apunts segona meitat semestre (bloc c d) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Evolutiva I
Año del apunte 2016
Páginas 21
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 1
Subido por

Descripción

Resum de les classes teòriques, powerpoints i tot el comentat a classe.

Vista previa del texto

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I APUNTS BLOC C. DESENVOLUPAMENT DE LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE BIBLIOGRAFIA: Palacios. Desarrollo psicológico y educación. Psicología evolutiva. Madrid: Alianza Psicología. Cap. 4. Pag.133-150 Perinat, A. Pdf 3.Capítols del 2 al 5. Pág: 16-55 i Pdf 5, punt 3.4. pag: 32-34 1. Teories per explicar com aprenem el llenguatge A) Enfoc de la teoria de l’aprenentatge: • Nen observa el model adult i el reprodueix. • No pot explicar errors com dir: “No cabo” • El llenguatge és una habilitat apresa. • Segueix les lleis bàsiques del condicionament i el reforç. B) Enfoc nativista (Perspectiva Chomsky) Estudi de la gramàtica El llenguatge parteix d’una habilitat innata. Mecanisme genèticament determinat que dirigeix el desenvolupament del llenguatge. (competència lingüística). El nen ha d’aprendre els paràmetres de la gramàtica (actuació lingüística: performance) Gramàtica pivot: paraules pivot: “més llet”, “nen més”, “jugar més” C) Enfoc interaccionista: El llenguatge és produït mitjançant una combinació de predisposicions genèticament predeterminades i circumstàncies ambientals què ajuden a ensenyar el llenguatge. 2. Pensament o llenguatge, que va primer? Tenen el pensament i el llenguatge un origen comú o es tracta de desenvolupaments separats? Podem separar desenvolupament cognitiu de desenvolupament comunicatiu? Piaget i Vygostski han manifestat posicions contraries davant aquesta controvèrsia. 3. Dues propostes teòriques. 1 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I PIAGET: Llenguatge és una representació, són símbols que ens permeten representar la realitat. Al final de la etapa sensoriomotriu construïm la capacitat de representar objectes, successos, persones,… Apareix la funció simbòlica. Fem servir processos mentals interns en forma de símbols. Aquesta posició va suposar buscar els pre-requisits cognitius (saber què era anterior al llenguatge) VYGOTSKI: EL desenvolupament cognitiu i el comunicatiu són una unitat, depenen l’un de l’altre. Els bebès estan implicats en rutines socials amb els seus cuidadors. La interacció es produeix en un context socialment organitzat per la cultura. Per tant, s’han de buscar els pre-requisits comunicatius que apareixen abans del llenguatge. 4. Inici de la comunicació: Pre-requisits. Pre-requisits comunicatius Quins són els conceptes claus que ens ajuden a entendre l’origen de la comunicació? a) Prerequisits biològics de la comunicació. b) Intersubjetivitat (Trevathen). c) Intencionalitat en la comunicació. a. Prerequisits biològics - Sensibilitat cinestèsica: Modalitat de percepció que permet canalitzar els senyals tàctils. Contacte corporal que genera sintonia emocional. - Capacitat receptiva i expressiva infantil: Percepcions que té el nen sobre les persones (li agraden les cares i veus humanes) i que activen lo expressiu. - Ritmes neonatals: Temporitzacions de varis comportaments del nen: Torns d'intervenció en alimentació per exemple, joc del cucut. b. Intersubjectivitat (Trevarthen) Bebé: èsser actiu amb conductes que li permeten establir relació primaria amb la resta de essers humans. Creació de rutines (cura del nen). L’adult coordina i sincronitza les seves conductes amb les del bebé, comunicació i afectivitat claus. En poc temps les conductes del bebé tenen funció objectiva: regular i controlar acció i atenció conjunta dins la interacció. 2 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Intersubjectivitat: “Capacitat d’accés als estats mentals entre comunicants que és la base del que anomenem mutu enteniment o compartir significats. • Intersubjectivitat primària (3m). Situacions d’interacció (de diada) • Intersubjectivitat Secundària: (9-10m) La comunicació entre bebè i adult està en funció dels objectes i les situacions externes i no al voltant de la relació entre ells dos. Relació triàdica: adult-criatura-objecte. L’adult pot servir com agent d’una acció determinada, es fa servir un objecte per reclamar l’atenció de l’adult. Per Hobson / McMurray: el nen fa distinció entre comportament de l’adult i dels objectes, separa els dos mons. Veu que l’adult té desitjos i sentiments (relacionat amb lo afectiu). c. Intencionalitat de la comunicació Primeres manifestacions expressives del bebè (plor, somriure, etc.) no tenen intenció comunicativa però l’adult interpreta intenció. • Protodiàleg o protoconversació (2/3m): L’adult acomoda la seva conducta a les pautes innates infantils, sincronitza els seus moviments, i vocalitzacions en una mena de diàleg. Fogel: moments d’afecte positiu. • Protoimperatius (6/7m): Acció sobre una persona perquè aquesta actuï. (vull “X”) – Utilitza a l’adult per aconseguir objecte. – L’ús de l’adult com agent d’una acció = intencionalitat?? Controvèrsia principal: si és si hi ha intenció o no del nen. Els nens autistes sí que poden fer servir aquestes accions. Rivière deia que el protodeclaratiu és compartir una experiència, un intent de contagi d’un estat mental d’interès per alguna cosa. És una modalitat de gest. • Protodeclaratiu (10/12m): Demanen a l’adult la seva atenció cap a un objecte que els resulta atractiu. No necessàriament perquè els hi donin. (Mira X). En certa manera demanen ser interlocutors. (ex. senyalar amb el dit índex) Aquí sí que hi ha intencionalitat del nen. En canvi, els nens autistes tenen dificultats per fer servir aquesta acció. • Camaioni (1993) diu que per l’ús del protodeclaratiu el nen necessita representar-se l’adult com algú que pot representar-se alguna cosa com interessant. 