TEMA 4: α-PROTEOBACTERIS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Microbiologia II
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 2
Subido por

Descripción

Carme Fusté

Vista previa del texto

MICROBIOLOGIA II    LABRAT  TEMA 4: α‐PROTEOBACTERIS  Tenim diferents tipus de proteobacteris: α, β, γ, δ, ε.  CLASSE α‐PROTEOBACTERIA:  4.1.FAMÍLIA  Rhizobiaceae:  està  formada  per  bacils  gramnegatius  pleomòrfics,  amb  flagels  perifèrics i que habiten normalment al sòl.  I. Gènere Rhizobium:     Formen  nòduls  a  les  arrels  de  les  lleguminoses  i  en  fixen  el  N2,  establint  així  una  relació  simbiòtica, una associació molt especial. Acumulen PHB (polihidroxibutirat) per quan tenen una  deficiència de N2. El procés de fixació del nitrogen consisteix en:   Pas  de  N2  a  NH4+  gràcies  als  enzims  nitrogenasa  i  reductasa.  La  reductasa  aporta  els  electrons  necessaris per la reducció, procés que té lloc a l’interior del  bacteri. Aquests  electrons els els dóna a la reductasa. El NH4+ format passa del bacteri a la planta. Es tracta  d’un procés anaerobi, ja que amb l’oxigen l’enzim nitrogenasa no funciona correctament.  El  bacteri  introdueix  logiHb  de  l’exterior,  que  segresta  l’oxigen  de  l’interior  perquè  la  nitrogenasa sigui efectiva.      N     nitrogenasa NH   reductasa O2 bacteri  planta  NH   logiHb    II. Gènere Agrobacterium:   Aquest bacteris envaeixen les arrels i tiges de les dicotiledònies, alterant així el seu metabolisme.  Provoquen  una  desregulació  del  creixement  de  la  planta,  aportant‐li  tumors  a  través  del  plasmidi TI del bacteri. No fixen nitrogen ni formen nòduls.  III. Gènere Brady:   Fixen el nitrogen en nòduls de les arrels de les plantes tropicals. Aquests són uns bacteris de  creixement molt lent que també produeixen logiHb.      MICROBIOLOGIA II    LABRAT  ORDRE RICKETTSIALS (rickèttsies):  Es tracta d’un grup de bacteris paràsits intracel∙lulars, que depenen de la cèl∙lula per subsistir  (paràsits obligats). Són metabòlicament deficients, ja que no poden sintetitzar ni NAD, ni ATP, ni  enzims (tenen els del cicle de Krebs). Creixen en medis sintètics de laboratori (en ous embrionats  als cultius cel∙lulars) i són bacteris amb una dosi infectiva molt baixa, és a dir que, amb un petit  nombre de bacteris es pot causar una infecció molt gran.  4.2.FAMÍLIA Rickettsiaceae: Paràsits intracel∙lulars obligats, deficients metabòlicament. Tots els  bacteris patògens es transmeten per vectors.  I. Gènere Rickettsia:     Són bacils gramnegatius petits i aerobis. Aquests són inoculats a l’home a través d’insectes. Són  immòbils i és per això que creixen a l’endoteli vascular, on provoquen trombosi i tancament dels  vasos perifèrics, causant petèquies.  DIAGNÒSTIC:  Es duen a terme diferents proves serològiques. Aquestes tenen com a inconvenient que l’ús de  rickèttsia com a antigen pot arribar a ser perillós. És per això que es fan servir determinants  antigènics  d’una  família  similar  (F.Enterobacteriaceae).  Concretament  s’utilitzen  soques  de  G.proteus, que tenen determinants antigènics similars a les rickèttsies (OX‐19 per a R.prowazecki  i la OX‐2 per a R.conorii).  