Tema 3- El paleolític: economia, tecnologia, societat i mon simbòlic [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: EL PALEOLÍTIC: ECONOMIA, TECNOLOGIA, SOCIETAT I MÓN SIMBÒLIC Etapes del paleolític: - Paleolític inferior: 2,5 Ma-100 .000 anys. Comença amb els primers homínids a l’Àfrica fins els Neandertals a Europa.
Paleolític mitjà: 100.000 anys- 40.000 anys. Època dels Neandertals.
Paleolític superior: 40.000 anys- 10.000 anys. Època dels Sapiens.
A partir de les restes materials (industries lítiques, òssies, registre arqueològic...), els éssers humans hem anat creant una “bombolla de cultura” com adaptació a l’entorn. Les societats són cada vegada més complexes i adopten un simbolisme, uns rituals, un llenguatge progressivament articulat, etc. Primer es controla el foc i desprès es domina.
Tenim evidències de que fa 1 Ma hi havia focs naturals i la espècie humana els agafava del incendi. A finals dels neandertals i principis dels sapiens, el foc es produïa fregant dos pedres. El foc no nomes es escalfor, aglutina socialment, era llum...
3.1 TECNOLOGIA És el conjunt de mecanismes mitjançant els quals una societat intervé sobre el medi natural que l’envolta. La capacitat d’explotar l’entorn depèn de la tecnologia. Els elements extra somàtics que usem per intervenir sobre l’entorn els anomenem útils.
- - Definició genèrica d’útil: objecte, modificat o no, de qualsevol material, que ajuda o permet un ésser viu aconseguir una finalitat desitjada.
Per a la prehistòria, es difícil identificar objectes no modificats (manuports) Definició per a la prehistòria: instruments modificats conscientment per l’esser humà per utilitzar-los i aconseguir una finalitat desitjada.
Les eines pre-humanes  Ximpanzés: vegetals i pedres. Pals de 30-40 cm que els mossegaven per la punta i els posaven al forat dels termiters on hi havia formigues per menjar-se-les. També rossegaven fulles que servien com una “esponja” i on no arribava el seu morro per a veure aigua, posaven la fulla.
Les eines humanes Eines cada vegada més petites i més especialitzades per a una funció concreta. Hi ha un procés de microlitització.
Estudi de les industries lítiques (conjunt d’ d’eines de pedra) i òssies (conjunt d’eines d’ós) 1- Tipologia: sistemes classificatoris de conjunts materials que ajuden a classificar eines.
 Llistes tancades (escola de Bordeus): classificar tal com s’havien utilitzat: EMPÍRICAMENT.
 Llistes obertes (escola de Laplace): classificar fent un anàlisis de la peça veient les seves característiques: ANALÍTICAMENT 2- Cadena operativa: concepte més complex i global, intenta entendre tot el procés que ha produït l’eina des de la captació de la matèria prima fins a les marques finals d’utilització, passant per tots els estadis de tècniques de talla.
 Vida d’una eina: Buscar el material - Subministre de matèries primesprimes Manufacturació – Utilització –Abandonament – Reconstrucció per part de l’arqueòleg.
Litologies aptes per ser tallades - Roques sedimentàries: sílex Roques magnètiques: obsidiana, òpal, calcedònia, quarts i àgata.
Roques metamòrfiques: jaspi i quarsita.
Elements de la talla lítica: talla de còdols (gran destral) i talla d’ascles (tallar d’un nucli lític un ascla per desprès modificar modificar-la i poder-la la fer servir per a extirpar la pell).
INDUSTRIES DEL PALEOLITIC INFERIOR INFERIOR: útil sobre còdols  Mode 1: Olduvaià (2,5Ma (2,5Ma-500.00 anys): grans pedres i poc especialitzades: ÀFRICA - Chopper (còdol tallat 1 cara) - Chopping-tool (còdol còdol tallat 2 cares)  Mode 2: Axelià (500.000 anys anys-100.000 anys): EUROPA Salt tecnològic important, els còdols ja no es tal tallen en una o dues cares sinó que les eines son bifacials: còdols tallats amb intenció que tinguin una funció: escorxar pells, caçar...
