Tema 5. Erosió dels sòls (2010)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 3º curso
Asignatura Gestió i Conservació dels sòls
Año del apunte 2010
Páginas 3
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. EROSIÓ DE SÒLS 1.1. Erosió hídrica És un procés oposat a l’edafogèniesi, ja que implica la pèrdua del sòl i té un doble origen: natural i antropogènic (accelerat).
Els agents erosius són:  Climàtics (pluja, vent, aigües superficials, gel, etc..)  Antròpics (desforestació, agricultura, foc, etc...) Els agents antierosius són:  Coberta vegetal  M.o. del sòl  Fauna edàfica  Microorganismes  Estabilitzadors de l’estructura  Mulch Aquests agents ajuden a absorbir l’aigua i que no es produeixi erosió.
1.2. Processos implicats en la pèrdua de sòl per erosió    Erosió per esquitx (splash): consisteix en l’arrencament i desplaçament de partícules del sòl per l’impacte de les gotes de pluja.
Depèn de l’energia cinètica amb què impacten les gotes de la pluja sobre la superfície del sòl i de la resistència específica de cada tipus de sòl a aquest procés erosiu.
Els símptomes són l’encrostament superficial, el segellat de porus i l’aparició de pinacles.
Els mètodes de mesura son la tassa de Morgan i els embuts de captació enterrats.
Erosió laminar: es produeix per la circulació de la làmina prima (1-2 mm) d’aigua per la superfície del sòl en zones sense vegetació.
Depèn de la capacitat d’infiltració d’aigua del sòl, del pendent i de la resistència específica del sòl.
Els símptomes són el desenvolupament de testimonis i l’alteració superficial de la granulometria. (l’aigua s’emporta els materials fins i deixa els grollers) Els mètodes de mesura són: els canals de Gerlach, les claus d’erosió i els microperfils.
Erosió per escolament concentrat: es dóna per la concentració del flux d’aigua en incisions verticals que comencen en microdepressions. La capacitat de transport augmenta en ferho la quantitat/velocitat de l’aigua i la quantitat de partícules en suspensió. L’excavació de parets provoca el fenomen de l’erosió remuntant. (l’erosió va des de baix cap amunt) Depèn del pendent i de la longitud.
Els símptomes són l’aparició de canals d’erosió.
Els mètodes de mesura són els microperfils i la cubicació de xaragalls.
1.3. Procediments de mesura de l’erosió  Mesures directes o Tècniques microtopogràfiques  Variacions del nivell el terreny  Cubicació de xaragalls i badlands  Microperfils o Mesura de sediments transportats  Càrrega sòlida dels rius  Col·lectors de sediments tipus Gerlach  Col·lectors de sediments en parcel·les tancades  Mesures directes o Quantificació de factors erosius mitjançant models 1.4. Models d’erosió: USLE (Universal Soil Loss Equation) És un mètode empíric i paramètric per estimar la pèrdua anual mitjana en sòls agrícoles afectats per erosió laminar o, com a màxim, en xaragalls.
Es desenvolupa a partir de mesures efectuades en parcel·les experimentals que contemplen les fonts de variació considerades.
1.5. R (erosionabilitat de la pluja) És la capacitat de la pluja de causar erosió i depèn de les característiques físiques de la pluja (quantitat, intensitat, dies de pluja, distribució,..). Es calcula com a: 1.6. K (erosionabilitat del sòl) Expressa el conjunt d’atributs del sòl que el fan més o menys susceptible a ser erosionat.
Indica, per tant, la vulnerabilitat del sòl a ser erosionat. Depèn de la granulometria, l’estructura, la m.o., la capacitat d’infiltració, la pedregositat superficial, els tipus d’argiles, la litologia i els canvis segons l’ús i la gestió del sòl. És pot determinar experimentalment mitjançant experiments de simulació de pluja, o en parcel·les tipus USLE.
1.7. Causes més importants de l’erosió induïda per l’home a Europa     Pertorbació del sòl. Per ex. Llaurar a favor del pendent Eliminació de la cobertura vegetal i dels marges amb vegetació dels camps Augment de la mida dels camps de conreu Abandonament de terrasses.
...