Funcions cognitives superiors (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Funció del cos humà
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 19/09/2014
Descargas 37

Vista previa del texto

Funcions cognitives superiors.
1. Introducció.
Es considera que tenim unes àrees especifiques especialitzades per dur a terme aquestes funcions que són molt complexes, però aquestes ho són gràcies a la integració d’informació d’altres zones cerebrals i que al seu torn influeixen en altres.
 Funcions cognitives estan localitzades en àrees especifiques però es fonamental la INTEGRACIÓ de la informació de diferents àrees corticals.
En l’ésser humà en evolucionar, es provoca un augment del neocòrtex (més capes) i augment de la substancia blanca, de manera que s’augmenta la capacitat d’integrar.
2. Organització funcional de la percepció i el moviment.
Tenim un estímul sensorial, que de forma unimodal (únicament un tipus d’estímul) i arriba a una zona posterior on es produeix la percepció d’aquesta (zones posteriors). Posteriorment es podrà efectuar un procés multimodal de forma que s’associa amb altres estímuls sensorials (zones anteriors). Aquesta zona tindrà una part executora que enviarà la informació a les zones executives, les premotores.
És important que hi hagi un processament de els estímuls sensorials que finalment provoquin una acció per part de la persona. Una acció que serà planificada de forma senzilla o complicada. Aquesta part és creada per les zones premotores, que finalment enviaran la seva informació al còrtex primari motor que serà l’encarregat de dur a terme l’acció.
Les àrees que van a la zona del temporal inferior, són molt importants en el reconeixement de l’àrea visual. Àrees de reconeixement que ens informen d’allò que veiem. Si tenim lesió en aquesta zona, la persona veurà les coses però no sabrà el que veu, agnòsia visual.
Per una altra banda, tenim una segona via per el temporal mig i parietal que ens localitza la zona en la qual es troba allò que veu. Si una persona es lesiona aquesta zona, és capaç de veure un objecte, el reconeix, però no pot localitzar-lo.
(processos similars amb altres sensibilitats) Es tracta d’àrees de percepció. I finalment localitzarem les àrees perceptives associatives entre les grans àrees de percepció primàries i secundàries. De manera que rebrà la informació de les diferents àrees.
Existeix una altre àrea, la límbica. Aquesta és una àrea d’associació on es creen les emocions.
En últim punt, localitzem el còrtex executiu (àrees premotores) a la zona prefrontal. Que recollirà la informació de les àrees d’associació i enviarà l’acció al còrtex motor primari.
L’àrea de Broca ens dona el component motor del llenguatge i el Wernique és l’àrea que dona significat al llenguatge. De manera que el segon es troba entre l’auditiva i la visual (zona d’associació); i la primera es troba en zona frontal, àrea executiva. Es necessiten projeccions entre aquestes dues àrees.
En resum, els nostres circuits del sistema nerviós central no són unidireccional; sinó que s’influeixen uns entre els altres.
2.1. Àrees associatives.
Diferenciem dues àrees associatives: - Infrerotemporal: reconeixement de la imatge, posar nom a les coses.
Parietal: estratègicament entre els sensorial i el somatosensorial, de manera que té interacció entre la somestèsia i la visualització. Molt relacionada amb la percepció del propi cos i de la situació del mateix respecte el ambient.
La percepció del hemicos dret és contra lateral i gual que la visió. De manera que el parietal dret, serà el dominant i ens integrarà les dues zones.
Si tenim una lesió del còrtex parietal esquerra, es pot compensar en no ser dominant.
Però en lesionar-se el còrtex parietal esquerra no sent la percepció de la zona dreta del cos. No són conscients de la part del cos ni del camp visual, no prestem atenció, s’anomena síndrome de negligència.
2.2. Còrtex associació frontal.
(prefrontal, àrea associativa principal) Valora la informació del perceptius, valora, planifica i finalment envia informació al còrtex.
També és molt important en la memòria del treball i en la planificació d’imprevistos. Seqüència les accions.
Molt important la relació amb el sistema límbic.
Si tenim una lesió en aquesta zona perdem la capacitat de planificar, es tracta de persones impulsives que mai acaben de planificar res. De manera que socialment, no són capaços de seguir les normes. No són conseqüents amb les accions.
Aquests còrtex es pot dividir en dues parts. La més anterior i la posterior. De tal manera que l’anterior s’utilitza com a unió amb el sistema límbic (envia informació al frontal posterior d’allò que desitgem per tal de avaluar si fem l’acció i dur-la a terme); i la posterior s’encarrega de la memòria de treball, que es basa en una memòria a curt termini, i també s’encarrega de seqüenciar.
3. Emocions i sentiments.
Les emocions són més instintives i perifèriques, que desencadenen respostes viscerals de forma molt instintiva. De manera que es troben molt relacionades amb l’hipotàlem i el tronc del encèfal.
Per altra banda, es tracta de sentiments com la racionalització de les emocions. De tal manera que aquestes emocions arriben al còrtex i el sentiment és més conscient.
Existeix l’amígdala com a unió entre el còrtex i l’hipotàlem. Aquesta rep informació de totes les sensibilitats, de tal manera que coordina l’experiència conscient de l’emoció (còrtex) amb la seva expressió perifèrica (hipotàlem).
Alhora l’hipotàlem també és capaç d’actuar sobre musculatura esquelètica. Tenim un control voluntari i un altre control més emocional de la musculatura facial. De manera que si tens una lesió del còrtex motor primari, al persona no es capaç de riure de forma controlada, però sí que ho farà de forma irracional. (També es produeix en altres zones, però sobre tot de la cara, l’hipotàlem influenciarà en altres zones) De manera que som capaços de controlar, o inhibir parcialment, les emocions a partir de la zona cortical. Tot i que no sempre es poden controlar.
Al igual que tenim un circuit motor dels ganglis basals tenim un circuit motor del còrtex límbic. En aquest punt trobem la motivació. Per aquest circuit també és necessita la dopamina.
Quan una cosa et motiva, aquesta dopamina s’incrementa de tal manera que facilita el circuit límbic i facilita la resposta. Aquest es reforça gracies a aconseguir un objectiu inicial.
És molt fàcil que es vegi influenciada per les drogues d’abús, que ens controla el circuit de motivació i el reforçament de les conductes. El problema d’aquestes és que només crearan dopamina en el moment de la droga. De tal manera que totes les altres conductes no et motivaran excepte aquesta. Finalment, en els addictes a la droga, el còrtex prefrontal no pren les decisions adequades, de tal manera que el líbic afecta de forma molt potent. Perden la capacitat del còrtex prefrontal.
*Completar tema amb apunts de l’Esther i Power Point* ...