Grans destrals complexes que tenen una forma i una simetria.
INDUSTRIES DEL PALEOLITIC MITJÀ: útil sobre ascla  Mode 3: Mosterià (100.00 anys-40.000 anys): Els neandertals passen de fer eines sobre còdols a fer servir les ascles.. La tècnica s’anomena Levallois.
Aquesta tècnica es caracteritza per l’obtenció de ascles procedents d’un còdol mitjançant extraccions realitzades des de fora cap endins.
Fan servir puntes, ganivets i denticulats.
INDUSTRIES DEL PALEOLITIC SUPERIOR: útils sobre làmina Els gratadors raspadors i els burins son eines que trobem al llarg del paleolític superior  Mode 4: talla laminar (40.000 anys-10.000 anys aC): gran domini tecnològic - - - Xatelperronià (40.000 anys-35.000 anys aC): industria de transició entre el paleolític mitjà i el superior Moment en el qual els Sapiens arriben al continent europeu i es barregen industries del Mosterià i de Talla Laminar. Conviuen amb els Neandertals.
L’element que crida més l’atenció es la punta de xatelperron, on el retoc es troba a la part corbada.
Aurinyacià (35.000-26.000 aC): Apareix per primera vegada el treball de l’ós. Juntament amb els raspadors, apareixen eines de retoc abrupte (per inserir als projectils). La foto és un ós modificat.
Gravetià (26.000-20.000 aC): L’ús de l’industria òssia es menor que a l’Aurinyacià, apareixen els primers materials decorats.
La “punta de Gravette” es una punta on el retoc es a la part recta, i no a la part corbada.
Aquestes tres industries les trobem repartides per tota Europa, però el Solutrià i el Magdalenià es produeixen en llocs concrets.
- Solutrià (20.000-16.000 aC): El pas tecnològic més important.
Només s’identifica a la península ibèrica i al sud de França.
Aparició de la tècnica de talla per pressió, ja no es pica sinó que es pressiona.
Fulla de llorer - Magdalenià (16.000-10.000 aC): Només s’identifica a la península ibèrica i al sud de França, es va estendre posteriorment per Europa. Treball de l’ós molt sofisticat, gran manipulació d’eines molt petites i especialitzades: arpons i agulles. També laminetes per posar al costat dels projectils.
3.2 L’HÀBITAT Paleolític inferior: Es vivia en coves, però també en campaments i a l’exterior. Les primeres estructures les trobem fa 1,7 Ma.
- Terra Amat, Niça: una cabana de l’homo heidelbergensis (erectus recents europeus).
Abric Romaní, Capellades: nivells d’habitació, s’han identificat tres pals en forma de triangle per cuinar.
Paleolític superior: Es vivia més habitualment en cabanes.
- Campament de Pincevent: dona idea de la complexitat.
Les cabanes de Kostenki i Mezin: cabanes típiques del PS.
3.3 MON FUNERARI Paleolític inferior: la “sima de los huesos”, el primer enterrament? El primer cementiri intencional? Es la hipòtesis que proposen els arqueòlegs d’Atapuerca, però es creu que va ser un accident natural que va provocar l’enterrament d’un poblat.
Paleolític Mitjà: primers enterraments, molt pocs però de forma intencionada inclòs amb ofrenes. Els neandertals enterraven els morts i això ens fa debatre la humanització dels neandertals ja que tenien una complexitat social molt semblant a la dels Sapiens.
Paleolític Superior: no nomes hi ha enterraments individuals sinó que també n’hi ha de col·lectius. Trobem esquelets recoberts de ocre (pols vermell).
3.4 ECONOMIA Economia de caçadors, recol·lectors i pescadors. Es una economia de supervivència, no hi ha ni agricultura ni ramaderia.
