BLOC A: història i teoria del desenvolupament. (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Evolutiva
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 04/03/2015 (Actualizado: 04/03/2015)
Descargas 22
Subido por

Descripción

Resum del bloc A, història i teoria del desenvolupament.

Vista previa del texto

BLOC A: HISTÒRIA I TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT TEMA 1: EL NEN COM A OBJECTE D’ESTUDI 1.1. INTRODUCCIÓ NEN objecte de representació social.
1.2. TRADICIÓ PEDAGÒGICA El nen es criat amb les premisses del lloc i l’espai on es troba.
La ciència del desenvolupament psicològic va estar incitada per la mal·leabilitat infantil i la seva capacitat d’aprenentatge i assimilació  POSTURA NORMATIVA.
1.3. REPRESENTACIÓ SOCIAL MODERNA DE LA PRIMERA INFÀNCIA PHILIPPE ARIÉS: indiferenciació de la primera i segona infància en l’Antic Règim, el nen es veu com un petit adult, causant la alta mortalitat infantil.
Al s.XII i XIV apareix el retrat infantil.
Edat Moderna: nova sensibilitat pel nen, consideració de la importància de la primera infància.
A través de les cròniques dels nens es pot observar la visió que es tenia d’aquest. Emergeix la noció social d’innocència infantil.
Neix la pediatria, els metges lluiten per la higiene i l’alletament prolongat, en contra de practiques ancestrals.
1.4. INICIS DE LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT Precursors: biografies infantils, diaris de cas únic.
Biografies destacades: TIEDEMANN (1764, primera), Kussmaul (cirurgià interessat en els moviments i sensacions dels nadons), Pestalozzi (1828), ITARD (Memoire sur le sauvage de l’Averyon, el cas del nen salvatge), Darwin (comença una biografia al 1840 i la publica el 1877), PREYER (1882) estableix unes bases científiques i els problemes de gènesi i evolució, STANLEY HALL(psicologia dels nens a Estats Units).
D’altres: Mrs Moore: The Mental Development of a Child (1896), Ms Shin: The biography of a Baby (1900), Badwin: Mental Development of the Child and the Race (1906).
Piaget 1. La naissance de l’Intelligence chez l’enfant/ 2. La formation du symbol chez l’enfanz.
Avui en dia encara estudiem diaris infantils per estudiar el llenguatge.
 Punts de confluència: o Wallace, Franklin i Keenegan (1994): treballs interès dels quals residia en l’originen instintiu de l’aprenentatge i el paper de l’herència en aquest, i per contra, els comportament adquirits.
o Kesser, Haith i Salapatek (1970): treballs ric en detalls i objectius però allunyats de la perspectiva de la nostra època 1.5. CONSOLIDACIÓ DE LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT Finals del s XIX, principis del XX comença a aparèixer la ciència del desenvolupament, que s’anirà ramificant.
Neurofilogènesis de Hughins Jackson (1884): primera teoria del desenvolupament i del sistema nerviós.
Psicomotricitat (Dupré): apareix a França durant la Primera Guerra Europea, eren uns reconeixement fets per metges per solucionar pertorbacions neurològiques.
Pedagogia: neix dels problemes d’aprenentatge que plantejats en les polítiques d’educació, es basa en Thorndike i el seu Educational Psychology (1903) Treballs de Binet i Simon (París): test d’orientació per nens per tal d’ubicar-los a escoles adequades, que va acabar donant pas a la psicometria, el psico-diagnòstic i a l’autoavaluació conceptual.
Es demostra que el desenvolupament no només depèn de la intel·ligència, sinó de la família també, entorn.
Socialworkers (assistents socials): van unir-se amb psiquiatres i psicòlegs per ajudar a menors d’edat marginats socialment.
2. ESTUDI DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ 2.1. INTRODUCCIÓ Generalment es creu que el desenvolupament només comprèn el creixement i l’adquisició de facultats adultes. La ciència diu que s’ha d’elaborar una teoria del desenvolupament tenint en compte factors socials i biològics.
2.2. DESENVOLUPAMENT HUMÀ DES DE LA PERSPECTIVA BIOLÒGICA Desplegament de les capacitat psicològiques humanes resultat d’una interpretació mútua de biologia i socialitzat.
NAGEL: connotacions del desenvolupament:  noció d’un sistema amb estructura definida.
 noció de canvis al sistema SCHNEIRLA: El desenvolupament, consisteix en una successió de transformacions que sofreix el sistema vivent en la seva organització al llarg del temps. Transformacions irreversibles i acumulatives. Aboquen a nivells d’organització més complexos.
WERNER: Fenomen pel qual l’organisme passa d’una indiferenciació i globalitat a una diferenciació, articulació i integració jeràrquica.
WERNER + PIAGET : Manté la seva identitat.
PIAGET - Interès pel desenvolupament del coneixement.
- Obra epistemològica genètica.
- Concepció biològica: l’organisme està en constant interacció amb l’ambient responent les seves demandes.
- El comportament és l’elecció i aplicació d’accions que duu a terme el nen en el seu intercanvi en l’ambient. Aquest intercanvi es produeix a través d’uns esquemes d’activitat (de formes corporals o mentals) i s’hi incorpora informació.
- L’adaptació és el resultat de la suma entre l’habituació i l’acomodació.
- L’acció desplega l’activitat psíquica.
