Seminari 1 - Dret Processal (2017)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Procesal I
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 24/09/2017
Descargas 2
Subido por

Descripción

Seminario 1 de la asignatura de Derecho Procesal de la UPF.

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ AL DRET PROCESSAL ACTIVITAT 1. LA DEFENSA Curs 2016/2017 Professor: Ramon Escaler Bascompte Grup 3 – Subgrup 301 Júlia Arbós Aguilar 1. Indica almenys tres diferències entre els Advocats i els Advocats de l’Estat.
D’entrada, tant l’Advocat professional com l’Advocat de l’Estat necessiten tenir el títol de graduat en Dret per poder exercir com a tal. No obstant això, trobem la primera diferència en què l’Advocat professional necessitarà tenir un títol de màster en Advocacia per poder exercir i estar col·legiat dins un Col·legi d’Advocats, mentre que l’Advocat de l’Estat haurà de superar una selecció mitjançant un concurs-oposició entre llicenciats en dret.
A banda d’això, l’Advocat de l’Estat és qui representa i defensa l’Estat, els organismes autonòmics, els òrgans constitucionals i, en general, els diversos nivells de l’administració pública davant els tribunals de justícia. Segons l’art. 551 LOPJ: “La representación y defensa del Estado y de sus organismos autónomos, así como la representación y defensa de los órganos constitucionales cuyas normas internas no establezcan un régimen especial propio, corresponderá a los Abogados del Estado integrados en el Servicio Jurídico del Estado. Los Abogados del Estado podrán representar y defender a los restantes organismos y entidades públicos, sociedades mercantiles estatales y fundaciones con participación estatal, en los términos contenidos en la Ley 52/1997, de 27 de noviembre, de Asistencia Jurídica al Estado e Instituciones Públicas y disposiciones de desarrollo.” A més a més, quan es tracti d’un litigi de caràcter penal, el sistema ni tan sols tindrà en compte el nivell econòmic del ciutadà demandant: li posarà al seu servei un Advocat de l’Estat gratuït i el demandant haurà d’acceptar-lo. Quan es tracti d’altres qüestions, el sistema li posarà al servei un Advocat de l’Estat a aquells ciutadans que no disposin de suficients recursos econòmics per a contractar a un advocat. També hi ha algunes excepcions per determinades circumstàncies: per exemple, es reconeix el dret immediat a l’Advocat de l’Estat quan la víctima ha sofert violència de gènere, de terrorisme, als menors d’edat, a les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental quan siguin víctimes d’abús o maltractament i a aquells que, a causa d’un accident, acreditin seqüeles permanents que els impedeixin totalment la realització de les tasques d’ocupació laboral o professional habituals.
En canvi, l’Advocat professional defensarà aquelles persones que puguin disposar de suficients recursos per a permetre-se’l, i per tant tindrà la possibilitat d’escollir-lo.
Finalment, com a tercera diferència podem dir que, quan un advocat exerceix de manera lliure, pot fixar ell mateix la seva política de preus, amb llibertat i d’acord amb les regles de competència de mercat. En canvi, un advocat de l’Estat no pot fer-ho perquè la seva assistència és gratuïta respecte al client a qui està defensant, sempre i quan no s’hagi establert cap tipus de contracte que digui el contrari.
2. Imagina’t que ja han passat 4 anys i has superat la darrera assignatura que et quedava per a acabar el Grau en Dret a la UPF.
Ø Quins requisits hauràs de complir per a poder exercir com a advocat? Per l’ingrés a l’advocacia a Espanya es requereix acreditar com a condicions generals d’aptitud, en primer lloc, tenir la nacionalitat espanyola o la d’algun altre Estat membre de la Unió europea. També s’ha d’haver assolit la majoria d’edat i no estar sotmès a causa d’incapacitat.
A més a més cal de tenir el títol de graduat en Dret o tenir un títol estranger homologable, i des de l’any 2011, que es quan va entrar en vigor la reforma de la Llei 34/2006, del 30 d’octubre, amb el Real Decret 775/2011 i el posterior Real Decret 150/2014, també és necessari un màster o postgrau obligatori impartit en una Universitat o en una Escola de Pràctica Jurídica acreditada. En aquest curs s’imparteixen coneixements teòrics específics i pràctiques externes tutelades en despatxos d’advocats.
