Tema 3c. Teixit connectiu (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Histologia | Tema 3c Milena Abreu 6. TEIXIT CONNECTIU OSSI Quins teixits componen un os? o o o o Teixit ossi  Os compacte  Os esponjós Teixit conjuntiu  Periosti  Endosti Teixit cartilaginós  Articular  Creixement Teixit hematopoiètic  Medul·la òssia vermella (activa)  Medul·la òssia groga (inactiva) TEIXIT OSSI Funcions: sostén del cos, lloc d’inserció de músculs i tendons, protecció d’òrgans vitals, conte la medul·la òssia, dipòsit de calci mobilitzable.
Propietats: teixit dur amb certa flexibilitat, lleuger de pes i dinàmic: contínuament permet la seva remodelació (hi ha una pèrdua i formació contínua de l’os). 2 tipus: o Teixit ossi compacte. Format per estructures tubulars concèntriques (sistemes de Havers) formades per osteones.
Té una fracció més externa formada per làmines externes. Entre el periosti (membrana) i l’ós hi ha les fibres de Sharpey (col·lagen), que enganxen el periosti al teixit ossi. És un teixit vascularitzat.
Les trabècules no estan vascularitzades. La part central dels sistemes de Havers és un vas sanguini longitudinal i es diu canal de Havers. Els canals transversals són els canals de Volkmann (també hi ha un vas sanguini a l’interior).
Aquests vasos sanguinis arribaran a la part central, on trobem l’os trabecular. Per fer inclusions s’ha de descalcificar l’os (el calci és el que el fa dur).
1 Histologia | Tema 3c Milena Abreu Les cèl·lules que formen els sistemes de Havers són els osteòcits. Imatge: els fils que surten són prolongacions citoplasmàtiques. Entre un sistema de Havers i el següent trobem línies cimentants. Les zones on es poden trobar els somes s’anomenen laminilles. No hi ha les mateixes osteones d’un mes a l’altre. Els canals de Havers incomplets s’anomenen laminilles intersticials.
o Teixit ossi esponjós. A la imatge de la dreta:  rosa fosc  ós compacte  rosa claret  medul·la òssia SISTEMES INTERSTICIALS El teixit ossi està recobert per periosti. Tots els canals (Havers, Volkman) estan recoberts per endosti. El teixit ossi està recobert per osteones, que són com capes superposades. A la part central de les osteones hi ha un espai per on circulen els vasos sanguinis (artèria osteònica). Aquestes osteones no són sempre les mateixes. Com que es formen i es destrueixen, queden restes de les osteones velles  osteones o sistemes intersticials.
Al voltant de les osteones hi ha cèl·lules del teixit conjuntiu i ossi que poden destruir les osteones des de dins. Els osteoclasts es poden trobar a l’endosti, de manera que des del centre de l’osteona es podria anar destruint part de l’osteona pels osteoclasts.
2 Histologia | Tema 3c Milena Abreu ESTRUCTURA DELS OSSOS LLARGS I PLANS - PLA Os esponjós al mig. Per fora compacte, recobert de periosti - LLARG Zona central  cavitat medul·lar. Augmenta al llarg de la vida. L’os trabecular es va perdent i la cavitat medul·lar és cada cop més gran. Per fora  periosti. A les dues epífisis no hi ha periosti, sinó cartílag articular. El cartílag de conjunció és el que queda quan es para el creixement, després del cartílag de creixement. Moltes vegades pot desaparèixer. Des del cartílag de conjunció fins a l’articular  epífisi. La zona just per sota de l’epífisi  metàfisi. La zona entre els dos cartílags de conjunció  diàfisi.
COMPONENTS DEL TEIXIT OSSI MATRIU EXTRACEL·LULAR - Fibres de col·lagen (90% de la porció orgànica): col·lagen tipus I, principalment, però també tipus V. Importants per a l’ossificació. Punt de nucleació de la cristal·lització del calci.
- Proteoglicans del tipus agrecà. GAGs: condroití sulfat principalment, però també hialuronat, queratà sulfat - Glucoproteïnes -  Osteocalcina: s’uneix fortament al calci  Osteonectina: manté units els cristalls de fosfat de calci a les fibres de col·lagen Sialoproteïnes  - Osteopontina: manté unides les cèl·lules a la matriu òssia Cristalls d’hidroxiapatita: fosfat de calci cristal·litzat CÉL·LULES DEL TEIXIT OSSI - OSTEOPROGENITORES (al periosti i a l’endosti)  Actives: donen lloc als osteoblasts  En repòs: són cèl·lules de revestiment (estan envoltant). Les cèl·lules que estan més internes, més properes a l’os, dins del periosti, són les osteoprogenitores. A l’endosti, les cèl·lules més properes a l’os compacte són les osteoprogenitores.
3 Histologia | Tema 3c - Milena Abreu OSTEOBLASTS. Sintetitzen i secreten els elements orgànics que després formaran part de la matriu òssia.
Estan en contacte amb la matriu calcificada per la part més externa. Secreten matriu que al principi no està calcificada: osteoide. Com que secreten cap a totes bandes, arriba un moment en que queden envoltats d’aquesta matriu. Quan la matriu es calcifica, els osteoblasts es converteixen en osteòcits. Això passa quan tenim concentracions de calci molt grans a la sang.
Quan els osteoblasts són estimulats, entren en contacte amb els osteòcits que ja estan dins de la matriu calcificada. Això és el que mantindrà el canal suficientment obert com per assolir les seves necessitats. Tota la seva estructura és de cèl·lules secretores (AG molt desenvolupat). Cèl·lules molt actives: molts mitocondris i vacúols molt actius. Molt REG (basòfils). Tenen lisosomes i gotes lipídiques. Formen una capa de cèl·lules cúbiques i tenen prolongacions que contacten amb altres osteoblasts mitjançant unions GAP.
Mineralització: calcificació de la matriu òssia Primer se secreten els components de la matriu òssia no mineralitzada: osteoide. A continuació se secreten vesícules matricials (revestides per membrana) que contenen osteocalcina, sialoproteïnes i fosfatasa alcalina. La fosfatasa alcalina produeix ions fosfat que ens ajuden perquè precipiti després el fosfat de calci, ja que els ions fosfat pugen el pH, cosa que afavoreix la nucleació i cristal·lització del cristall de calci. L’osteocalcina i les sialoproteïnes fixen ions calci. Amb el pH bàsic, precipita fosfat de calci amorf que s’associa a les fibres de col·lagen de la matriu que actuen com a nuclis de condensació o punts de nucleació. Els espais entre el tropocol·lagen són els que comencen la nucleació de la cristal·lització dels cristalls d’hidroxiapatita. Finalment es formen els cristalls d’hidroxiapatita.
- OSTEÒCITS: cèl·lules madures que es troben dins de l’os calcificat o matriu calcificada (negre) i fan manteniment de l’os desenvolupat. Aquestes cèl·lules necessiten un petit espai per on els arribin els nutrients. Es mantenen unides les unes a les altres formant uns canals que fan que tots els osteòcits estiguin comunicats per petits canals (canalicles) per un circulen les seves prolongacions citoplasmàtiques (GAP junction). Per aquests canals arriben els nutrients. Les prolongacions citoplasmàtiques són molt fines. L’espai que queda si traiem els osteòcits s’anomena llacuna, així doncs, els osteòcits es troben a les llacunes de la matriu òssiaSón cèl·lules que sintetitzen, però amb un nivell molt inferior que un osteoblast. Aquesta cèl·lula ha de mantenir la matriu (s’encarrega de la renovació dels components de la matriu), per tant també ha de secretar elements (per tant, també tenen RER i AG desenvolupats, però menys que els osteoblasts).
4 Histologia | Tema 3c - Milena Abreu OSTEOCLASTS: són macròfags que fagociten os. Són cèl·lules del sistema mononuclear fagocitari. Cèl·lules derivades de medul·la òssia (de monòcits), de la fusió de cèl·lules CFU-GM i CFU-M (preosteoclasts). Són cèl·lules gegants (120-150 micres) multinucleades. Els monòcits que es troben al teixit ossi poden ser estimulats a transformar-se en osteoclast si és necessari. Serà necessari si els nivells de calci de la sang baixen. Estan a la part externa de la trabècula. Tenen moltes microvellositats en la zona en contacte amb l’os. Quan l’osteoclast és estimulat per trencar l’os, el marge amb raspall (plecs de la membrana citoplasmàtica) es desenvolupa ja que té molts enzims que li permeten trencar l’os. Allibera protons que acidifiquen el medi i afavoreix que es pugui trencar.
Es situen a les llacunes de Howship, que són cavitats al teixit ossi produïdes per la reabsorció (entre l’os compacte).
L’osteoclast té un citoplasma eosinòfil amb molts lisosomes, ja que allibera un gran número d’enzims, i mitocondris. Funció: reabsorció o osteòlisi de l’os.
Osteòlisi L’osteoclast allibera els enzims lisosomals: hidrolítics, col·lagenases, fosfatasa àcida, etc. L’osteoclast crea un pH àcid adequat gràcies a una ATPasa que conté a la membrana, que bombeja protons. Això activa els enzims alliberats. El mateix medi àcid dissol el mineral ossi i els enzims lisosimals trenquen la matriu òssia. No només es mengen la matriu degradada quan fan osteòlisi. Fan fagocitosi, no només de les restes de la matriu que s’està trencant, sinó també de les cèl·lules que estan morint (osteòcits). La regulació del número i de l’activitat dels osteoclasts ve donada per unes molècules alliberades pels osteoblasts.
Control de la formació i reabsorció òssia La síntesi dels components de l’osteoide s’estimula als osteoblasts per l’acció d’algunes hormones:: - Andrògens IGF Vitamina D El procés de reabsorció està activat per l’hormona paratiroidea (PHT)  Produïda per les 4 glàndules paratiroides (darrere la tiroides). Els osteoblasts són els que tenen els receptors per aquesta hormona i quan són estimulats: 1. S’inhibeix la proliferació dels osteoblasts i la síntesi d’osteoide 2. S’activa la síntesi i secreció de productes que ajuden a la reabsorció de la ME: factor activador del plasminogen i procol·lagenases 3. S’activa la síntesi i secreció de productes que activen els osteoclasts i, per tant, la reabsorció òssia.
 Les interleucines (IL) 1 i 6 promouen la proliferació dels osteoclasts  TGF-beta promou la diferenciació dels osteoclasts  PGE-2 promou l’activació dels osteoclasts No només a nivell hormonal, sinó també a nivell del sistema immune hi ha una regulació dels osteoclasts.
5 Histologia | Tema 3c Milena Abreu HISTOGÈNESI DEL TEIXIT OSSI: TIPUS D’OSSIFICACIÓ - OSSIFICACIÓ INTRAMEMBRANOSA O DIRECTA. Té lloc en els ossos plans. Ex: ossos del crani. Partim de mesènquima. Al fetus, el primer que es forma és un teixit mesenquimàtic, que està formant les estructures que després donaran lloc a l’os. Les cèl·lules mesenquimàtiques són grans, unides les unes a les altres per prolongacions citoplasmàtiques. En un lloc determinat de la mesènquima comença a secretar-se osteoide. Aquest osteoide que va creixent va fent que les cèl·lules mesenquimàtiques quedin dintre de les osteones que van secretant elles mateixes. En un punt determinat, normalment central, a aquestes plaques de nucleoide comença el procés de nucleació. Arriba un moment que l’osteoide no està encara calcificat però és bastant dens  la difusió fa difícil que arribi a la zona central  el calci té tendència a acumularse. En aquestes plaques arriben els osteoclasts, que comencen a fer reabsorció òssia. En aquest moment es pot començar la remodelació òssia.
- OSSIFICACIÓ ENDOCONDRAL O INDIRECTA. Té lloc als óssos llargs.
1. Formació d’un model cartilaginós Aquests models es formen als llocs on s’ha de desenvolupar un os llarg. Té un forma que deixa entreveure una zona central que serà la diàfisi, i una superior i una inferior que seran les epífisis. Durant el desenvolupament embrionari, el cartílag hialí es forma a partir de la concentració de la mesènquima i adopta la forma del futur os. En alguns ossos l’ossifiació comença a la 7 setmana de vida intrauterina  molt d’hora.
2.
Transformació de pericondri en periosti A la part central de la futura diàfisi es forma el collaret ossi: les cèl·lules del pericondri es transformen en cèl·lules osteoprogenitores del periosti.
Progressivament el collaret s’estén cap a les epífisis.
En aquest periosti hi ha cèl·lules osteoprogenitores, que tenen la capacitat de començar a secretar matriu osteoide i començar a formar les primeres cèl·lules òssies (osteòcits) que quedaran immersos en la seva secreció.
6 Histologia | Tema 3c Milena Abreu 3.
Hipertròfia del cartílag El fet que aquesta zona es transformi en periosti i es comenci a formar l’os, té com a conseqüència una afectació de les cèl·lules cartilaginoses. Els condroblasts s’hipertrofien i produeixen una matriu cartilaginosa que es mineralitza.
Això provoca que els condròcits finalment acabin degenerant i morin, deixant un buit a la zona central. La degeneració allibera una sèrie de molècules que estan influint en el cartílag hialí perquè comenci a organitzar-se d’una forma diferent.
4.
Entrada del brot vascular i formació del centre d’ossificació primari A la zona mitja on s’està produint la mort cel·lular, es produeix l’entrada d’un brot vascular (vas sanguini que entra i comença a regenerar-se dins d’aquest espai)  cal que hi hagi les cèl·lules adequades per trencar aquesta matriu òssia. Els vasos sanguinis entren juntament amb teixit conjuntiu i cèl·lules osteoprogenitores i osteoclasts.
Les cèl·lules osteoprogenitores es diferencien a osteoblasts que secreten els components de la matriu òssia: formen el centre d’ossificació primari.
5.
Formació de les trabècules òssies Els osteoblasts dipositen osteoide i es comencen a formar les trabècules òssies.
Totes les restes cel·lulars són eliminades i el brot vascular es comença a ramificar, formant un entramat vascular a la zona central. Els osteoclasts eliminen columnes de cartílag hialí (matriu cartilaginosa) que són afectades per l’expansió que crea la mort cel·lular. La mort dels condròcits es va estenent, els osteoclasts es van menjant les restes cel·lulars que van quedant i els vasos sanguinis pugen pels buits que queden. Amb tot es això es forma la cavitat medul·lar 6.
Formació de la cavitat medul·lar 7.
Formació de centres d’ossificació secundaris a les epífisis Tenen lloc els mateixos canvis que a la diàfisi però sense formació del collaret ossi, quedant externament el cartílag articular  es comencen a formar punts de calcificació, moren els condròcits, les cèl·lules osteoprogenitores es diferencien a osteoblasts, etc.
8.
Formació de la placa epifisària o de creixement Part central ocupada per os trabecular que al mig tindrà una vascularització (vasos que ocupen l’espai entre trabècules). Centre d’ossificació.
Zona de cartílag, zona de trabècules òssies i placa amb cartílag de creixement i os. Aquest cartílag de creixement continuarà actiu fins que el nen deixi de créixer  la placa epifisària o de creixement continuarà activa.
7 Histologia | Tema 3c Milena Abreu Placa epifisària 1. Zona de cartílag de reserva. Zona més llunyana  prop de l’epífisi. El cartílag de reserva té la mateixa estructura que cartílag hialí 2. Zona de proliferació. Els condròcits es van dividint contínuament. En les fases de creixement es divideixen molt ràpid, i formen unes cadenes de cèl·lules que han proliferat i es queden formant columnes 3. Zona d’hipertròfia. A la matriu que tenen el voltant es comença a dipositar calci  problemes de difusió. Els condròcits s’hipertrofien com a resposta a l’estrès cel·lular  acaben morint 4. Zona de calcificació. Les cèl·lules moren, perquè la difusió es 0 i no els hi arriben nutrients 5. Zona d’eliminació de cartílag i dipòsit de matriu òssia. Trobem els osteoclasts que estan just per sota de la zona on les cèl·lules s’estan morint. Fagociten i eliminen les restes de matriu cartilaginosa i d’osteòcits. Com a conseqüència de la fagocitosi es forma un cavitat. Per sota dels osteoclasts pugen els vasos sanguinis Cartílag de creixement de la placa epifisària Final del creixement longitudinal. Els osteoblasts s’enganxen a la matriu calcificada que van trobant, aquesta matriu és cartilaginosa (resta del cartílag hialí que els osteoclasts no s’ha menjat). Els osteoblasts s’adhereixen a la matriu i sintetitzen osteoide que posteriorment farà os. Hi ha un moment que la matriu cartilaginosa desapareix: desapareix la placa epifisària i es connecten les cavitats medul·lars i epifisàries.
8 Histologia | Tema 3c Milena Abreu En el moment que para el creixement, el cartílag de creixement va desapareixent progressivament, i la zona entre epífisi i diàfisi és simplement una zona menys ossificada, però no un cartílag. Només queda cartílag a les zones limitants de les epífisis, que corresponen al cartílag articular.
El pericondri es transforma en la zona esplendent  zona externa.
Té característiques de teixit cartilaginós hialí. Zona llisa Entre les trabècules òssies hi ha vasos sanguinis i també medul·la òssia. Hi ha òrgans hematopoiètics embrionaris, que poden ser des del sac vitel·li fins al fetge. Des d’aquests llocs migraran cèl·lules i ocuparan l’espai a les trabècules, perquè acabin sent de les úniques zones hematopoiètiques.
ARTICULACIÓ SINOVIAL: DIARTROSI Entre els ossos hi haurà la cavitat articular, formada per líquid sinovial (que conté una gran quantitat d’àcid hialurònic i una proteïna que es diu lubricina). Hi ha una càpsula o membrana fibrosa (teixit conjuntiu dens) que s’uneix amb el periosti. Per sota de la membrana o càpsula fibrosa, tenim la membrana sinovial, que té 2 capes. Una capa íntima composada per sinoviòcits i una capa subíntima formada per teixit conjuntiu lax. Hi ha 2 tipus de sinoviòcits: o o A  cèl·lules de la família dels macròfags, que estan controlant els elements que es troben dins de la cavitat articular. Controlen que no hi hagi patògens, antígens, etc.
Controlen el medi extracel·lular B  cèl·lules allargades, de morfologies diferents. També s’anomenen secretores o fibroblasts. Secreten tots els elements que es troben als espais sinovials * Problema inflamatori  l’espai es pot reduir o inflar  molts problemes a l’hora de la funció lògica de l’articulació El líquid sinovial surt dels vasos sanguinis (és plasma extravasat).
En aquesta capa subíntima on tenim teixit conjuntiu lax, tenim cèl·lules adiposes, vasos sanguinis i linfàtics.
9 ...