0€ 300€ 5 mesas 200€ 1.000€ 303€ 697€ 1.303€ 303€ 1000€ Criteris de valoració de preus  venen determinats per: - Agents afectats - Components que s’inclouen en cada tipus de preus Productors  afectat pels preus bàsics (pb). Els preus bàsics són els que paguen els productors i inclouen els costos de béns i serveis, el cost del factor capital i el factor 7 treball utilitzen el procés productiu i els impostos nets per producció i importació productiva.
AAPP  intervenen en economia imposant impostos indirectes (Ti) i donant subvencions (Sb) Els impostos encareixen el producte en el mercat mentre que les subvencions l’abarateixen.
Tenim dos tipus d’impostos: - Impostos sobre els productes  impostos que es paguen en funció de la quantitat o del preu dels béns produïts o importats.
o IVA o Impostos especials: benzina, tabac i alcohol o Aranzels - Impostos sobre la producció i la importació  es paguen en funció de l’activitat en si, amb independència de la quantitat o el preu dels béns i serveis produïts.
o Impost sobre l’activitat econòmica o Impost sobre béns immobles o Llicències d’importació Consumidors  preus de mercat (pm) són el que paguen els consumidors.
Pm = Ti – Sb Tema 2: Els mercats Vídeo sobre la participació de l’Estat en l’economia dels països que formen part de l’OCDE. Restoring public finances.
Amb la crisi del 2007 al 2009 la participació de l’Estat en l’economia va augmentar 6 punts en els països de la OCDE (del 40% al 46%) A Espanya la participació de l’Estat es va passar del 39% al 46%.
En tots els països, tan en els que hi ha més participació de l’Estat com en els que no, es va augmentar la participació de l’Estat en economia.
Un estudi de la OCDE diu que unes mateixes polítiques contra el dèficit poden tenir diferents resultats en l’economia = com gastem i com retallem.
Independentment de la mida de l’Estat en l’economia es poden produir problemes fiscals per igual.
Ha augmentat la diferència per la gestió dels serveis públics per part d’empreses privades i la gestió de serveis públics directament per part de l’Estat.
Paper dels mercats 8 L’anàlisi microeconòmic estableix que la intervenció de l’Estat en el cas que es produeixen fallades de mercat.
L’economia del benestar es serveix de dos teoremes que identiquen: - Primer teorema de l’economia del benestar (Adam Smith, finals s. XVIII)  els individus al perseguir els seus propis objectius amb coneixement de causa i en condicions de competència promouen també l’interés general i no només el seu interès individual  teoria de la “ma invisible”. El mercat per si sol és capaç d’assolir l’eficiència econòmica en l’assignació de recursos en el sentit de pareto. Això vol dir que tenim un nivell d’eficiència alt, i per tant no es possible millorar la situació d’un individu sense empitjorar la d’un altre. La condició que estableix aquesta situació d’eficiència es: preus relatius dels béns que es produeixen = relació de costos marginals. Aquest és el concepte d’eficiència assignativa, que es del que s’ocupa aquest primer teorema. Aquest teorema, però, no s’ocupa del concepte d’eficiència productiva. L’eficiència productiva fa referència a la minimització dels costos marginals de producció. Quines són les condicions que ha de satisfer el mercat perquè es pugui dur a terme l’eficiència assignativa? Hi ha diverses condicions: o Hi hagi nombrosos oferents i demandants, que aquests no tinguin poder de mercat i que per tant, siguin preu acceptants. Les empreses preuacceptants són aquelles que no poden influir en el preu del mercat sigui quina sigui la quantitat d’unitats de producció que posen a la venda. En el cas d’empreses que tenen poder de mercat, és a dir, que poden influir en el preu del mercat, la proporció de vendes sobre el total de vendes sol ser més elevat.
o El sistema de preus ha de permetre identificar qui rep els beneficis i qui paga els costos de produir o consumir cada uns dels béns. Això implicar la necessitat d’una revelació perfecta de les preferències dels individus.
Els costos (beneficis) marginals privats = els costos (beneficis) marginals públics.
o Els oferents i demandants han de tenir informació suficient i accessible sobre les característiques del que volen comprar i del que volen vendre.
o Cal l’existència d’un mercat en el qual els demandants estiguin disposats a pagar els costos marginals de producció.
o Els mercats han de ser flexibles  qualsevol canvi que es produeixi en els preus relatius organitzatius.
9 hauria d’induir canvis tècnics, productius i Condicions que farien possible que els mercats aconseguissin l’eficiència en l’assignació de recursos.
- Segon teorema de l’economia del benestar  els individus no estan d’acord amb la distribució de la renda que resulta del lliure funcionament del mercat, el que ha de fer l’Estat es canviar la dotació inicial de recursos que existeix en la societat, però no interferir en el lliure funcionament dels mercats competitius.
Això acabaria donant lloc a una distribució equitativa del benestar des del punt de vista social. En la pràctica la redistribució que proposa aquest teorema es fa pràcticament impossible a la pràctica. L’Estat el que acaba fent, fa redistribucions ex post a través d’impostos i despesa pública, enlloc de fer redistribucions ex ante. Només s’ha donat un canvi en la distribució inicial de recursos en períodes revolucionaris (ex: revolució francesa, revolució russa i desamortització espanyola del s. XIX), perquè el drets de propietat han de ser més o menys estables. L’Estat una de les funcions que té es preservar el dret de propietat.
El primer teorema s’ocupa de qüestions relatives a l’eficiència assignativa i el segon s’ocupa de qüestions relatives a l’equitat.
Fonaments microeconòmics a fi i efecte d’assumir l’eficiència en l’assignació de recursos  anàlisi de les fallades de mercat. Els mercats no garanteixen l’eficiència en el sentit de pareto. Les fallades de mercat són: - Competència imperfecta  mercats amb pocs oferents i/o elevades barreres d’entrada (economies d’escala i/o costos enfonsats, progrés tècnic) - Informació incompleta o asimètrica  no racionalitat dels individus davants de certs béns, mala formació de les preferències individuals. Informació costosa i insuficient sobre alguns béns.
- Els béns que generen externalitats negatives  CMg privat < CMg social. Es produeix o consumeix més del socialment necessari.
- Els béns públics (externalitats positives)  Beneficis socials > beneficis privats.
Es produeixen menys del socialment necessari.
- Els mercats rígids Competència imperfecta Situacions de competència imperfecta  monopoli, oligopoli  preus > costos marginals  les empreses no són preuacceptants: tenen poder de mercat  incentius per fixar preus > CMg  rendes extraordinàries  donen lloc a la eficiència dels mercats.
10 Situacions de competència perfecta  preus = costos marginals  empreses preacceptants Situacions on per aconseguir l’eficiència, hem de limitar la competència 1. Indústries amb un fort progrés tècnic  aquest tipus d’empreses han de concórrer en uns CF molt elevats. Podria ser que fos preferible limitar el nombre d’empreses que operen en aquell mercat.