3. Llegeix el supòsit de fet i contesta les qüestions proposades: Els srs. Soler es disposaven a gaudir del seu sopar a la seva terrassa del seu apartament de Calvià quan literalment els hi va caure la paret de l’edifici contigu al damunt. Sortosament no van patir danys personals greus, encara que el sostre del seu àtic va quedar molt malmès. Els srs. Soler contracten els serveis d’un arquitecte per esbrinar les causes del sinistre. L’arquitecte dictamina que les obres d’enderrocament i rehabilitació que s’estan portant a terme a l’edifici del costat són les responsables del sinistre.
a) ¿Seria possible solventar el problema acudint a un arbitratge? Seria possible en la mesura en què les dues parts estiguessin disposades a sotmetre’s a arbitratge, ja que en aquest cas estaríem parlant de matèria laboral, la qual cosa no implica la intervenció del ministeri fiscal en el litigi com a part: el conflicte serà entre individus que hauran d’estar d’acord en solucionar-lo a través de l’arbitratge.
b) En cas afirmatiu, faria falta advocat i procurador? Qui els paga? Seria obligatòria l’assistència d’un advocat i procurador sempre i quant en el procés judicial no se superin els 2000 euros, segons la Llei 1/2000 d’Enjudiciament Civil1. Les despeses quant al servei de l’advocat i el procurador aniran a càrrec de les dues parts que intervinguin en el litigi. No obstant això, un cop resolt el conflicte, la part guanyadora podrà reclamar a l’altra part que es faci càrrec de les despeses que hi hagi hagut en matèria de procés d’arbitratge i també d’advocats i procuradors.
Descartada la solució extrajudicial, els srs. Soler presenten una demanda de danys i perjudicis dirigides contra l’Arquitecte de les obres, l’empresa constructora “CONSTRUCCIONS CALVIÀ” i l’empresa promotora, tot reclamant la suma de 50.000 euros, que és la suma que es preveu que costarà la reconstrucció de la teulada així com els desperfectes causats.
a) Són obligatoris l’advocat i el procurador en aquest litigi (veure arts. 23 i ss. LEC)? Sí que ho són, perquè segons l’art. 23 sobre la intervenció del procurador de la LEC i l’art 31. sobre la intervenció de l’advocat de la mateixa llei, si la suma supera els 2000 euros i s’ha efectuat per raó de quantia serà obligatori l’advocat i també el procurador.
b) L’advocat de confiança de l’empresa constructora “CONSTRUCCIONS CALVIÀ” està col.legiat al ICAB. Tenint en compte que el plet tindrà lloc a Palma de Mallorca, ha de col·legiar-se l’esmentat lletrat a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, o pagar alguna quota a l’esmentat Col·legi, per tal de poder intervenir davant els Jutjats de Palma? Mitjançant la suspensió de determinats articles de l’Estatut particular de l’Iltre.
Col·legi d’Advocats de Balears, es va modificar la llei 2/1974 de 13 de febrer per adaptar-la a la Llei 17/2009 de 23 de novembre, de tal manera que va quedar en suspensió el següent article (art. 15.2): “Para actuar profesionalmente en el ámbito territorial de un Colegio diferente de aquel al que se estuviera incorporado, el Abogado deberá obtener para cada asunto certificado y registro de la comunicación de actuación profesional, con los requisitos y formas que determine el Consejo General de la Abogacía Española, todo ello sin perjuicio de los convenios intercolegiales que puedan establecerse.” 1 Llei 1/2000 d’Enjudiciament Civil, art. 23: Intervención del procurador, p.2, segons la qual: “En los juicios verbales cuya determinación se haya efectuado por razón de la cuantía y ésta no exceda de 2.000 euros, y para la petición inicial de los procedimientos monitorios, conforme a lo previsto en esta Ley.” De la Llei 17/2009 de 23 de novembre sobre el lliure accés a les activitats de servei i el seu exercici, trobem que l’art. 4.2 de la llibertat d’establiment dels prestadors de serveis diu que: “Cualquier prestador establecido en España que ejerza legalmente una actividad de servicios podrá ejercerla en todo el territorio nacional.” Però el tercer article ens diu que aquest punt no s’aplicarà en cas que la comunitat, en aquest cas, la Balear, tingui una normativa comunitària concreta que el contradigui. Per tant haurem de buscar la resposta al Col·legi d’Advocats de les Illes Balears. L’art. 11 de l’Estatut de l’ICAIB diu que la incorporació al Col·legi d’Advocats de les Balears exigirà uns requisits, que són els estàndards per a poder exercir com a advocat en qualsevol part del territori espanyol i també uns d’exclusius: “e) Formalizar el ingreso en la Mutualidad General de la Abogacía, Mutualidad de Previsión Social a prima fija o en el régimen especial de Trabajadores Autónom6s de la Seguridad Social, o en el Régimen General, en los casos previstos en el art. 25.4 del presente estatuto.” c) Un cop presentada la demanda, el jutjat no l’admet fins que la part actora no faci la designa apud acta al seu procurador.