5. El paper dels cuidadors 5.1. Marcs de referència i formats d’atenció conjunta. Marcs de referència Diu Kaye (1979) que sembla que l’adult tingui un pla d’actuació amb els nens: • L’adult crea un “marc de referència” dins del que poden funcionar les interaccions adultnen. Aquests marcs són de caràcter espacial i temporal. És una seqüència • Es converteixen en escenaris espacials i dissenys temporals previsibles que proporcionen el marc essencial pel desenvolupament cognitiu i en el que la comunicació és fonamental. • Tipus de marcs: de criança, protecció, instrumental, del modelat, etc. 3 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Formats d’atenció conjunta Diu Bruner que quan neix el nen el seu interès està centrat en la interacció jo-tu (Intersubjectivitat primària) Als 6m aquesta diada (interacció) s’amplia al món exterior dels objectes: jo-tu-objecte (Intersubjectivitat secundària). Aquí apareixen els formats d’atenció (tipus de interacció social en forma de joc) Característiques principals del formats d’atenció conjunta: - Familiaritzen amb el domini semàntic adult - Proveeixen d'estructura a la tasca (predictible) - Permet papers reversibles dels participants. - Tasques versàtils (elements i continguts diferents) - No hi ha referència al càstig. Error pot ser divertit. Segons l’autor aquests formats expliquen aquest procés d'adquisició del llenguatge. 5.2 Parla del adult Tipus de parla Cuidadors manipulen els contextos conversacionals: Modelat. Característiques: - to alt - simplificació lèxica - ús diminutius - frases curtes i simples - poques interrupcions - múltiples repeticions i parafrasseig - vocabulari concret i limitat - recolzament del context - moltes instruccions i preguntes Conductes dels pares Reforç dels intents comunicatius dels nens. Retroalimentació constant. • Si la producció del nen és correcte: - realitzen imitacions - canvi de tema - reconeixement - no responen • Si la producció del nen no és correcte: - responen amb reformulacions: “Ato e ina”: “una nina?” - expansions de l’emissió del nen: “Ato e ina”: “això és una nina” / “Nena canta” : “nena canta una cançó” - peticions de clarificació: “Ato e ina”: “Què?”/”Què és això? Extensions: forma retroalimentació molt beneficiós. Realitzar un comentari semànticament relacionat amb el tema. Exemple: “Papa dorm” : “papa esta molt cansat” Incitació: provocar respostes dels nens. - Omplir buits: Adult diu: Això és una.... Perquè nen acabi frase - Imitacions provocades: Adult diu: digues patata - Preguntes freqüents: Adult: Això és un os? - Revoltes: Nen diu: Carmels del nen, Mare diu: són els caramels del nen, oi que si? 4 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 6. Desenvolupament llenguatge fins als 12 anys 6.1. Parla, llenguatge i comunicació PARLA: forma verbal de comunicació o transmissió significat, s'acompanya d'altres formes per comunicar com són gest, postures corporals, expressions facials. LLENGUATGE: sistema complex i dinàmic de símbols convencionals (socialment compartits) que s'utilitza pel pensament i la comunicació. (La parla no és essencial per un llenguatge). Està format per: Fonologia / Morfologia / Sintaxis / Semàntica / Pragmàtica COMUNICACIÓ: codificació, transmissió i descodificació de senyals amb l'objectiu d'intercanviar informació o idees entre diversos participants. Llenguatge i parla són dos elements més en el procés comunicatiu. Podem trobar-hi: codis paralingüístics(entonació), elements no lingüístics (gestos) i habilitat metalingüístiques (parlar sobre el llenguatge). 6.2. Estudis llenguatge • Fonologia: Camp de la lingüística que es dedica a descriure la manera en què els sons sorgeixen i funcionen en una llengua. • Morfologia: Camp de la gramàtica que estudia l’estructura interna de les paraules per delimitar, definir i classificar les seves unitats. • Semàntica: Camp de la lingüística que estudia el significat els signes lingüístics • Gramàtica: Ciència que estudia els components d’una llengua i les seves combinacions. 6.3. Inici del llenguatge Desenvolupament fonològic durant primer any de vida acompanya desenvolupament comunicatiu. • Discriminació quan neixen de tots els fonemes de les llengües del món. • Producció de sons, plors, crits. • 3mesos: Gorgueig à 6m: Balbuceig (sons vocals i consonats s’alternen de forma melòdica) • Senyalització (6 mesos) Bebè s’interessa per l’objecte i el vol agafar (gest per arribar-hi) L’adult interpreta la senyal i li dóna l’objecte. Als 12 mesos ja desapareix aquest gest i apareix la senyalització intencional. Pot indicar “vull X” o “mira X”. • Les primeres paraules són una substitució funcional més eficaç. à 9m protoparaules (amb gestos) à12m paraules. 6.4 Llenguatge en el nen entre els 2-6 anys Desenvolupament lingü.stic en aquesta etapa es exponencial. Estratègies varien en aquesta etapa: 1. Inici etapa. Estratègia successos plausibles: interpretació llenguatge a partir sentit comú (infereix significat dels contextos propers). Aprenentatge mecànic: imita paraules i expressions utilitzades en contextos determinats. 