2. Existència d’activitats amb economies d’escala en la producció  aquesta situació es dóna quan els costos mitjans són decreixents a mesura que augmenta la producció. Es dóna quan els costos fixos són molt elevat.
Si estem en una situació en que la competència no es desitjable ni possible ens trobem davant d’un monopoli natural. El sector públic ha d’intervenir a través de regular els preus que fixen les empreses. Si les economies d’escala són importants però no prous importants perquè operi només una única empresa, el sector públic dur a terme polítiques de defensa de la competència.
Informació incompleta Tenen a veure amb els mercats incomplets i amb la informació asimètrica.
Mercat incomplet  tipus de mercat que no es capaç de subministrar un bé o servei tot i que el seu cost de subministrament sigui inferior al preu que els consumidors estan disposats a pagar. Ex: mercats de les assegurances i de les finances. Són mercats que estan sotmesos a un alt grau de risc i incertesa.
En aquest tipus de mercats es poden donar situacions de risc moral, que afectat sobretot al mercat de les assegurances i té a veure amb el fet que la persona assegurada contra un determinat risc pot tenir i incentius per provocar aquell risc pel que està assegurada i així poder cobrar. L’assegurador no té prou capacitat per discernir si el risc s’ha produït fortuïtament o s’ha produït per negligència explícita de l’assegurat. Ex: assegurança d’atur  no hi ha cap companyia que faci assegurances d’atur. Ex. Assegurança contra els accidents de moto  hi ha empreses que no volen i les que ho fan, ho fan a un preu molt elevat.
Els anys per a un determinat risc es poden donar simultàniament per a totes les persones que tenen contractada l’assegurança. Si es fes una assegurança on tothom pogués cobrar a l’hora l’empresa faria fallida perquè no podria fer front al pagament.
Es el que coneix com risc social.
Un altre problema al qual s’enfronta el mercat de les assegurances és el de la selecció adversa. Això vol dir que una companyia d’assegurances té menys informació sobre la naturalesa d’alguns riscos que la persona que contracta l’assegurança. Ex: 11 assegurances mèdiques i cotxes de segona ma. Si volem contractar una assegurança el que la contracta té més informació sobre ell mateix que la companyia asseguradora.
El mateix passa amb els cotxes de segona ma: només el venedor sap exactament que li ha passat al cotxe, si ha passat les corresponents revisions. En aquests casos de selecció adversa és molt difícil que l’empresa privada pugui sol·licitar una prima més elevada per tots aquests riscos.
En tots aquests casos, gran part del problema és l’existència d’asimetries d’informació, que es produeixen en un context d’incertesa o compartaments oprotunistes. Això provoca que hi hagi elevats costos de transacció. A vegades és tan dificultós realitzar el contracte que no s’acaba realitzant.
La intervenció de l’Estat es basa en oferir directament assegurances públiques (ex: atur) o bé en atorgar la màxima efectivitat possible al sistema legal per minimitzar els costos de transacció del compliment dels contractes.
Mercats complementaris  fem referència a situacions en les quals diversos productors, si actuessin per separat, no poden satisfer l’interès públic. En canvi, si actuen conjuntament, poden satisfer l’interès públic. Ex: organització de fires o plans de renovació urbana, l’AP actua com a coordinadora.
Els problemes en informació justifiquen l’existència de polítiques del consumidor i de l l’usuari. Per tal de donar informació hi ha mecanismes impulsats per part de les AAPP, com l’etiquetatge, les advertències sanitàries, idioma de les instruccions, etc.
mercat a través de polítiques d’acomiadaments, marcar períodes de transició, etc.
Externalitats  Implica que en la producció o consum d’un bé s’altera el benestar d’individus que no són ni productors ni consumidors sense que aquesta alteració no quedi reflectida en el preu.
Aquestes externalitats poden ser positives o negatives: - Positives. Ex: transport públic  redueix la congestió i la contaminació: tots sortim beneficiats tant els que l’utilitzen com els que no. Ex: vacunes  tots sortim beneficiats de que a l’hivern hi hagi gent que es vacuni contra la grip, ja que menys probabilitats tindrem tots de passar-la.
- 12 Negatives. Ex: indústries contaminants, pesca excessiva.
En tots dos casos, el mercat és ineficient en l’assignació de recursos perquè no considera els costos socials que provoquen les externalitats negatives ni els benefici generat per les externalitats positives.
Intervenció pública en el cas d’externalitat: - Positives: o Provisió pública. Ex: prestar directament sanitat i educació o Subvencionar producció per reduir el cost i augmentar el cost. Ex: transports públics, concerts sanitaris i educatius, etc.
o Exempcions fiscals per fomentar la seva producció o consum. Ex: fomentar la benzina sense plom, donacions culturals, etc.
- Negatives  o regulacions que impliquin obligació, prohibició, sanció i restricció. Ex: limitar les quotes de pesca.
o Impostos que redueixen el preu i augmenten la demanda. Ex. Impostos sobre els carburants.
o Sistemes de preu-mercat (quotes transferibles per poder contaminar l’atmosfera) Externalitats positives  retribuïdes Externalitats negativa  descincentivants Quan els preus reconeixen externalitat o existeixen compensacions d’alguns tipus (transferències de rendes)  les accions deixen de considerar-se externalitats. Ex: la família que es compra una casa a l’aeroport perquè el preu és més baix que una al centre.
Externalitats positives Vacunes Rehabilitació d’edificis Neteja Energies renovables Invenció/innovació Transport públic Educació Provisió de serveis sanitaris Èxit club esportius locals Bombers Jardins 13 Externalitats negatives Contaminació Fums del tabac Soroll Congestió Subprime Accidents Vagues gremials Vandalisme Abús en eel consum d’alcohol Avaria elèctrica general Pudors Les externalitats suposen un greu problema de política econòmica perquè suposen l’existència d’una ineficiència: el mercat no assigna de manera eficient els recursos i no es capaç de corregir aquesta ineficiència derivada d’una externalitat, ja sigui positiva o negativa.
El consumidor o productor que genera un cost extern pot consumir o produir en excés perquè el que intenta és maximitzar el seu benestar privat. No considera en la seva funció de decisió el benestar de tercers.
Això vol dir que el consumidor o el productor no està pagant tots els costos que genera la seva acció de produir o consumir. Ex: el productor no pagar el soroll generat pel procés productiu.
Expressió formal: CMg de produir una unitat més del bé que genera una externalitat negativa < CMg social  CMg pirvat < CMg social Quan l’externalitat es positiva, el productor o consumidor no rep cap benefici i per tant la tendència serà produir menys del que seria desitjable socialment, és a dir, només es tindrà en compte el benefici privat.