Ø Què es una designa apud acta i com es fa? L’apud acta fa referència a les actuacions judicials que consten en acta unida a l’expedient del qual es tracta. Així, el poder per a plets a favor d’un procurador atorgat davant el secretari del jutjat o tribunal que coneix l’assumpte litigiós es denomina poder apud acta. Dit d’una altra manera és quan el client li atorga la representació al procurador.
Ø Quina altra forma existeix per tal d’atorgar la representació a un procurador? Aquest atorgament es pot fer de manera que el procurador tingui facultats de representació en qualsevol procediment judicial, el poder general per a plets, o be amb el poder especial per a plets.
Ø Assenyala les diferències entre una i altra forma.
La diferència es troba, segons l’art. 25.2 de la LEC2 en què es precisa de poder especial per a la renúncia, transacció, desistiment, violació, arbitratge i altres actuacions que puguin comportar sobreseïment del procés per satisfacció extra processal o per desaparició sobrevinguda de l’objecte.
d) A l’audiència prèvia del judici, compareix l’advocat de l’arquitecte i el seu procurador, però no el seu client. El jutge té a la part per incompareguda a l’audiència prèvia (veure art. 414 LEC) i no deixa parlar a l’advocat ni, per tant, proposar prova. Pot l’advocat de l’arquitecte recórrer aquesta resolució? Amb quin argument? Sí que pot, ja que segons l’art. 414.2 LEC: “Las partes habrán de comparecer en la audiencia asistidas de abogado.
Al efecto del intento de arreglo o transacción, cuando las partes no concurrieren personalmente sino a través de su procurador, habrán de otorgar a éste poder para renunciar, allanarse o transigir. Si no concurrieren personalmente ni otorgaren aquel poder, se les tendrá por no comparecidos a la audiencia.” Per tant l’advocat pot recórrer aquesta solució amb l’argument de que el client ha atorgat la representació o poder especial al procurador.
e) L’advocat de la part actora proposa com a prova documental el dia de l’audiència prèvia uns mails que havia intercanviat amb un dels advocats contraris, on es parlava d’un possible pacte ¿és admissible aquesta prova? La prova serà admissible però la part contraria tindrà l’opció de pronunciar-se sobre els documents que es presentin, segons l’art. 427.1 LEC3 sobre la posició de les parts davant els documents i els dictàmens presentats.
2 Art. 25.2 LEC sobre el poder general i el poder especial: “2. Será necesario poder especial: 1.º Para la renuncia, la transacción, el desistimiento, el allanamiento, el sometimiento a arbitraje y las manifestaciones que puedan comportar sobreseimiento del proceso por satisfacción extraprocesal o carencia sobrevenida de objeto.
2.º Para ejercitar las facultades que el poderdante hubiera excluido del poder general, conforme a lo dispuesto en el apartado anterior.” 3 Art 427.1 LEC sobre la posició de les parts davant els documents i els dictàmens presentats: “En la audiencia, cada parte se pronunciará sobre los documentos aportados de contrario hasta ese momento, manifestando si los admite o impugna o reconoce o si, en su caso, propone prueba acerca de su autenticidad.” f) El dia del judici, l’advocat de l’empresa constructora no va comparèixer. El judici es celebra igualment i es dicta sentència en primera instància en que es condemna a l’empresa constructora al pagament de 50.000 euros més costes i absol a la resta de codemandats sense imposició expressa de les costes en relació als codemandants absolts.