La caça va ser l’eix vertebrador de la vida del paleolític. L’experiència acumulada pels erectus, possible gracies a la vida en comunitat i al desenvolupament de la intel·ligència, va permetre conèixer els costums dels animals i adaptar tàctiques i estratègies de caça.
Cada dia havien de menjar i per tant havien de buscar aliment, la seva principal activitat i preocupació era buscar menjar.
Caçadors o carronyaires? Existeixen dos tipus de carronyerisme: 1- Actiu: lluitaven amb la presa mitjançant l’ús d’eines de pedra o fusta, d’aquesta manera es tenia accés a la carcassa de l’animal i es podia obtenir la carn.
2- Passiu: els humans aprofitarien els recursos animals desaprofitats pels depredadors: moll de l’ós.
PALEOLÍTIC INFERIOR No només es fan servir eines de pedra, sinó també eines de fusta: llances de grans dimensions.
En aquest moment es fan servir dues estratègies de cacera: - Fer fugir la manada per obligar als més febles o als més joves a quedar endarrerits i aleshores atacar (cries i avis) La caça interrompuda, que consisteix en perseguir un animal fins el seu esgotament i matar-lo.
S’han identificat diferents tàctiques - Atac col·lectiu per sorpresa: consistia en llançar-se al damunt de l’animal.
Emboscada i acorralament: esperar els animals en llocs adequats (barrancs) o conduir-los cap uns indrets on no podien escapar.
Mosterià Activitat humana vegetal i animal: consum càrnic demostrat per la presència d’ossos de mamífers juntament amb l’instrument lític. Les fractures i marques de talls també ho demostren.
Caçaven tot tipus d’animals, els Neandertals mataven la major part de les preses apunyalant-les, això suposava un perill perquè s’havien d’acostar molt a les preses.
Provocaven la mort de l’animal per hemorràgia massiva.
- Animals caçats: cérvol, ren, mamut, rinoceront, Animals complementaris: ocells, peixos, ostres Pesca: no va ser una activitat freqüent, no tenim evidències arqueològiques que ho demostrin. Però es començava a explotar els recursos marins pròxims.
PALEOLITIC SUPERIOR Cacera especialitzada: orientació de la caça d’una única espècie. Es creu que caçaven mitjançant trampes o llançant els animals per un barranc. Es milloren molt les armes: la punta es estreta, es coneix l’arc i les fletxes... (es podia caçar a llarga distància...).
- Europa occidental: cavall, ren Europa central/oriental: bisó, mamut Europa meridional (penínsules): cérvol, cabra, conills.
3.5 SOCIETAT En els grups caçadors, la cèl·lula bàsica era la família nuclear. Aquesta estava formada per una bada: xarxes socials per a l’intercanvi de materials i per a fer pactes matrimonials.
Existien coves principals, on es desenvolupava la vida quotidiana, i campaments estacionals on s’explotaven al màxim els recursos. Es detecten xarxes de mitja i llarga distància per intercanviar productes.
No hi ha divisió sexual de la feina.
3.6 ART Qualsevol art està lligat a la societat que el crea, amb una finalitat en concret. També hi ha una finalitat estètica. Només trobem art en el paleolític superior fa 12.000/10.000 anys, hi juga un paper molt important ja que es el simbolisme de cada societat.
Tipus de suport - - Art parietal: sobre una paret, que no es pot traslladar.
 Pintures: minoritàries respecte els gravats.
 Relleus: minoritaris  Gravats: majoritaris.
Art moble: sobre objectes, es pot transportar.
Zones més importants de l’art paleolític Hi ha art al sud d’Itàlia, al sud d’Alemanya, però la gran concentració es dona a quatre zones concretes del sud de França i la península ibèrica. La gran majoria de l’art es en coves però no tot. Si es cert que en les coves l’art es conserva millor.
