Tema 9: porífers (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Tema 9. Porífers • Origen dels metazous: teories o Associació simbiòtica: diversos protists es van associar per formar un organisme multicel·lular. Integració d’organismes genèticament diferents o Cel·lularització: a partir de ciliats amb molts nuclis que van compartimentarse i van passar a ser multicel·lulars. § En platelmints, no hi ha fenòmens de cel·lularització § La simetria radial en cnidaris o Colonial flagel·lada: d’una colònia de flagel·lats, les cèl·lules es van anar especialitzant i subordinant la independència cel·lular de la colònia. És la més acceptada actualment. o Origen profilètic: porífers i cnidaris, a partir de la hipòtesi colonial flagel·lada i la resta d’eumetazous a partir de la sincitial ciliada. • Metazous basals: esponges o Pluricel·lulars, però filogenèticament independents de la resta de metazous (parazous). Fulles embrionàries no homòlogues amb els metazous. o Cos format per un agregat de cèl·lules o Animals aquàtics senzills: no tenen constituïts teixits ni òrgans i tenen escassa diferenciació d’elements nerviosos i musculars. o Estan molt estesos, en tots els oceans, rius i llacs. o Bentònics, sèssils, filtradors (els adults) o Tenen un sistema de canals interns i obertures superficials (porus) per on circula l’aigua per l’intercanvi d’oxigen i aliment • Elements cel·lulars o Part interna (coanoderm) § Coanòcits: presenten una part globular situada en la part del mesènquima (més interior). Té un seguit de microvellositats i un flagel. Recobreix la majoria de canals de l’organisme. Si hi ha partícules petites, queden atrapades a les microvellositats, llavors fagocita la partícula i la interioritza (comença una predigestió). Funció: Moviment d’aigua cap a l’interior del canals i captar petites partícules per poder-les interioritzar. o Mesènquima: hi ha cèl·lules responsables de diferents activitats. § Amebòcits indiferenciats: poden diferenciar-se en altres cèl·lules § Escleròcits: permeten la sustentació de l’organisme i evitar el tancament dels porus. Són fibres de col·lagen que formen un tipus de malla (espongina). Poden acumular silici en el seu interior. Són els responsables de la creació de les espícules. § Espongòcits § Cèl·lules sexuals § Cèl·lules glandulars o Part externa (pinacoderm) § Pinacòcits, tenen forma de T i tenen un caràcter contràctil que permet una certa mobilitat corporal. § § • • • • Poròcits, formen els porus. Cèl·lules cilíndriques que poden arribar a la part interna. Miòcits, són contràctils i controlen l’obertura del porus Esquelet: Tipus d’espícules: o Microscleres: espícula petita o Megascleres: espícula gran o Monoaxones: un únic eix o Triaxones: tres eixos Reproducció o Asexual § Gemmació externa: es formen unes gemmes petites que un cop tenen una mida concreta poden separar-se del progenitor i formar un nou individu o no separar-se i formar una colònia. § Gemmació interna: es crea una estructura de resistència que es capaç de sobreviure quan l’ambient té condicions no favorables. Són estructures no mòbils però es deixen anar. § Gèmmules: quan comença a arribar la tardor es produeixen aquestes estructures que estan envoltades de col·lagen i espícules. Quan milloren les condicions externes germinen i formen nous individus. • De resistència o dispersió o Sexual: són hermafrodites. Poden tenir espermatozoides i òvuls, a la vegada o diferenciats. § Fecundació interna: els espermatozoides han d’entrar pels porus fins que arriben a l’interior. Els coanòcits fagociten els espermatozoides cap a l’interior i el transporten fins a la cèl·lula òvul per fecundar-la. En casos on l’espermatozoide no correspon a l’espècie en concret és eliminat. Pot ser que estigui poc temps a l’interior o no. Produeixen larves ciliades, que poden viure més o menys temps, es desplacen amb els cilis fins que troben unes condicions ideals. Tipus de larves o Celoblàstula: són un agregat de cèl·lules ciliades que poden partir diferents transformacions. Origina l’amfiblàstula per mitosis successives. o Amfiblàstula: les cèl·lules externes pinacoderm (grans) i les petites passaran a formar el coanoderm. Els micròmers s’acoblaran al substrat. Els micròmers entraran a l’interior i els macròmers formaran el pinacoderm. o Parènquimules (principal): està formada per un agregat de cèl·lules (semblant als arqueòcits) amb un conjunt de cilis que li permeten la mobilitat. Tenen una vida curta. • • • Tipus estructurals: tota la part externa està perforada (pinacoderm) per porus, que donen a una cavitat interna. Hi ha un òscul (per on surt i entra tota l’aigua). En zones on el moviment exterior d’aigua és fort (degut a marees, etc.) la sortida d’aigua no passares si s’efectua amb poca pressió però en zones amb poc moviment és important ja que la mateixa aigua que surt pot tornar a entrar pels porus. o Àscon: només hi ha una fila de coanòcits. El mesènquima es molt fi. I només i ha un poròcit que arriba fins a l’atrium. § L’aigua entra pel porus i directament arriba a l’atrium on els coanòcits absorbiran els nutrients i sortirà per l’òscul. Són estructures simples en forma de tub. o Sícon: pot ser més o menys complexa. La gran diferència és que el coanoderm té uns petits plecs que fa que hi hagi algunes cambres flagel·lades. El mesènquima és molt gruixut (còrtex en els més complexos). En el cas del que tenen còrtex tenen els porus formats per diferents cèl·lules que s’anomena porus d’armand(? § L’aigua entra per un porus (o ostíol) i entra a una cambra on hi ha els coanòcits (en els casos més complexos passa per un canal que s’anomena canal incorrent abans d’arribar). § L’obertura del canal s’anomena prosopil i la sortida a la cambra general (atrium), apopil. o Lèucon: El mesènquima és molt gruixut § L’aigua entra per l’ostíol, pels canals incorrents, es troba una cambra flagel·lada i passa a la cambra general pel canal excorrent. Diversitat o Calcàries: espícules de carbonat de calci, són de tipus àscon, sícon o lèucon. Són exclusivament marines. (Leucosolenia variabilis) o Demosponges: presenten espícules silícies no hexactinèl·lides i/o fibres d’espongina. Totes són de tipus lèucon. Només una família és d’aigua dolça, la resta marina. o Hexactinèl·lides: tenen espícules silícies amb tres eixos (triaxones) amb sis radis. Són de tipus sícon o lèucon. Són estructures tubulars amb un únic òscul. Totes són marines d’aigües profundes. (Euplectella sp.) Competència: o Són capaces d’incorporar hidrocarburs i metalls pesants, per, possiblement, evitar depredadors. Les espícules són utilitzades com a mètode de defensa contra depredadors. Segreguen substàncies biotòxiques per evitar que les ataquin i per evitar el creixement d’altres espècies al seu voltant. ...