Ø Resulta que l’advocat no va comparèixer perquè el procurador li notifica malament el dia i l’hora. És correcta la decisió del jutge? Es podria recórrer? Amb quin argument? Podria l’empresa constructora exigir algun tipus de responsabilitat al seu advocat i procurador? ¿de quin tipus? La decisió del jutge seria correcta i no es podria recórrer, ja que segons l’art. 26.2 de la LEC sobre els deures del procurador: “A transmitir al abogado elegido por su cliente o por él mismo, cuando a esto se extienda el poder, todos los documentos, antecedentes o instrucciones que se le remitan o pueda adquirir, haciendo cuanto conduzca a la defensa de los intereses de su poderdante, bajo la responsabilidad que las leyes imponen al mandatario.” L’argument utilitzat hauria d’utilitzar-se a través del contingut d’aquest article, posant l’accent al fet que un dels deures que té el procurador és el de transmetre a l’advocat totes les instruccions que pugui adquirir. L’empresa, per tant, sí que pot exigir-los responsabilitats, tal com es reflecteix en l’art. 26.3 de la LEC, anteriorment citat.
Ø Si resulta que l’advocat no va comparèixer per una tallada de llum a l’aeroport del Prat, el matí del mateix judici. És correcta la decisió del jutge? Es podria recórrer? Amb quin argument? (veure art. 183 LEC) En aquest la decisió del jutge no seria correcta ja que, segons l’art. 183.2 de la LEC: “Cuando sea el abogado de una de las partes quien considerare imposible acudir a la vista, si se considerase atendible y acreditada la situación que se alegue, el Secretario judicial hará nuevo señalamiento de vista.” Per tant el jutge hauria d’esperar a que el Secretari judicial fes un nou senyalament de vista per poder celebrar el judici i dictar sentència, ja que seria reconegut el dret de l’advocat a no poder ser-hi a causa d’una tallada de llum a l’aeroport, fet sobre el qual no pot fer cap cosa possible per solucionar-lo.
Ø I si qui no compareix és el procurador sense causa justificada? També s’entén com incompareguda la part? (veure STS de 15 de juny de 2016, en relació art.
553 LOPJ) Si qui no compareix és el procurador i a més sense causa justificada, s’entendria com a culpa del procurador la seva incompareixença segons l’art. 553.2 LOPJ: “Los abogados y procuradores serán también corregidos disciplinariamente por su actuación ante los juzgados y tribunales: 3.º) Cuando no comparecieren ante el tribunal sin causa justificada una vez citados en forma.” Tot i que el procurador no hi assisteixi i això es produeixi de manera injustificada, i tot i que tingui conseqüències negatives sobre la seva persona, la part continuarà sent compareguda mentre el client hi fos present.
g) Un cop obtinguda la sentència de primera instància, l’advocat de l’empresa constructora renuncia a continuar la tramitació del plet per discrepàncies amb el seu client, ja que l’advocat creu que no val la pena recórrer en apel·lació mentre que el client vol interposar recurs. Pot l’advocat renunciar a continuar portant la defensa del seu client? L’advocat podrà renunciar injustificadament a la defensa o representació que exerceix en un judici dins dels set dies anteriors a la celebració d’aquest, segons l’art. 553 LOPJ. No obstant això, l’advocat podrà abstenir-se o acabar la seva intervenció si sorgeixen discrepàncies entre ell i el seu client. A més a més, l’advocat que renunciï a la defensa del seu client haurà de realitzar els actes necessaris per a evitar la indefensió del seu client.
4. Llegeix el supòsit de fet i contesta les qüestions proposades: El sr. Pedro Listón, ciutadà español, aprofita la caiguda de les parets per entrar a robar material de construcció, fet pel que es detingut “in fraganti” aquella mateixa nit. El Sr. Pedró Listón, ciutadà español, treballa de paleta en una altra empresa constructora, amb un sou mitjà de 900 euros mensuals.
a) Té el Sr. Listón dret a un advocat d’ofici? Podrà sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta o tindrà dret a la mateixa sense necessitat d’acreditar insuficiència de recursos? Es tracta d’un robatori, és a dir, un delicte, per la qual cosa serà jutjat en l’àmbit penal. Quan es tracta de valors tutelats penalment, l’Estat adjudica un advocat gratuïtament independentment de la seva condició. A més a més, si el seu sou mitjà és de 900 euros mensuals, i independentment de que tingui família o que visqui sol, tindrà dret, per insuficiència de recursos, a disposar d’assistència jurídica gratuïta, ja que el seu sou no supera el màxim en què se’n pot disposar.
b) L’empresa Construccions Calvià es troba afectada per la crisi immobiliària i sol·licita el benefici d’assistència jurídica gratuïta per a poder actuar com a part.
