Tema 5 - Desenvolupament postembrionari (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

DESENVOLUPAMENT POSTEMBRIONARI 1. ONTOGÈNIA La ontogènia descriu la història del desenvolupament d'un organisme al llarg de la seva existència, des de la fecundació del zigot a la mort de l'organisme.
La llei biogenètica o de recapitulació (Ernst Haeckel, 1866) postula que l'ontogènia recapitula la filogènia. És a dir, pensa que el desenvolupament embrionari ens pot indicar d’on prové l’espècie.
Gràcies a la ontogènia podem establir relacions entre espècies, és a dir podem establir una relació si en les seves primeres etapes els embrions tenen unes característiques similars.
Si hi ha canvis en el temps de l’aparició de caràcters del antecessor als descendents, s’anomena heterocronia. Així que, quan els organismes evolucionen alguns poden quedar-se en una etapa en què ancestralment els individus eren juvenils.
- Pedomorfosis:retenció de caràcters juvenils antecestrals en adults.
 Neotènia: al acabar el desenvolupament, els caràcters es mantenen juvenils.
 Pedogènesi: el desenvolupament es continu, però arriba al estat adult abans que altres organismes.
1 2. CICLES BIOLÒGICS Els cicles biològics són complexos ja que depenen del tipus de reproducció sexual, el que existeixi o no un estadi larvari i si s'assembla l'estil de vida en estat larva i en estat adult.
2.1. DESENVOLUPAMENT INDIRECTE En el desenvolupament indirecte apareix un estadi larvari. Podem trobar dos tipus de desenvolupament indirecte: La larva és la fase juvenil dels animals amb desenvolupament indirecte. Aquesta, que sol viure en un medi aquàtic, no s'assembla a l'individu adult al qual es convertirá al passar per un procés de metamorfosi.
Ex: larves trocofores (mol·luscs i anèl·lids).
2.1.1. Desenvolupament indirecte amb larva planctotròfica - - No hi ha còpula (s'alliberen els gàmetes a l'aigua i es fusionen, formant ous isolecítics  poc vitel).
Es produeix una gran quantitat de gàmetes i s'alliberen (fresa), normalment, de forma sincronitzada (depèn de la temperatura, cicle lunar / solar, etc.).
No gasten energia en la cura de la descendència.
El desenvolupament embrionari és molt ràpid (curt): passaran a larves simples que s'alimentaran per si mateixes. Presenten una elevada mortalitat d'embrions i larves.
Aquest tipus de desenvolupament indirecte es troba en espècies amb estratègia de la r: el creixement de la població és molt ràpid fins que no hi ha aliment per a tota la població, la qual cosa comporta una decaiguda important.
Aquest recurs permet aprofitar dos recursos diferents, és a dir que es redueix o s’elimina la competència entre larves i adults.
El trobem en animals invertebrats marins bentònics en zones relativament profundes, sent el mecanisme de dispersió d'animals bentònics sèssils (fixos).
2.1.2. Desenvolupament indirecte amb larva lecitotròfica - Els ous tenen més vitel (rics en nutrients), de manera que la femella gasta més energia per generar un menor número d’òvuls.
- Hi ha fecundació interna, amb una posterior alliberament dels zigots; o fecundació externa amb l'expulsió dels gàmetes (dels dos progenitors) - Hi ha cura de les larves.
2 La supervivència és major ja que es tracta d’un desenvolupament embrionari més llarg, amb el que surt un individu més desenvolupat que té una major capacitat per sobreviure.
2.1.3. Metamorfosis La metamorfosi és un procés pel qual una larva es desenvolupa fins a arribar a la maduresa per mitjà de grans canvis estructurals, fisiològics i de diferenciació cel·lular.
Durant el període de la metamorfosi l'animal roman immòbil, cosa que fa que sigui més vulnerable davant els perills del seu voltant. A més, també es produeix un canvi d'hàbitat i de vida (per exemple, una larva nedadora passa a ser un individu madur bentònic).