BMg privat < BMg social Aquesta ineficiència provocada per la sobreproducció o excés de consum derivat de les externalitats negatives o aquesta subproducció o subconsum derivat de les externalitats positives  FALLADA DE MERCAT L’Estat ha d’incentivar la producció o el consum en el cas de la generació d’externalitats positives, retribuint a l’individu que les genera i fa el contrari en el cas de la generació d’externalitats negatives, amb mecanismes sancionadors, impositius o restrictius (legals), per tal d’arribar a la quantitat òptima de del punt de vista social.
Impostos pigovians (en honor a l’economista Arthur Pigov)  són els impostos s’utilitzen per a corregir les externalitats negatives i que a l’hora serveixen per a corregir les externalitats i per recaptar.
Béns públics A les economies mixtes aquest tipus de béns són subministrats per l’Estat, però no tots els béns subministrats per l’Estat són béns públics.
És béns públics purs tenen dues característiques bàsiques, que són les que fan que el mercat ni tingui cap interès en produir aquest tipus de béns: 14 - No rivalitat  l’augment del nombre de persones que gaudeixen del bé no afecta ni a la quantitat ni a la qualitat del bé que consumeix la resta de persones. Tampoc afecta a futurs consumidors. Formalment diríem que el cost que imposa un consumidor addicional és 0, per tant, CMg = 0. Ex: l’enllumenat públic no empitjora perquè augmenti el nombre de persones al carrer. Ex: per molts vaixells que hi hagi el far els guiarà a tots.
- No exclusió  no és possible o és extraordinàriament car evitar el consum d’aquells que no estiguin disposats a pagar el preu establert per gaudir del bé, és a dir, no es pot evitar que algú altre també el consumeixi. Ex: fer pagar a tots els vaixells per l’ús del far o controlar o fer pagar per l’enllumenat públic seria poc factible.
Ex: enllumenat públic, defensa nacional, etc Els béns privats per contra presenten una rivalitat en el consum i existeix la possibilitat d’exclusiu d’aquells consumidors que no estan disposats a abonar el preu del bé o servei. Ex: un gelat Els béns públics impurs hi ha de dos tipus: - Béns comunals  recursos naturals. Ex: pesca Són béns que es caracteritzen per la rivalitat en el consum però es fa impossible o molt car evitar el consum d’aquells que no abonen el preu del producte (no excluïble) - Béns de pagament  monopolis naturals. Ex: internet És fàcil evitar el consum dels que no estan disposat a pagar-ne el preu (excluïble) i l’augment del nombre de consumidors no afecta ni a la quantitat ni a la qualitat (no rival).
Ineficiència del mercat El fet de que un bé sigui no excloïble el mercat no té incentius per produir-lo, però si ho fes ho faria de forma socialment ineficient, perquè al productor privat el que li interessa és maximitzar els beneficis privats, això vol dir que: Ingresso privats – Costos privats = maximització Si IPrivats > costos  benefici privat  el mercat subministrarà aquell bé públic Si IPrivats < costos  pèrdues privades  el mercat no subministrarà el bé públic.
Tot i que hi hagi benefici social, si l’empresa privada té pèrdues no subministrarà el bé públic.
15 Si, beneficis socials > 0 > beneficis privats  provisió bé públic socialment desitjable però el mercat no el produirà.
Això explica perquè el mercat no produeix béns públics o bé produeix una quantitat inferior al socialment desitjable (creant externalitats positives).
L’Estat aleshores el que fa és: - Intervenció directe de l’Estat  l’Estat es fa càrrec directament de la producció del bé públic. L’Estat escull la quantitat socialment òptima.
- Donar subvencions perquè la producció del bé públic sigui la òptima des del punt de vista social.  quantitat escollida pel mercat (la que maximitza el benefici privat) = quantitat socialment òptima (la que maximitza el benefici social) Quan parlem de béns públics hem de tenir en compte la problemàtica del que anomenem free rider o polissó. Recordem que els béns públic generen externalitats positives i per ser considerat béns públics purs han de ser béns no excluïbles i no rivals, la qual cosa implica poder gaudir del bé sense satisfer-ne el preu i aquest fet no deteriora el consum de la resta d’individus. Els consumidors en general són racionals i volen maximitzar la utilitat, d’acord amb els recursos que disposen, i minimitzar els costos. Davant d’un bé públic tenen poderosos incentius per a no revelar les seves preferències perquè així no l’haurien de pagar i podran gaudir del bé de forma gratuïta.
Aquesta actitud racional genera un important problema de finançament dels béns públics. Ex: imaginem una petita urbanització que està composada de segones residències en un lloc de muntanya i a prop d’aquesta urbanització hi passa la carretera nacional, però els veïns per accedir a la urbanització hi ha un camí veïnal sense asfaltar ple de sots. Aleshores els veïns comencen a parlar de la possibilitat d’asfaltar el camí veïnal. Està clar que aquesta acció aportaria beneficis a tothom. Per simplificar només hi ha dos veïns. Asfaltar el camí té un cost, en funció de la col·laboració de cada un en el finançament de la carretera es donarien les següents opcions: A\B Col·labora Col·labora 2,2 No col·labora 3,0 [(fila (utilitat individu A), columnes (utilitat de l’individu B)] Col·laboració per part de tots dos: - Provisió del bé públic - ½ cost de cada individu Un si, l’altre no 16 Provisió del bé públic No col·labora 0,3 1,1 - Un assumeix tot el cost  es quan es dóna el polissó No col·laboració - No es produeix el bé públic - Cap individu vol assumir el cost El que acaba passant, es que encara que tots sortirien beneficiats de col·laborar, els individus tendeixen a no col·laborar.
Teoria de jocs  equilibri de Nash  es defineix com el conjunt d’accions que fan que cap individu no tingui incentius a canviar de decisió un cop coneix la decisió presa pels individus amb els quals interactua. En aquest cas, és el parell de decisions que fan que cap dels veïns no tingui interès a canviar d’opinió un cop coneix l’acció del seu veí.
És per això que els individus no volen revelar les seves preferències davant d’un bé públic malgrat que tots els individus tinguin interès en un bé públic La conseqüència més probable es que el bé públic no es produeixi i, poden tenir una utilitat de dos, es quedarien amb una utilitat de 1. Això farà que la utilitat poden ser de 4 sigui de 2, i per tant, és una solució ineficient.
Aquesta situació és coneix amb el nom de dilema del presoner. És per això que hi ha dificultat de finançar els béns públics mitjançant el pagament per ús o consum. Això suposa que els béns públics siguin finançats pel pressupost públic o el sector públic obligar als individus a finançar el bé públic i així s’acaba la polèmica.