Pot una societat ser titular del benefici d’assistència jurídica gratuïta? Una societat pot ser-ne titular però té més limitacions que una persona física.
Segons l’art. 2.2 LAJG: “Las siguientes personas jurídicas cuando acrediten insuficiencia de recursos para litigar: 2. Fundaciones inscritas en el Registro Público correspondiente.” És a dir, en aquest cas l’empresa hauria d’estar inscrita al Registre Públic corresponent i poder acreditar que realment necessita disposar d’assistència jurídica gratuïta perquè no pot se la pot permetre.
Però aquesta no és la única manera en què una societat pot beneficiar-se d’assistència jurídica gratuïta. Segons aquesta mateixa llei: “1. Asociaciones de utilidad pública, previstas en el artículo 32 de la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del Derecho de Asociación” I l’art. 32 de la Llei Orgànica reguladora de Dret d’Associació diu que podran ser declarades d’associacions d’utilitat pública aquelles associacions que: “Que sus fines estatutarios tiendan a promover el interés general, en los términos definidos por el artículo 31.3 de esta Ley, y sean de carácter cívico, educativo, científico, cultural, deportivo, sanitario, de promoción de los valores constitucionales, de promoción de los derechos humanos, de víctimas del terrorismo, de asistencia social, de cooperación para el desarrollo, de promoción de la mujer, de promoción y protección de la familia, de protección de la infancia, de fomento de la igualdad de oportunidades y de la tolerancia, de defensa del medio ambiente, de fomento de la economía social o de la investigación, de promoción del voluntariado social, de defensa de consumidores y usuarios, de promoción y atención a la personas en riesgo de exclusión por razones físicas, sociales, económicas o culturales, y cualesquiera otros de similar naturaleza.” Per tant, també poden disposar-ne aquelles associacions que compleixin algun dels requisits disposats en aquest article i que, a més a més, acreditin no disposar de prou recursos per permetre’s l’assistència jurídica.
c) Qui pot ser designat advocat d’ofici (conforme el reglament del ICAB)? Com es designa l’advocat d’ofici? Pot l’advocat designat no acceptar un cas d’ofici? Es pot canviar l’advocat d’ofici per un de lliure elecció? Conforme el reglament del ICAB, més concretament a l’art. 2 del Reglament del Servei de Defensa d’Ofici i Assistència Jurídica Gratuïta, la incorporació al Servei de defensa d’ofici té caràcter voluntari, i s’hi poden integrar els col·legiats que es trobin al corrent en les seves obligacions col·legials i en l’exercici ple dels seus drets i de la capacitat funcional per a l’exercici de la defensa d’ofici i que reuneixin els requisits exigits per la normativa vigent. Aquests requisits són els següents: 1. Estar col·legiat/da a l’Iltre. Col·legi d’Advocats de Barcelona com a exercent.
2. Tenir despatx obert a la zona geogràfica on es pretén actuar.
3. Acreditar haver exercit durant un mínim de tres anys abans de la inscripció en la matèria en la que es vol inscriure.
4. Haver superat els cursos de l’Escola de Pràctica Jurídica o curs equivalent degudament homologat pel Consell de col·legis de Catalunya o curs especialitzat equivalent.
5. No incórrer en causa d’incompatibilitat, contingudes en l’art. 6 del present reglament.
6. Trobar-se al corrent del pagament de les quotes col·legials.
7. No estar subjecte a sanció disciplinària o mesura cautelar.
8. No patir cap malaltia ni tenir cap limitació física o psíquica incompatible amb les funcions corresponents a l’exercici de l’advocacia.
En l’art. 4, a més a més, s’hi regulen altres requisits específics.
L’advocat d’ofici es designa a través dels Serveis d'Orientació Jurídica, on es tramita l'adjudicació d'un lletrat; si al ciutadà no se li concedeix la justícia gratuïta haurà d'abonar les despeses que es derivin de la intervenció legal. El procediment dependrà de si l’individu o societat que el sol·licita compleix els requisits que se li demanen.