2. Mitjans de l’etapa: cerca estratègies mes complexitat - “Empinamiento semántico”: utilitza estructures semàntiques que ja dominen per analitzar sintaxi. Ex. Persones i coses formen categoria que dona lloc a noms. - “Empinamiento sintáctico”: utilitzen estructures sintàctiques per deduir significat paraules. Ex. Frase: subjecte + verb + objecte es pot deduir funció que desenvolupa verb, o sigui l’acció. Consideració del context i entonació 5 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 1. Aprenentatge gramàtica: Nen s’adequa a alguns principis universals. Slobin ha un estudi i extreu 7 principis operatius: - Atendre al final de les paraules: aprenen abans el final de les paraules que l’inici (Ex. Aprenen abans sufixos que prefixos) - Estructura fonològica paraules poden modificar-se de forma sistemàtica: assaig repetit aprèn a modificar pronunciació. - Evita interrupcions i reorganitza les unitats lingüístiques: davant frases que requereixen reordenació d’elements les utilitzen en la forma original. Ex. “que fas tu?” tendeixen a posar subjecte abans del verb i diuen “que tu fas?” - Atenció a l’ordre de les paraules: si oració no segueix ordre de paraules predeterminat seran interpretades segons ordre estàndard. Oració passiva és interpretada com a activa. (agent + acció + objecte) Ex. Nen entén igual “el nen va ser mossegat pel gos” que “el nen mossegà al gos” - Partícules noves a la oració tendeixen a posar-les al principi o al final: En les oracions negatives posen el no al principi. Ex. “No nen canta.” - Evitar les excepcions: tendència a sobre-generalitzar regles lingüístiques i evitar excepcions. - Marcadors gramaticals han de tenir sentit des del punt de vista semàntic. Aprenen més tard regles arbitraries Ex. Solen aplicar marcador d’inflexió –ant a paraules de classe verbal. 2. Desenvolupament fonològic: Estudis demostren que tot i que hi ha diferencies en l’adquisició de fonemes d’una llengua a altre, hi ha trets comuns: • Vocals s’adquireixen abans que les consonants • Sons inici paraula s’emeten millor • Existeixen diferencies individuals (varien en mes de 3 anys l’adquisició d’alguns fonemes) • Sons consonàntics més freqüents en primeres paraules de nens espanyols són: p / m / n / k / b / g / t / d • Preferència per consonants sordes i paraules curtes p / k / b / t / d Estratègies per produir sons: • Selecció: per evitar uns sons i explorar un altres • Modificació: transformar paraules i adequar-les patrons sonors preferits. 6 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Alguns nens utilitzen: • mateixa forma fonètica per diferents paraules • diferents formes fonètiques per mateixa paraula. Principals estratègies fonològiques: Processos simplificació paraules adultes: eviten sons difícils 3. Desenvolupament morfosintàctic: Primeres emissions del nen tenen càrrega semàntica. • Holofrases: nen expressa frases senceres mitjançant paraules aïllades acompanyades del gest. Diu “miau” senyalant el gat i mirant l’adult, per dir “mira aquest gat”. • Primeres paraules són deformades “una” per “cuna”, síl·labes repetides, onomatopeies “guau” per “gos” o paraules idiosincràtiques que s’entenen dins el context. • Entre 18/24 mesos llenguatge telegràfic: combina 2 paraules. • Paraules pivot (preposició, adverbi, pronom, verb, articles) són nucli central missatge. • Paraules obertes (substantiu, adjectiu, verb) acompanyen a paraula pivot. “aquesta casa” “més llet” Segueixen regles combinatòries semàntic – sintàctiques (basen en significat i segueixen un ordre): 1. funció reflexiva: - nominacions: demostratiu + entitat “aquesta nina” - recurrències per demanar coses: “mes aigua” - inexistències per negar “no llet” 2. funció locativa: entitat + localització “mama casa” 3. funció atributiva: entitat + atribut “nena maca” 4. funció d’acció: (inicien cap als 2anys i mig) - agent + acció “mama corre” - acció + objecte “menja plàtan” 5. Combinacions 3 paraules - Acció + agent + objecte “nena menja plàtan” - Agent + acció + localització “nena juga casa” 7 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Etapes desenvolupament morfosintàctic: - Etapa 1: regles semàntiques lineals, oracions simples. (intel·ligible però agramatical) • Subjecte limitat a l’ús de tres primeres persones singular • Verb: infinitius, imperatiu, present indicatiu, present continu) • Objecte: no concorda gènere / numero amb article i errades en plurals. - Etapa 2: desenvolupament morfològic, apareixen morfemes gramaticals (inici 2 anys i mig) • Formació plurals: Abans dels 6 anys per formar plural afegeixen +s (depèn familiaritat paraula ho fan correctament) • Augmentatius, diminutius: (no assolit fins 6 anys) • Formes verbals: dificultat gerundi i apareixen els preterits cap als 6 anys. • Gènere: “Caballa” per “egua” El nen intenta aplicar regles gramaticals que coneixen inclús en formes irregulars. - Etapa 3: desenvolupament de la forma de la frase (inici cap als 3 anys) • inici produir oracions simples subjecte + verb + objecte • inici ús de determinants i morfemes verbals concernents a temps i aspecte • ús frases interrogatives, imperatives i negatives - Etapa 4: incrustació elements (cap als 3 anys i mig) Proposicions subordinades en oracions simples “la nena que plorava es molt guapa” - Etapa 5: d’unió de clàusules (cap als 4 anys) Oracions compostes coordinades “Anna plorava i el germà la mirava”. Inici uneixen amb “que” o amb “i” • Fase 1: (a partir dels dos) - Substantives “vull pintar la cara” - Coordinades “Varem sortir i varem anar al parc” - Causals “he plorat perquè m’ha pagat” - Relatives “Aquesta és la pilota que jo vull” - Finals “aquesta galleda és per posar aigua” • Fase 2 (després 3 anys) - Oracions Modals: “Nen es mou com si fos una serp” - Oracions Condicionals: “si m’enfado no menjo” - Oracions Temporals:“quan estava malalta dormia molt” 4. Desenvolupament semàntic: 1r Període (1 any): 10 paraules en contextos determinats creats per adult. Ex. Durant el bany (Bruner anomena formats d’acció conjunta) Etapa de paraules etiqueta o de referència: nen associa paraula a context determinat i no utilitza en altres situacions. 2n Període (1any i mig): Entre 10 i 50 paraules. Caràcter descontextualitzat de les paraules. Etapa denotació: paraula refereix objectes que no son presents. 