Béns de pagament subministrats pel mercat  el mercat no subministra béns públics purs, però si que pot proporcionar béns públics impurs que són no rivals però que hi ha possibilitat d’exclusió: - Monopoli natural o no rivalitat en el consum  cost unitari de proveir el producte/servei disminueix si augmenta el nombre de consumidors. Els Costos Fixos són importants i per garantir l’eficiència tècnica és fa desitjable que hi hagi només un productor (buscar el menor cost unitari possible).
El monopoli natural pot ser públic però també pot ser privat. Si és privat està sotmès a moltes regulacions.
o Exclusió en el consum  cobrament consum bé o servei Benefici marginal > 0 Cost marginal = 0  barrera de preu  subconsum  provoca ineficiència, ja que més consumidors implicaria més beneficis i cap cost addicional.
17 Aquest problema es sol generar quan el monopoli és privat la barrera del preu genera subconsum i ineficiència perquè l’empresa privada fixa un preu d’accés (ex: plataforma digital, autopista de peatge, telefonia, canal+, medicament patentat).
Però si no paguéssim, es generaria una altra ineficiència que seria el subministrament insuficient (ex: cas medicaments, no hi hauria cap farmacèutica que produís medicaments).
Producció del bé públic eficient Perquè els mercats privats eficients en el sentit de pareto Relació Marginal de Substitució del Consumidor (RMS) = Relació Marginal de Transformació (RMT) ∑RMS (de tots els individus) = RMT entre béns públics i privats RMS entre béns públics i privats  és la quantitat de bé privat que un individu està disposat a renunciar per obtenir una unitat addicional de bé públic ∑RMS  quantitat de bé privat a la que estan disposats a renunciar tots els individus (societat) per obtenir una unitat addicional de bé públic Ex: economia amb dos individus ∑RMS = RMT ½ bé privat  1 bé públic Total economia: 1 bé privat  1 bé públic QUANTITAT SOCIALMENT ÒPTIMA (½ + ½ = 1) Ara un d’aquests individus canvia les seves preferències i ara, com valora molt el bé públic està disposat a renunciar a 2/3 de bé privat per obtenir un bé públic Individu A: 2/3 bé privat  1 bé públic Individu B: ½ bé privat Total economia: 2/3 + ½ >1  la producció de bé públic és ineficient socialment.
Aleshores aquest individu hauria de renunciar a menys quantitat de bé privat o el sector públic hauria de produir més quantitat de bé públic.
Fallades de mercat relacionades amb l’equitat en l’assignació de recursos Desacord distribució renda produïda pel mercat  la distribució de la renda depèn en gran mesura de com estiguin distribuïts els recursos de propietat inicials i el mercat, suposadament operant de forma eficient, ens dóna una distribució que pot ser que 18 deixi a part de la població sense recursos. L’Estat, excepte en casos de revolucions, no intervé en canvia aquesta distribució inicials de recursos. L’Estat no fa polítiques ex ante sinó polítiques ex post encarades a la millora de l’educació i a la millora de la formació del capital humà amb l’objectiu de que puguin tenir una feina millor i pugin tenir més recursos.
Per tal de canviar la distribució actual dels recursos el que fa és establir impostos progressius sobre la renda (política ex post) Fallades de mercat relacionades amb el principi de sobirania del consumidor Principi de sobirania del consumidor no sempre és el criteri més adequat per avaluar benestar dels individus: enfocament paternalista (vs.
pensament llibertari).
L’enfocament paternalista considera prioritari la igualtat en l’accés a l’ús i al consum de determinats béns, que es consideren béns preferents (ex: educació i sanitat). No confondre els béns preferents amb els béns públics. La política de béns preferents fa referència a béns privats d’interès públic mentre que la política de béns públics fa referència a la provisió de béns no rivals i no excloïbles .
Avantatges de l’Estat davant fallades de mercat 1. Capacitat per a recaptar impostos per a finançar les polítiques microeconòmiques: a. Internalitzar les externalitats negatives en funció dels costos del productor b. Finançament per assegurar la provisió de béns públics i evitar comportaments oportunistes c. Dissuadir el consum de certs béns (ex: tabac, alcohol) 2. Prohibir o imposar determinats comporataments a. Imposar conductes per a reduir riscos i vetllar per al seu compliment (ex: normativa d’imposició del cinturó de seguretat) b. Prohibir que entri més d’una empresa en mercats amb condicions de monopoli natural  evitar que es dupliquin els CMg i els CMe 3. Potestat sancionar a. Pràctiques restrictives a la competència b. Vetllar pel compliment dels contractes c. Castigar a qualsevol de les parts que incompleixen el contracte 4. Cos de policia i sistemes públics sanitaris i sistemes públics d’educació 5. Pot endeutar-se a un interés més que una empresa privada  per a inversions Quadre resum 19 Condicions teòriques per a l’equitat 1.El mercat retribueix els factors en funció de la seva productivitat marginal 2.Principi de sobirania del consumidors en un context d’informació completa Fallades de mercat Polítiques microeconòmiques 1.El fet que una economia 1.Polítiques social i sigui eficient en el sentit de redistributives: impostos pareto no proporciona cap progressius sobre la renda, informació sobre la programes de despesa distribució de la renda públic redistributiva Una situació de Polítiques paternalistes de competència perfecta dels béns i mals preferents.
mercats pot donar lloc a distribucions de la renda molt desiguals i inequitatives 2.L’individu no sempre és racional, fi i tot encara que disposi de tota la informació.
Tema 3: els governs - Objectius - Instruments - Fallades dels governs - Implementació i avaluació de les polítiques públiques Objectius del govern La indefinició dels objectius porta a problemes en l’avaluació de polítiques públiques.
S’han d’establir amb claredat i per tal de veure si s’ha assolit o no s’ha de fixar amb quin mesurador es durà a terme, és a dir, cal identificar els objectius i els indicadors que s’utilitzaran per avaluar els resultats.
Segons quins siguin els objectius que es persegueixin haurem d’utilitzar un instrument o un altre. Això no vol dir que no puguem diversos instruments per assolir un mateix objectiu.
En funció dels objectius que es persegueixin s’utilitzaran uns objectius o uns altres. El canvi en els objectius portarà a un canvi de polítiques, molt especialment en l’àmbit macroeconòmic (ex: canvis per tal d’assolir l’euro per part dels països que conformen la UME).
RECORDEM: els objectius tenen a veure des d’un punt de vista microeconòmic, no des d’un punt de vista macroeconòmic.
Generalment, les politiques del govern, des del punt de vista microeconòmic, persegueixen: 20 - Eficiència econòmica o Assignativa o Productiva o Interna - Eficiència administrativa - Equitat Eficiència econòmica Marc teòric  economia del benestar  com gestionar l’economia d’una manera eficient. Ens preguntem: - Que s’ha de produir? - Qui ho ha de produir? - Qui pren les decisions? Per saber si una política és eficient o no utilitzem el criteri d’eficiència en el sentit de Pareto, o òptim de Pareto Condicions perquè una assignació de recursos pugui considerar-se eficient: - Quan assolim un òptim de pareto: o quan és impossible reasignar recursos de manera que algú millori el seu benestar i ningú no l’empitjori o quan no podem produir o consumir una quantitat més elevada d’un determinat producte sense reduir la quantitat produïda o consumida d’un altre.
Ex: Fallada del sistema blackberry per excés de terminals. Un augment de terminals empitjorava als altres usuaris. Donat el nivell d’infraestructura de blacberry no seria possible millorar la infraestructura d’un usuari sense emptijorar el dels altres  òptim de pareto Ex: una autopista que entren molts cotxe i que s’acaba col·lapsant. Suposa un benefici pel que es troba a l’autopista però no empitjora la situació dels que hi eren. Optim de pareto seria que donada l’autopista, aquell volum en que una entrada d’un nou vehicle perjudicaria als demés conductors.
- Millora paretiana es dóna quan es produeix una reassignació de recursos que permet una milloara paretiana del benestar per algun individu sense emprijtar el benestar de cap altre. Tant la xarxa Blackberry com la xarxa viaria tenen un òptim: quan s’està per sota d’aquest òptim és també una ineficiència perquè hi ha subconsum.
- 21 El criteri de pareto, però també té importants limitacions: o Només té en compte el benestar individual  només que hi hagi un sol individu que empitjori una assignació de recursos, això ja no suposa una millora paretiana encara que hi haguessin molts individus que milloressin la seva actuació.
o Aquest concepte es basa en la sobirania del consumidor  es suposa que l’individu és el millor jutge de si mateix.
Teoremes fonamentals de l’economia del benestar Mostren la relació entre els mercats i l’eficiència en el sentit de Pareto.
- Primer teorema  tota economia competitiva assignava els recursos de manera eficient en el sentit de Pareto. La manca de competència (=fallada de mercat) ja no ens dóna eficiència en el sentit de pareto i per tant, justificaria la intervenció de l’Estat en economia.
- Segon teorema  tota assignació de recursos eficient en el sentit de Pareto es pot produir o generar a través d’un mecanisme competitiu mitjançant una redistribució de la riquesa inicial, és a dir, que tenim un distribució de la riquesa inicial que serà conduïda pel mercat en competència perfecta cap a una assignació eficient dels recursos. L’Estat no fa redistribucions ex ante de recursos inicials (només es produeix en situacions revolucionàries), sinó ex post a través de mecanismes fiscals.
Amb eficiència econòmica el que volem dir és que l’economia intenta aconseguir el major nombre de béns donats els recursos disponibles, és a dir, el que intentem és maximitzar l’output a través de la transformació d’imputs. Ara bé aquest output ha de ser desitjat per al consumidor. Aquest concepte d’eficiència econòmica porta assignat un òptim de pareto i que porta problemes d’optimització: - Màxim output amb el mínim cost (cost que depèn de la tecnologia del moment - Maximització de la utilitat que està subjecte a les restriccions pressupostàries de cada un de nosaltres.
Ex: no es eficient produir el màxim nombre de màquines d’escriure al mínim cost perquè la gent no demanda màquines d’escriure.
L’eficiència econòmica va lligada a l’escassetat i a l’elecció. Cada decisió que un pren té un cost d’oportunitat.
Hi ha tres tipus d’eficiència: - Assignativa Recursos  Béns produïts = demanda dels consumidors Ineficiència assignativa: 22 - Recursos utilitzats per produir béns queno es demanden - Béns produïts en quantitat per sobre o per sota de la quantitat demandada Eficiència assignativa  òptim de pareto  condició tècnica per assoli l’eficiència assignativa  RMS (quocient entre les utilitats marginals dels individus) = RMT (ràtio de preus entre diferents béns Eficiència productiva Producció de béns i serveis amb el mínim cost possible, per a un nivell donats de producció (output) Utilització òptima dels “inputs” (recursos disponibles) Assolir l’eficiència productiva no vol dir assolir l’eficiència assignativa Condició tècnica per assolir l’eficiència productiva  Relació marginal tècnica de substitució (quocient entre les productivitat marginals dels factors productius utilitzats) = ràtio entre els preus d’aquests factors productius.
Ex: politiques de reconversió industrial a Espanya a finals del segle XX en matèria de carbó i en matèria de drassanes. Es van dur a terme polítiques per millorar l’eficiència assignativa i productiva Eficiència interna Es centra en la millora de l’organització. Parlem ineficiència interna quan un organització està massa burocratitzada. Aquest excés de burocratització es pot donar tan en organitzacions públiques com privades.
Sol passar quan augmenten les dimensions de l’organització.
Ex: per intentar millorar l’eficiència interna, hi ha actes com donar hora per internet i no fer la cua pres Eficiència administrativa Eficiència interna ≠ Eficiència administrativa fa referència als costos de gestionar una política pública. Millora de l’eficiència administrativa: - Responsabilitat o account abilitiy - mecanismes de control i rendiment de comptes dels gestor de polítiques públiques - Millora en els processos de decisió utilitzats respecte als recursos utilitzats Control d’aquestes millores  a través de compareixences en seu parlamentària per part dels màxims responsables de l’administració (ministres), sessions setmanals de control al govern, debats electorals abans d’eleccions, debats de política general, etc.
23 Els costos de gestionar una política pública tenen a veure també amb els costos propis de l’Administració de les polítiques, és a dir, hi ha uns costos derivat d’haver d’informar a la gent (ex: any 2008, campanya d’alerta sobre la sequera i que calia estalviar tan com fos possible; en el cas de situacions greus, aquestes campanyes d’informació acostumen a ser bastant efectives) i costos derivats de les llacunes legals del sistema (ex: ús fraudulent de targetes sanitàries; aquets costos provoquen que algunes persones puguin acollir-se als beneficis d’una determinada política que en principi no estava pensada per a elles).
Tot plegat ens porta a que es pot donar conflicte entre l’eficiència econòmica i l’eficiència administrativa  quan dissenyem una política podem fixar condicions laxes o bé molt rigoroses per tal d’accedir a aquestes polítiques.
Quan les condicions per accedir a aquestes polítiques són laxes provocarà una disminució dels costos de gestió política i farà augmentar l’eficiència administrativa.
Com a contrapartida es provocarà una ineficiència econòmica (de vegades).
Quan les condicions per accedir a aquestes polítiques són rigoroses provocarà un augment dels costos de gestió política i farà disminuir l’eficiència administrativa. Com a contrapartida es provocarà una millora de l’eficiència econòmica (de vegades) Ex: menjadors socials: si els requisits socials no són molt exigents l’utilitzarà molta gent que no té necessitat.
Equitat Distribució justa de la renda Eliminació de la pobresa  la noció de pobresa està lliga posició relativa d’un individu o part de la societat en relació al nivell de vida normal o mínim en aquella societat.
Reducció de les desigualtats en la distribució de la renda  transferència recursos de les classes riques a les desfavorides: - Quina quantitat de renda s’ha de transferir? - Quins mètodes utilitzarem per assolir aquest objectiu? - Quins efectes tindrà sobre l’eficiència? Qüestió conflictiva: debats sobre el PER, el model de finançament públic, etc  no és compatible amb l’eficiència Distribució de serveis bàsics Major igualtat en l’accés a béns i serveis bàsics  fer que tot individu de la societat tingui igualtat d’oportunitats. Ex: considerar que tothom ha de tenir dret a l’educació i fer de l’educació un objectiu prioritari, accés a l’aigua 24 Riquesa Intentar evitar en el màxim del possible una caiguda dràstica del seu nivell de riquesa o del seu nivell de vida. Els governs el que fan es implementar mesures que el que fan es corregir el que es coneix amb el nom de risc social. A través de: - Assegurances obligatòries de malaltia o atur - Polítiques de salaris mínim - ...
Alguna d’aquestes polítiques pot tenir efectes negatius sobre l’eficiència econòmica.
Ex: la persona que prefereix cobrar un subsidi abans de trobar feina.
Cada una d’aquestes definicions només en dóna una idea aproximada de l’equitat d’un país. A l’hora de la veritat els governs han de fer judicis de valors, marcant quin són els nivell de justícia o igualtat. Però un cop han seleccionat quin nivell volen, han de triar quin serà l’indicador de mesura. Indicadors més utilitzats - Indicador de pobresa: o Índex de Gini / corba de Lorenz Ara cal tenir en compte l’unitat en la que treballem: família, individu, etc.
Relacions entre eficiència i equitat des de l’òptica dels governs i de la política microeconòmica Ex: Hospitals generals  Govern de Pujol es va proposar que tot ciutadà tindria un Hospital General a no més de 30 km a la rodona. Això va millorar l’equitat, però va suposar una pèrdua d’eficiència econòmica, perquè estaven infrautilitzats. En aquest cas la reducció de la desigualtat va provoca una pèrdua d’eficiència.
Si intentem millorar l’equitat, hem de veure aquest objectiu a través de quin tipus de política el podem assolir: - Polítiques socials - Reduir la pressió impositiva dels més pobres - Donar subvencions o ajudes directes al més pobres Els partits de dreta creuen que aquests objectius sempre estan en conflicte i que una millora de l’eficiència ja provocarà una millora de l’equitat.
Els partits més d’esquerra consideren que són objectius complementaris.
Dificultat per a mesurar relació conflicte eficiència/equitat Discrepàncies - 25 Quina quantitat d’eficiència s’ha de rnunciar per a reduir el grau de desigualtat - Valor que s’ha d’assignar a una reducció de la desigualtat en comparació a una reducció de l’eficiència.
Eleccions socials (≈ lògica de l’elecció del consumidor) - Corba de possibilitat d’utilitat fixa el còmput d’oportunitats dels individus i indica el nivell de benestar que pot fer assolir un individu, donats els nivells de benestar dels altres (≈restricció pressupostària respecte a l’elecció del consumidor) - Corbes socials d’inferència mostren les combinacions de benestar entre integrants societat a les quals la societat seria indiferent (≈corbes indiferència problema elecció del consumidor La utilitat (U) marginal decreixent  augment del consum d’una unitat addicional d’aquest consum és menor Qüestions redistributives interfereixen sobre l’eficiència Actitud de la societat  tres pensaments: - Utilitarisme  la societat ha de maximitzar el benestar de tots els seus membres. Sigui quin sigui el nivell d’utilitat dels membres de la societat,aquesta a d’estar disposada a intercanviar una unitat d’utilitat d’un bé per una unitat d’utilitat d’una altra. Aquí no fem distinció entre rics i pobres: tots els ciutadans tenen la mateixa ponderació en termes de benestar o d’utilitat (U i). La funció d’utilitat social seria la següent: Wsocial = ∑ Ui L’utilitarisme no es fixa en les utilitats que té cada individu en la societat.
- Rawsianisme  el benestar d’una societat només depèn de l’individu que es troba en pitjor situació. No hi ha cap millora si s’observen guanys de benestar dels que no estan en la pitjor situació. En la aquest cas la funció d’utilitat social és la següent: Wsocial = min (U1,...Un).
- Utilitarisme ponderat  considera que una reducció del benestar dels més pobres només estaria justificada quan la utilitat dels més rics augmenta més que proporcionalment. La funció d’utilitat social seria la següent: Wsocial = U1+U2 +U1U2.
No tota distribució de benestar suposa la mateixa utilitat social, però no estem condicionat pel benestar de l’individu més pobre.
Limitacions: - Comparacions interpersonals o Propietat utilitat  no saciabilitat = més sempre és millor o Es fa difícil mesurar la seva variació de nivell 26 o Les funcions socials de benestar suposen que la utilitat és quantificables i mesurables, però a l’hora de la veritat només ens podem pronunciar sobre si ha proporcionat guanys o pèrdues però no la podem traduir en unitats monetàries i per tant no podem quantificar quant és guanya i quant és perd.
- Construcció funcions socials de benestar o Els individus són sumament heterogenis  dificulta la construcció de funcions socials de benestar o Les eleccions socials a la pràctica  el governs intenten identificar i mesurar els beneficis nets d’aplicar una determinada mesura. Beneficis nets = Beneficis – Costos o Valorar si el projecte és una millora en el sentit de Pareto  si hi ha una millora en el sentit de pareto, el projecte tirarà endavant; però si la mesura beneficia a uns però perjudica a uns altres, caldrà calcular els efectes que això té sobre l’eficiència i l’equitat.
 Per calcular l’eficiència sumarem els guanys i les pèrdues de cada un dels individus.
 Per calcular l’equitat haurem d’utilitzar algun índex que ens mesuri globalment la desigualtat existent en la societat.
Arribats a aquest punt tindrem dues alternatives:  Si augmenta l’eficiència + reducció equitat  el projecte es portarà a terme  Efectes negatius sobre l’eficiència i augment de la desigualtat  el projecte no es durà a terme  Si augmenta l’eficiència i augmenta la desigualtat  tenim un problema  intentem valorar quina quantitat de desigualtat addicional està la societat disposada a acceptar a canvi d’un augment de l’eficiència. La mateixa decisió es prendrà quan disminueixi l’eficiència i disminueixi la desigualtat.