Aquests canvis responen a una sèrie d'estímuls ambientals, com ara fototropisme negatiu, geotropisme positiu (anar cap a les profunditats). Gràcies a estímuls físics, químics i biològics, l'individu pot detectar l'hàbitat adequat per establir-se i poder així produir-se la metamorfosi.
2.2. DESENVOLUPAMENT DIRECTE En el desenvolupament directe es presenta còpula (fecundació interna). En general trobem un tipus d'ou amb molt vitel. La femella produeix òvuls amb molts nutrients, gastant així molta energia (inversió metabòlica alta), amb el que produeix pocs òvuls.
Quan l'animal surt de l'ou, és una forma juvenil que s'assembla a l'adult, no hi ha larva lliure. L'embrió està molt ben protegit contra perills durant el desenvolupament i no ha de fer la metamorfosi.
Els pares cuiden de les seves cries fins que surten de l'ou; poden ser cuidats pels progenitors fins a un temps (es pot parlar d'incubació).
S'intenta que la progènie tingui més futur, amb el que són dipositats en hàbitats adequats on trobaran l'aliment i condicions ambientals propícies.
Són espècies estrategs de la k: es manté un equilibri i el nombre d'individus (espècies que no necessiten dispersar-se, animals terrestres  mantenen els individus molt més desenvolupats).
2.2.1. Tipus de desenvolupament directe Els organismes ovípars són aquells que simplement dipositen els seus ous fecundats en un medi extern on completen el seu desenvolupament abans de l'eclosió.
3 Els organismes vivípars són aquells el embrió es desenvolupa, després de la fecundació, en una estructura especialitzada dins del ventre de la femella, on rebrà l'aliment i l'oxigen necessaris per formar els seus òrgans i per créixer i madurar fins al moment del naixement.
Els organismes ovovivípars són aquells on la femella posa ous, però aquests romanen dins del cos de la femella fins a la seva eclosió, depenent de la seva vitel per al seu desenvolupament.
2.3. COMPARACIÓ DELS CICLES Ous amb pocs vitel Ous amb molt vitel Desenvolupament indirecte presenten Desenvolupament directe  no presenten estadis larvaris (mecanisme de dispersió)  larves, es desenvolupa dins del ou  quan l’ metamorfosis per arribar al estadi adult.
individu neix només ha de créixer.
Menor gast, més ous, període larvari, major Major gast, menys ous, menor mortalitat mortalitat Hi ha individus amb molt vitel que necessiten de dispersió i opten pel desenvolupament indirecte (artròpodes). Hi ha individus amb poc vitel que opten per un desenvolupament directe (placentaris).
2.4. CICLES BIOLÒGICS COMPLEXES - PARÀSITS Els paràsits han aconseguit quedar-se a l'hoste: - Ectoparàsits: enganxats a la superfície (com els polls).
- Endoparàsits: dins de l'hoste (com els cucs intestinals).
Els paràsits presenten almenys dos hàbitats diferents en el seu cicle: els adults del paràsit romanen en l'hoste, on es reprodueixen. Els ous o embrions són expulsats fora de l'hoste, la qual cosa és un mecanisme de supervivència similar al de les larves dels cicles indirectes.
Cicles amb més d'un hoste (hostatger): - Hostatger primari o definitiu: adult del paràsit.
- Intermedis: estadis de desenvolupament o larvaris del paràsit.
2.4.1. Parasitoides Es basa amb una relació interespecífica entre la depredació i el parasitisme, ja que es tracta de larves que s’alimenten d’altres larves.
Les característiques més significatives dels parasitoides són: - Els parasitoides depositen els seus ous a sobre o a prop del hostatger.
- Cada parasitoide utilitza un sol hostatger durant el seu cicle vital, i al final d’aquest l’hostatger mor.
4 ...