3r Període (2 anys): explosió de vocabulari, mes de 50 paraules. Pregunta constant sobre el nom de les coses. Lèxic inicial: Noms persones, animals, menjar i joguines 8 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Tipus vocabulari en funció estils aprenentatge: • Estil referencial: Tendència a nombrar coses. Nens més contacte adults, ús paraules aïllades i construeixen oracions a partir elements simples. Ús de noms comuns. Menys paraules amb funció gramatical i poc ús paraules socials. • Estil expressiu: Tendència a participar en converses. Més contacte amb companys, esforç per fer emissions llargues. Pocs noms comuns, més us paraules funció gramatical: preposicions, conjuncions, adverbis,... Més ús paraules socials: hola, adéu, no... Formació i adquisició de conceptes: Nens organitzen conceptes a partir del reconeixement d’aspectes dels referents. 1. Hipòtesis trets semàntics: Significat d’una paraula s’estableix per la combinació de característiques (forma, grandària, moviment, gust, so...) que nen percep del referent de la paraula. Amb el temps afegeix o elimina trets fent-se més específic. Ex. Gat: quatre potes, pel, cua, miau,... No explica: com el nen determina trets mes importants o com adquireix conceptes no referits a objectes. 2. Hipòtesis nucli funcional: Significat d’una paraula s’estableix a través elements dinàmics (funció, quina acció fa, com s’utilitza) Ex. Gat: caça ratolins, Ex. Aigua: per beure No explica: que nens no sempre fan referència a la funció de l’objecte per definir-lo. 3. Hipòtesis del prototip: (hipòtesis associativa Vigotski) Concepte del nen s’organitzen entorn a una referència central o prototipus (el mes emprat per l’adult o el primer referenciat) Quan mes igual es un nou referent a un prototipus mes fàcil que li associïn la mateixa paraula. Exposició al nen de prototipus facilita formació categories semàntiques Ex. Sardina es exemple de prototipus de peix. Balena, delfí menys perquè comparteixen menys trets. Nen analitza trets del nou concepte i compara amb prototipus. Un cop associada a una categoria analitzen les diferencies d’aquesta amb la resta. Errors freqüents en la formació conceptes: • Infra-extenció o sub-extenció: limita paraula a un context/objecte determinat. Ex. Ànec: sols utilitza per “ànec” el de la seva banyera i no per qualsevol dibuix d’un ànec. • Sobre-extenció o sobre-generalització: apareix després de la infra-extenció. Ja es capaç d’identificar trets semàntics entre lèxic. Apliquen aquests trets característics d’un concepte i ho generalitzen. Ex. Anomenar gos a tots els animals amb 4 potes peluts. Amb experiència i retroalimentació dels adults aquests errors disminueixen Ordre adquisició paraules i significat Hi ha diferents propostes teòriques: 1. Grau d’especificitat intermig cap a lo més general o més específic - Substantiu supraordenats: més generals i descriuen classes i categories amplies (ex. Mobles, Mitjans transport, animals...) - Substantius bàsics: els més representatius d’una classe i d’ús freqüent (ex. Taula, cotxe, gos...) - Substantius subordenats: més específics i són subcategories dels bàsics (ex. Taula de menjador, cotxe esportiu, gos terrier) Dels substantius bàsics, el nen passa a supraordenats i finalment descobreix els subordenats. 9 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 2. Des de criteris funcionals i de contigüitat a relacions semàntiques: - Relacions acció (ex. Gos borda) - Relacions contigüitat (ex. nit/lluna) - Sinonímia (ex. blanc/clar) - Antonímia (ex. blanc/negra) - Taxonomia (ex. jeràrquica moble/cadira) 3. De lo concret a lo abstracte: - Paraules d’objecte concret (objectes o accions concretes) Ex. Pilota, gos, menjar - Paraules que no son d’objecte concret (referides a localitzacions, successos, termes abstractes. Ex. Demà, després, perquè, amor. Definir noms: - Propietats físiques (forma, grandària i color), - Propietats funcionals (ex. Forquilla: per menjar) - Propietats d’ús i de localització (joguines de l’habitació) Adquisició de termes relacionals: 1. Formes interrogatives: - que i on - qui i a qui - quan, com i perquè 2. Termes temporals - Ordre: abans/després (cap als 5 anys) - Duració: des de / fins - Simultaneïtat: mentre (a partir dels 6 i mig) 3. Preposicions de lloc: - A: cap als 2 anys - A / sobre / sota: cap als 3 anys - Prop / davant / darrera: cap als 3 anys i mig 4. Relacions físiques: (molt determinades context) - Gran/petit, Alt/baix, ample/estret : cap als 2 anys - Més/menys, Igual/diferent: més complex perquè requereix desenvolupar la “conservació” (anys escolars) 5. Relacions parentesc - Papa/mama - Germà/germana: no fan reciprocitat (no conscients que ells també son germans) cap als 4 anys - Cap als 10 anys comprenen majoria termes parentesc. 6. Pronoms: (mes difícils d’aprendre) - Jo / tu /allò: cap als 2 anys - Majoria pronoms personals i demostratius (allò i això): cap als 3 anys - Domini pronom personal i possessius: cap als 5 anys 5. Desenvolupament pragmàtic: Categories per descriure funcions llenguatge (Wells,85): - Control: realitzar peticions, protestar i dirigir-se altres. - Representació: raonar, denominar, discutir - Expressió: acompanyar joc, expressar sentiments - Social: inclou salutacions, rutines verbals - Tutorial: repetir i assajar estructures lingüístiques - Procedimental: cridar atenció o demanar informació no Entesa 10 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Capacitats conversacionals 2 anys: nen manté petits diàlegs i introdueix alguns temes. No mantenen mes de dos o tres torns. No tenen en compte al interlocutor (inicien sense senyalar de què van a parlar) 3 anys: parla orientada socialment. Intent d’usar frases clares i adaptades al interlocutor perquè els entengui. El·lipsis i omissió d’informació que interlocutor ja coneix. Ex. Davant pregunta “qui esta menjant?” ja no responen “jo estic menjant” sinó “jo” 4 anys: ús emissions afectives i mostren agradat per discutir sobre emocions. Canvis de registre o estil lingüístic. Ex. “dóna’m un caramel” quan es dirigeixen a un par “pots donarme un caramel” quan es dirigeixen nen mes gran o adult. 5 anys: es fan conscients que es mes educat fer peticions indirectes. 6.5. Llenguatge en el nen entre els 6-11 anys Durant aquesta etapa el desenvolupament del llenguatge és més lent. Sobretot hi ha un desenvolupament dels aspectes: 1. Semàntics: - Ritme creixent de vocabulari (12 anys arriben a comprendre 50.000 paraules) - Morfosintaxi es perfecciona: etapa escolar centrada en la lectura i l’escriptura. 2. Pragmàtics: - Refinen capacitats de converses. Comunicadors eficaços. 1. Desenvolupament fonològic: Inici etapa hauria d’estar complert el desenvolupament fonemes. Desenvolupament capacitats metalingüístiques (es dona gracies desenvolupament cognitiu) Cap als 7/8 anys. – Consciència fonològica: reconeixen que paraula consta de sons i que per tant es poden fragmentar (4anys separa per síl·labes i a partir dels 6 anys per fonemes). – Bàsic per la lectura. – Escola treball constant de fragmentar frases, paraules, sons 2. Desenvolupament morfosintàctic: Adquisició de noves regles per la formació de paraules i s’estabilitzen regles apreses anteriorment. • A partir 8 anys: ús correcte plurals regulars • A partir dels 10 anys: ús correcte plurals irregulars • Aprenentatge de moltes excepcions • A partir dels 10 anys: - Derivació de paraules: noms, verbs i adjectius afegint sufixes, prefixes... - Ús de temps verbals compostos Estructura de les oracions Ús freqüent de subordinades - Coordinades s’amplien per conjuncions causals (ja que, perquè...), condicionals (si), temporals (quan, abans, després...), disjuntives (però, o...) - Comprendre oracions ja no depèn sols de l’ordre de les paraules sinó que contemplen altres elements com son la intencionalitat de l’emissor, significat de les paraules,... Tot i això continuen prestant atenció a l’ordre. - Aprenentatge de la Passiva tot i que no la empren de forma parlada. 11 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 3. Desenvolupament semàntic: • Creixement vocabulari: increment coneixement escolar, lectura • Milloren habilitats per deduir significat paraules a partir del context. • Millora comprensió de relacions espacials utilitzant termes mes específics • Millora comprensió termes temporals, de parentesc. • Etapa de creativitat lingüística. Ús llenguatge figuratiu utilitzant frases fetes, comparacions, rimes ... Ex. Alt com una girafa • Ús de figures literàries Ex. Era una persona freda 4. Desenvolupament pragmàtic: Converses • Nens aprenen incloure nous temes en la conversa, mantenir-los i acabar una conversa. • Realitzen comentaris apropiats. • Adopten rols i expressions adequats a la situació • Fan suposicions sobre el coneixement de l’interlocutor i s’ajusten a aquestes • Ús de codis diferents segons qui sigui interlocutor. Narracions • Inici etapa: narració centrada pròpia experiència, descriptives i ordre lineal de successos. • Afegeixen a les narratives records, explicacions i histories inventades. • Cap als 7 anys introdueixen arguments (problema amb solució) i poc a poc es van fent mes complexes. • Inferències, Síntesi i resums s’assoleixen posteriorment (cap als 10 anys s’inicien) BLOC D. DESENVOLUPAMENT COGNITIU Palacios, J.; Coll, C.; Marchesi, A. (comp.) (2001). Desarrollo psicológico y educación. Psicología evolutiva. Madrid: Alianza Psicología. Cap 4 (pag: 133-150). Libro perinat: Pdf 3 (Cap. 2, 3 i 4) (Pàg. 16-51) i Pdf 5 Cap. 3 (punto 3.4) Pag. 32-34 1. Teoria Piagetiana. Introducció a Piaget: Els seus treballs de psicologia genètica i d’epistemologia busquen una resposta a la pregunta fonamental de la construcció del coneixement. Explicar cóm el nen interpreta el món en diverses edats. La contribució essencial de Piaget: Demostrar que el nen té formes de pensar específiques que el diferencien de l’adult. Un dels primers teòrics del “constructivisme”: els nens construeixen el coneixement activament. Interès pels canvis qualitatius en la formació de la ment d’una persona des que neix fins la seva maduresa. Teòrics de fases: aquestes són transicions d’una forma més simple a una més complexa. Un cop assumida una etapa no hi ha pas enrere ni en forma de raonament ni en funcionament. Etapes es relacionen amb determinades edats. Aquestes duren segons factors individuals i culturals. Segueixen una seqüencia invariable, i no s’omet cap d’elles. 12 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Conceptes fonamentals: El coneixement del nen s’organitza en esquemes. Esquemes: Patró organitzat de funcionament que s’adapta i canvia durant el desenvolupament. És la unitat bàsica de la vida intel·lectuals. Es tracta en un inici d’accions pautades biològicament (succionar) que després es van diversificant (succionar per menjar) i donen lloc a noves conductes que s’integren en accions més complexes (agafar un objecte i menjar). Arribem a l’aprenentatge mitjançant l’organització i l’adaptació: - Organització: Funció constant de poder organitzar, ordenar, jerarquitzar i integrar els esquemes i estructures que hom posseeix. Es realitza al llarg de tota la vida. - Adaptació: inclou assimilació i acomodació: Ø Procés d’adaptació per assimilació: incorporem informació nova a l’esquema previ. Ø Procés d’adaptació per acomodació: l’esquema previ s’ha de modificar, ajustar-se la nova informació. Tots els organismes neixen amb la capacitat d’ajustar les seves estructures mentals o conductes a l’ambient per processos d’assimilació i acomodació. Ø Assimilació: Utilitzem els esquemes per donar sentit al món fins i tot per entendre coses noves i ajustar-les al que ja sabem. Ø Acomodació: Canvis en les nostres formes de pensament (en els nostres esquemes) per respondre a noves situacions o nous estímuls. Ø Equilibrament: Estat mental en el experiències amb el coneixement previ que tenim. Les persones tenim tendència a buscar equilibri. o Quan l’esquema que tenim encaixa: equilibri o Si les noves experiències xoquen amb els nostres esquemes, estem incòmodes: desequilibri. Això ens porta a buscar respostes per resoldre aquest conflicte. Si trobo alguna resposta que funciona formo nou esquema. L’assimilació es troba constantment equilibrada per l’acomodació: procés continuat d’ajustament. Aquest procés es va repetint al llarg de la vida amb constructes cada vegada més complexes i organitzades. Activitat psíquica es desplega a través de l’acció à el principi està en l’acció Els esquemes es van fent més complexos, més diversificats, adopten un ordre jeràrquic i s’organitzen a partir dels 7 anys en sistemes denominats operacions. • Operacions són accions interioritzades, reversibles i coordinades en estructures de conjunt. • Un esquema està connectat amb altres esquemes d’accions. Estadis de Piaget: - Estableix diferents estadis, etapes o nivells à estadis d’equilibri progressius i subordinats entre si que se reelaboren en nivells superiors. - Cadascuna de les 4 etapes s’agrupa amb el conjunt de canvis qualitatius similars en molts esquemes que es produeixen durant el mateix període de desenvolupament. - Són invariables i universals. Estadi: Aquests són transicions d’una forma més simple a una més complexa i abstracta de conèixer. Període de temps que dura una qualitat des què apareix fins que es reelaboren en un nivell superior. Són estats en equilibri progressius i se subordinen entre si. 13 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Estadis Piagetians del desenvolupament intel·lectual: 1. Sensomotor o sensoriomotor (0-2a): intel·ligència pràctica i es relaciona amb la resolució de problemes d’acció. Governat pels esquemes perceptius i motors. 2. Preoperacional (2-6a): Intel·ligència ja es simbòlica però les seves operacions no tenen estructura lògica. Caracteritzat pel pensament egocèntric. 3. Operacional concret (6-12a): Apareix pensament lògic. Les accions son interioritzades gràcies a la representació i la seva organització en sistemes dona lloc a les operacions però lligades a experimentacions i manipulacions concretes. 4. Operacions formals (12-15 a): L’adolescent assoleix l’abstracció sobre coneixements concrets observats que li permeten utilitzar el raonament lògic inductiu i deductiu. Desenvolupa sentiments idealistes i formació continua de la personalitat, major desenvolupament dels conceptes morals. 1.1. Dels 0 als 2 anys: ESTADI SENSORIOMOTOR Són 6 subestadis que s’inclouen dels 0-2anys. Objectiu: El bagatge que porten els nens és molt reduït al arribar al mon, son en forma de reflexes (activitats reflexes), poc a poc es van organitzant. El nen es relaciona amb el món amb els sentits i l’acció. La pràctica està dirigida a resoldre problemes mitjançant l’acció. Subestadi 1: 0-1 m. • L’activitat del bebè està en torn a l’exercici dels reflexes. • Respon amb la mateixa resposta reflexa davant qualsevol objecte. Amb la pràctica va controlant els reflexes. • No compren els objectes que observa. • Al principi, el coneixement procedeix de l’activitat motora directe. • Absència de: conducta imitativa, intencionalitat, permanència objecte. Objecte no existeix quan no s’actua sobre ell o no el veu. Subestadi 2: 1 - 4m. • Reaccions circulars primàries: Reaccions circulars: repetir accions que donen plaer. Primària: perquè centrat en el seu propi cos. – No tenen intenció. – L’inici és fortuït, per casualitat • Incorporar experiències als seus esquemes reflexes. Primeres adaptacions adquirides. Esquemes simples. Coordinar sentits. • No hi ha reacció davant un objecte que desapareix. • Anticipar esdeveniments de forma limitada (ex. nen plora, mare s’acosta i ell anticipa que es hora de menjar) • Primers intents d’imitació (pre-imitatiu): copiar el que els altres copien d’ell. Coordinació intermodal: coordina informació diferents sentits Subestadi 3 (4 – 8 m) • Reaccions circulars secundaries: Nen fa una acció casual amb resultat satisfactori a través del medi extern. (ex. Colpejar els ninots del mòbil, moure el sonall,...). – Inici fortuit. – Interès nen centrat en manipular objectes i descobrir propietats. • Conductes semi-intencionals: les accions comencen a estar guiades per una intenció de repetir quelcom que a succeit per casualitat. No hi ha relació causa-efecte, sinó una tènue consciència de connexió. (ex. Inici moviment mà per fer sonar el sonall) 14 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I • Coordinació d’esquemes simples (repeteixen accions que ja son apreses). • Primera adquisició de permanència de l’objecte. Nen busca objectes que desapareixen si parcialment visibles o es ell qui els ha amagat (ex. Mira les mans si li cau el sonall i després mira terra). • Imitació de conductes que estan en el seu repertori i que pot observar i escoltar en si mateix (ex. produir sons, treure la llengua, etc.) Subestadi 4 (8-12 m) • Coordinació dels esquemes secundaris que ja poseeix i ho aplica a situacions noves (mira i agafa un sonall). • Conducta intencional. (ex. Gatejar per arribar a una joguina): Inici de l’acte intel·ligent • Distinció entre els mitjans i els fins en les seves accions perquè aprèn a anticipar aconteixements. (ex. Apartar coixí entre ell i el cotxe) • Progressos en la imitació d’accions i sons nous (ex. remenar amb una cullera) • Cerca activa de l’objecte sempre davant la seva vista. (objecte no deslligat de l’acció) El nen busca objectes en el primer lloc on s’ha amagat. “ERROR SUBESTADI 4” (ex. amaguem objecte varies vegades sota coixí, després sota manta, nen buscarà sota el coixí) Subestadi 5 (12-18 m) • Reaccions circulars terciàries: Al introduir modificacions en les repeticions que fa li permet aprende nous esquemes per experimentació i tanteig. • Descobriment de mitjans nous per experimentació activa i intencionada, “fer coses per a veure què passa”. • Construeix nous esquemes d’acció impulsat per una motivació per a “experimentar”. (ex. Tirar objecte al terra varies vegades) • Imitació de més conductes i més precís (ex. Fer torres de cubs) • Descobreix la noció de llocs diferents, i aquesta relació engendra la noció d’espai (reté els desplaçaments que ha vist). Cerca de tots els desplaçaments i ho troba en l’últim, “reconstrueix l’itinerari”, emergeix la noció de lloc. Subestadi 6 (18-24 m) • Experimentació interna: combinació d’esquemes mentalment. No ho fa per assaig/error perquè ja té la Representació Mental d’objectes absents i accions passades. • Inici pensament simbòlic. • Aparició dels joc simbòlic (ex. jugar a fingir, representar-se objectes mentalment, etc.) • Imitació diferida: observar acció i repetir-la temps després (ex. Jugar a cuinar imitant la mare o pare). • Representació mental dels desplaçaments. Permanència objecte totalment adquirida fins i tot en desplaçaments invisibles. 1.2. Dels 2 als 6 anys: ESTADI PREOPERACIONAL Apareix la capacitat per relacionar-se amb el món de manera simbòlica o mitjançant representacions. • Pot pensar coses i persones no presents. • Apareix el pensament representacional: – Joc simbòlic – Llenguatge – Imatges mentals • Apareixen conceptes numèrics. 15 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I El joc simbòlic: – Conductes simples amb objectes reals. – Amb 4 anys pot crear un guió i representar diferents papers – Es basa en els fets de la seva vida quotidiana o personatges de fantasia que li agraden. – Afavoreix el llenguatge i les habilitats cognitives i socials. – Afavoreix la imaginació i la creativitat. El llenguatge: – Desenvolupament accelerat del llenguatge. – Fa servir paraules referents a activitats, desitjos, objectes absents, esdeveniments passats. – Piaget pensava que el pensament apareixia abans que el llenguatge. Imatges mentals – Si preguntem al nen (2-3 anys) què dibuixa, diu: “Només estic dibuixant”. – Amb 3-4 anys combinen traços per quadrats, cercles, i d’altres figures geomètriques. – Cap als 4-5 anys comencem dibuixos representacionals: cases, cotxes, animals, persones… – Les figures poden ser objectes reals o persones de fantasia que han vist o què han sentit a parlar. Conceptes numèrics: – Nombres com a eina de pensament però encara no és un concepte veritable de nombre. – Als 4 anys poden entendre: - Es pot comptar qualsevol grup de elements - Cada element es compta una vegada - Es irrellevant l’ordre en que es compten els objectes. - L’últim nombre és el del total – Majoria de nens 3-4 anys saben ja que 3 és més que 2. LIMITACIONS DEL PERIODE PREOPERACIONAL: Egocentrisme: “el nen percep, entén i interpreta el món partir del jo”. – No poden adoptar las perspectiva de l’altre. – Nens de 3 anys fan “monòlegs col·lectius”: els comentaris dels interlocutors no tenen relació entre ells. – Als 4-5 anys el nen comença a mostrar capacitat per ajustar la seva comunicació als oients. Centralització: – Fixen atenció en un sol aspecte del estímul, ignorant la resta de característiques. – Explicaria perquè els nenes tenen dificultats amb les tasques de conservació: Mostrem dos gots iguals, passem un got d’aigua a un altre més estret i alt,el nen només es fixa en altura, no en amplada. Reversibilitat: –No coneix la reversibilitat: - No pot desfer mentalment una operació que ha presenciat. - No pot pensar en la forma que tenia un objecte o situació abans de canviar. - Rigidesa mental –Basa els seus judicis en l’aspecte perceptual i no en la realitat: “si un got sembla que té més aigua suposarà que la té”. – Amb el temps, el seu pensament es torna menys rígid. 16 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I 1.3. Dels 7 als 11 anys: ESTADI D’OPERACIONS CONCRETES Comença a fer servir operacions mentals i la lógica per reflexionar. • Menys rígid i més flexible. • Entén que les operacions es poden invertir. • Pensament menys centralitat i egocèntric: es pot fixar en més d’una característica de l'estímul. • Ja no fa judicis només per la aparença Seriació: • Capacitat per ordenar elements en progressió lògica (del més petit al més gran). • Sembla que entén la regla lògica del canvi progressiu (ordenació pot ser segons mida creixent i decreixent) • Per resoldre problemes de seriació aplica la regla lògica de transitivitat: – Poden construir relacions lògiques entre objectes. – Pot inferir relacions entre dos objectes si coneix la relació amb un tercer Classificació: • Segons les seves semblances i establir relacions de pertinença entre els objectes i els conjunts en els que estan inclosos. • Diu Piaget que hi han tres tipus de continguts bàsics: – Classificació simple: Agrupar objectes en funció d’alguna característica. – Classificació múltiple: Organitzar objectes en simultàniament en funció de dues dimensions. – Inclusió de classes: comprendre la relació entre classes i subclasses (ex: entre aliments i fruites) 17 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Conservació: • Suposa entendre que un objecte roman igual malgrat els canvis superficials de la seva forma i aspecte físic. • El nen ja no basa el seu raonament en l'aspecte físic. • “Les aparences enganyen”: Un objecte que es transforma i que sembla tenir més o menys aigua de la quantitat original, pot no tenir-la. 1.4. Dels 11 o 12 anys en endavant: ESTADI D’OPERACIONS FORMALS • Pensament fa la transició de lo real o lo possible. • Capacitat de pensar de forma abstracta i reflexiva. • Poden pensar en coses que no han tingut mai contacte o en situacions que mai han passat. • Poden fer prediccions. • Poden discutir problemes complexes. • Analitzar la validesa intrínseca de un argument. Lògica proposicional: • Capacitat per extreure una inferència lògica a partir de la relació entre dues afirmacions • Si…. I si…. Llavors…. Raonament científic: Abordatge dels problemes de forma més sistemàtica. Formula hipòtesis, determina com comparar-es amb els fets, exclou les que resulten falses. Pensament hipotètic-deductiu. 1.5 Critiques a Piaget • Metodologia: – Observació naturalista. Critica a no poder ser replicat – Estudi longitudinal dels mateixos subjectes – Entrevistes no estructurades – Mostra reduïda de subjectes • Piaget subestima competència cognitiva en desenvolupament • Existència d'etapes? • Manca de tasques i instruments adequats. • No distingeix competència de l'acompliment/realització • Poca atenció a les influència socials i culturals: descontextualització del desenvolupament. Crítiques vers permanència del objecte: • Estudis de Baillargeon i DeVos: – Nens de 4m “tenen idea” que els objectes segueixen “estant allà” en el temps entre que desapareixen i apareixen. – La “poca destresa” per a recuperar objectes amagats es deu a la seva incapacitat d’organitzar seqüencialment els esquemes necessaris per a aconseguir-lo. • Error AB o Errors subestadi 4: Altres explicacions a aquest error: – Funcionament memòria: limitació memòria per recordar localització després de passar per diferents llocs d'amagatall. – Incapacitat del nen de mostrar què sap a partir d'una estratègia de cerca. 18 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Crítiques vers categorització: Psicologia actual es pregunta: Com i quan la ment dels nens crea els conceptes o categories conceptuals més primitives? – 4/5m el nen adquireix la visió binocular en profunditat, capacitats de reconeixement discriminatori. – Categorització perceptiva (3m) son capaços de “classificar” (formes, cares, quantitat,...) Ex. amb ús tècnica habituació presentar diferents elements d'una categoria i presentar un d'un altre categoria. Observem si mira mes el nou element. Aquestes categories no serien conceptuals sinó representacions procedimentals. 2. Teoria de Vygotsky “ A través de otros llegamos a ser nosotros mismos.” Qüestions bàsiques de la teoria Hi ha tres nuclis fonamentals: 1. Creença mètode genètic (Estudi del desenvolupament d’una funció psicològica determinada) 2. Tesis què els processos psicològics superiors tenen origen en processos socials. 3. Processos mentals s’entenen mitjançant la comprensió dels instruments i signes. PPE i PPS Processos psicològics bàsics o elementals (PPE): - Atenció, memòria, motivació, emoció, aprenentatge. - Apareixen de forma primària (desenvolupament natural) - Línia “Natural” del desenvolupament: Els Processos Psicològics Elementals hi son des del inici del desenvolupament del nen. Processos psicològics superiors (PPS): - Descriure, prendre decisions, fer judicis, comprendre. - Línia “Cultural” del desenvolupament: A través de la constant interacció del nen amb els adults els PPElementals es TRANSFORMEN en PPSuperiors. - Diferències segons: control voluntari, realització conscient, orígens socials o individuals. 19 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Son línies irreductibles: Al assolir la línia cultural de desenvolupament, la línia natural es reorganitza. Llei de la doble formació No podem explicar els PPS només a partir de la reducció de l'activitat psicològica individual (com deia Piaget), s’ha de tenir en compte també la importància del procés social. Tota funció del desenvolupament cognitiu del nen apareix en dos plans: - El pla social: entre persones (categoria interpsicològica) - El pla psicològic: en la persona com (categoria intrapsicològica) Concepte internalització: Reconstrucció interna d’una operació externa a través de la interiorització (Procés pel qual es passa de lo inter a lo intra). El procés d’internalització NO ES SIMPLE TRANSFERENCIA del pla extern a un pla intern preexistent de consciència, sinó el procés A TRAVÉS DEL QUAL ES FORMA aquest pla intern. Instruments/eines Vigotsky intentava establir com la gent, amb l’ajut d’INSTRUMENTS i SIGNES dirigeix la seva atenció, organitza la seva memòria conscient i regula la seva conducta. Els processos mentals s’entenen únicament per la comprensió dels instruments i dels signes mediadors. Les eines psicològiques són socials (herència cultural). Un signe és primer un instrument per influir en els demés, i després es convertirà en instrument per un mateix. Exemples d’eines psicològiques: - El llenguatge - Els sistemes per a contar Tècniques Mnemotècniques. - Símbols algebraics. - Les Obres d’art. - Escriptura. - Esquemes, els diagrames, els mapes. - Tota classe de signes. Cultura La societat proporciona al nen metes i instruments estructurats culturalment per a assolirles. El LLENGUATGE és un instrument clau creat per la humanitat per l’organització dels processos de pensament. El moment més significatiu en el desenvolupament cognitiu: L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE: • El llenguatge serveix com instrument psicològic per a la regulació de la conducta. • Per la seva influencia, la percepció canvia, es formen noves tipologies de memòria i es creen nous processos de pensament. Parla social egocéntrica interna Parla egocèntrica de Piaget era un problema de capacitat i desenvolupament del nen. Per Vygotsky és un pas de transició entre la parla externa i la interna. Al principi, en el nen només hi ha parla social (amb els altres), després es separa la parla 20 PSICOLOGIA EVOLUTIVA I per mi mateix i la parla pels demés, (externa però para mi mateix: egocèntrica), després parla interna. Zona de desenvolupament proper - Nivell real - Nivell potencial La instrucció només és positiva quan va més enllà del desenvolupament. En aquest moment, desperta i posa en funcionament tota una sèrie de funcions que, situades en la Zona de Desenvolupament Proper, es troben en procés de maduració. 21 ...