L’advocat d’ofici, segons l’art.13.3 del Codi Deontològic, l’advocat tindrà plena llibertat per rebutjar o acceptar l’assumpte que sol·liciti la seva intervenció sense necessitat de justificar la seva decisió. El mateix contingut, o molt similar, el trobem a l’art. 26 de l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola, però en els dos casos la renúncia a defensar al client no ha de produïr-li a aquest indefensió.
El client ha de manifestar que no desitja ser defensat pel seu advocat, especialment si és d’ofici, almenys set dies abans del judici. No és pròpiament una renúncia, però tot i així els Tribunals poden fer cas omís de la voluntat del defensat, i en aquest cas es vulneraria el dret a un procés just, i a més a més suposaria una vulneració de l’art. 6.3 del Conveni de Roma l ‘art. 14.3 d) del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que consagren que tot acusat té, com a mínim, dret a defendre’s per ell mateix, o a sol·licitar assitència d’un defensor de la seva elecció. La preferència que es té és la d’atogar la defensa de lliure elecció davant la designació d’ofici.
Bibliografia Pregunta 1 · RAMOS MÉNDEZ, Francisco. El sistema processal español, Ed. Atelier, 10ª edició, 2016. Tema 5: La defensa (p. 119).
· RAMOS MÉNDEZ, Francisco. El sistema processal español, Ed. Atelier, 10ª edició, 2016. Tema 5: La defensa (p. 123).
· RAMOS MÉNDEZ, Francisco. El sistema processal español, Ed. Atelier, 10ª edició, 2016. Tema 5: La defensa (p. 113).
Pregunta 2 · RAMOS MÉNDEZ, Francisco. El sistema processal español, Ed. Atelier, 10ª edició, 2016. Tema 5: La defensa (p. 107).
· Boletín Oficial del Estado, Ley 34/2006 de 30 de octubre, sobre el acceso a las profesiones de Abogado y Procurador de los Tribunales y posteriores reformas, Real Decreto 775/2011, de 3 de junio, y Real Decreto 150/2014, de 7 de marzo.
Pregunta 3 a) i b): · RAMOS MÉNDEZ, Francisco. El sistema procesal español, Ed. Atelier, 10ª edició, 2016. Tema 2: Las alternativas.
· Boletín Oficial del Estado, Ley 60/2003 de 23 de diciembre, sobre arbitraje.
c): · Gencat, Administració de justícia de Catalunya. Data d’actualització: 11/07/2016.
http://administraciojusticia.gencat.cat/ca/serveis_als_ciutadans/administracio _electronica/tramits_i_gestions/cita_previa/apud_acta/ · PARIAS, Juan. Garanley abogados, Apoderamiento del procurador: el apud acta.
Data de publicació: 11/03/2015.
http://garanley-abogados.com/apoderamiento-procurador-poder-apud-acta/ d): · Boletín Oficial del Estado, Ley del Enjuiciamiento Civil, art. 414.2.
e): · Boletín Oficial del Estado, Ley del Enjuiciamiento Civil, art. 427.1.
f): · Boletín Oficial del Estado, Ley del Enjuiciamiento Civil, arts. 26.2 y 26.3.
g): · GARCÍA, Eduardo; ALONSO, David y GONZÁLEZ, Alberto. Economist & Jurist, ¿Cuándo puede un abogado renunciar a la defensa de su cliente? Data de publicació: 2016.
http://www.economistjurist.es/articulos-juridicos-destacados/cuando-puedeun-abogado-renunciar-a-la-defensa-de-su-cliente/ · RAMOS MÉNDEZ, Francisco. El sistema procesal español, Ed. Atelier, 10ª edició, 2016. Tema 5: La defensa (p.122).
Pregunta 4 · Reglament del Servei de Defensa d’Ofici i Assistència Jurídica Gratuïta del ICAB (DOGC nº5865, de 26-4-2011).
· Estatuto General de la Abogacía Española, art. 26.1 · · · Abogacía Española, Código Deontológico. Art. 13 sobre las Relaciones con los clientes.
Convenio de Roma, Art 6.3.
Pacto Internacional de Derechos Civiles i Políticos, art. 14.3 · SÁNCHEZ STEWART, Nielson. Informativo jurídico. Rechazo a la defensa (objeción de conciencia). Data de publicació: 22/06/2015.
http://informativojuridico.com/rechazo-de-la-defensa-objeci%C3%B3n-deconciencia ...

Tags: