Tema 2.4 botànica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

2. 4 FONGS III. ELS LÍQUENS. MICOBIONTS I FOTOBIONTS. CARACTERÍSTIQUES GENERALS, DIVERSITAT I BIOLOGIA • Organisme format per l’associació entre un fong i una alga, és a dir, una simbiosi (associació entre organismes) cíclica, a llarg termini, entre aquestes dos bionts • Organismes de natura doble: no perden la individualitat sinó que viuen junts tot i que adquireixen una morfologia que no és ni la del fong ni la de l’alga (es poden identificar tots dos microscòpicament) • Perquè es van formar els líquens? Es van formar per poder colonitzar indrets on, els dos bionts que formen els líquens, per separat serien incapaços de viure-hi (per això els trobem habitant llocs inhòspits). Van ocupar nínxols on no tenien competidors. Tenen un creixement lent i estructuralment són molt senzills però poden adaptar-se molt bé a aquests indrets • El procés de formació dels líquens es coneix com a liquenificació: procés o fenomen evolutiu en el què dos organismes s’uneixen per poder afrontar circumstàncies adverses • Líquens o fongs liquenificats (quin terme és més acceptat)? Fongs liquenificats: el fong és el que dóna la majoria de caràcters químics i sexuals, quan la relació es fa més íntima i els dos organismes perden informació per ser independents Una diferència química comporta una diferència morfològica de mides i nombre d’espores o la formació o no de determinades substàncies que tindrà efectes morfogènics i l’adquisició de noves propietats • Integrants del liquen: el fong rep el nom de micobiont (el 98%de micobionts són ascomicots), i l’alga rep el nom de ficobiont o fotobiont. L’alga pot ser un cloròfit unicel·lular (p.e Trebouxia, bastant especialitzat a liquenificar-se) o un cianobacteri (p.e Nostoc) • En associar-se: el micobiont aporta aigua i minerals, mentre que el ficobiont aporta hidrats de carboni (substàncies elaborades) La unió d’aquestes dos organismes fa que es produeixin les substàncies liquèniques o liquenines (unes 350), a vegades les fan en forma de metabòlits secundaris (no les utilitzen immediatament), normalment són polisacàrids. Benefici orientat a protegir-se de la radiació ultraviolada o bé per atacar al substrat.
S’hi ha trobat diverses aplicacions com la tinció de teixits (l’època romana à túniques), en perfumeria a fixar les essències, en farmacologia i medicina com antibiòtics i antivirals.
Creixement: molt lent (mm/any) per la qual cosa són útils per datar superfícies i restes arqueològiques. Són poiquilohidres i per tant, presenten la mateixa humitat que l’ambient (no tenen vacúols). Tot i això poden viure en llocs molt inhòspits perquè tenen aquesta resistència a la dessecació.
Protecció: per poder viure en ambients assolellats tenen oxalat càlcic en el còrtex o substàncies liquèniques Contaminació: són organismes que depenen més de l’atmosfera que del substrat on viuen , per això són sensibles als canvis atmosfèrics i són bons bioindicadors. Existeix una escala d’espècies de líquens que tenen requeriments i sensibilitats diferents de manera que el mal causat pels diferents contaminants és selectiu i diferenciat.
Tipus de tal·lus liquènics • Homòmers: no es distingeix distribució per capes. És la mínima expressió • Heteròmers: si distingeixen diferents estrats. Còrtex superior (hifes fúngiques), capa algal, medul·la centra (hifes fúngiques), còrtex inferior i les rizines (filaments uniseriats pluricel·lulars que adhereixen el liquen al substrat) Tipus de morfologies • Tal·lus gelatinós: s’hidraten molt ràpid (són homòmers, tota la resta són heteròmers) • Tal·lus crustaci: adherits a la roca. Tenen substàncies per degradar la roca. Per treure’l has de emportar-te la roca • Tal·lus foliaci: es poden arrencar bé del substrat • Tal·lus fruticulós: creixen erectes, ramificats. En climes humits creixen penjant dels arbres • Tal·lus compostos: barreja de foliaci i fruticulós Reproducció • Conjunta (fong + alga): donarà lloc a un liquen. La reproducció del liquen només pot ser de manera asexual per fragmentació, o bé, formant propàguls (isidis i soredis) o Fragmentació: qualsevol tros de liquen podrà formar un nou liquen o Propàguls: els soredis són els més senzills, són una cèl·lula algal envoltada de cèl·lules fúngiques. Els isidis són més complexes • Per separat (alga per una banda i el fong per l’altre): l’alga farà noves algues i el fong farà nous fongs. L’alga només es podrà reproduir de forma asexual, mentre que el fong es podrà reproduir asexualment per conidis o sexualment fent els cossos fructífers típics.
Ecologia: als països catalans viuen en indrets inhòspits i no són gaire abundants en biomassa pel tipus de clima. Hi ha zones on són molt abundants com a la tundra on poden formar gespes arborescents molt ramificades que serveixen de pastura pels animals.
...