- Sud Oest de França (Dordonya): Al voltant del riu hi ha una gran concentració de jaciments, on es va descobrir l’home del cromanyó.
Sud Est de França (Rodano): Coves amb pintures i gravats Pirineus francesos (també una part del País Basc, i Aragó) Zona Cantàbrica (des d’Astúries fins al país basc): Altamira es el jaciment més conegut, on es la primera vegada que es va identificar aquest art.
ART PARIETAL Temes: - Signes (56%)  Tectiformes: Cabanes amb sostre  Vulves i claviformes: elements sexuals  Mans: tant en positiu com en negatiu  Geomètrics: ralles, triangles, quadrats...
 Alineacions de punts: punts sols o agrupacions - - - Animals determinats (25%)  GRUP 1 (60%): Cavalls i bisons  GRUP 2 (35%): Cérvols i rens, mamuts, cabres  GRUP 3 (5%): Óssos, felins, rinoceronts llanuts, altres.
Antropomorfs i essers compostos (1,2%)  Més femenins que masculins. No són purament humanes, sinó que mig humanes i mig animals. S’han interpretat com a xamans: sacerdots o mags.
Persones que es posaven parts d’animals al cos per ballar o dur a terme rituals.
Animals indeterminats Òrgans humans (mans, sexes...) Monstres , mascares Traces indeterminades estructurades Traces indeterminades no estructurades Crida l’atenció que no hi ha escenes ni paisatges.
Característiques de la pintura - Ús del traç únic (ralla única), del tamponat (aprofitament del tampó de fusta per fer la silueta) o del bufat (bufar directament) Colorants naturals: minerals com ocre + aglutinant. També es feien servir carbons vegetals.
Ús de tintes planes amb monocroma o bicromat. Omplir l’interior de l’animal amb pintura, no fer únicament la silueta.
Aprofitament del relleu natural de la roca.
Característiques del gravat: - Traçat lineal, piquejat o incisions fetes amb els dits a l’argila Només contorn o ratllat interior Característiques dels relleus - Aprofitament del relleu natural de la roca Modelat en argila Significats de l’art - L’art per l’art (decoració i estètica) Henri Breuil: primer que va proposar la màgia propiciatòria. Si volien caçar un mamut, gravaven un mamut.
Laming Emperaire i Leroi-Gourthan: van proposar que hi havia estructures i repeticions que es repetien a l’entrada, al passadís i al santuari de les coves.
Exemple: església. Al principi trobes aigua, una orgue, als passadissos trobes figures de Déus i sants i al final hi ha el santuari on sempre hi ha un senyor amb una creu, etc. (estructura similar a totes les esglésies). Doncs aquesta estructura de les esglésies es repetia a les coves. També van fer la hipòtesis que els animals més representats: cavalls i bisons eren contraposats: ying i yang.
- J.Clottes i D. Lewis-Williams: parlen del xamanisme. Intenten explicar una part de l’art a través de la visió xamànica (sacerdots...).
Cronologia      ESTIL 1: 30.000-25.000. Figures sense interpretació ESTIL 2: 25.000-20.000. Animals inacabats ESTIL 3: 20.000-15.000. Animals amb més moviment ESTIL 4: 15.000-12.000. Magdalenià inferior: realisme, animal acabat.
ESTIL 5: 12.000-8.000. Magdalenià superior: molt més realisme.
ART MOBLE Acostuma a ser gravat o tallat, però també pot estar pintat Podem trobar venus, animals tallats, plaquetes, arpons, propulsors, bastons...
- - Les venus paleolítiques: pits molt accentuats. Es troben des de la península ibèrica fins a sibèria. La cronologia son Aurinyacià (30.000 anys). No tenen peus, acaben en punta fa pensar que anaven clavades en algun lloc.
Les talles d’animals Les talles humanes Les plaquetes Gran desenvolupament del treball de l’ós i la banya al Magdalenià ...

Comprar Previsualizar