Dret processal: lliço 16 (els actes processals) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Dret Processal
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 10/04/2016 (Actualizado: 11/04/2016)
Descargas 46
Subido por

Vista previa del texto

RESUM LLIÇÓ 12 ACTE PROCESSAL  decidir contestar o no a una demanda, decidir demanar prova o no a l’acusat… És un fet voluntari lícit que té per efecte directe o intermedi la Constitució, el desenvolupament o la conclusió del procés (ja sigui que procedeixin de les parts o dels seus auxiliars), de l’òrgan judicial o dels seus auxiliars o de tercers vinculats a ells. La seva naturalesa  acte jurídic.
FET PROCESSAL  actuacions que es donen al procés amb independència de la voluntat de les parts.
Es un esdeveniment o succés en virtut del qual, es crea, modifica o s’extingeix alguns dels vinculats jurídics que componen la relació jurídica.
REQUISITAS per a realitzar l’acte concret: - Lloc  seu ordre judicial - Temps  normalment els actes processals estan subjectes a terminis (1r part pràctica) o Saber: dies i hores hàbils  art 182 LOPJ, preveu que són inhàbils:  Els dissabtes i diumenges  24 i el 31 de desembre  Els dies de festa nacional i els festius de la CCAA o de la ciutat  Tot el mes d’agost excepte quan s’hagi de realitzar alguna actuació urgent.
o Hores hàbils  de 8:00 a 22:00 o Fase d’instrucció de processos penals  tots els dies i totes les hores. I el tribunal pot habilitar hores i dates inhàbils.
COMPUT DELS TERMINIS:  Es el mateix que en matèria civil. Els dies inhàbils queden exclosos del còmput.
- EX  Quan ens diuen un termini de 5 dies per presentar el recurs, no son 5 dies naturals, sinó que els caps de setmana no comptaran.
 Si l’últim dia del còmput es inhàbil haurem d’anar a buscar el primer dia hàbil següent.
 Inici del còmput  endemà que s’ha dut a terme l’acte. Si el recurs s’ha presentat un dimecres, el còmput començarà a comptar dijous.
 Si el termini és per mesos (ex  tens 3 mesos per presentar el document) es compte de data en data.
- (EX: tens 3 mesos per presentar l’escriptura x, si això t’ho han notificat el 20 de gener doncs ho hauràs de presentar el 20 d’abril, no es compten els dies inhàbils perque és de data en data. Però si l’últim dia de la data, el 20 d’abril, és inhàbil, passa al següent dia d’abril).
 Si la llei no preveu cap termini, només et diu que has de presentar un document, l’has de presentar el més aviat possible.
 En la instrucció dels processos penals tots els dies i hores són hàbils.
 En els còmputs dels terminis acaba el dia del termini a les 15:00.
ACTES PROCESSALS: Resolucions:  Dos tipus d’actes processals: - El que realitza el jutge o el magistrat: o Judicials:  Sentència: posa fi al procés i es pronuncia sobre el fons. Ha d’estar motivada (explicar les raons per les quals es dicta la sentència en un sentit i no en un altre).
 Sentència definitiva  es dicta en primera instància i es pot plantejar un recurs.
 Sentència ferma  contra aquesta no hi ha recurs possible.
  o - Auta o interlocutòria: també ha d’estar motivada. És una resolució que dicta el jutge que no posa fi al procés. (resolució que es dicta al llarg d’un procés però no és la final). Ex: inadmissió d’un recurs, refús d’una querella.
Es dicten quan hi ha casos d’admissió o inadmissió de demanda motivada.
Providència o provisió: no necessita motivació. Es dicta quan ho especifica la llei corresponent. Es per resoldre determinades qüestions organitzatives del procés (per anar passant d’una actuació a una altre).
Si la llei no diu que la resolució ha de ser un auta, podrà ser una providència.
Resolucions no jurisdiccional:  Acords: resolucions de jutges que no impliquen resolució jurisdiccional. Ex: coses organitzatives de l’òrgan judicial com en les ordres de repartiment. O a vegades quan s’han d’interpretar determinades lleis. Aquí no estan jutjan ni fent executar allò jutjat, sinó que dicten un acord.
Resolucions del lletrat de l’administració de justícia (secretari judicial):  Diligencies d’ordenació: són les que van ordenant els tràmits. Són molt administratives.
 Diligencies de constància, comunicació o execució: o Constància: es dicten quan el lletrat dona fe que s’ha realitzat un acte. Procés declaratiu.
o Comunicació: Quan s’hagi de comunicar alguna qüestió a les parts.
o Execució: Quan s’hagi de realitzar algun tràmit del procés d’execució.
 Decrets: quan la resolució l’hagi de dictar el secretari i hagi d’explicar les raons, dictarà un decret.
Actes de comunicació:  Normalment s’anomenen exhorts. Es produeixen quan un jutge fa una petició d’auxili judicial i requereix la seva col·laboració. Ex: un jutge ha de veure en quin estat esta una casa en ruïna però esta situada fora del seu partit judicial (per tant no en té jurisdicció), envia a un altre jutge que la vagi a veure.
També es dirigeixen exhorts es com lu de la casa en ruïnes però no esta en territori nacional, sinó en un territori estranger. Per ex: si en un procés penal ha de declarar com a testimoni un estranger que ha vingut de vacances però ha presenciat l’acte delictiu, no haurà de venir a España a declara sinó que a l’òrgan on s’ha demanat ajuda enviarà un exhort i el home ho farà per videoconferència o similar.
Quan un òrgan judicial ha de demanar ajuda a un altre òrgan del poder judicial no membre del poder judicial: 1. Peticions de cooperació internacional: un jutge espanyol demana a un òrgan públic estranger que li envií alguna notació del seu registre.
2. Manaments i oficis: o Manaments els dirigeix el jutge a un registrador (de la propietat, mercantils, de vaixell, de venda de mobles a terminis, els notaris, corredors, col·legiats de comerç i els corredors col·legiats de comerç).
o Oficis actes de comunicació que envia al jutge a un altre organisme (diferents als registradors i notaris) i li canvien el nom i el format. Ex: saldo dels comptes corrents de determinades persones en un banc.
Entre el jutge i les parts del procés:  Notificacions: les envia el jutge a les parts quan ha d’informar d’una resolució a les parts. Ex: s’obra el termini per comprovar proves.
o És un acte jurídic per el qual es comunica a una persona una resolució judicial per a que actuï en un judici.
 Citacions a temrini o emplaçament: la que envia el jutge per informar a les parts per dilshi que tenen que presentar-se en un termini o per presentar un document.
o Ordre dictada per un jutge per a que una persona acudeixi personalment al jutjat un dia i hora determinats.
 Citacions a diaset o citació: quan marca el lloc on has de comparèixer.
o Ordre del jutge que consisteix en atorgar a la part interessada un termini per acudir davant el Tribunal.
 Requeriments: es demana a la part que realitzi alguna actuació. Ex: requeriment de pagament.
o Comunicació del jutjat amb una de les parts o un tercer per que deixi de fer o faci certes coses.
Eficàcia i validesa dels actes processals Hi ha 5 casos pels quals es podria demanar una nul·litat de ple dret:  Falta de jurisdicció o de competència objectiva  Violència o intimidació    Prescindeix de les normes essencials dels procés No intervenció d’un advocat Vistes sense intervenció dels secretari ...