Les rickèttsies es divideixen en dos grups, un dels quals provoca febres intermitents i l’altre és  la causa del tifus epidèmic o exantemàtic:  • FEBRES INTERMITENTS:  →    R.rickettsii:  Agent causal de la febre de les muntanyes rocoses. Es transmet a través d’una paparra (que pot  ser  de  diferents  espècies)  que  conté  molta  quantitat  de  bacteri  al  seu  interior  i  és  capaç  de  transmetre’l a la seva descendència. Un cop inoculat, el bacteri es replica a l’endoteli vascular.   SÍMPTOMES:  Es propaguen per tot el cos:  ‐ Eritema:  primer apareix  a les extremitats, després passa al tronc i per  últim, es  transforma en petèquies en el 90% dels casos.  MICROBIOLOGIA II  ‐   LABRAT  Complicacions  vasculars,  respiratòries,  gastrointestinals:  apareixen  en  major  freqüència en persones no afectades per l’eritema, ja que no s’haurà pogut fer un  diagnòstic. No es pot aplicar tractament en aquesta fase.  TRACTAMENT:  El  tractament  es  fa  amb  tetraciclines  i  cloramfenicol.  També  cal  una  ràpida  extracció  de  les  paparres com a prevenció.  →    R.akari:  És  l’agent  causal  de  la  verola  rickettsial,  que  produeix  unes  lesions  iguals  a  les  de  la  verola.  Aquestes són una petites butllofes a la pell que evolucionen de diferents maneres. La malaltia  es transmet a través d’àcars que parasiten diferents rosegadors, que faran de reservori.  És una malaltia majoritàriament benigna, en la que poden diferenciar varies etapes:  1. Lesió  local  a  la  zona  de  picada,  que  acaba  evolucionant  en  llaga.  Al  final  es  cura  i  desapareix.  2. Es produeix una pujada sobtada de la temperatura corporal (agulla de febre), juntament  amb mal de cap i miàlgies. Al cap de 2 dies surten tot de butllofes per tot el cos, que  evolucionaran formant una crosta i desapareixeran després d’un parell de setmanes.  TRACTAMENT:  És una malaltia sense complicacions, que no requereix d’antibiòtics pràcticament (tetraciclines  en algun cas).  →    R.conorii:  És la única rickèttsia que trobem en la nostra àrea d’influència (països mediterranis). És l’agent  causal de la febre botonosa, transmesa a través de la paparra del gos (reservori).  SÍMPTOMES:  ‐ Lesió cutània a la zona de la picada: poc a poc va desapareixen.  ‐ Febre alta (40ºC)  ‐ Eritema: primer apareix a les extremitats i després s’escampa pel tronc. Apareix 2  dies després de l’inici de la febre i desapareix.  Algunes persones poden patir complicacions com alteracions del SNC (meningoencefalitis), al  ronyó (insuficiència renal) o patir una fallada multiorgànica.  MICROBIOLOGIA II    LABRAT  →    R.sibirica, R. australis i R.japonica:  Són rickèttsies de distribució local, transmeses a través de paparres.   TIFUS EPIDÈMIC O EXANTEMÀTIC:  →    R.prowazekii:  És l’agent causal del tifus epidèmic, un acompanyant habitual de catàstrofes i guerres, on les  persones conviuen en estret contacte i amb males condicions higièniques. Es transmet a través  del poll. El MO es troba als seu interior i s’excreta a l’exterior a través de les seves femtes, on es  manté infecciós. Les persones, en rascar‐se, es pot contaminen degut a l’entrada del MO per  petites ferides que es produeixen.  SÍMPTOMES:  Després d’un període d’incubació d’1 setmana, a pareixen els primer símptomes:   ‐ Febre alta  ‐ Mal de cap  ‐ Miàlgies  ‐ Eritema: apareix després de 7 dies de febre i s’estén per tot el cos. Comença pel  tronc i es va estenen cap a les extremitats. Acabarà donant lloc a petèquies.  Poden aparèixer complicacions que afectin al SNC o al cor.  Quan els símptomes de la malaltia desapareixen, els bacteris no s’eliminen totalment. Després  d’un gran període sense símptomes (anys), es pot donar una reactivació sense causa aparent,  anomenada febres de Brill Zinser. En el rebrot, només es dóna febre més suau que la inicial,  sense aparició d’eritema.  TRACTAMENT:  El  tractament  consta  de  tetraciclines  i  cloramfenicol.  Existeix  una  vacuna  que  només  es  recomana en persones de risc.   La recuperació sol ser d’uns 8 mesos més o menys. El grau de mortalitat varia segons la persona,  però en epidèmies, hi pot haver entre un 60 i un 70% de mortalitat.  →    R.typhi:  És l’agent causal del tifus de la rata o tifus endèmic. Es transmet a través de puces que parasiten  les rates (reservori).   MICROBIOLOGIA II    LABRAT  És  una  malaltia  típica  de  països  on  les  rates  es  poden  trobar  en  contacte  freqüent  amb  les  persones. El bacteri surt a l’exterior a través de les femtes de la puça.  SÍMPTOMES:  Els símptomes són febre, mal de cap, miàlgies i una erupció del tronc cap a les extremitats. És  més  benigna  que  les  altres,  ja  que  la  mortalitat  és  molt  baixa  i  no  hi  ha  pràcticament  complicacions.  II. Gènere Orientia:     →    O.tsutsugamushi:  És l’agent causal de les febres de Tsutsugamushi o tifus Scrub. Afecta la zona del Japó i dels  països del sud‐est asiàtic. Es transmet a través d’un àcar que pot parasitar diferents rosegadors  (reservori), i que el transmetran a l’home.  SÍMPTOMES:  ‐ Lesió a la zona de la picada: es produeix inicialment.  ‐ Febre: en un 50 o 60% dels casos hi ha una febre suau, que va pujant a poc a poc  fins a ser alta.  ‐ Miàlgia   ‐ Mal de cap  ‐ Erupció cutània: apareix al cap de 5 dies de la infecció.  És més suau que el tifus de la rata, però hi pot haver complicacions al fetge i la melsa.  4.3.FAMÍLIA Ehrlichiaceae:   I. Gènere Ehrlichia:  Format per bacteris intracel∙lulars que parasiten els leucòcits per endocitosi. Creixen dins d’una  vesícula endosomal, que unida a un fagosoma donarà lloc a una mòrula plena de bacteris. Els  bacteris  es  mantenen  en  les  mòrules  fins  que  la  cèl∙lula  es  lisa  i  s’excreten  a  l’exterior.  Són  gramnegatius, aerobis, que no poden créixer en medis de laboratori ni en cultius cel∙lulars, cosa  que en dificulta el coneixement. Els podem classificar segons la homologia genètica dels àcids  nucleics:      MICROBIOLOGIA II    LABRAT  →    E.chaffeensis:  És l’agent causal de la erliquiosi monocítica humana, que es transmet a humans a través de  paparres.  És  comú  en  regions  dels  EUA.  És  una  malaltia  similar  a  la  febre  de  les  muntanyes  rocoses, però en aquest cas l’eritema només apareix en un 20% de les persones afectades. Com  a resultat de la destrucció dels leucòcits, es dona una disminució d’aquestes cèl∙lules a la sang  (leucopènia). Si no es tracta té una mortalitat d’un 5%.  →    E.equi:  És l’agent causal de la erliquiosi granulocítica. Afecta a animals domèstics i salvatges, però pot  passar a l’home. Transmissió a través de la paparra del cérvol o del gos. Produeix símptomes  similars a l’anterior, però amb una taxa de mortalitat del 10%.  →    E.sennetsu:  És l’agent causal de la febre sennetsu. Afecta a països del sud est asiàtic i al Japó.  SÍMPTOMES:  Presenta una simptomatologia similar a la de la mononucleosis (febre, cansament molt marcat  i  alteracions  al  fetge  i  la  melsa).  Quan  hi  ha  alteracions  hepàtiques,  hi  ha  un  augment  de  transaminases i altres marcadors del fetge. Està associada a la ingesta d’aigua o peix cru. No es  coneix al 100% el vector, però es podria tractar de trematodes paràsits.   ORDRE RHIZOBIALS (rizobis):  4.4.FAMÍLIA Bartonallaceae:  Paràsits intracel∙lulars facultatius dels eritròcits de l’home i d’altres vertebrats. Es poden cultivar  en medis sintètics amb sang i sèrum. Són bacils gramnegatius pleomòrfics (tenen formes molt  diverses), fet que indica que tenen un mal creixement en aquell medi. Es transmeten per vectors  artròpodes. Com a conseqüència del creixement en eritròcits, les malalties que provoquen van  acompanyades d’anèmies.  I. Gènere Bartonella:   →    B.bacilliformis:  És l’agent causal de la febre Oroya o malaltia de Carrión, que té diferents fases: pot ser una  malaltia sistèmica o crònica (berruga peruana). És una malaltia molt antiga, trasnmesa a través  de mosquits del gènere Phlebotomus. Carrión va relacionar ambdues malalties, i per fer‐ho, es  va injectar ambdues malalties per veure’n la relació de símptomes.  MICROBIOLOGIA II    LABRAT  És  una  malaltia  febril,  transmesa  per  mosquits  i  acompanyada  d’una  anèmia  severa.  Els  símptomes comencen a aparèixer després d’unes setmanes de la inoculació (i d’una setmana  d’incubació) i es mantenen durant uns dies. La taxa de mortalitat és de 20‐30% si no es fa un  tractament amb tetraciclines i cloramfenicol.  →    B.quintana:  És l’agent causal de la febre quintana o febre de les trinxeres. Sol aparèixer quan hi ha grans  cúmuls de persones sense cap mesura higiènica i és transmesa pel poll. És una malaltia febril  suau que es presenta en períodes de 5 dies, intercalant períodes de calma.  4.5.FAMÍLIA Brucellaceae:  I. Gènere Brucella:  Format  per  bacils  molt  petits,  gramnegatius,  aerobis  i  que  creixen  millor  al  laboratori  en  atmosferes  enriquides  amb  un  5‐10%  de  CO2.  Són  patògens  intracel∙lulars  facultatius,  que  s’aïllen  associats  a  les  mucoses  de  diferents  mamífers,  no  tenen  vida  lliure.  Produeixen  infeccions genito‐urinàries en alguns animals i poden passar a l’home (zoonosis), donant lloc a  avortaments i esterilitat. Es donen en països poc desenvolupats.  →    B.melitensis:  En els casos més greus, causa brucel∙losi o febres de malta o febres ondulants. Afecta diversos  animals (cabres) i a l’home, per ingesta d’animals, per contacte o a través de ferides.  SÍMPTOMES:  Primer hi ha un període d’incubació, d’entre 1 i 2 setmanes. Posteriorment apareix:  ‐ Febre alta   ‐ Mal de cap molt fort  ‐ Dolor a l’esquena i articulacions  ‐ Cansament  Si la malaltia no es tracta, els símptomes poden durar fins a 4 setmanes, després de les quals  moltes persones curen espontàniament. La resta de persones tenen períodes febrils ondulants,  en intervals cada 10 dies. Es produeix anèmia. Si els símptomes persisteixen períodes llargs (1  any), es poden arribar a causar lesions com artritis o meningitis.   TRACTAMENT:  Amb antibiòtics com doxiciclina i rifampicina.  MICROBIOLOGIA II    LABRAT  →    B.abortus:  Afecta les vaques i pot passar a l’home, produint una malaltia similar a la brucel∙losi i, en algun  cas, malalties subclíniques.  →    B.suis:  Afecta  el  porc  i  pot  passar  a  l’home,  provocant  infeccions  suaus  però  que  poden  passar  a  cròniques amb freqüència.  →    B.canis:   Afecta el gos i pot passar a l’home. És la menys freqüent i més suau.      ...

Tags:
Comprar Previsualizar