VYGOTSKY - Interès pel desenvolupament de la humanitat més que l’individu sol.
- Natura vs cultura - Diferencia dotació biològica natural de la vida psíquica (dins d’aquesta hi ha les funcions elementals i les superiors).
Mediació social: Estris: causa de l’activitat psíquica Signes: causa de l’adquisició de la cultura en els nens (a través dels pares). L’aprehensió d’aquest es fa per un procés intermental.
Instal·lació dels signes a la ment, procés intramental Mediació semiòtica: suma de les dos, aparició d’estris aparició de signes conducta social Importància de la relació social amb la psique humana.
2.5. ENFOCAMENT SISTÈMIC DEL DESENVOLUPAMENT DE LUDWIG VON BERTALANFFY Sistema: unitat(limitada) complexa(parts relacionades entre elles que contribueixen a la seva organització/existència) en el temps i l’espai que té un objectiu.
Transaccions: canvis en l’estat del sistema, el desenvolupament és la successió temporals d’aquest.
Un sistema es defineix des de fora, un nen és un sistema obert amb subsistemes.
Comportament: intercanvi necessari que relaciona un fenomen (estímul/pertorbació) que succeeix fora del sistema amb un canvi d’estat del sistema.
Retroalimentació: fenomen pel qual el sistema se’n adona d’una pertorbació i activa els seus mecanismes d’autoregulació.
Sistema autopoiètic: interacciona amb el medi i afavoreix la seva organització Autopoiesis: capacitat de generar organització, que és la causa de qualsevol procés emergent (com el desenvolupament).
Desenvolupament: successió de canvis d’estat cap a major organització, mitjançant acoblaments successius i simultanis amb altres sistemes.
Sistema ecològic: xarxa relacional en el medi físic.
Nínxol ecològic: conjunt d’acoblaments que fa un sistema durant el seu desenvolupament.
2.6. L’APROXIMACIÓ ECOLÒGICA AL DESENVOLUPAMENT (BRONFENBRENNER) MACROSISTEMA (cultura) – EXOSISTEMA (ambient, escola, casa) – MESOSISTEMA (relació família, amics) – MICROSISTEMA (jo).
Transacció ecològica: canvi d’àmbit.
Desenvolupament: procés pel qual la persona adquireix una concepció més àmplia del entorn ecològic.
Teoria dels Sistemes Dinàmics (TSD) - L’organisme està organitzat en parts jerarquitzades.
- Són tant importants les parts com la relació entre elles.
- La relació és canviant però el sistema perviu (Autopoiesis/autoregulació) - Les parts del sistema duent a terme activitats formant coalicions.
- Les formes i funcions superiors emergeixen de la activitat conjugada de les parts del sistema.
3. DINÀMICA ENDÒGEN-EXÒGEN 3.2. GENÈTICA I DESENVOLUPAMENT Genètica pas del genotip al fenotip.
Herència: transmissió d’elements constitutius de pares a fills.
Expressió del gen: procés pel qual la informació de l’ADN s’expressa en una proteïna.
Heretabilitat d’un tret: detecta la suposada influència dels gens analitzant fets comuns en persones emparentades.
- Cal tenir precaució per: la relació d’aquestes transmissions amb els gens recessius la quantitat de gens que hi influeixen la interacció del sistema genètic amb el cel·lular del qual formem part.
3.3. EL QUE ÉS INNAT I EL QUE ÉS ADQUIRIT Innat: el que en el moment de néixer ( o molt poc després) té un nivell d’organització mínim TREVARTHEN (1982): processos psicològics orientats ja després de néixer a experiències en concret.
Precocitat: major plasticitat d’estructures Esbossos recognoscibles: procés força organitzat= procés en potència.
Cervell modular de Fodor (teoria actual de les capacitats innates): teoria de que la ment ja té de forma innata uns mòduls neuronals (inputs) amb un nivell d’organització recognoscible.
3.4 BUCLE ESTRUCTURA-COMPORTAMENT EN EL DESENVOLUPAMENT Canvis orgànics: universals i necessaris Canvis psicològics: contingents i sotmesos a una gran diversitat.
Transformacions ENDÒGENES: típiques del desenvolupament humà EXÒGENES: condicionades a que el nen rebi determinats estímuls.
! Maduresa: parts de l’organisme a punt per funcionar, no l’organisme globalment. Depèn de l’estructura implicada i l’activació externa, sobretot la conjugació de les dues.
Retroalimentació: qualsevol pertorbació produeix en l’organisme un canvi estructural, quan l’organisme generi el mateix comportament ho farà amb més eficiència El comportament contribueix a consolidar l’estructura (bucle) 3.5. CONTINUÏTAT I DISCONTINUÏTAT EN EL DESENVOLUPAMENT Continuïtat entre fases de la vida i les posteriors, sense estancaments ni salts (no es produeixen, un desenvolupament monòton va seguit d’una discontinuïtat en forma d’irrupció).
Mitjançant paràmetres concrets no es pot demostrar relació entre nivells de sociabilitat, afecte etc en els nens es corresponen amb els nivells d’aquestes capacitats quan són grans.
Discontinuïtats: quan es comparen fases de la vida del mateix nen o nena. Casos de nens inestables els primers de vida o casos de nens espavilats que en el futur “s’estanquen”.
Períodes regressius (2,7,12,18,21 mesos): aturada momentània en la qual les criatures es tornen més gemegoses i necessiten de més contacte amb els pares.
Spurts: augments sobtats que es visualitzen com a canvis bruscos de pendent en la corba representativa d’una funció.
...