Lliçó 3. La persona i la personalitat (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Derecho + Criminología - 1º curso
Asignatura Dret de la persona
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 15/12/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Dret de la persona Lliçó 3. La persona i la personalitat Lliçó 3. La persona i la personalitat 1. La persona i l’ordenament jurídic  La personalitat és la condició que atribueix l’ordenament jurídic a la persona perquè sigui considerada subjecte de drets i, per tant, titular de drets i deures jurídics, de relacions jurídiques.
 Es reconeix l’aptitud de tota persona per ser subjecte de drets i obligacions (de relacions jurídiques). Aptitud per realitzar actes jurídics vàlids.
 La personalitat constitueix la qualitat jurídica que permet a les persones ser considerades subjectes de dret.
Característiques: Uniforme (que és constant en el temps; que no varia).
Idèntica i general per tot el que l’ostenta (que no admet matisos).
Que es reconeix a l’ésser humà pel sol fet de ser-ho.
   2. Reconeixement legal de la personalitat (intel·ligència i voluntat lliure) Art. 6 DUDH: Tota persona té dret al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
Art. 10 CE: La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són el fonament de l’ordre jurídic, polític i de la pau social.
PREÀMBUL Llibre II CCC (la persona)  El capítol I del Títol I, relatiu a la personalitat civil i a la capacitat, col·loca la persona en l’eix central de l’ordenament civil.
Als efectes del dret català la personalitat civil s’adquireix pel naixement (art.
211 – 1), en la línia del que disposa l’article 7 de la Convenció sobre drets de l’infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de Novembre de 1989, i ratificada per l’Estat Espanyol el 30 de Novembre de 1990.
3. Classes de persones 1.Persona física: ésser humà amb aptitud per ser titular de drets i obligacions (personalitat jurídica).
2.Persona jurídica: Entitats o organitzacions socials que són reconegudes per l’ordenament jurídic com a titulars de drets i obligacions (atribució de personalitat jurídica) atès que compleixen determinats requisits.
Dret de la persona Lliçó 3. La persona i la personalitat 4. Tipus de capacitat 1) Capacitat jurídica: Aptitud o idoneïtat per ser titular de drets i obligacions (reflex de la dignitat de les persones).
 Es té des del mateix moment del naixement.
 No és graduable (igual per tots).
2) Capacitat d’obrar: Aptitud o idoneïtat per exercitar drets i assumir obligacions (es fonamenta en la capacitat natural1).
 Depèn de la maduresa intel·lectual de la persona: varia en funció de les circumstàncies particulars de cada persona.
 És graduable.
 La capacitat d’obrar plena s’adquireix als 18 anys.
 Tenen capacitat d’obrar limitada: menors d’edat, incapacitats2 = adopció de mecanismes de protecció (potestat dels pares, tutors, curadors, etc.) PREÀMBUL Llibre II CCC (capacitat de la persona):  Pel que fa a la capacitat de la persona, el llibre segon posa l’accent en la capacitat natural, com a criteri que fomenta l’atribució de la capacitat d’obrar, d’acord amb el que disposa el CC, de manera que combinada amb l’edat, permet fer-ne una valoració gradual, no estrictament seccionada en etapes al llarg de la vida de la persona.
Capacitat d’obrar   Plena: capacita a la persona per tots els actes de la vida civil (Es presumeix plena: persona major d’edat.) Limitada: la persona en qüestió no pot realitzar eficaçment per si mateixa un determinat acte o negoci jurídic, i en el seu lloc haurà d’actuar una altra persona que el representi. (Establerta expressament per la llei. Interpretació restrictiva.) Capacitat d’obrar (Limitacions) Les limitacions a la capacitat d’obrar es justifiquen en la falta de capacitat natural d’entendre i voler, en la falta de consciència sobre la transcendència d’un determinat acte jurídic.
Limitacions legals (caldrà instruments de protecció):  Minoria d’edat.
 Incapacitació (total o parcial).
1 Capacitat natural: Aptitud d’entendre i voler.
Incapacitats: Persones a les quals una sentència judicial els ha limitat la seva capacitat d’obrar. La incapacitació pot ser sol·licitada per la mateixa persona, pels seus familiars o pel ministeri fiscal.
2 Dret de la persona Lliçó 3. La persona i la personalitat 5.Capacitat d’obrar i majoria d’edat  Art. 211-3 CCC Capacitat d’obrar.
1. La capacitat d’obrar de la persona es fonamenta en la seva capacitat natural, d’acord amb el que estableix aquest codi.
2. Lla capacitat d’obrar plena s’assoleix amb la majoria d’edat.
3. Les limitacions a la capacitat d’obrar s’han d’interpretar d’una manera restrictiva, atenent la capacitat natural.
 Art. 211-4 CCC Majoria d’edat.
1. La majoria d’edat s’assoleix als divuit anys.
2. El dia del naixement es considera sencer per al còmput de l’edat.
6. Capacitat d’obrar i minoria d’edat  Art. 211-5 CCC minoria d’edat.
El menor pot fer per si mateix, segons la seva edat i capacitat natural, els actes següents: a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin estableixin una altra cosa.
b) Els relatius a béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els usos socials.
c) Els altres actes que la llei li permeti.
7. Capacitats especials  Capacitats especials: L’especial naturalesa d’algun acte o negoci jurídic pot exigir determinades condicions d’aptitud.
o Art. 663.1 CC (14 anys per atorgar testament).
o Art. 235-30 CCC (25 anys per adoptar).
8. Prohibicions legals  Prohibicions expresses a certes persones, en motiu d’una determinada situació o circumstància, i malgrat tenir capacitat plena.
o Ex. Art. 1459.1 CC: El tutor no pot comprar béns propietat de l’incapaç.
o Ex. Art. 47 CC: Prohibició de contraure matrimoni entre parents en línia recta per consanguinitat, etc.
...