Quantificació de l’eficiència i l’equitat Quantificació de l’eficiència És molt difícil saber exactament quins beneficis ens reporta a cada un de nosaltres un determinat projecte. Ho podem quantificar a través del concepte de disposició a pagar, perquè la disposició a pagar depèn de les preferència, tot i que el preu a pagar, depèn del mercat.
27 La disposició a pagar serà decreixent, perquè depèn de la utilitat marginal. La corba que podríem dibuixar de la disposició a pagar de tots els individus és coneix amb el nom de corba de demanda compensada. Només ens mesura l’efecte substitució i no l’efecte renda.
El que ens resulta més útil per mesurar l’eficiència és l’excedent del consumidor (EC), que és la diferència entre el que està disposat a pagar i el que realment paga.
Per tan, el que realment s’acaba utilitzant per mesurar l’eficiència és aquest excedent del consumidor.
Ens mesura l’excedent total dels individus i servei en el cas d’un projecte públic per portar-lo a terme si es dona la condició que EC>Cost. Si EC<Cost no sortirà a compte portar-lo a terme.
Hi ha certs béns que no tenen una corba de demanda (ex: fer una biblioteca, un jardí =béns públics purs)  aquí no podem mesurar l’excedent del consumidor i només ho podem fer a través d’enquestes per veure la disposició a pagar dels individus per poder calcular l’excedent del consumidor. Però això a la pràctica és molt difícil.
Amb això calcularíem els beneficis socials agregats  càlcul de la disposició total a pagar i càlcul dels costos totals que tindria un projecte, aquesta diferència ens donaria l’efecte net que produeix un projecte sobre l’eficiència = valor monetari dels beneficis nets.
Quantificació de l’equitat = quantificar els efectes distributius Per a quantificar els efectes distributius utilitzem els indicadors sintètics de desigualtat. Són útils perquè amb una única xifra podem fer comparacions entre diferents situacions.
Això ens permet ordenar l’efecte d’una mesura en funció del seu impacte distributiu.
D’aquests indicadors en destaquen: - Índex de pobresa  mesuren la proporció de gent que està per sota d’un nivell crítica de renta que es considera que si s’està per sota d’aquell nivell no es reuneixen les condicions mínimes per poder portar una vida digna. I on està aquest nivell?  elevat punt de subjectivitat - Bretxa de la pobresa  calcula quina quantitat de renda hauríem de donar al més desafavorits per situar-los just per sobre del llindar de la pobresa. Aquí no mesurem els pobres que hi ha sinó la distància a la qual es troben del llindar de la pobresa.
Índex de Gini i la corba de Lorenz 28 Corva de Lorenz Mersura el grau de concentració de la renda indirectament  grau de desigualtat Comparació diferents percentils de població amb percentils de renda IG = Pi = decils de la població Qi = decils de renda 1.1 Graus de desigualtat: 0 = cap desigualtat; 1 = màxima desigualtat Amb la corba de Lorenz podem mesurar l’àrea de concentració. Com més petita sigui l’àrea concentra més equitativa és la distribució de riquesa en el país i com més gran sigui l’àrea més desigualtat en la distribució de riquesa en el país.
L’índex de gini s’utilitza per mesurar la desigualtat en els ingressos. L’índex de gini és el coeficient de gini expressat en percentatges.
Càlcul del coeficient de gini és Coeficient de gini= A = àrea compresa entre la diagonal i la corba A + B = àrea total És un índex molt interessant però només mesura la distribució de la renta, no la riquesa en si mateixa. Ex: un país on tothom fos molt pobre podria tenir un millor índex de Gini respecte un altre país on les diferències no siguin tan grans.
LECTURA DE L’ARTICLE D’OCTUBRE DE 2012 D’Andy Robinson Ràtio S80/S20 Ràtio que compara la renda del 20% de la població més rica amb la renda del 20% de la població més pobre. Senyala informació sobre la concentració de la riquesa i de la concentració de la pobresa Port UK Esp 6,5 5,5 5,3 Irland a 4,8 Holanda Dinamarc a 4,0 3,7 Suècia 3,4 Eleccions socials Identificar les millores en el sentit de Pareto.
En el cas que hi hagi millores netes es pot dur a terme el projecte o mesura.
En el cas dels grups de millor i pitjor situació  avaluar les pèrdues i els guanys.
29 Hem de calcular els beneficis nets agregats del projecte són nets positius. Si fossin positius hi hauria molts més arguments per tirar endavant el projecte.
Beneficis nets ponderats  ponderant guanys i pèrdues més dels pobres que dels rics d’acord amb la funció de benestar social.
Variació de la mesura d’eficiència i la mesura de desigualtat  avaluació dels conflictes d’eficiència i equitat Instruments de política econòmica des del punt de vista microecònomic per assolir l’eficiència i l’equitat.
1. Regulació  dos aspectes a. Preus màxims b. Aplicació normatives de qualitat i seguretat 2. L’Hisenda pública  fa referència als ingressos i despeses a. Impostos b. subvencions 3. L’empresa pública  la importància en l’economia depèn de les onades de nacionalització, privatització i liberalització.
D’aquests instruments interessen les vies a través de les quals aquests instruments influeixen en el comportament del sector privat i en el funcionament dels mercats - Instruments que influeixen en el consum i en la producció privada de béns i serveis o Influeixen en les preferències dels agents  Actuen a través de la persuasió moral  el governs influeixen sobre les preferències dels consumidors respectant el principi de sobirania del consumidor, és a dir, no fa cap tipus d’imposició sobre la conducta que han de tenir els consumidors. Ex: campanyes de conscienciació perquè la gent redueixi el consum d’aigua, d’energia, sobre el reciclatge, sobre la donació de sang o òrgans, etc. tenen com a punt positiu que no tenen un cost molt elevat i a més a més són de ràpida aplicació. Els inconvenients es que no són excessivament eficaços.
 Actuen a través de l’educació  s’actua directament sobre la formació de preferències dels individus. Tenen efectes a llarg termini. Ex: classes sobre educació vial, sobre medi ambient, 30 etc. Respecten el principi de sobirania del consumidor i és un mecanisme prou bo per resoldre problemes mitjançant el consens social.
o Aquells que modifiquen el conjunt de possibilitats dels consumidors i de les empreses  Mitjançant l’efecte renda  es tracta d’alterar el nivell de renda dels consumidors.
Es pretén variar les restriccions pressupostàries dels consumidors, és a dir, les possibilitats de consum que cada agent té a la seva disposició, sense influir en les seves preferències. Ex: pla de 2.500 euros per fill o deducció de 400 euros sobre la declaració de la renda.
 Mitjançant l’efecte substitució  en aquest cas el que és recull és tota una sèrie d’instruments que busquen alterar els incentius dels productors o consumidors sobre certs béns. Penalitza determinats béns que el sector públic considera perjudicials i potenciar el consum d’altre que el sector públic considera beneficiosos. Això ho fa alterant els preus relatius dels béns, modificant el cost d’oportunitat de consumir o fabricar aquests béns. Ex: impostos sobre alcohol, tabac, carburants, etc.
S’aconsegueix l’efecte substitució si el preu dels béns penalitzats augmenta respecte al d’altres béns. A principi té efectes positius però a la llarga perden l’efecte. FINALITAT: modificació de preus relatius dels béns, buscant un canvi de comportament de productors i consumidors.
 Impostos  busquen de desincentivar el consum de determinats béns. S’interioritza com un cost dins els costos de l’empresa  augment de preus  Subvencions  són incentius per a canviar la conducta del consumidor. No són transferències absolutes, sinó que són finalistes, és a dir, per a realitzar una determinada activitat. Es donen per aquelles activitats que produeixen externalitats positives. Ex: subvencions que es donen per refer les façanes dels edificis. Quan es donen subvencions d’aquest tipus el que es donar la quantitat en funció del benefici que produeix l’externalitat positiva  benefici marginal social = benefici marginal privat.
31 Des del punt de vista de l’eficiència subvencions i impostos són similars però des del punt de vista de l’equitat són diferents. En el cas dels impostos, aquest el paga el consumidor i el recapta l’estat. En el cas de les subvencions la paga el govern i en canvi és el productor o consumidor qui rep la subvencions. En el cas de les subvencions també comporta que es puguin donar comportaments estratègics per tal només de rebre la subvenció.
Ex: subvencions que dóna la UE a agricultors. Alguns pagesos han abandonat els conreus tradicionals de l’àrea geogràfica per conrear el producte bonificat amb la subvenció.
Les subvencions poden provocar tant efecte renda com efecte substitució.
 A través dels controls directes  dos tipus de regulacions:  Econòmiques  tenen a veure amb els preus. Ex: telefonia, carburants, aigual, entrada i sortida per fer determinades activitats (ex: farmàcies), etc.
 Socials  tenen a veure amb el control dels estàndards de qualitat dels béns, condicions de seguretat d’ús i consum dels béns. Ex: etiquetatge, instruccions en l’idioma corresponent.
Durant els últims anys, la tendència es reduir les regulacions econòmiques i augmentar les regulacions socials.
Quadre resum dels diferents tipus de regulacions Regulacions Preus Quantitat Etrada sortida 32 Exemples Incidència econòmica Tarifes Desplacen les telefòniques, corbes d’oferta i peatges demanda dels d’autopistes béns o serveis Quantitat Desplacen les màxima de llet corbes d’oferta i oli que pot demanda dels produir cada béns o serveis país membre de la ue, límits de velocitat Beneficis Foment de l’eficiència econòmica i la competència Eviten o corregeixen externalitats, protegeixen els consumidors dels béns i serveis i Farmàcies, Alteren Aprofitament benezineres, l’estructura i el d’economies operadors de funcionament d’escala telefonia, etc.
dels mercats (eficiència afecten la corba productiva), Costos Ineficiència econòmica per regulacions errònies Augmenten els costos de producció o d’altres costos (administratius) Ineficiència en l’assignació de recursos, reducció d’incentius a la Qualitat i altres - d’oferta dels assegurar la béns i serveis disponibilitat de certs béns, reducció de costos d’informació Qualitat de Modifiquen les Protecció dels l’habitatge, corbes d’oferta i consumidor i qualitat dels demanda usuaris, aliments, externalitats qualitat del positives subministrament d’un servei bàsic.
innovació, costos administratius Augmenten els costos de producció Instruments que influeixen en la producció i la provisió pública de béns i serveis (interfereixen directament en el funcionament dels mercats).
o Producció pública  es el propi sector públic que el produeix i subministra els béns directament.
 Gratuïtament  instituts públics o hospitals pública  Cobrar preu o taxa  taxa d’accés a la universitat o Provisió privada  finançament públic però és l’empresa privada qui produeix aquest bé. Ex: escoles concertades, enllumenats dels carrers, etc.
Tres virtuts que haurien de tenir els governs front dels mercats - Neutralitat  quan tria els objectius i els instruments de política econòmica, el govern hauria d’actuar en benefici de tota la societat i no actuar ni per interessos polítics, ni per interessos burocràtics, ni per determinats grups socials. Haurien de defensa els interessos públics i no els interessos privats.
Això no sempre és així: existeixen grups de pressió d’interessos privats i existeixen batalles internes pel poder. A més l’’objectiu d’un partit polític és arribar a formar part del govern.
- Disposar d’informació suficient  a l’hora de prendre decisions tinguessin informació suficient sobre els objectius que la societat demanda i informació suficient sobre l’impacte dels instruments emprats sobre els objectius. Han de tenir informació completa. Això no sempre és així perquè no sempre es disposa de tota la informació 33 - Capacitat tècnica  utilitzar els instruments idonis per a realitzar els objectius.
No sempre s’utilitza l’instrument adequat. De vegades perquè es desconeix, de vegades per electoralisme.
Si aquestes tres condicions es donessin, estaríem davant del model de “dictador” benevolent  enfocament tecnocràtic de la política econòmica  els governs només vetllarien pels interessos dels ciutadans, no tindrien en compte els interessos propis i podrien satisfer les necessitats de la societat amb els instruments correcte.
La situació es diametralment oposada, ja que es donen fallades per part del govern: Hi ha 5: - Fallades del govern derivades de les restriccions del sector públic en contractar els seus empleats  el procediment de contractació de personal, teòricament, ha de ser neutral, però és un procediment burocràtic, pesat i lent que fa que no sempre es triïn les persones més capacitades.
- Fallades del govern derivades de les restriccions d’equitat en el disseny de les polítiques públiques  els recursos que té el govern per posar en marxa polítiques públiques són els impostos. Com que els impostos els paguem els ciutadans, les polítiques haurien de ser neutrals. Això el que provoca és que el disseny d’aquestes polítiques sigui molt complex. Ex: llei de la dependència a Catalunya.
- Fallades del govern derivades de les restriccions d’informació  moltes vegades els governs no disposen de tota la informació necessària per a intervenir en els mercats. Això fa que treballin amb ineficiència amb l’ús dels recursos públics.
- Fallades del govern derivades de la impossibilitat dels governs de celebrar contractes tancats  quan hi ha eleccions els partits polítics presenten el seu programa electoral, però un cop arriben al govern, si no compleixen el programa electoral no passa res. No hi ha cap manera legal que el govern compleixi el que havia compromés als programes electorals. Això provoca pèrdua d’eficiència i pèrdua de confiança.
- Fallades del govern derivades de l’absència de competència del sector públic  hi ha vegades que el govern actua com un monopoli natural: no té competència. Això fa que no hi hagi cap tipus d’estímul per millorar la prestació del servei i que el sector públic és ineficient.
34 ...